ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17). - Ara és l'hora…!!!, o No. ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen i ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades.

Articles del Víctor

01/02.02.15

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA... (17).-  

Ara és l'hora…!!!, o No. - Quan diuen que s'obriran 50 noves delegacions a l'estranger, avui que s'ha obert Roma i Viena que se sumen a les 5 obertes. Quan Podem/Podemos fa una gran “mani” a Madrid i només aconsegueix , diuen, 300.000, recordeu  la nostra V amb 1.800.000.

Han passat gairebé quinze dies des del darrer article d'aquesta sèrie, a part de la grip, el fred -que és normal- el canvi climàtic que ens porta grans ventades i moltes més coses estranyes, el nostre canvi climàtic particular, ANAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA va de mal borràs, i aquesta colla , ens volen matar a disgustos, ells no se n'adonen, ens hauran de portar la Til.la i el Valiums a tonelades. Potser això ja és una cosa normal, ja que alguns em diuen que tots els processos sobiranistes del món han tingut problemes de Bastons a les rodes, d'egos ocults, d'interesos impensables, personals i/o dels partits, etc., i si no que es recordin la gran independència que fou la dels Estats Units d'Amèrica i ...

...si aquells ho varen fer ...

Però aquells, que ja fa prop de 240 anys ha partir de les 13 colònies britàniques és proclamaren com "estats" a partir és fundà la nació. L'aventura els hi va var sortir bé, és convertint-se en el país més poderós del món, tot a causa dels autògrafs dels 56 signataris que vàrem fer de la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica i que es signà al Congrés amb seu a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 a posteriori aquest estats rebels van derrotar la Gran Bretanya en la que va ser la primera guerra d'independència d'Amèrica que es guanyava.

Una Declaració d'Independència que se signà al Congrés el 4 de juliol de 1776 i que en principi el preàmbul i el seu contingut foren escrits per Thomas Jefferson un aristòcrata, polític i intel.lectual afrancesat que després seria el tercer President dels Estats Units, també John Adams després segon President o Benjamin Franklin tots formaven part del comitè redactor i que com sabem les seves disputes eren cel.lebres. 

Tot i així la Declaració fou signada unànimament pels 56 dels tretze nous Estats Units d'Amèrica i que foren segons aquesta rel.lació: 1 el President del Congrés; de Massachusetts; 3 New Hamspire; 4 Massachusetts, amb John Adams; 2 Rhode Island; 4 Connecticut; 4 Estat de Nova York; 5 New Yersey; 9 Pennsilvània amb Benjamin Franklin; 4 Delaware; 4 Maryland; 7 Virgínia amb Thomas Jefferson ; 3 Carolina del Nord ; 4 Carolina del Sud; 3 Geòrgia que fan un total dels 56, més l'1 del President del Congrés.

Amb això no vull dir que aquí, a CAT, en ple Segle XXI, puguem fer com aquella colla de burgesos, intel.lectuals, aristòcrates, terratinents i militars que dirigiren tota una població que els va seguir, i aixecaren les tretze colònies britàniques que gairebé totes tocàvem a l'Atlàntic i que desprès dels més de dos-cents anys de la seva independència la seva bandera, també estelada i barrada- encara que no sigui quadribarrada, doncs és seti barrada, perquè ningú és perfecte – va passar dels 13 estels fins a arribar a les 50 dels Estats actuals, 48 continentals i Washington DC. 

Però nosaltres, som nosaltres i a part de no barallar-nos tant, cosa que ens agrada a casa nostra, els hi hem de copiar les coses bones – com fan molts d'altres, millora'ls si cal. Però torno a repetir , si ells “ els pares de la Independència dels Estats Units d’Amèrica “, amb una guerra civil (de 1775 al 1781) que durà més de sis anys i un parell més fins al seu final firmat a París, entremig ho aconseguiren amb un munt de lluites internes i punyalades teòriques personals de tot tipus i encara més. Perquè segurament allí, tot era molt més complicat i les diferències que se salvaren eren molt més grans que les nostres, - malgrat que ara no ens hi fixem, perquè políticament sembla el país dels dolents, i només ens interessa el seu consumisme i el Show Bussines-. Tot així varen aconseguir una Declaració d’Independència (del 1776), al Final de la Guerra d’Independència dels Estats Units que és quan va ser reconeguda aquesta Independència (amb el Tractat de París del 1783). l'anomenada Convenció de Filadèlfia va fer l'aprovació d'una Constitució dels Estats Units (del 1787) Ratificant-la l'any següent llavors ja com Estats integrants d'una sola República. Des de la Declaració a la Constitució varen passar 11 anys i en aquest temps hi varen incloure Drets varis, entre d'altres els humans - a la seva manera- , recordem que això es va fer fa uns 240 anys. 

I per això si aquells homes ho varen fer fa prop de 240 anys, perquè no nosaltres...Ara que ho tenim a tocar ens barallem dia si dia també.

...i hom n'anirà parlant, anant cap a la independència..., i ARA SÍ..., esperem !!!.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

Duran no és ningú, per Vicent Partal

OPINIÓ

Vicent Partal

03.02.2015

Duran no és ningú

Vilaweb

 

Conec pocs polítics tan maldestres com Duran i Lleida. La seua afirmació dient que no podria viure amb el sou de professor, ja l'estudien a les escoles de política com la badada més grossa possible. A banda el rerefons elitista, perquè insulta un dels sectors professionals amb més votants. Però ahir en va amollar una altra quan va defensar la seua famosa suite de l'Hotel Palace a Madrid. Va dir textualment que des d'una pensió no podria fer això que fa a l'hotel. Frase intrigant que mereix una explicació. Com tothom sap, aquest hotel és a pocs metres del congrés dels diputats, on Duran té el despatx. Què vol dir que hi fa? Les habitacions d'hotel no són per a dormir?

Deixem-ho estar. Badades d'aquesta dimensió expliquen, sobretot, que Duran ja no té el cap on l'hauria de tenir. Sap que ha perdut. Que ha perdut la batalla per a impedir la independència, però també la batalla d'Unió. No la controla i no pot usar-la per a fer res. Ja no dirigeix Convergència i Unió i li queden mesos per a dirigir el grup de CiU al parlament espanyol. A la pròxima legislatura no sabrem si n'hi haurà, però si n'hi ha Duran no el dirigirà.

Duran ja no és ningú i des de Convergència no se n'amaguen. Quan ahir va tornar a donar l'opinió sobre Esquerra i la independència, des de CDC li ho replicaren tot ben clar i català. És cert que molta gent no entén per què ho aguanten, això, encara. La resposta és òbvia: al final qui se n'anirà del tot és Duran i no Unió. No sé si alguns s'estimarien més perdre un partit històric d'aquest país, però jo m'estime més perdre'l a ell i prou.

Per això tampoc no acabe d'entendre tanta alegria dels qui veuen en Duran un argument per a furgar i criticar la CiU d'avui. Ja ho sé que és una manera de desgastar els convergents, però desgastar-los aprofitant un espantall incapaç de fer res no és precisament ajudar a qui dius que és en realitat el problema? Només ho demane…

BUNDESLIGA

Guardiola treu el Bayern de la zona de confort

El tècnic avisa els seus jugadors que també poden caure en picat com el Dortmund

ISAAC LLUCH Munic | Actualitzada el 03/02/2015 00:00

No cada dia cau golejat el Bayern. Ni perd un equip entrenat per Pep Guardiola. Ni es planta un tècnic rival que va traumatitzar en el seu moment l’Allianz Arena. Quatre dies després d’ensorrar-se a Wolfsburg (4-1) en l’inici de la segona volta de la Bundesliga, el campió alemany rep avui el quart classificat, el Schalke de Roberto Di Matteo, l’entrenador que el 2012 amb el Chelsea va eliminar el Barça de Guardiola i va guanyar la Champions al Bayern en la final disputada a Munic. No hi serà el davanter del Schalke Klaas-Jan Huntelaar, suspès amb 6 partits per una entrada.

Motius per anar a l’Allianz Arena no en falten -a partir d’avui la capacitat de l’estadi augmenta a 75.000 espectadors- i Guardiola, assumint l’expectació del moment, es va deixar anar amb consignes ben meditades. Pràcticament va passar desapercebut, però Guardiola va desplegar un full en prendre seient a la sala de premsa. En cap moment va llegir res, però es va notar que tenia un discurs ben preparat. A la primera pregunta d’un periodista local -“¿Va dormir bé després de la derrota a Wolfsburg?”-, Guardiola es va esplaiar amb una resposta de 3 minuts 41 segons, inusual per al seu domini -ahir molt millorat- de l’alemany.

Després de la primera derrota a la Bundesliga, el tècnic català va voler espavilar públicament el seu equip i, alhora, l’entorn. I per descomptat que va defensar al màxim les seves idees futbolístiques. Si el Bayern va encaixar a Wolfsburg tants gols com en les 17 jornades precedents va ser per haver perdut el control del joc i haver cedit massa contracops.

La derrota de divendres passat és tot just la novena en 83 partits oficials del tècnic català amb el Bayern. “Ningú no vol perdre. Però a vegades hem de perdre per millorar el nostre joc”, va indicar Guardiola mentre advertia que tothom havia cregut que l’equip era intocable. “Abans del partit contra el Wolfsburg deien que ja havíem guanyat la lliga, que els nostres entrenaments eren més durs que els nostres partits, que el nostre segon equip podia guanyar la Bundesliga, i tot això és fals. Valoro molt Jürgen Klopp i el Dortmund, però avui són els últims de la classificació i això pot passar-nos també a nosaltres”, va fer sonar l’alarma Guardiola.

“Quan guanyem ningú no em creu quan dic que tot costa molt. Però com més aviat entenguem que tot és molt difícil, més bé defensarem el títol. Si pensem que podem perdre contra el Schalke anirem pel bon camí”, va raonar el tècnic. “Si deixem el rival córrer i fer contres estem acabats”, va insistir mentre assumia “errors” contra el Wolfsburg i protegia dos dels seus jugadors més criticats. “Seria molt fàcil per a mi dir que la raó (de la derrota) és que Xabi Alonso i Schweinsteiger tenen poques cames per córrer cap enrere. Llavors canviem els dos jugadors o que juguin amb motos i potser així podem controlar els contracops”, va ironitzar. Guardiola va fer ahir un pas endavant a l’espera que avui el faci el seu equip.

Primeres esquerdes al pacte entre Guanyem i Podemos

02/02/2015

Municipals

Primeres esquerdes al pacte entre Guanyem i Podemos

L'exportaveu de la PAH, Ada Colau

Gemma Galdón carrega contra l'acord per a les eleccions municipals amb Ada Colau, perquè el veu "contraproduent"

Xavier Lladó

El Singular

Primeres esquerdes al pacte entre Guanyem i Podemos per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals a Barcelona sota la marca Guanyem, un acord on hi ha també Iniciativa, Esquerra Unida i Procés Constituent. La membre del consell ciutadà de Podemos Gemma Galdón ha assegurat a Catalunya Ràdio que l'acord de Barcelona pot ser contraproduent. "Hi ha sumes que resten", ha indicat.

Galdón ha matisat que votarà la candidatura que encapçala Ada Colau, però ha marcat distàncies amb l'acord. Preguntada per si li sembla bé el pacte de Guanyem ha respost: "Hi ha sumes que ens arraconen als racons de sempre i que no són capaces de generar la il·lusió que ens agradaria". "Estem allà de forma secundària", diu, després d'assegurar que són Guanyem i Iniciativa els que han volgut presentar-se junts. Per aquest motiu defensa que Podemos es presenti en solitari a les eleccions prebiscitàries del 27 de setembre.

A la formació de Pablo Iglesias hi ha més discrepàncies. El que anava a ser candidat a la secretaria general de Podemos a Catalunya Enric Martínez, exclòs pel comitè estatal de garanties democràtiques de competir amb Gemma Ubasart, l'oficialista recolzada per Pablo Iglesias, ara vol presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona amb llista pròpia. La seva opció seria pactar amb Guanyem després dels comicis.

La meva constitució catalana, per Andreu Barnils

OPINIÓ

Andreu Barnils

01.02.2015

La meva constitució catalana

Vilaweb

Ahir es va fer pública la proposta de Santiago Vidal per a una nova Constitució Catalana. És molt d'agrair la feina que ha fet i sobretot la idea que proposa. Diu que l'esmenem com vulguem. Això he fet, com molta altra gent, en una primera lectura ahir a la tarda. Les esmenes les he ressaltades en negreta. La resta del text, és seu.

Catalunya es constitueix en Estat sobirà, democràtic i social de Dret. La sobirania recau en el poble de Catalunya. La forma política i jurídica d'organització de l'Estat és la república parlamentària bicameral. Amb l'objectiu de lluitar contra la injustícia social, la pobresa, els conflictes violents, les desigualtats econòmiques, la degradació ambiental i la corrupció, els principis que regeixen l'ordenament jurídic de l'Estat català són: la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els Drets Humans, la diversitat, la pau.

La bandera de Catalunya serà l'estelada. L'himne oficial de Catalunya és 'El cant dels ocells'. La diada nacional se celebrarà el 23 d'abril. 

La llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català, i per tant, serà emprada de forma preferent per totes les administracions públiques en els seus respectius àmbits.

Atesa la composició demogràfica i social actual de Catalunya, i amb l'explícita voluntat de vetllar per la millor convivència entre tots els catalans, qualsevol de les més de dues-centes llengües que es parlen a la república pot gaudir de l'estatut de llengua cooficial, i podran ser emprades oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que ho desitgin, en els municipis que lliurement així ho votin. L'aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d'Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català. El govern adopta la llengua anglesa com a segona llengua de treball.

La capital de Catalunya és la ciutat de Tarragona. Tarragona és la seu del Govern de la república, del Parlament i del Tribunal Suprem, poders executiu, legislatiu i judicial. L'administració de l'estat es caracteritza pels principis de proximitat i descentralització; en conseqüència, el 50% dels diners dels imposts seran recaptats i gestionats pels municipis.

Es reconeix el dret, i no el deure, de propietat privada.

Amb independència de la seva situació administrativa o laboral, totes les persones tenen dret d'assistència sanitària gratuïta en qualsevol cas.

Queden prohibides les curses de braus, la publicitat i el màrqueting.

andreu.barnils@partal.cat

El 9-N és terrorisme, segons l'acord PP-PSOE?

03/02/2015

procés

El 9-N és terrorisme, segons l'acord PP-PSOE?

Urnes del 9-N

El text considera a partir d'ara terrorisme subvertir "l'ordre constitucional", i desferma les suspicàcies

Bernat Vilaró

El Singular

El pacte que van signar ahir el PP i PSOE a la Moncloa contra el terrorisme jihadista inclou un paràgraf que desferma les suspicàcies per la seva relació amb el procés català i, en concret, amb el 9-N: "Subvertir l'ordre constitucional, o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat o obligar als poders públics a realizar un acte o a abstenir-se a fer-ho".

El paràgraf apareix dins la secció Dels delictes de terrorisme, i comença amb una nova definició de "terrorisme", que inclou aquesta excepció detallada més amunt. Després hi apareixen altres excepcions del concepte, com ara "alterar greument la pau pública", o "desestabilitzar greument el funcionament d'una organització internacional", entre d'altres.

El text, a més, reintrodueix la cadena perpètua amb la incorporació de la polèmica mesura de la presó permanent revisable, una pena privativa de llibertat de duració indeterminada i subjecta a revisió per a casos d’excepcional gravetat que ha estat críticada des de diverses instàncies com el Consell de l'Advocacia Catalana.

Podemos prepara una purga

COM QUALSEVOL PARTIT, ...ESTALINISTA...
01/02/2015

Militants

Podemos prepara una purga

El líder de Podemos, Pablo Iglesias

La formació revisarà els militants per expulsar els que malmeten la seva imatge

Xavier Lladó

El Singular

Podemos prepara una purga. La formació revisarà els seus militants per expulsar els que malmeten la seva imatge. Ja ha denunciat dos grups per utilitzar la seva marca, perseguiran fraus en els perfils de les xarxes socials i expulsaran els oportunistes que només busquen brega. També n'hi ha que volen notorietat i entrar a les llistes per a les eleccions municipals, segons El Confidencial Digital.

Tots els "Cercles Podemos" es troben, en aquests moments, en "procés de validació" pel Consell Ciutadà Estatal, l'òrgan de direcció creat després de l'elecció de Pablo Iglesias com a secretari general. De moment, aquestes auditories se centren en "trucades de comprovació" a aquests cercles. Es pregunta als seus integrants quan i com va ser constituït el grup, qui el formen, i si tenen o no perfil a les xarxes socials. Després, es procedeix a un registre amb totes les dades del cercle i els noms dels seus participants.

Una de les raons que ha portat a la direcció nacional de Podemos a aquestes comprovacions és l'amenaça que es creïn cercles "falsos, fins i tot amb la finalitat de perjudicar el partit: proposant iniciatives contràries a la formació o llançant missatges a les xarxes socials que atemptin contra els principis fixats. Com ja ha passat al Twitter, amb un grup que durant diverses setmanes va protagonitzar polèmiques importants amb els seus comentaris.