LA MODA DE L'STRAVA ART
La bici com a pinzell
Ciclistes de tot el món utilitzen el GPS per dibuixar figures amb el seu recorregut
Un britànic va modelar una bicicleta de 341 quilòmetres sobre el sud d'Anglaterra
Carlos Márquez Daniel
Divendres, 4 de març del 2016 - 17:08 CET
EL PERIODICO
El GPS serveix per situar-se en un mapa i per poder arribar a un destí sense perdre's: no és un artefacte que destil·li creativitat. Però en aquest trànsit, en aquest anar d'aquí cap allà, l'estri traça una ruta; dibuixa. Ciclistes de tot el planeta han decidit dotar l'enginy d'una finalitat artística al convertir la seva bicicleta en un pinzell, i els seus recorreguts, en diverses figures i missatges. L'anomenen Strava art i deu el seu nom a l'aplicació que molts esportistes utilitzen per registrar la seva activitat atlètica.
A Stephen Lund li agrada molt la bicicleta. La utilitza diàriament pels carrers de Victoria, a la cost oest del Canadà, on viu. Durant el 2015 va passar gairebé 800 hores sobre el seient, l'equivalent a un mes i tres dies. Entre gener i desembre va recórrer més de 22.000 quilòmetres i va dibuixar Darth Vader, una girafa, un dinousaure, un cangur, una papallona, la reina Isabel II, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, l'estàtua de David, pastissos d'aniversari per a la família, una balena... Fins a 70 dibuixos. El més elaborat, una sirena que el va obligar a reórrer 220 quilòmetres.
L'Strava art més llarga que es coneix la va fer el britànic David Taylor el setembre del 2014. Ni més ni menys que 341 quilòmetres pedalejant
pel camp del sud d'Anglaterra per dibuixar una bicicleta. Tot un
reclam. Va trigar 13 hores. La seva paleta inclou una immensa
constel·lació de l'Óssa Major (109 quilòmetres) i un poni de 213 quilòmetres d'un realisme increïble.
A diferència de Lund, les obres de Taylor són més estiloses. Per
aconseguir-ho, va haver de demanar a incomptables grangers que li
permetessin entrar en camps de cultiu. Si els hagués envoltat, aquí ve
la part més complicada d'aquesta esportiva disciplina artística, la
figura no hauria sigut reconeixible, ja que els trajectes es realitzen
en una sola línia contínua, sense talls que farien el dibuix més plàstic
però menys genuí.
Existeix un curiós cas de penis aeri.
Va succeir sobre el cel de Florida el març del 2015. Un pilot va
decidir traçar un fal·lus amb el GPS de la seva avioneta privada. Amb
testicles, per descomptat. L''artista' es va enlairar de l'aeroport de
Kissimmee, al sud d'Orlando, i va volar durant 20 milles, durant les
quals va posar en marxa una aplicació que va permetre contemplar la seva obra en directe des de qualsevol ordinador del planeta.
No hi ha constància, o almenys aquest diari no n'ha trobat, d'exemples de Strava art a Espanya, malgrat que hi ha ciutats amb bona cultura ciclista, com Sevilla, Barcelona o Sant Sebastià.
EL PERIODICO
El GPS serveix per situar-se en un mapa i per poder arribar a un destí sense perdre's: no és un artefacte que destil·li creativitat. Però en aquest trànsit, en aquest anar d'aquí cap allà, l'estri traça una ruta; dibuixa. Ciclistes de tot el planeta han decidit dotar l'enginy d'una finalitat artística al convertir la seva bicicleta en un pinzell, i els seus recorreguts, en diverses figures i missatges. L'anomenen Strava art i deu el seu nom a l'aplicació que molts esportistes utilitzen per registrar la seva activitat atlètica.
A Stephen Lund li agrada molt la bicicleta. La utilitza diàriament pels carrers de Victoria, a la cost oest del Canadà, on viu. Durant el 2015 va passar gairebé 800 hores sobre el seient, l'equivalent a un mes i tres dies. Entre gener i desembre va recórrer més de 22.000 quilòmetres i va dibuixar Darth Vader, una girafa, un dinousaure, un cangur, una papallona, la reina Isabel II, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, l'estàtua de David, pastissos d'aniversari per a la família, una balena... Fins a 70 dibuixos. El més elaborat, una sirena que el va obligar a reórrer 220 quilòmetres.
PONI I ÓSSA MAJOR
El mètode és més artesanal del que caldria esperar. Lund descarrega un mapa en alta definició. Amb un programa de tractament d'imatges, traça el dibuix triat amb un llapis digital, de manera que pugui distingir bé el nom dels carrers. Converteix la foto en un PDF i l'envia al telèfon mòbil per poder seguir l'itinerari, que l'aplicació registrarà degudament. Després el descàrrega a l'ordinador i 'voilà': art. "A vegades hi ha carrers tallats o trams en obres i em toca improvisar", assegurava a una televisió canadenc l'any passat.L'Strava art més llarga que es coneix la va fer el britànic David Taylor el setembre del 2014. Ni més ni menys que 341 quilòmetres pedalejant
pel camp del sud d'Anglaterra per dibuixar una bicicleta. Tot un
reclam. Va trigar 13 hores. La seva paleta inclou una immensa
constel·lació de l'Óssa Major (109 quilòmetres) i un poni de 213 quilòmetres d'un realisme increïble.
A diferència de Lund, les obres de Taylor són més estiloses. Per
aconseguir-ho, va haver de demanar a incomptables grangers que li
permetessin entrar en camps de cultiu. Si els hagués envoltat, aquí ve
la part més complicada d'aquesta esportiva disciplina artística, la
figura no hauria sigut reconeixible, ja que els trajectes es realitzen
en una sola línia contínua, sense talls que farien el dibuix més plàstic
però menys genuí.LLETRES D'AMOR
Molt abans que es popularitzés el GPS, que els esportistes sortissin al carrer carregats de tecnologia, un home polonès de 65 anys, amant del ciclisme i la geografia, es va llançar a la carretera amb la seva bici per fer, potser, el primer Strava art de la història. Ho va fer per amor i melancolia. El 1989, Mieczyslaw Parczynski va recórrer 5.730 quilòmetres entre les localitats de Kostalin i Przemysl per retre homenatge a la seva dona, que havia mort tres anys abans. Va agafar un mapa i va buscar la ruta que li permetés dibuixar el nom de la dona de la seva vida: Jadzia. Va passar 94 dies sobre la bici, per sinuoses carreteres, camins i muntanyes. "Vaig fer el possible per mantenir la forma apropiada de cada lletra", li va explicar a un mitjà polonès aquest home que acumula a les cames més de 200.000 quilòmetres de ciclisme de carretera.PENIS DE CARRER
Molt menys romàntic resulta un dels motius més repetits als Strava art contemporanis: els penis. La comunitat ciclista, i sobretot, en aquest cas, potser perquè requereix menys elaboració, els corredors, han dibuixat fal·lus de tota mena sobre els mapes de Brighton, Londres, San Francisco, Windsor, Canberra, Kingdom o Brisbane. Diferent mida i gruix, però coincidència en la inclusió dels testicles, en alguns casos, peluts, cosa que complica moltíssim fer el dibuix.Existeix un curiós cas de penis aeri.
Va succeir sobre el cel de Florida el març del 2015. Un pilot va
decidir traçar un fal·lus amb el GPS de la seva avioneta privada. Amb
testicles, per descomptat. L''artista' es va enlairar de l'aeroport de
Kissimmee, al sud d'Orlando, i va volar durant 20 milles, durant les
quals va posar en marxa una aplicació que va permetre contemplar la seva obra en directe des de qualsevol ordinador del planeta.No hi ha constància, o almenys aquest diari no n'ha trobat, d'exemples de Strava art a Espanya, malgrat que hi ha ciutats amb bona cultura ciclista, com Sevilla, Barcelona o Sant Sebastià.
ANIMALS AL METRO
L'Strava art recorda una altra disciplina artística poc convencional, també vinculada als mapes, encara que en aquest cas, els de la xarxa de metro. La idea s'ha d'atribuir a Paul Middlewick, que el 1988 va distingir sobre el plànol del suburbà de Londres la figura d'un elefant. Només calia unir els punts entre les estacions perquè sorgís l'art, una versió adulta de l'activitat infantil tan aclamada pels nens de resseguir els números fins que al final surt un tren o una pilota. Aquí, la gràcia és buscar-se la vida i anar traient tot tipus de fauna, sense cap més pista que la imaginació.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada