27.02.2019 14:00
Des d’avui, Dijous Gras, fins Dimecres de Cendra ens espera una setmana de carnaval, amb disbauxa, transgressió, sàtira i excessos de tota mena, capitanejada per la figura del Rei Carnestoltes.
És una festa molt arrelada al nostre país i es manifesta de maneres
molt diverses: amb rues de disfresses, tota mena de batalles campals,
grans àpats populars, balls de màscares, enterraments de la sardina i un
seguit de personatges propis molt singulars.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.
Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.
Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.
Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.
Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
Alaior. El carnaval d’Alaior s’articula entorn de la figura de Bernat Figuerola, un sabater local que va anar a Amèrica en cerca de fortuna. Cada any per Carnaval en Bernat torna i, tot i estar afligit per una malaltia que el deteriora ràpidament, presideix tots els actes de les festes. Un dels actes més destacats és dimarts de carnaval a horabaixa, quan en Bernat dicta en públic un satíric testament. Finalment, es mor i desapareix entre les flames d’una gran foguera.
Banys d’Arles. Els trets característics del carnaval del Vallespir són els Gregoris, una tradició que barreja la paròdia a l’Església amb l’enterrament del Carnestoltes, i el ‘Tio-tio’, un ball amb foc que clou la festa. El dimarts de Carnaval s’enterra el Rei Carnestoltes amb una singular comitiva que desfila amb túnica blanca i cucurulla anomenada els Gregoris. Sembla que aquest acte pot ser una mostra de rebuig cap al papa Gregori el Gran, que al segle VII va allargar la Quaresma.
Godall. El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l’Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d’aquesta festa: la disfressa senzilla i casolana. Un dels ingredients essencials del Carnaval és el canvi de personalitat i a Godall es mantenen les mascarulles, unes disfresses fetes amb parracs que tenen per objectiu fer totalment irrecognoscible la persona que hi ha dins. En la seqüència de la festa, les mascarulles arriben al poble el mateix dia que el ninot Carnestoltes i participen en el ball de carnaval del dissabte.
Palamós. Des de fa dècades la costa empordanesa és coneguda per les celebracions de Carnaval. S’hi fan rues espectaculars i multitudinàries, amb carrosses guarnides i comparses formades per desenes de participants ballant coreografies prèviament assajades. Alguns dels carnavals més populars són el de Roses, el de Platja d’Aro i el de Sant Feliu de Guíxols. Entre tots, el de més tradició és el de Palamós.
Pego. El carnaval més multitudinari del País Valencià es fa a Pego. Aquesta vila de la Marina Alta pot arribar a quintuplicar la població aquests dies. Tots els carrers s’omplen de festa, amb gent disfressada i una orquestra a cada cantonada. El dia central és dissabte, quan es fa la rua i, al final, una revetlla gegant que dura tota la nit. Com que el Carnaval de Pego és tan concorregut, la població ha arribat a organitzar una altra celebració, que es fa el mes de setembre i es diu Mig Any de Carnestoltes.
El Carnaval de Pego: més que una macrofesta – Reportatge de Pau Benavent
Sitges. El dimarts de Carnaval, a Sitges, s’hi fa l’acte més multitudinari: la rua de l’Extermini. Hi desfilen una cinquantena de comparses vistents i concorregudes. Diuen que l’èxit del Carnaval a Sitges es deu a la pugna centenària entre dues entitats locals, el Casino Prado Suburense i la Societat Recreativa del Retiro, per veure qui la feia més grossa a l’hora de celebrar la festa. La rivalitat encara persisteix i cada any una entitat s’encarrega de la comparsa del Rei Carnestoltes i una altra de la de la Reina.
Solsona. A la dècada del 1970 Solsona va redefinir el seu model carnavalesc i, partint de la idea que era una festa d’inversió, es va crear una festa major a l’inrevés. D’ací surten alguns dels elements més singulars i distintius de la festa, com ara els Gegants Bojos, una família de gegants de mans lliures que són la rèplica satírica i grollera dels oficials. Alguns altres elements remarcables són la pujada del ruc al campanar, amb un pixarada simbòlica, i les bates amb què es disfressa tothom.
Torelló. Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l’any a Torelló és el Carnaval. El Cop d’Estat del Rei Carnestoltes i l’escenificació sexual del Pullassu, una cercavila lúdico-sexual-festiva, fan del Carnestoltes de Torelló un referent dels carnavals de terra endins. Així i tot, l’element més distintiu de la festa es la nit de ‘Les senyoretes i els homenots’ de divendres. És una cercavila d’inversió on els homes es vesteixen de dones i les dones d’homes, amb la roba de familiars, amics i coneguts de l’altre sexe.
Vilanova i la Geltrú. Per Carnestoltes la vida social de la capital del Garraf es transforma i es lliura a un conjunt de celebracions amb més de tres segles d’història. Totes aquestes activitats representen una diversitat d’influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen. Alguns dels actes més destacats són la popular batalla de merenga el Dijous Gras, el personatge del Moixó Foguer, que surt el divendres, la batalla de caramels, les danses vuitcentistes del diumenge i els ‘coros’ del dilluns.
Vinaròs. La capital del Baix Maestrat fa un dels carnavals més multitudinaris i coneguts del País Valencià, a base de grans gales i desfilades de comparses. Té onze dies de durada i s’hi fan actes de tota mena: l’elecció de la reina del Carnaval, l’elecció de la reina Drag Queen, l’arribada del Rei Carnestoltes, batalles de confeti, nit de pijames, balls de màscares i dues grans desfilades en un circuit tancat. A més, cada any s’escull una temàtica que centra tots els actes i les disfresses. Enguany el Carnaval s’inspira l’univers de Peter Pan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada