Exposicions

'Nazis i feixistes': Barcelona recorda el seu passat més innoble

Gustau Nerín
Foto: Pérez de Rozas - Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Barcelona. Dijous, 4 de gener de 2018

El franquisme es va passar 30 anys, del 1945 fins al 1975, intentant ocultar la seva col·laboració amb l'Alemanya nazi i ltàlia feixista. Però de 1939 a 1945 els carrers i els edificis públics de Catalunya van viure una autèntica invasió de símbols nazis i feixistes. L'ocupació de l'espai públic era una forma simbòlica de depurar una ciutat considerada sempre rebel pel franquisme. Ara, l'exposició Nazis i feixistes. L'ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945) mostra aquesta realitat al Castell de Montjuïc. Es tracta d'una mostra organitzada per l'Institut de Cultura de Barcelona, i comissariada per L'Avenç i la Fundació Pi i Sunyer, i que s'inspira en el llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona. L'exposició es podrà veure fins al 23 de febrer.
paranimf Col·lecció Merletti IEFC (1)

Vista del Paranimf de la Universitat de Barcelona, seu de l’Exposició del Llibre Alemany. La sala era presidida per dos bustos dels dictadors, Franco i Hitler i una esvàstica enorme. (Col·lecció Merletti, IEFC).

Imatges que diuen molt

La principal força d'aquesta exposició radica, sobretot, en les 60 imatges que ens mostren l'apoteosi del feixisme i del nazisme a la capital guineana, en la seva majoria procedents del Fons Brangulí (de l'Arxiu Nacional de Catalunya) i del fons Pérez de Rozas (de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona). Imatges d'impacte que ens mostren com el franquisme va voler dur la simbologia i les visites nazis al cor de la catalanitat: al Palau de la Generalitat (en aquell moment Diputació Provincial), a l'Ajuntament de Barcelona, al Palau de la Música, a l'edifici del Parlament, a la Universitat de Barcelona... Les autoritats franquistes percebien aquests actes com una mena d'expiació col·lectiva a través de la qual es depurava la ciutat (de la mateixa forma que a les presons i camps de concentració es depurava els seus ciutadans). Calia esborrar totes les petjades del passat republicà i catalanista de Barcelona. En aquella Catalunya servil amb l'Eix fins i tot es van trasplantar les cerimònies típiques de l'Alemanya nazi, des de les celebracions de l'aniversari de Hitler, fins al Dia d'Acció de Gràcies a Déu per la Collita. Barcelona, va ser durant una temporada, una perllongació del pitjor Berlín, amb desfilades marcials, espectacles de gimnàstica col·lectiva de caràcter nazi i concerts de música feixista.

Complicitats

Però les imatges que es presenten a Montjuïc també ens diuen molt sobre les complicitats d'alguns sectors de la societat catalana amb el feixisme i el nazisme. Ciano va visitar Barcelona en olor de multituds, i no va mancar mai el públic per als concerts de les Joventuts Hitlerianes o per als comiats de la División Azul. Les autoritats locals es delien per fer-se fotografies amb els jerarques nazis o amb els membres de les organitzacions feixistes i sempre eren a primera fila de tots els actes. I no van faltar els intel·lectuals disposats a ser presents a la rebuda de Himmler, el responsable de la mort de tants i tants innocents.

El dia clau

A finals de 1940, quan els alemanys duien les de guanyar a la Segona Guerra Mundial, i tan sols se'ls resistia la Gran Bretanya, molts pensaven que el conflicte duraria ben poc. Franco era un d'aquests. Creia que si Espanya entrava en guerra al costat de l'Eix en aquell moment podria beneficiar-se, a la fi de la guerra, d'una ampliació de l'imperi colonial espanyol a l'Àfrica (i en especial al Marroc, un territori pel que sentia predilecció). Espanya va passar de ser "neutral" a considerar-se "no bel·ligerant". El 23 d'octubre Franco es va reunir amb Hitler a Hendaia; el seu objectiu era prometre a Hitler l'entrada d'Espanya a la guerra, a canvi d'una ampliació dels territoris colonials. La reunió no va anar com Franco havia previst: Hitler no estava interessat en l'ajuda militar espanyola i no va prometre res al dictador espanyol. Franco va sortir molt irritat de la reunió. Hitler, més: assegurava que preferia anar al dentista que tornar a entrevistar-se amb el general espanyol.
palau música hitler ANC Solidaridad Nacional La Prensa)

palau música hitler ANC Solidaridad Nacional La Prensa)

Celebració de l'aniversari d'Adolf Hitler, l'any 1943. Foto: ANC. Solidaridad Nacional – La Prensa.

L'home de les SS, a Barcelona

Aquell mateix dia, mentre Hitler i Franco eren al sud de França, el cap de les SS, Heinrich Himmler, visitava Barcelona i Montserrat. Va ser la personalitat nazi més destacada que va trepitjar Catalunya, en una visita de contingut més simbòlic que polític. Però sembla ser que aquest viatge, més enllà de l'especularitat dels actes, va ser "tensa, amb moments desagradables". Himmler no va aconseguir cap pista per obtenir el preuat Sant Greal. La relació entre Hitler i Franco es va refredar un punt, però la col·laboració política es mantindria, i continuaria ben viva als carrers i espais públics catalans. De fet, el dia de la mort de Hitler, 12.000 persones van anar a signar el llibre de condol del consolat alemany a Barcelona. Però d'això no se'n conserven gaires fotos. El règim franquista començava a fer marxa enrera a tot ritme. No volien ser assimilats a l'Eix derrotat.

Refer una virginitat

A partir del moment en què Franco se'n va adonar que Alemanya anava a perdre la guerra, va començar a col·laborar amb els americans, en contra fins i tot dels compromisos que comportava la neutralitat: els vols americans sobrevolaven el Sàhara i fins i tot aterraven a Barajas, es permetia el pas de tropes aliades de paisà per la Península... I a partir de la derrota d'Alemanya es van intentar amagar totes les mostres de la passada col·laboració entre la Falange, i els nazis alemanys i els feixistes italians. Mentretant, els ideòlegs del règim intentaven difondre un discurs segons el qual Espanya sempre havia mantingut una estricta neutralitat i havia repudiat el nazisme com a ideologia "anticristiana". Com va afirmar burleta el diplomàtic Agustín de Foxá, "Franco tractava de refer-se una virginitat".

Massa lluny, potser

És una aposta molt interessant de l'Ajuntament posar de relleu les complicitats d'alguns sectors de la ciutat de Barcelona amb els moviments més reaccionaris. Seria bo que els ciutadans fossin conscients dels moments més tèrbols del nostre passat. La publicació amb L'Avenç i la Fundació Pi i Sunyer del llibre Nazis a Barcelona, de Capdevila i Vilanova, ja va permetre una primera aproximació al tema. L'exposició era una forma de difondre aquest missatge de forma molt pràctica i visual, accessible per a tots els públics. Dissortadament, es mostra ben lluny del centre urbà, al castell de Montjuïc, una instal·lació de pagament visitada més per estrangers que per catalans. Sens dubte, a nivell ideològic, el lúgubre castell de Montjuïc, amb tota la seva càrrega simbòlica, és un lloc molt adequat per mostrar una exposició d'aquest tipus, però potser seria convenient una itinerància per garantir que el màxim de ciutadans hi tinguin accés.

Fotografia de portada: Tribuna d’honor del Poble Espanyol. A la dreta de Himmler, Wenceslao González Oliveros, governador civil de Barcelona; i a l’esquerra de tot, Luis Orgaz, capità general de la IV Regió Militar. (Pérez de Rozas, AFB).

LLIBRES'Nazis a Barcelona': Quan els feixistes eren aclamats a les Rambles Gustau Nerín