dijous, 27 de març del 2014

Descobrim com ha guanyat la Bundesliga Pep Guardiola

 LIGA ALEMANYA 

Descobrim com ha guanyat la Bundesliga Pep Guardiola

Les claus de Pep Guardiola a la conquesta de la Bundesliga al comandament del Bayern Munic: adaptació, exigència, versatilitat i anàlisi

Así ha ganado Pep Guardiola la Bundesliga
Així ha guanyat Pep Guardiola la Bundesliga | Foto: EFE
Martí Perarnau | 2014.03.27 | 00:00 h.
SPORT 
Pep Guardiola aixecarà per primera vegada el 'Silverware', el trofeu que simbolitza la victòria a la Bundesliga alemanya, un plat de 59 centímetres de diàmetre i 11 quilos de pes, i ho farà després d'acumular 25 victòries i dos empats en 27 jornades (mitjana de gols per partit: 2,9 a favor; 0,4 en contra). De la seva mà, el club muniquès polvoritza tots els rècords de la Bundesliga, es proclama campió en la data més precoç de la història i Pep compleix el seu gran objectiu de la temporada: sumar el títol de lliga, que en el seu historial personal significa el quart en cinc temporades com a entrenador en l'elit, el seu 17è títol en 23 competicions disputades.
A Munic, Guardiola va heretar un equip formidable que van anar construint de mica en mica Hoeness i Rummenigge, Van Gaal i Heynckes, i en nou mesos ho ha fet encara més formidable. Puc donar fe perquè l'entrenador català va acceptar la meva proposta de conèixer tots els secrets del seu treball i ha obert durant tota la temporada les portes del vestidor per mostrar, sense secrets, la feina diària de l'equip, el que adquirirà forma de llibre el setembre vinent .
La Bundesliga conquerida era el gran objectiu de Guardiola. Al cap i a la fi, tot i que el Bayern va guanyar la 2012-2013 amb 25 punts d'avantatge sobre el Borussia Dortmund, havia perdut les dues temporades anteriors davant el mateix rival amb 8 i 10 punts de desavantatge. No era, per tant, impensable que l'equip de Jürgen Klopp recuperés el comandament, i més quan el primer duel, la Supercopa alemanya, es va saldar amb triomf clar del Dortmund per 4-2. Aquella nit, Guardiola va jugar amb quatre davanters, va pecar d'atreviment i gosadia i aprendre que a Alemanya havia de ser molt caut. El domini del Bayern en el campionat alemany s'ha basat en quatre grans paràmetres.
Guardiola va necessitar un període d'adaptació: a la lliga alemanya i als seus propis jugadors. No només la derrota davant el Dortmund, sinó els primers enfrontaments del campionat li van ensenyar el veritable rostre del futbol germànic, el que va denominar "Contra-Bundesliga" en referència als formidables contraatacs que practiquen la majoria d'equips. Va prendre nota ràpidament, va buscar antídots adequats i aviat va dotar el Bayern eines tàctiques amb què protegir-se. En 27 partits només ha encaixat 13 gols, dels quals dos van ser obra dels seus defenses en pròpia porteria. Els rivals només han aconseguit batre onze vegades a Manuel Neuer.
Va fer més. Encara portava idees ben dissenyades sobre com volia jugar, va optar per alliberar als seus jugadors per conèixer l'autèntic potencial de cadascú. La seva plantilla és de molta qualitat, profunda i variada, amb el que va posar en pràctica les idees de joc que portava, però va anteposar les qualitats innates de cada un i per tal de potenciar el joc dels futbolistes va aparcar diverses propostes tàctiques fins nova ocasió. Fins a la primera setmana de març no va poder entrenar dos dies seguits amb tota la plantilla al complet. Encara que li hagués agradat que Müller s'alineés com interior, jugar sempre amb un únic migcampista i amb fals 9 o emprar la defensa de tres, va modificar el que va fer falta per extreure el millor rendiment a cada un. Serveixi Robben com a exemple: el neerlandès suma 18 gols i deu assistències en la que ja és la seva millor temporada des que està al Bayern. O com ell mateix ha reconegut, "la millor de la meva vida".
"Pep és molt intel · ligent, sap molt de futbol i entrenar amb ell s'ha convertit en alguna cosa molt interessant". Això és el que pensa Bastian Schweinsteiger. Guardiola ha insuflat nombrosos conceptes tàctics als seus homes. D'entrada, perquè els coneguessin, els practiquessin i s'emmagatzemaran en el seu arxiu. En funció de les necessitats ordena emprar alguna d'aquestes idees, amb el propòsit de fer menys previsible al seu equip. Més versàtil. El clímax d'aquesta flexibilitat es va produir a Dortmund, a casa del màxim rival (al qual va vèncer per 0-3), quan va canviar fins a quatre vegades radicalment d'esquema de joc en noranta minuts. I en cada ocasió, per a millor.
Un altre partit que exemplifica aquesta versatilitat és el recent Stuttgart-Bayern. Per primera vegada en la temporada, Pep va emprar el mateix onze titular que en el partit anterior, en què havia vençut el Mönchengladbach amb brillantor. Es tractava d'un onze que practicava un joc de posició molt ortodox, el tipus de joc que fàcilment identificaríem amb el Pep. Però al descans semblava evident, a més d'anar perdent 1-0, que el seu equip no era fluid ni obtenia superioritats al centre del camp, així que en el propi vestuari va enviar un canvi radical, va passar a jugar amb dos davanters (Pizarro i Mandzukic ) i va bombardejar als locals amb un joc diametralment oposat: rebia Pizarro com a mitjapunta, obria a bandes, s'incorporava a l'atac, on també arribava Thiago, centraven els extrems i s'ajuntaven 5 rematadors en l'àrea rival. Va remuntar el partit, però sobretot va mostrar una versatilitat inaudita.
Ha situat la línia defensiva a 44 metres de Neuer, vuit metres més endavant que la temporada anterior; s'ha inventat a Lahm com a migcentre de posició; emprat el 4-2-1-3 amb assiduïtat i col · locat als laterals com a falsos interiors, obtenint una mica complicat en el futbol: que el seu equip dominés molts registres sent diferent en cada partit. El llegendari Paul Breitner ens el va definir de la manera: "No es guanya per jugar de manera brillant. S'ha de guanyar per treball. I aquest equip sap tot: sap brillar i sap treballar".
A treball molt pocs poden competir amb Guardiola. Potser cap aspecte resulta més remarcable que la seva exigència en els entrenaments. Cada sessió equival a una recerca constant de perfeccionisme: correcció d'errors, modificació de detalls, aprenentatge de conceptes i exigència d'intensitat màxima. És igual si és dia postpartit i qui s'entrena són els suplents i els juvenils. Les sessions són curtes, d'uns 80 minuts de durada, però d'una intensitat innegociable. Totes les tasques s'efectuen sempre amb pilota i totes tenen una intenció tècnic-tàctica concreta.
Els rondos formen part del menú diari, però molt poques vegades com a element lúdic, sinó tècnic. Els jocs de posició, que al principi van resultar complicats d'assimilar pels jugadors, s'han convertit en l'element troncal dels entrenaments. Tanta exigència i perfeccionisme podia haver xocat amb l'actitud dels futbolistes, però ha passat el contrari: la plantilla va acceptar primer amb grat i més tard amb entusiasme el canvi en el model de joc i en convertir a la pilota en el protagonista absolut.
Pocs jugadors ho expliquen amb més claredat que el jove migcampista Pierre-Emile Højbjerg: "Pep m'ha donat l'atreviment amb la pilota. El no tenir por i jugar amb la pilota. Mai tenir por de jugar. I jugar, jugar i jugar. És igual si davant hi ha Xabi Alonso o un futbolista amateur. Jugar sense por i atrevir sempre. I fer-li collons, com diu el Pep ". Javi Martínez ho expressa així: "El major exemple del talent de Pep és que el Bayern de avui en dia és un equip molt treballat en totes les seves línies. Qualsevol entrenador que ve a veure els partits o els entrenaments es fixa en això, en com tot segueix un mateix guió, des de la defensa fins a l'atac, des del porter fins al davanter centre ".
L'anàlisi del joc propi i dels rivals és un factor essencial en el treball de Guardiola. L'equip d'analistes que dirigeix ​​Carles Planchart ha revisat centenars de partits dels contrincants per extreure petits informes amb els que l'entrenador prepara els enfrontaments. En la prèvia de cada partit, Pep dóna tres xerrades als seus jugadors, en cadascuna de les quals mostra un vídeo d'un màxim de set minuts de durada amb aspectes específics. Alguns jugadors reben un pen drive personalitzat amb detalls sobre els moviments d'un rival.
Les accions d'estratègia s'assagen després de cada xerrada i es graven en vídeo, igual que els entrenaments, per il · lustrar els encerts o errors. El resultat obtingut no admet molts dubtes: en els 43 partits oficials disputats fins avui, l'equip de Munic només ha encaixat tres gols a pilota parada (córners o faltes laterals), un dels quals el va marcar el lateral Rafinha en pròpia porta. En atac, són nombrosos els gols obtinguts en jugades d'estratègia prèviament assajada i analitzada en vídeo.
Aquests quatre paràmetres no garanteixen la victòria ni els títols, tot i que els fan més possibles. Per a un equip com el Bayern que ho havia guanyat tot, la temptació consistia a adormir i conformar, però amb Guardiola al comandament això no resulta senzill.

Barcelona comptarà amb un desfibril·lador en cada farmàcia abans de l'estiu del 2015

PROJECTE EN EXPANSIÓ

Barcelona comptarà amb un desfibril·lador en cada farmàcia abans de l'estiu del 2015

Després d'una prova en una cinquantena d'establiments, el pròxim trimestre s'instal·laran en 180 més

Notícies relacionades

EFE / Barcelona
EL PERIODICO 
Dijous, 27 de març del 2014 - 13.55 h
L'Associació Barcelona Salut, la Fundació Brugada i l'Associació de Farmàcies de Barcelona projecten instal·lar desfibril·ladors públics a les 1.024 farmàcies de la capital catalana abans de l'estiu del 2015.
El cardiòleg Josep Brugada, director de l'Associació Barcelona Salut, ha presentat oficialment la iniciativa 'Barcelona, ciutat cardioprotegida' en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona que ha presidit l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
En l'acte també hi ha intervingut el delegat del Govern a Catalunya en funcions, Emilio Ablanedo, que ha anunciat que la delegació "recolzarà l'extensió d'aquest projecte a la resta de ciutats d'Espanya".
En la seva intervenció, Josep Brugada ha destacat que el projecte, patrocinat per laboratoris Ferrer i l'asseguradora AXA, ja ha completat la primera fase amb la instal·lació de desfibril·ladors en 50 farmàcies de Barcelona, una iniciativa que "ja ha començat a salvar vides", amb una actuació en una farmàcia de l'estació de Sants.
"En la segona fase dotarem de desfibril·lador 180 farmàcies abans que s'acabi el juny, i estem buscant fons i patrocinadors perquè, abans de 15 mesos, estiguin a totes les farmàcies de Barcelona", ha explicat el cardiòleg.
La mort sobtada cardíaca que a Catalunya va provocar més de 3.000 morts el 2013 pot afectar qualsevol persona i de manera inesperada. La primera hora des de l'aparició dels símptomes va precedida per la pèrdua de consciència. Llavors, es disposen de 10 minuts "clau" per actuar i intentar salvar la vida

Ballot boxes and weapons #letcatalansvote, Les urnes i les armes són la mateixa cosa?, PP Dixit


Dijous  27.03.2014  12:42

Les urnes i les armes són la mateixa cosa?

La Fàbrica denuncia en un vídeo el llenguatge del PP

VilawebLa Fàbrica, el grup d'acció per la independència dirigit per Salvador Cardús, ha publicat un nou vídeo en què denuncia el llenguatge del PP. Recull les paraules d'Alfonso Alonso Aranegui, portaveu del PP al congrés espanyol, pronunciades fa pocs dies en un col·loqui a Badalona. Alonso hi va equiparar les urnes i les armes, si es tractava d'assolir la independència. 'És igual intentar imposar la voluntat per la violència o per les urnes. Si és al marge de la llei, és la imposició de la voluntat i és antidemocràtic. No es pot fer!' Immediatament, un rètol del vídeo es pregunta: 'El Partit Popular creu que les armes són equivalents a les urnes?' Prèviament, el vídeo recorda que 'dos terços de la població catalana vol votar, de manera democràtica i en pau, si Catalunya ha de ser un estat independent o continuar essent una regió d'Espanya.' Vegeu-lo:
La Fàbrica va elaborar també el conegut vídeo 'Cauen els murs', publicat fa dos anys, en què cridava els catalans a votar a les eleccions al parlament amb consciència del moment transcendental que vivia el país.

Vídeos

La versió original del vídeo.

dimecres, 26 de març del 2014

Sant Pere de Ribes es desempallega dels legionaris espanyols per Setmana Santa

DEL GARRAF
Dimecres  26.03.2014  16:49
Autor/s: ACN

Sant Pere de Ribes es desempallega dels legionaris espanyols per Setmana Santa

La Germandat del Sant Crist acata amb recel la petició de l'ajuntament

Vilaweb
El govern de Sant Pere de Ribes i la Germandat del Sant Crist han acordat que les processons de Setmana Santa del nucli de Les Roquetes no incloguin finalment la presència de la Germandat dels Antics Cavallers Legionaris de Barcelona. Era la condició que posava l'Ajuntament per autoritzar la processó de Dijous Sant, on estava prevista la desfilada dels legionaris. Els organitzadors han acatat finalment la petició del consistori, tot i que amb cert recel. Asseguren que l'absència dels exmilitars 'pot anar en detriment de l'assistència de públic i del lluïment de la processó'. En aquest sentit, l'acord entre les dues parts contempla el compromís de treballar conjuntament per dinamitzar les processons.
La Germandat del Sant Crist s'ha mostrat comprensiva davant els arguments del govern municipal, que defensava una Setmana Santa 'coherent amb la declaració de Sant Pere de Ribes com a municipi en favor de la pau i la no violència'. Tot i això, els organitzadors mantenen la convicció que la presència dels legionaris afavoria les processons.

En contra partida, l'acord entre Ajuntament i entitat preveu que totes dues parts treballaren plegades per 'trobar altres elements que contribueixin a dinamitzar, fer més visibles i notòries aquestes manifestacions populars i celebracions tradicionals de caràcter religiós'. Aquest mateix any, expliquen, ja es millorarà, per exemple, l'ornamentació dels passos.

Ortega envia una carta als batlles per saber si col·laboraran en la consulta

Ortega envia una carta als batlles per saber si col·laboraran en la consulta

La vice-presidenta els diu que, per exercir el dret de decidir, cal la 'corresponsabilitat' de les institucions catalanes

Vilaweb
La vice-presidenta del govern català, Joana Ortega, ha enviat aquest dimecres una carta a tots els batlles de Catalunya per conèixer el seu 'compromís i col·laboració' amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals per organitzar una consulta. En la missiva, a la qual ha tingut accés l'ACN, Ortega recorda que el desembre passat es va acordar la data i la pregunta de la 'consulta legal' sobre el futur de Catalunya i recorda que l'Institut d'Estudis Autonòmics va assenyalar cinc vies legals per poder-la fer.
'Per tal de fer efectiu aquest exercici de democràcia per qualsevol de les vies previstes, cal la coresponsabilitat de les diferents institucions de Catalunya. És per aquest motiu que voldria conèixer el vostre compromís i col·laboració amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals, en l'organització de la consulta en els termes legalment establerts', diu la carta signada per Ortega amb data d'aquest dimecres 26 de març.
Ortega hi cita l'acord entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i les forces parlamentàries sobiranistes del passat desembre sobre el contingut de la pregunta i la data de la consulta fixada per al 9 de novembre.
Així mateix, recorda que un dictamen de l'Institut d'Estudis Autonòmics assenyala 'l'existència d'un mínim de cinc vies legals per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya'. Una d'aquestes, la recollida a l'article 150.2 de la Constitució, és la transferència o la delegació a la Generalitat de la competència per organitzar un referèndum que el 8 d'abril es debatrà al congrés espanyol. 

 

Connectar l'FP amb l'empresa

JA ÉS HORA...!!!

Connectar l'FP amb l'empresa

Barcelona planteja la necessitat d'oferir més opcions per fer pràctiques a empeses i més programes de mobilitat internacional als estudiants de la Formació Professional

Món Barcelona | 26/03/2014 - 11:00h
Presentació Anuari de la Formació Professional a Barcelona - L'Anuari de la Formació Professional 2013 constata el creixement dels estudis de Formació Professional i demana a les empreses que s'impliquin a oferir més pràctiques
LV
Barcelona. (Redacció).- La formació professional ha crescut un 40% en els darrers deu anys i des del 2007 supera el batxillerat en nombre d’alumnes amb més de 30.000 matriculats. L’FP ha deixat de ser la segona via dels estudis postobligatoris i s’ha convertit en tota una realitat de la inserció laboral, amb un 40% dels titulats treballant. També els nivells de satisfacció dels estudiants amb el lloc de treball que han aconseguit és superior que en la resta d’estudis.
Les titulacions amb més percentatge d’inserció efectiva al mercat de treball el curs 2012-2013 han estat les d’agraris, indústries alimentàries i energia i aigua. En canvi, les més demandades pels estudiants estan encapçalades per la sanitat, la imatge i so i els serveis socioculturals.
Aquests són alguns dels indicatius que es desprenen de l’Anuari de la Formació Professional a Barcelona 2013: Mercat de Treball i Formació Professional, editat per la Fundació BCN Formació Professional, amb la col·laboració de diverses institucions, i que cada curs analitza la situació del mercat de treball i planteja els reptes de futur d’aquest sector educatiu.
El gran repte que s’albira, i en què s’ha fet èmfasi durant la presentació del document, és el d’implicar les empreses en l’FP dual. Un sistema amb el qual els alumnes treballen a l’empresa i, a canvi, reben una remuneració, i que els proporciona un coneixement dels mètodes i les dinàmiques de treball que els permet inserir-se molt més ràpidament.
De fet, una altra assignatura pendent són els programes de mobilitat internacional aplicats a la formació professional, que el curs passat només van poder utilitzar un 1% dels alumnes.

Pep Guardiola: El col · leccionista de títols

La seva primera Bundesliga 

Pep Guardiola: El col · leccionista de títols

Des de la seva irrupció a les banquetes no ha parat de guanyar

Josep Coves | 2014.03.26 | 04:05 h.
SPORT 
Va aterrar a la banqueta del Camp Nou sense més bagatge que una temporada al capdavant del Barça B, a Tercera Divisió, formant equip amb Luis Enrique. Amb jugadors com Pedro i Sergio Busquets, el filial va aconseguir l'ascens de categoria i Joan Laporta va apostar per ell per rellevar Frank Rijkaard, imposant-se als directius que es decantaven per una opció que no semblava tan arriscada i que responia a una filosofia diametralment oposada : José Mourinho.
Guardiola va ser l'escollit que va ser presentat com a tècnic del Barça va dir no tenir por ni estar espantat amb "aquest repte". "No puc prometre títols, encara que sí estic totalment convençut que la gent, l'afició, està orgullosa de nosaltres", va afegir un Pep segur de si mateix mentre convidava als aficionats a cordar-se els cinturons.
I va ser així com el Barça va viure durant l'època de Guardiola (2008-12) el quadrienni més fructífer de la seva història. No només pels títols guanyats, 14 de 20 possibles, entre ells tres Lligues i dues Champions, sinó per l'estil de joc que va implantar i que va ser l'enveja de l'Europa futbolística.
Després d'un any sabàtic, Guardiola va tornar a l'estiu a les banquetes per seguir engrossint el seu privilegiat palmarès. Tot i que va començar amb mal peu, perdent per 4-2 contra el Borussia Dortmund la Supercopa alemanya, ja no se li han resistit els altres títols. Li va guanyar la Supercopa d'Europa el Chelsea de Mourinho, va tornar del Marroc amb el Mundial de Clubs sota el braç i ahir va aconseguir la Bundesliga més precoç de la història, a falta de set jornades per al final.