ENTREVISTA
Miquel Roca: "Pactar amb la CUP supera els límits de Convergència"
L'exnúmero dos de CDC assegura que se sent "orgullós" del paper del partit en la construcció de la Catalunya contemporània i la democràcia espanyola
EL PERIODICO
FIDEL MASREAL / BARCELONA
Dissabte, 28 de novembre del 2015 - 18:56 CET
Pocs com Miquel Roca (Bordeus, 1940) coneixen millor Convergència.I davant el tancament imminent de CDC, analitza els canvis amb una mirada al que s’està fent en aquest partit i en la política.
–¿Quin va ser el secret de l’èxit de CDC?
–Que era un partit necessari, que responia a una necessitat concreta del país i la societat: trobar un espai en què el catalanisme liderés la centralitat del país. CDC no era un partit de centre, era central.
–Un partit en què el seu líder deia que tenia com a referents el Guti i Paco Candel i era també capaç de pactar amb Aznar...
–Deixi’m dir: en el pacte amb José María Aznar del Majestic comença la crisi de Convergència.
–¿Comença la crisi perquè se superen els límits del pacte?
–Se superen els límits. Jo no hi era. No critico el fet del pacte, sinó la visualització del pacte.
–¿Pactar amb la CUP supera aquests límits?
–Sí, perquè lògicament i coherentment la CUP vol la revolució. Convergència Democràtica, no. Convergència és un partit amb molt sentit institucional. Per a la CUP és l’escenari a batre. Hi ha diferències fonamentals, cosa que algú ha qualificat com a línies vermelles.
–CDC s’acaba, ¿l’enyorarà?
–No és un problema d’enyorança. Em sap greu. Em sento molt orgullós del que vam fer. Estic dient del que vam fer.
–¿No del que s’està fent?
–Del que vam fer. Hem sigut un element fonamental per a la construcció de la Catalunya contemporània i per a la construcció de la democràcia espanyola. No atribueixo a ningú més mèrits dels que em puc donar a mi en la contribució democràtica a Espanya. Tants, sí. Això té un mèrit realment extraordinari. Té un final dolent, s’ha acabat.
–Hi ha dos factors importants en la decisió de CDC: l’escàndol de la família Pujol i la corrupció.
–Del primer no en puc discutir ni tampoc puc minimitzar l’enorme paper de Jordi Pujol en la història de CDC, però reclamo per a moltes altres persones, de vegades anònimes, un paper també decisiu. Segon, la corrupció és indefensable. Indefensable. Però CDC no acaba com a víctima de la corrupció, sinó per altres qüestions.
–¿Quines?
–S’ha cregut que els valors que la van fer possible ja no serveixen. I jo segueixo creient que els valors són els mateixos. Quan a tot Europa es busquen referents ens seguim movent en el mateix: una força capaç de cohesionar, de transversalitzar.
–Hi ha una gran diferència en la nova CDC: l’independentisme.
–Deixem que els nous protagonistes decideixin el que vulguin. Jo pertanyo a l’etapa antiga.
–I des de fa mig any no existeix CiU...
–Penso que sóc un bon testimoni que vaig tenir discrepàncies serioses amb aquesta col·laboració, però CiU ha sigut una eina important i un exemple del que vol dir l’entesa democràtica. La ruptura de CiU és el preludi del final de CDC.
–¿Després de la dictadura, el finançament dels partits importants, inclosa CDC, va travessar els límits legals per donar-los estabilitat?
–La resposta políticament correcta és dir que sí. Però en la política hi ha milers de persones honestes. Milers.
–¿Els grans partits són maquinàries tancades que manen sobre els tres poders de l’Estat?
–No m’atreviria a dir que realment siguin això. El que és tan preocupant com el que diu és que hi ha la temptació de fer-ho.
Pocs com Miquel Roca (Bordeus, 1940) coneixen millor Convergència.I davant el tancament imminent de CDC, analitza els canvis amb una mirada al que s’està fent en aquest partit i en la política.
–¿Quin va ser el secret de l’èxit de CDC?
–Que era un partit necessari, que responia a una necessitat concreta del país i la societat: trobar un espai en què el catalanisme liderés la centralitat del país. CDC no era un partit de centre, era central.
–Un partit en què el seu líder deia que tenia com a referents el Guti i Paco Candel i era també capaç de pactar amb Aznar...
–Deixi’m dir: en el pacte amb José María Aznar del Majestic comença la crisi de Convergència.
–¿Comença la crisi perquè se superen els límits del pacte?
–Se superen els límits. Jo no hi era. No critico el fet del pacte, sinó la visualització del pacte.
–¿Pactar amb la CUP supera aquests límits?
–Sí, perquè lògicament i coherentment la CUP vol la revolució. Convergència Democràtica, no. Convergència és un partit amb molt sentit institucional. Per a la CUP és l’escenari a batre. Hi ha diferències fonamentals, cosa que algú ha qualificat com a línies vermelles.
–CDC s’acaba, ¿l’enyorarà?
–No és un problema d’enyorança. Em sap greu. Em sento molt orgullós del que vam fer. Estic dient del que vam fer.
–¿No del que s’està fent?
–Del que vam fer. Hem sigut un element fonamental per a la construcció de la Catalunya contemporània i per a la construcció de la democràcia espanyola. No atribueixo a ningú més mèrits dels que em puc donar a mi en la contribució democràtica a Espanya. Tants, sí. Això té un mèrit realment extraordinari. Té un final dolent, s’ha acabat.
–Hi ha dos factors importants en la decisió de CDC: l’escàndol de la família Pujol i la corrupció.
–Del primer no en puc discutir ni tampoc puc minimitzar l’enorme paper de Jordi Pujol en la història de CDC, però reclamo per a moltes altres persones, de vegades anònimes, un paper també decisiu. Segon, la corrupció és indefensable. Indefensable. Però CDC no acaba com a víctima de la corrupció, sinó per altres qüestions.
–¿Quines?
–S’ha cregut que els valors que la van fer possible ja no serveixen. I jo segueixo creient que els valors són els mateixos. Quan a tot Europa es busquen referents ens seguim movent en el mateix: una força capaç de cohesionar, de transversalitzar.
–Hi ha una gran diferència en la nova CDC: l’independentisme.
–Deixem que els nous protagonistes decideixin el que vulguin. Jo pertanyo a l’etapa antiga.
–I des de fa mig any no existeix CiU...
–Penso que sóc un bon testimoni que vaig tenir discrepàncies serioses amb aquesta col·laboració, però CiU ha sigut una eina important i un exemple del que vol dir l’entesa democràtica. La ruptura de CiU és el preludi del final de CDC.
–¿Després de la dictadura, el finançament dels partits importants, inclosa CDC, va travessar els límits legals per donar-los estabilitat?
–La resposta políticament correcta és dir que sí. Però en la política hi ha milers de persones honestes. Milers.
–¿Els grans partits són maquinàries tancades que manen sobre els tres poders de l’Estat?
–No m’atreviria a dir que realment siguin això. El que és tan preocupant com el que diu és que hi ha la temptació de fer-ho.
TEMES
