Autor/s: Jordi Julià, Laia Font
Cal un iogurt cada dia?
Cada vegada hi ha més veus que diu que els
lactis no són necessaris per a garantir la ingesta de calci. La
indústria alimentària paga estudis i campanyes institucionals per
contradir-ho.
Vilawe'Beu-te el got de llet, que si no no
creixeràs.' Tots hem sentit dir aquesta frase als nostres pares i avis, o
fins i tot al metge. Però què en té, de cert? En el curs de la
història, s'han mitificat els beneficis de la llet i els seus derivats?
Actualment, el consum de productes lactis divideix el món de la
nutrició. Malgrat que la creença més generalitzada és que s'han de
prendre diàriament productes d'aquesta mena, hi ha una part d'experts
que asseguren que se n'hauria de limitar el consum o fins i tot
eliminar-los de la dieta de la població.
Així doncs, trobem d'una
banda, aquells nutricionistes i metges que recomanen seguir les
indicacions de la piràmide dels aliments
difosa per institucions com la Generalitat
en què s'indica que s'han de prendre entre dues i quatre racions de
llet o derivats al dia. I per l'altra banda, hi ha aquells que es
posicionen en contra d'aquestes recomanacions, argumentant que si bé
l'ésser humà, com a mamífer, ha de consumir llet en època de lactància,
un cop ha passat aquesta etapa ja no és necessari.
El consens: el calci és necessari
El que ningú posa en dubte és que el calci és necessari. 'Sobretot
per a nens i gent gran, per garantir un bon creixement i per prevenir
l'osteoporosi', explica Jaume Serra, metge i màster en nutrició per la
UB, i col·laborador tècnic del
programa PAAS
de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Així mateix, també hi ha
consens que amb prendre només calci no n'hi ha prou: 'per molt que se'n
prengui, sense vitamina D, que només s'obté amb exposició solar directa
sense protecció; o si no es fa exercici, els ossos no el podran
assimilar', argumenta el col·laborador d'aquest òrgan públic.
Tampoc es posa en dubte que els productes làctics són clares fonts de
calci, i també de magnesi, potassi, proteïnes i vitamines B2 i B12.
Aquest és el principal argument a favor de beure llet al llarg de tota
la vida. 'Aporta proteïnes d'alt valor biològic, i de ràpida absorció,
cosa molt adient per a gent gran', afegeix Jaume Serra, que defensa
prendre 3 o 4 racions diàries perquè 'garanteixen la ingesta de calci
que necessitem'.
No només la llet té calci
Tot i això, hi ha veus discordants. 'La gent pren làctics per por ja
que les indústries alimentàries han estès la creença que si no prens
llet tindràs els ossos febles, però no expliquen que hi ha altres
aliments que també porten calci', assegura Lucía Redondo, diplomada en
nutrició per la UB i docent de Dietètica a l'Institut de Formació
Professional Roger de Llúria.
De fet, institucions de prestigi com la Harvard Medical School no recomanen el consum de làctics, sinó que aconsellen
limitar-lo a una o dues racions al dia.
'Això demostra que no és una corrent alternativa', afirma Juan Revenga,
dietista-nutricionista, biòleg i professor a la Universidad San Jorge
de Saragossa. 'Les noves recomanacions no s'han reflectit en les
actualitzacions de les piràmides oficials', afegeix.
'Cal prendre aliments amb calci que tinguin biodisponibilitat i no
siguin acidificants', recomana Assumpta Mestre, metgessa especialitzada
en homeopatia, medicina biològica i nutrició ortomolecular. No és el cas
de la llet, que 'com que és acidificant, arrossega el calci i no es pot
absorbir', detalla Mestre.
Entre els altres aliments hi trobem la col, les algues, les espines,
els ous o la fruita seca. La doctora assenyala que 'aquests aliments
tenen un percentatge de calci igual o superior, i tenen millor
biodisponibilitat que els làctics'. És a dir, el calci que aporten és
més fàcil d'absorbir.
Els làctics no són imprescindibles
Lucía Redondo considera que aquests productes làctics no són
imprescindibles en cap de les etapes vitals de les persones que viuen en
països desenvolupats. Ho serien en cas que la població no tingués més
accés a altres aliments ja que la llet és un producte barat i aporta
molts nutrients.
Malgrat això, segons aquesta nutricionista la creença que prendre
molta llet assegura un creixement sa, o bé la prevenció de malalties
òssies, no està fundada. Creu que antigament era comprensible que es
prenguessin productes làctics diàriament perquè era la proteïna més
barata del mercat perquè poques persones tenien accés a la carn o al
peix. 'A dia d'avui ja no fa falta seguir aquest consum perquè obtenim
aquests nutrients de moltes altres fonts', explica.
Això porta, segons Redondo, a que la població porti unes dietes
hiperproteiques. És a dir, si un adult segueix les recomanacions de
prendre 2 o 4 racions diàries de làctics, ingereix una quantitat de
proteïnes molt superior a la que necessita. 'No hi ha cap estudi que
certifiqui que la gran quantitat de calci dels làctics sigui
correctament absorbida pels ossos' afirma la nutricionista. Juan Revenga
afegeix que 'per prevenir l'osteoporosi intervenen molts altres
factors' i que 'els 800 mg de calci necessaris són relativament fàcils
d'ingerir amb una dieta variada, i prendre'n més no és garantia de res'.
El paper de la indústria làctia
Aquestes idees sobre el consum de llet s'han anat estenent i
segurament són una de les causes del descens del consum de productes
làctics que s'ha produït arreu d'Europa. Això és una amenaça per a les
indústries fabricants de llet i derivats, que inverteixen grans
quantitats econòmiques a fer campanyes i estudis per tal que es
manifestin els beneficis del líquid blanc i, sobretot, els seus
derivats.
Cada cop hi ha més derivats de la llet enriquits amb components
suposadament beneficiosos per a la salut. Des de la llet enriquida amb
calci o amb omega 3, fins a derivats làctics per ajudar el sistema
immunitari, combatre el colesterol o fins i tot anar de ventre.
Però últimament les indústries d'aquest sector han anat més enllà.
Han passat a fer campanyes conjuntes de tots els fabricants per
augmentar el consum dels seus productes fent estendre la creença que els
iogurts són imprescindibles en una dieta saludable. Un exemple en seria
la campanya
'1 yogur al día', que es va fer a la tardor del 2013 i incloïa
anuncis a televisió, ràdio i premsa.
La iniciativa era de l'
Associació Espanyola de Fabricants de Iogurt i Postres Làctics Frescos,
però l'únic logotip que apareixia a les pantalles era el de la
Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (
Fesnad), a la qual mencionaven perquè havien fet
un estudi
en què s'aconsellava prendre un iogurt cada dia. Però aquest estudi
estava finançat per Danone, com a part de l'associació de fabricants.
Conflicte d'interessos
De la Fesnad en va marxar més tard la
Fundación Española de Dietistas-Nutricionistas
(llavors en forma d'associació), que denuncia conflictes d'interessos
amb la indústria alimentària. El dietista-nutricionista Juan Revenga,
que també és membre de la FED-N, creu que 'aquest estudi podria ser una
de les mostres de l'intent de la indústria per influir en l'opinió
pública i les decisions dels professionals'.
Un any més tard, el logotip de la campanya '1 yogur al día' va
reaparèixer en un altre anunci, en aquest cas acompanyat del logotip de
les administracions públiques, en una
campanya de foment d'hàbits saludables finançada per la mateixa associació de fabricants.
Com es pot combatre la força persuasiva de la publicitat de productes
tan bàsics com els aliments? Segons Lucía Redondo, el principal front
per combatre el poder d'aquesta publicitat és l'educació: 'si ningú ens
ensenya a menjar bé des de ben petits a l'escola o l'institut, les
indústries alimentàries ho tenen fàcil, són elles les que ens ensenyen a
menjar'.
