Per un grapat de (300.000) vots
El president Mas ha oficialitzat aquest vespre l’inici de la nova etapa política a Catalunya,
un cop superat el 9N. Ens encaminem cap a unes eleccions avançades, la
forma de les quals no es coneix, però que de segur serà diferent a totes
les anteriors convocatòries. El president, tal i com va anunciar en la
compareixença del 14 d’octubre que enterrava el 9N com a consulta, vol
una llista que aglutini totes les forces independentistes, amb presència
de les organitzacions que han capitanejat el procés (notablement, l’ANC
i Òmnium). La “llista país” que segurament encapçalaria el mateix Mas, convertit en el líder indiscutible del moviment, gràcies a la seva actuació el 9N (i reforçat, tot s’ha de dir, per la querella de la fiscalia).
Avui Mas ha obert la partida d’escacs
amb el que és el seu principal rival en les properes eleccions: Oriol
Junqueras. I ho ha fet llançant-li un oferiment emmetzinat en forma de
“llista país”. Junqueras haurà de decidir si accepta ser secundari del
president i per tant renuncia a la possibilitat (certa, com van
demostrar les recents eleccions europees) de guanyar les eleccions i ser
ell president de la Generalitat, o per contra planta cara al president i
s’arrisca a quedar fora de la llista patriòtica (amb tot el que això li
pot comportar).
Entre Mas i Junqueras se situen tres-cents mil electors, que estan cridats a dirimir aquest duel.
Ells decidiran qui dels dos serà el proper president. Poden semblar
pocs, però són suficients per determinar el guanyador, ja que les
enquestes mostren que la distància entre ERC i CiU és d’una mica més de
dos-cents mil vots*. Per tant, el que acabin fent aquests tres-cents mil
serà clau.
Però qui són aquests votants tan decisius? Són
els que van optar per votar Mas el 2012, però al llarg de l’actual
legislatura han mostrat intenció de votar per ERC o no acaben de
decidir-se què votar. El capteniment final d’aquests és el que
està cridat a decidir el futur president, i amb ell, el futur polític
del país, de manera que els moviments tant de Mas com de Junqueras tenen
com a objectiu prioritari aconseguir la seva confiança. De fet, tota la
legislatura ha girat al voltant d’aquests grups de votants, convertits
en l’epicentre de la política catalana.
Ubicació i magnitud del vot CiU 2012 que declara intenció de no votar CiU (2a onada CEO 2014)
La capacitat de penetració d’ERC en
l’antic espai de frontera amb CiU en el centreesquerra, que ja s’havia
posat de manifest dramàticament pels de Mas el 2012, s’ha vist reforçada
al llarg de l’actual període, quan els de Junqueras han aconseguit des
del primer moment atraure un segment important de vot convergent. És per
això que ERC ha estat donant un suport constant al govern de Mas al
llarg de la legislatura. Perquè sabia que les seves opcions de guanyar
(com deien un i altre cop les enquestes) passaven per penetrar de forma
clara en el que històricament ha estat el nucli de l’electorat català,
el centreesquerra catalanista. És per això que els republicans s’han mostrat com un soci de govern fiable, malgrat arrisquessin en la jugada part del seu vot més esquerrà (temptat per les CUP). Perquè sabien que el guany era molt superior a les possibles pèrdues.
L’atac republicà pel flanc més
nacionalista ha obligat CiU a modificar la seva posició tradicional de
nacionalisme moderat, el que unit a l’efervescència del moviment
independentista sorgit arran de la sentència del TC de 2010, ha fet
virar tot l’esquema polític català cap al catalanisme més extrem. Aquest
desplaçament dels de Mas els ha creat un buit en l’espai més tradicional de CiU, a la rereguarda, on ha crescut una important bossa de vot indecís.
La reconquesta de les dues bosses (els
captats per ERC i els indecisos) ha estat el que ha mogut l’acció
política de Mas en els últims temps, i sembla que amb un cert èxit. Les últimes enquestes han mostrat una millora substancial del vot a CiU en aquests dos espais.
A la darrera onada del CEO s’observava una clara contracció del vot de
CiU transvasat a ERC, a l’hora que remuntava el vot fidel convergent.
Aquest mateix moviment era observable a l’últim baròmetre GESOP per El Periódico,
amb la substancial diferència que els de Mas superaven els de Junqueras
en l’estimació final (per un mínim però valuosíssim punt).
Ara Mas ha decidit jugar-se el tot pel
tot per torçar el braç a Junqueras, reptant-lo: o claudiques, deixes
passar l’oportunitat de ser president i vens amb mi o em desafies i ens
la juguem. Mas oferirà als electors un full de ruta moderat,
que li permeti atraure al mateix temps els que volien marxar a ERC i
els indecisos (que també són cobejats per Duran). S’envoltarà de la
“societat civil” i es presentarà com un líder transversal (capaç
d’abraçar-se amb David Fernàndez i amb Isidre Fainé), deixant Junqueras
sol amb la DUI.
Aquest haurà de decidir, i ho farà en
funció dels suports que pugui aconseguir en una llista alternativa. Si
no se’n surt, tindrà lloc assegurat a la tripulació presidencial. Si en
canvi decideix jugar i s’enfronta a la “llista president”, la seva sort i
la de Mas quedarà en mans de tres-cents mil votants.
* Mitjana de la diferència estimada
entre CiU i ERC en les disset enquestes publicades des de les eleccions
de 2012, que es correspon al 5,8% del vot vàlid.
Fotografia: POLITICATAPP
Oriol BartomeusBarcelona,
1971. D’Horta, com Manuel Valls. Un dia us llevareu i descobrireu
horroritzats que hem conquerit el món. Sóc la demostració viva de les
tesis de Pavlov: digueu “enquesta” i em veureu salivar. Tinc el “jo ja
ho deia” sempre a flor de llavi, però és que el temps té la mania de
donar-me la raó. @obartomeus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada