dimecres, 8 d’octubre del 2014

Un virus que genera incògnites

Crisi sanitària internacional

Un virus que genera incògnites


1 ¿Quan comença a encomanar un infectat?

Quan el virus de l’Ebola entra a la sang d’una persona s’està entre 2 i 21 dies sense causar símptomes, encara que una majoria d’infectats els inicia una setmana després del contagi. En el període asimptomàtic, el virus ja ha iniciat la seva multiplicació a la sang, i va sumant còpies. Al ser escasses al començament, el risc de transmissió és baix. No nul. El primer símptoma és la febre.

2 ¿N’hi ha prou de tocar un malalt per encomanar-se’n?

No. Perquè es produeixi infecció el virus d’un malalt –que es troba en sang, orina, saliva, suor, semen i llàgrimes– ha d’entrar en contacte amb la sang o les mucoses de la persona sana. Per a això, hi ha d’haver una ferida o una erosió a la pell per la qual s’endinsi. No ho fa amb el simple contacte epidèrmic. I s’endinsa al tocar les mucoses dels ulls, del nas o de la boca.

3 ¿Quin és el moment de màxim risc?

Quan el malalt està greu, o al morir. En aquells moments, el virus ha aconseguit la seva màxima replicació a la sang, i s’escampa a l’exterior a través de tots els orificis del malalt. Sang, orina, saliva i suor de l’infectat són en aquest període portadors d’enormes quantitats de virus i el risc de contraure’l davant el mínim contacte és enorme. Per aquesta raó no es realitzen autòpsies.

4 ¿Quins símptomes indiquen contagi de l’Ebola?

Febre de més de 38,3 graus que s’inicia de forma brusca i sostinguda. Dolor en tot el cos, vòmits, diarrees i dificultat per empassar o mal de coll. Un cop passats dos o tres dies, el virus ja ha erosionat i aprimat la paret dels vasos sanguinis i llavors sorgeixen hemorràgies en qualsevol òrgan intern o extern. Es produeix la fallida de ronyons, fetge i cervell. El malalt mor.

5 ¿La seva mortalitat és tan alta com la del virus de la sida?

No. El virus de la sida causa la mort del 100% dels infectats, en un termini de dos a quatre anys, si el malalt no rep tractament. En canvi, entre el 40% i el 50% dels infectats per l’Ebola sobreviuen de forma espontània a la malaltia, sense rebre teràpia específica. No obstant, a diferència del VIH, el de l’Ebola evoluciona a una enorme velocitat i els que no el resisteixen moren en menys de 15 dies.

6 ¿Són contagiosos els supervivents del virus de l’Ebola?

No. Els que sobreviuen a l’Ebola generen una resposta immunitària protectora, anticossos, que els defensa davant de nous contagis. Aquests anticossos poden ser beneficiosos, una vegada tractats, per immunitzar altres malalts. Les persones que sobreviuen a la infecció transmeten el virus a través del semen fins a 70 dies després d’eliminar el virus. A l’Àfrica, tots ells pateixen exclusió social.

7 ¿Què indica sobre el personal el protocol de l’OMS?

Qui atén un malalt d’Ebola ha de constar en un registre específic, ser informat i per descomptat ser equipat de forma rigorosa: guants dobles, bata i impermeables hermètics. Sabates cobertes amb polaines impermeables. Gorra i protecció facial que aïlli ulls, nas i boca. Al sortir de l’habitació d’un malalt, han de ser assistits per un altre sanitari, que els ajudarà a desvestir-se.

8 ¿Què ha d’acatar l’entorn del malalt?

Als EUA es va traslladar els familiars de l’últim infectat a un parc nacional on van viure confortablement aïllats. A Europa, el que s’aconsella és que estiguin al seu domicili i controlin la temperatura dues vegades al dia. Si pateixen febre de més de 38,3 graus, han d’anar a un hospital. No viatjar i evitar llocs concorreguts durant 22 dies són altres de les recomanacions.

9 ¿Per què aquesta epidèmia és més greu que altres?

El virus no havia aparegut mai a l’Àfrica occidental i la seva població ho desconeixia tot sobre aquestes epidèmies, a diferència dels ciutadans de l’Àfrica central. La desconfiança cap al sistema sanitari i els governs i l’estigmatització dels infectats han provocat l’ocultació domiciliària dels malalts i dels morts, cosa que fa difícil la seva detecció, atenció i aïllament.

10 ¿Ja ha passat el pitjor de l’epidèmia?

En absolut. Cada setmana creix el nombre de malalts i morts,cosa que indica que l’epidèmia manté una corba de progressió ascendent a la qual encara no se li veu un final pròxim. Aquesta situació es mantindrà uns quants mesos més, indiquen els epidemiòlegs, especialment si persisteix la resistència de les poblacions afectades a accedir a l’escassa assistència sanitària que se’ls ofereix.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada