L'assessor del president de la Generalitat, Joan Iglesias, amb el seu nou llibre, 'Una hisenda a la catalana' Foto: ACN
El director del programa per a la definició d'un nou model
d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, creu que
l'administració ha de donar prestigi a les empreses que paguen els
impostos en comptes d'estar "obsessionada" pels que no paguen. En una
entrevista a l'ACN, Iglesias ha apuntat que hi ha diferents sistemes per
fer públic quines empreses que contribueixen fiscalment com un ràting,
una certificació o donar punts. L'objectiu és que els contribuents
apareguin com a "solvents, fiables i solidaris" i això els ajudi a fer
millor els negocis. D'altra banda, ha admès que tot i que hi ha diverses
vies perquè Catalunya obtingui la sobirania fiscal, la "més segura" és
esdevenir un estat.
En el llibre que acaba de publicar 'Una hisenda a la catalana. Preguntes
i respostes sobre la hisenda pròpia' (Angle Editorial), Iglesias exposa
la filosofia que, segons ell, hauria de tenir la futura administració
tributària de Catalunya encarregada de gestionar i recaptar tots els
impostos. A diferència del sistema fiscal espanyol, considera que
l'administració no ha de centrar la seva acció en la "repressió" cap als
infractors sinó que ha de donar "incentius" als que paguen per tal que
cada vegada hi hagi menys infractors, és el que anomena concepte de
"reputació fiscal".
"S'ha de procurar donar les millors condicions perquè els contribuents
paguin els impostos amb satisfacció i tinguin la sensació que en treuen
alguna cosa, perquè sinó de mica en mica aniran marxant i només es
quedaran els que no paguen", ha reflexionat.
Sobre la manera de premiar les empreses que paguen els impostos,
Iglesias ha apuntat que hi ha diverses vies per fer públiques les que
tenen un "bon comportament fiscal". Es pot establir un ràting, un
sistema de punts, una espècie d'ISO o una certificació "sense revelar
elements d'intimitat econòmica de l'empresa", ha exposat per després
afegir que "l'administració no ha de ser passiva sinó que ha d'ajudar el
contribuent a obtenir un valor pel seu esforç".
Corregir un sistema que no és equitatiu
Iglesias aposta perquè la futura administració tributària de Catalunya
corregeixi la situació actual en què "el factor treball és el que està
més gravat i el factor capital el que menys". Segons explica en el
llibre, el sistema fiscal espanyol no és equitatiu i genera "importants
distorsions" perquè les rendes del treball suporten un pes
proporcionalment més alt que altres indicadors com el patrimoni o el
consum. La correcció s'ha de fer, segons ha defensat, sense
enfrontaments tenint en compte que els contribuents cada vegada escullen
més on viuen i on paguen els seus impostos.
"S'ha de ser molt curós, molt respectuós, no parlar de frau de rics i de
pobres i no generalitzar perquè si el sistema va dirigit en contra una
determinada categoria s'està fent un mal ús. És molt millor generar
incentius", ha conclòs.
Sobirania fiscal
Iglesias manté que la hisenda catalana ja existeix i, per tant, el que
falta és la sobirania fiscal, és a dir poder recaptar i gestionar tots
els impostos. En aquest sentit, ha defensat que quan el Parlament tingui
la capacitat de legislar sobre els tributs l'administració tributaria
catalana estarà preparada per fer-ho. I és que, segons Iglesias, "la
feina principal no la fa l'administració tributària sinó els
contribuents". "Si aquests contribuents fan el mateix que ara per què no
ha de funcionar?", s'ha preguntat per després afegir que el model
actual ja està basat en l'autoliquidació perquè els ciutadans calculen i
fan el pagament dels seus impostos.
Per aconseguir que Catalunya tingui autoritat fiscal, Iglesias
identifica que hi ha diverses fórmules però constata que "esdevenir un
estat és la via més segura de totes", ja que les altres depenen de
"moltes circumstàncies, voluntats i negociacions ". En aquest sentit, no
preveu que hi hagi conflicte per posar en marxa la hisenda pròpia quan
Catalunya pugui fer les seves lleis fiscals perquè a través d'aquestes
es determinarà l'obligació de pagar i de donar les dades a
l'administració tributaria catalana. "De la mateixa manera que ara els
ciutadans compleixen una llei del Congrés, llavors compliran la del
Parlament", sosté.
En la mateixa línia, considera que el govern espanyol no podrà posar
traves a la hisenda catalana a partir del moment en què la Generalitat
tingui al responsabilitat de gestionar el sistema perquè, segons ha
augurat, "quan Catalunya assumeixi l'autoritat fiscal i el Parlament
dicti les normes fiscals, l'estat espanyol no tindrà incidència". En
canvi, mentre no es té la sobirania fiscal, la situació és "més difícil"
i ha admès que el govern espanyol ja ha posat traves a la marxa del seu
personal per accedir a la hisenda catalana. Una actitud que per
Iglesias es pot entendre en clau política però també tenint en compte
que el personal qualificat per fer aquest tipus de tasca "no se
substitueix amb facilitat".
Mancances del sistema fiscal espanyol
Iglesias considera que el sistema espanyol "no funciona prou bé des de
fa molt de temps" i assegura que hi ha una "coincidència molt amplia"
amb els empresaris sobre aquesta diagnosi. Una de les raons per les
quals el sistema espanyol no funciona bé, segons Iglesias, és perquè mai
ha calculat la seva eficiència i, en canvi, atribueix als ciutadans la
responsabilitat del fracàs del sistema. En aquest sentit, ha apostat
perquè la hisenda pròpia de Catalunya faci aquest càlcul perquè troba
"indispensable" per fer una bona gestió conèixer la taxa d'ineficiència.
També ha considerat que el sistema espanyol tendeix a generar "molta
conflictivitat i no proporciona prou seguretat jurídica" un fet que ha
provocat el col·lapse dels tribunals fiscals. " La inseguretat jurídica
és un problema perquè si tens inseguretat et defenses i genera un cercle
viciós de confrontació entre l'administració i els contribuents", ha
conclòs.
Editor de Time Out Barcelona. En aquest blog parlo de qualsevol cosa de la qual pugui formar-me'n criteri. Diguem que més que un blog és una extensió del meu compte de twitter (@eduardvoltas), perquè no sempre les coses es poden dir en 140 caràcters. Això d'Olor de tinta' és un homenatge al periodisme de sempre i al meu pare, periodista, autor d'unes memòries amb el mateix títol que us recomano molt i molt.
