La segona caixa negra avala que Lubitz pretenia estavellar l'avió
El copilot de l'Airbus A320 sinistrat va accionar el pilot automàtic per començar el descens.Va modificar alguns cops els ajustos manualment per augmentar la velocitat de baixada de l'aparell
La segona caixa negra confirma que, a mesura
que l'Airbus descendia, el copilot augmentava la velocitat amb els Alps
com a destí.
EL PERIODICO
EVA CANTÓN / PARÍS
Dissabte, 4 d'abril del 2015
Els motius que van portar Andreas Lubitz a
estavellar l'Airbus A320 de la companyia Germanwings als Alps francesos
el 24 de març continuen en el terreny de les hipòtesis. Les evidències,
en canvi, consoliden la teoria que el gest del jove copilot de 27 anys
va ser fruit d'un acte intencionat i no d'un error tècnic. És el que es
desprèn de l'anàlisi de la segona de les caixes negres de l'aparell, la
que conté els paràmetres de vol, trobada aquest dijous al lloc del
sinistre.
El registre amb les dades tècniques del vol (Flight Data Recorder) va arribar aquella mateixa nit als locals que l'Oficina d'Investigació i Anàlisi (BEA, segons les seves sigles en francès) té a l'aeroport de Le Bourget, als afores de París. Els investigadors la van examinar de manera immediata i ahir van fer públiques les seves conclusions. «Una primera lectura revela que el pilot present a la cabina va usar el pilot automàtic per iniciar el descens de l'avió i portar-lo a una altitud de 100 peus», va indicar en un comunicat l'organisme francès de la seguretat aèria.
MÉS VELOCITAT / «Després, durant el descens, el pilot va modificar diverses vegades els ajustos del pilot automàtic per augmentar la velocitat de descens de l'avió», va afegir la BEA, que no va oferir més detalls però va subratllar que els treballs tècnics prossegueixen per conèixer el «desenvolupament precís dels fets» que van ocórrer durant aquell vol. A l'aparell, que cobria la línia Barcelona-Düsseldorf, van perdre la vida 150 persones, entre elles 72 alemanys i 51 espanyols, a penes 45 minuts després d'haver-se enlairat de l'aeroport del Prat. El contingut de la segona caixa negra confirma, doncs, la tesi que el copilot només va poder iniciar les maniobres que van portar l'Airbus cap a l'abisme per una «voluntat de destruir l'avió», com va dir el 26 de març el fiscal de Marsella encarregat de la investigació, Brice Robin a l'exposar, durant un relat esfereïdor, el contingut de la primera de les caixes negres.
Els sons registrats en l'anomenada «Cockpit Voice Recorder» (CVR), això és el dispositiu que grava les comunicacions de la cabina de comandament, indicaven que Lubitz va impedir l'entrada a la cabina al comandant de l'aeronau, Patrick Sondenheimer, mentre iniciava les maniobres de descens malgrat trobar-se en plens Alps. El pilot donava cops amb força a la porta blindada de la cabina, sense obtenir resposta del copilot, i la respiració d'aquest indicava que va estar conscient fins al moment de l'impacte. Poc abans s'havien activat les alarmes, advertint al passatge de la proximitat del xoc.
L'inexplicable comportament de Lubitz, contractat a la filial de baix cost de Lufthansa el setembre del 2013, amb 650 hores de vol al seu haver i, en principi, tots els requisits necessaris per pilotar, va orientar immediatament la investigació cap a la personalitat del copilot. Les autoritats alemanyes van registrar la seva casa, a Düsseldorf, i la dels seus pares, a Montabaur, i les seves troballes van afegir força a la pista d'un suïcidi. Lubitz estava de baixa mèdica el dia de la catàstrofe, però ho va ocultar a Germanwings i als seus companys.
TENDÈNCIES SUÏCIDES / També es van trobar indicis que havia rebut en el passat tractament per tendències suïcides, que l'obsessió de volar l'havia perseguit des de petit i, en fi, que la seva salut mental era d'una extrema fragilitat. El 2009 va arribar fins i tot a interrompre la seva formació a l'escola que Lufthansa té a Bremen, però tot i així la companyia no li va fer un especial seguiment mèdic. L'última cosa que s'ha descobert és que havia rastrejat per internet maneres de suïcidar-se i informació sobre les mesures de seguretat de les portes de la cabina de comandament, una recerca que arriba fins al 23 de març, vigília de la catàstrofe.
Aquesta dada podria tenir conseqüències en la qualificació que li ha donat al cas la fiscalia francesa, si considera que l'acció de Lubitz va ser premeditada i no conseqüència d'una pulsió suïcida sobtada. El fiscal de Marsella, Brice Robin, havia mantingut fins ara la consideració d'«homicidi involuntari» i havia insistit en la urgència de trobar la segona de les caixes negres per tenir tots els elements d'anàlisi.
Fotografía facilitada per la BEA en la que es mostra l'estat en que es va trobar la caixa negra de l'airbus.
El registre amb les dades tècniques del vol (Flight Data Recorder) va arribar aquella mateixa nit als locals que l'Oficina d'Investigació i Anàlisi (BEA, segons les seves sigles en francès) té a l'aeroport de Le Bourget, als afores de París. Els investigadors la van examinar de manera immediata i ahir van fer públiques les seves conclusions. «Una primera lectura revela que el pilot present a la cabina va usar el pilot automàtic per iniciar el descens de l'avió i portar-lo a una altitud de 100 peus», va indicar en un comunicat l'organisme francès de la seguretat aèria.
MÉS VELOCITAT / «Després, durant el descens, el pilot va modificar diverses vegades els ajustos del pilot automàtic per augmentar la velocitat de descens de l'avió», va afegir la BEA, que no va oferir més detalls però va subratllar que els treballs tècnics prossegueixen per conèixer el «desenvolupament precís dels fets» que van ocórrer durant aquell vol. A l'aparell, que cobria la línia Barcelona-Düsseldorf, van perdre la vida 150 persones, entre elles 72 alemanys i 51 espanyols, a penes 45 minuts després d'haver-se enlairat de l'aeroport del Prat. El contingut de la segona caixa negra confirma, doncs, la tesi que el copilot només va poder iniciar les maniobres que van portar l'Airbus cap a l'abisme per una «voluntat de destruir l'avió», com va dir el 26 de març el fiscal de Marsella encarregat de la investigació, Brice Robin a l'exposar, durant un relat esfereïdor, el contingut de la primera de les caixes negres.
Els sons registrats en l'anomenada «Cockpit Voice Recorder» (CVR), això és el dispositiu que grava les comunicacions de la cabina de comandament, indicaven que Lubitz va impedir l'entrada a la cabina al comandant de l'aeronau, Patrick Sondenheimer, mentre iniciava les maniobres de descens malgrat trobar-se en plens Alps. El pilot donava cops amb força a la porta blindada de la cabina, sense obtenir resposta del copilot, i la respiració d'aquest indicava que va estar conscient fins al moment de l'impacte. Poc abans s'havien activat les alarmes, advertint al passatge de la proximitat del xoc.
L'inexplicable comportament de Lubitz, contractat a la filial de baix cost de Lufthansa el setembre del 2013, amb 650 hores de vol al seu haver i, en principi, tots els requisits necessaris per pilotar, va orientar immediatament la investigació cap a la personalitat del copilot. Les autoritats alemanyes van registrar la seva casa, a Düsseldorf, i la dels seus pares, a Montabaur, i les seves troballes van afegir força a la pista d'un suïcidi. Lubitz estava de baixa mèdica el dia de la catàstrofe, però ho va ocultar a Germanwings i als seus companys.
TENDÈNCIES SUÏCIDES / També es van trobar indicis que havia rebut en el passat tractament per tendències suïcides, que l'obsessió de volar l'havia perseguit des de petit i, en fi, que la seva salut mental era d'una extrema fragilitat. El 2009 va arribar fins i tot a interrompre la seva formació a l'escola que Lufthansa té a Bremen, però tot i així la companyia no li va fer un especial seguiment mèdic. L'última cosa que s'ha descobert és que havia rastrejat per internet maneres de suïcidar-se i informació sobre les mesures de seguretat de les portes de la cabina de comandament, una recerca que arriba fins al 23 de març, vigília de la catàstrofe.
Aquesta dada podria tenir conseqüències en la qualificació que li ha donat al cas la fiscalia francesa, si considera que l'acció de Lubitz va ser premeditada i no conseqüència d'una pulsió suïcida sobtada. El fiscal de Marsella, Brice Robin, havia mantingut fins ara la consideració d'«homicidi involuntari» i havia insistit en la urgència de trobar la segona de les caixes negres per tenir tots els elements d'anàlisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada