Cinema
Una travessa impossible: la difícil previsió del palmarès de Sitges
Acceptem el repte d'endevinar els guanyadors d'un festival en què només hem vist la meitat de les pel·lícules a concurs i apostem per 'It follows'
XAVI SERRA Sitges |
No és fàcil encertar a priori el palmarès d'un
festival. Però és especialment complicat en un festival com del de
Sitges, amb 38 pel·lícules en competició oficial de les quals la premsa
que fa cobertura diària amb prou feines ha aconseguit veure una vintena
(en el més optimista dels càlculs). Una travessa sobre el possible
guanyador, aleshores, s'ha de basar tant en l'opinió personal sobre les
pel·lícules com en el 'hype' que es crea espontàniament al voltant
d'alguns títols. Un conte de terror medieval amb un passi de matinada,
la pel·lícula coreana que es projectava a la mateixa hora que el dinar
de la premsa... No hi comptava ningú i l'han vist només quatre gats,
però podria ser la pel·lícula del festival. Això és Sitges!
Així que, per atrevir-se a formular una travessa del palmarès de
Sitges, cal partir de la programació vista, el rum-rum que generen les
pel·lícules i alguna indiscreció pronunciada per algun jurat a altes
hores de la matinada. I amb aquesta informació a la mà, sembla que les
més ben situades per encapçalar el palmarès que es farà públic dissabte
al migdia són la terrorífica 'The babadook', l'híbrid de teatre kabuki i
cinema de Takashi Miike a 'Over your dead body', la ciència-ficció
'indie' de Mike Cahill a 'I Origins' i l'estilitzat i aterrador
'slasher' 'I follow', la nostra aposta.
La llista
sembla incompleta sense la brillant 'Maps to the stars', però els jurats
de Sitges tendeixen a descartar les cintes que es mouen en els marges
del gènere com la de Cronenberg. En contra de Cronenberg també juga el
fet de ser autor consagrat. Alguns jurats voten amb visceralitat, però
la majoria tenen en compte l'empenta que pot suposar un premi per a la
carrera d'un director. I en el cas del canadenc –així com de Miike–, és
evident que seria imperceptible.
Pel que fa a les
categories interpretatives, la cursa pel premi a la millor actriu està
força renyida. Tres noms es destaquen: la Lola Dueñas d''Alleluia', la
Kristina Ceyton de 'The Babadook' i la Macarena Gómez de 'Musarañas'. El
premi al millor actor no sembla estar tan disputat: a falta de
competència, l'exhibició de Jesse Eisenberg interpretant dos personatges
a 'The double'. Però un premi al Dan Steven de 'The guest' o al Nathan
Phillips de 'These final hours', dues cintes que els rumors situen en
les preferències d'alguns membres del jurat. I el millor guió podria ser
perfectament a la comèdia 'What we do in the night', l'enginyós fals
documental sobre uns vampirs que comparteixen pis.
Però com dèiem abans i qualsevol cosa podria passar. Durant els darrers
anys, la disparitat entre les previsions de la premsa i la decisió del
jurat s'ha disparat. L'any passat, la discreta belga 'Borgman' va
imposar-se a 'Only lovers left alive', 'The congress' i 'Upstream
Colour'. El 2011, una irregular Red state va passar per davant de 'The
yellow sea' i 'Attack the block'. I el 2011, una broma nadalenca tan
poca cosa com 'Rare Exports' va passar per davant de 'Thirteen
assassins' i 'Oncle Boonme que recorda les seves vides passades', el
flamant guanyador de la Palma d'Or a Canes. En resum, el palmarès de
Sitges és imprevisible de mena. I aquesta és, en el fons, part de la
seva gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada