Les dones que fan política: quantes són? On són? N’hi ha més que no pas abans?
Les dones que fan política: quantes són? On són? N’hi ha més que no pas abans?
La presència de les dones als àmbits polítics dels Països Catalans ha crescut considerablement aquests darrers anys
El
8 de març és el dia que simbolitza la lluita de les dones arreu del món
des que el 1908 Clara Zetkin va proposar de fixar-lo com a Dia
Internacional de la Dona amb l’objectiu de reclamar el sufragi universal
femení. Avui dia, en ple segle XXI, la lluita se centra en la violència
masclista i la desigualtat entre tots dos sexes. La situació als Països Catalans
Cal reconèixer que els Països Catalans han canviat profundament en el
terreny polític, sòcio-cultural i tecnològic durant aquests darreres
dècades, i així mateix ho ha fet el paper social de la dona. Ja fa molts
anys que la població femenina es va incorporar al mercat laboral, però,
majoritàriament, encara són les dones que s’ocupen de les feines de
casa. Aquest repartiment desigual de la feina i les obligacions dóna
lloc a moltes més desigualtats i discriminacions, tant al mercat laboral
com a les interaccions socials. Les
dades són extretes de l’Idescat, l’Instituto de la Mujer y para la
Igualdad de Oportunidades i el Departament d’Estadística d’Andorra.Les dades mostren que la taxa d’activitat femenina ha
crescut considerablement durant la primera dècada dels anys 2000, però
que encara és molt menor que la taxa d’activitat masculina, que
representa un 65%-70% del total. El gran desenvolupament de l’economia
va afavorir el procés d’incorporació de la dona al mercat laboral, però
la crisi l’ha aturat.En el cas d’Andorra, les dades que es mostren representen la taxa
d’ocupació, és a dir, el percentatge de dones que treballen, i no pas la
taxa d’activitat, que és el percentatge de les que treballen o volen
treballar. Tanmateix, cal remarcar que el percentatge de dones
treballadores a Andorra és molt més alt que al conjunt dels Països
Catalans. Elaboració a partir de dades de l’Institut Català de les Dones i de l’Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades
El 1977 es van fer eleccions per primera vegada després de la
dictadura. Si bé és cert que a partir de llavors ha augmentat el
percentatge de dones en diversos àmbits laborals, encara hi ha molt
poques dones que tinguin càrrecs polítics importants. A Andorra, on
només hi ha set municipis, tres de les batllies són a les mans de dones.
En canvi, al conjunt dels Països Catalans que formen part de l’estat
espanyol la desigualtat encara és evident, si bé cada vegada menor. De
les dades, cal destacar que actualment un 22% dels batlles del País
Valencià són dones i que les tres ciutats més poblades del Principat són
governades per dones.
Pel que fa a les regidories, la situació sí que es va acostant a la
igualtat: si el 1995 les dones eren entre un 14% i un 21% dels regidors,
ara en representen entre un 35% i un 42%. Si aquesta tendència es
manté, aviat hi haurà tants homes com dones als consistoris. Pel
que fa als parlaments, la tendència ha estat similar. Un parlament
igualitari repartiria la representació dels dos sexes de manera
equilibrada (40%-60%, pel cap baix). Actualment tots els parlaments
autonòmics dels Països Catalans compleixen aquest requisit, i per tant,
podem afirmar que els nostres parlaments són igualitaris. Malgrat això,
cal tenir en compte, en el cas de Catalunya, que abans de les dimissions
dels diputats de la CUP i de les renúncies de Catalunya Sí que es Pot,
el percentatge femení era lleugerament inferior al 40%.
El cas andorrà és singular. Fins a les eleccions al Consell General
del 2015, el parlament d’Andorra era un dels més igualitaris del món,
amb un 50% de dones i un 50% d’homes, però ara, que només hi ha 28
consellers, el percentatge de dones ha disminuït lleugerament. Elaboració a partir de dades del Parlament de Catalunya.La representació femenina dels grups del Parlament de
Catalunya tampoc no és igualitària. Si analitzem la composició per sexe
de cada grup, veiem que a la majoria hi predomina el sexe masculí, tret
de la CUP, en què la meitat dels diputats són dones. Els grups menys
igualitaris són el PP i Ciutadans.La situació a l’estat espanyol El congrés espanyol és, per primera vegada, gairebé igualitari:
gairebé el 40% dels escons és ocupat per dones. La causa d’aquesta
evolució és molt simple: els partits d’esquerra, com ara el PSOE, Podem i
Unitat Popular-IU, van proposar la ‘llista cremallera’, que garantia
l’alternança dels dos sexes. És una mesura important, perquè la llei
d’igualtat en les eleccions estableix la simetria en les llistes, però
no en els escons, de manera que fins ara era habitual que la
representació de les dones voregés tan sols el 35%. elaboració a partir de dades de l’Institut Català de les Dones.
Com veiem, dels 350 escons del congrés espanyol, només un 39% és
ocupat per dones (138 escons). Si n’analitzem la distribució per grups
parlamentaris, observem que alguns dels grans partits no són
igualitaris: PP, 37% de dones (45 de 123); Ciutadans: 20% (8 de 40). En
canvi, Podem, amb un 51% de representació femenina (33 escons de 65);
PSOE, amb un 44% (40 de 90); IU, amb un 50% (1 de 2); i EH Bildu, amb un
100%, són grups amb una representació femenina important.Elaboració a partir de dades del Ministeri d’Interior espanyol.La situació internacional Si comparem el Parlament de Catalunya amb els de la resta de
països occidentals, ocupa un dels primers llocs. Cap d’aquests
parlaments no arriba al 50% de representació femenina, però en general,
des del 2005, la representació de les dones hi ha augmentat. Només en
són excepcions Suècia, Nova Zelanda i Grècia, on el 2015 en va disminuir
el percentatge lleugerament (1%), i Àustria, que en té un 3% menys. Els
parlaments on més ha augmentat el percentatge de dones són el d’Itàlia
(19% més), els de Portugal i França (14% més) i el de Catalunya (11%
més). A la resta de parlament o bé s’hi ha mantingut la representació de
les dones o bé hi ha augmentat entre un 1% i un 9%.Els
deu parlaments més igualitaris del 2015: elaboració a partir de dades
de l’IPU: nota per al cas de Sud-àfrica: les xifres de la distribució
d’escons no inclouen els 36 delegats rotatoris especials designats sobre
una base ‘ad hoc’. Tots els percentatges que s’indiquen, per tant, es
calculen sobre la base de 54 llocs permanents.
Al gràfic es representen els deu parlaments més igualitaris del món
del primer semestre de l’any 2015. Potser sorprèn que la majoria no
siguin de països europeus ni de països desenvolupats. Per quins motius?Ruanda encapçala la llista, amb un 64% de representació femenina.
Després del genocidi del 1994, aquest país va quedar desolat i, com que
el 70% de la població eren dones, van ser elles les encarregades de
redreçar-lo. Més tard, el president Paul Kagame va decidir de fer-hi
reformes, i ara la nova constitució (2003) ja reserva un mínim de 30%
d’escons a les dones i hi ha quotes reservades a les candidatures
femenines a les llistes electorals. En general, s’hi apliquen moltes
mesures d’igualtat que donen més llibertat a les dones.
Als Països Catalans, la llei electoral fixa quina ha de ser
exactament la representació política a les llistes electorals, però la
realitat és que les dones sempre acaben situades en posicions molt
baixes i això fa difícil que puguin ser escollides. Tot i que la llei
d’igualtat a Catalunya es va aprovar el març del 2007, encara no és prou
efectiva.
Malgrat que encara queda molt de camí per recórrer, cal reconèixer
els grans avenços que s’han fet: que el parlament sigui presidit per una
dona, que les Illes Balears tinguin una presidenta del govern o que el
govern valencià tingui una vice-presidenta.
Tanmateix, cal maldar perquè no calguin lleis que obliguin a garantir
la presència de dones a les llistes i perquè els càrrecs siguin
assignats per capacitats polítiques i no per qüestions de sexe.
Mentrestant, la igualtat és una lluita en què ha de participar tota la
societat per a esborrar les diferències entre dones i homes en tots els
àmbits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada