No ens ha dit ni ase ni bèstia, per Jordi Palmer

OPINIÓ

No ens ha dit ni ase ni bèstia

Jordi Palmer | ND 29/11/2014 a les 23:59h

 Nació Cot

El senyor president del govern espanyol ha visitat les províncies díscoles del nord-est per tranquil·litzar els seus seguidors, aquest escadusser mig milió de votants que fan del partit de govern a Espanya una anècdota a Catalunya. Ha vingut a veure'ls, a parlar amb ells i a fer-los saber que malgrat ser un partit mitjanet tenen l'aval del govern espanyol, i que això és un actiu que està per sobre de tot supòsit polític.

Rajoy els ha donat il·lusió i promeses de futur i Sánchez-Camacho, aliena com sempre al sentit del ridícul, ha felicitat el seu centenar de regidors que el 9-N haurien defensat la llibertat davant els més de tres-cents -parin atenció al sarcasme, tres-cents!- regidors del PSC que van fer costat al procés participatiu. I encara assegura que ells són majoria.

Realment cal ser molt entusiasta per veure les coses amb tant de positivisme, però com que ara han decidit donar per bona la consulta del 9-N a base de ridiculitzar els dos milions llargs de ciutadans que hi van participar i alhora no tenen cap escrúpol d'apropiar-se dels que van decidir no participar-hi, potser caldria que algú els fes veure que una mentida no es converteix en realitat per molt convenciment i vehemència que hi posin a l'hora d'explicar-la.

Rajoy va dir que vindria a parlar amb els catalans, però només s'ha dirigit als seus, en un acte de partit que s'ha fet a Barcelona com es podria haver fet a Segòvia. Amb la seva visita a Catalunya Rajoy ha demostrat que no te cap interès a parlar amb aquells que no comparteixen el seu punt de vista nacional d'Espanya. Ni tant sols s'ha dirigit a aquells cent-mil catalans que desafiant-lo directament van anar a votar a favor d'una Catalunya espanyola i que deu considerar gairebé com a empestats. Rajoy s'amaga entre els seus i els explica el conte que volen escoltar, però a la resta no ens diu ni ase ni bèstia.

Així és com el Whatsapp perjudica l'esquena

Així és com el Whatsapp perjudica l'esquena

Quico Sallés | ND 29/11/2014 a les 18:36h

 

Un gràfic sobre els defectes de com llegir el whattsapp

Un estudi dirigit per cap de medicina cervical d'un hospital de Nova York, Kenneth K. Hansraj, recomana postures neutres per llegir el whatsapp. L'estudi destaca la pressió que pateixen les cervicals per les males posicions en les que la gent llegeix i xateja a través del mòbil que carreguen l'esquena i el coll. L'estudi recomana una posició neutre i fer ioga per enfortir les extremitats així com flexions i exercicis de rotació i inclinació del coll.

Rajoy visita un hotel de cinc estrelles , per Andreu Barn

OPINIÓ

Andreu Barnils

30.11.2014

Rajoy visita un hotel de cinc estrelles

Vilaweb

 

Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.

Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres. En faig un vídeo amb Roger Cassany. Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:

'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.

Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.

La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.




andreu.barnils@partal.cat

CONTRA CATALUNYA

Dijous  27.11.2014  06:00

Autor/s: Núria Ventura

La suspensió encoberta de l'autonomia catalana

La impugnació de normes catalanes forma part de l'estratègia del govern espanyol per a erosionar l'autogovern

VilawebLa impugnació de la consulta del 9-N per part del govern espanyol ha marcat l'actualitat política catalana d'aquestes darreres setmanes. Tanmateix, si mirem enrere, podrem veure que el govern espanyol ha impugnat un gran nombre de lleis catalanes, aquests últims anys. La prohibició del 'fracking', el decret de pobresa energètica o, divendres passat, la llei d'horaris comercials són únicament alguns exemples de la lleis catalanes que l'executiu de Rajoy ha dut al Tribunal Constitucional espanyol (TC). Aquesta impugnació de les normes catalanes és una de les dues línies d'actuació de l'estratègia de l'estat espanyol per erosionar l'autonomia catalana. La segona via és la recentralització, amb iniciatives que envaeixen les competències catalanes.
Impugnació de les normes catalanes
Les impugnacions de lleis catalanes per part del govern espanyol no són pas exclusives d'aquesta legislatura, però sí que és cert que en aquests tres anys han sovintejat molt. Segons la directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat de Catalunya, Dolors Feliu, aquest augment és cíclic: 'En la nostra història, quan hi ha hagut un govern amb majoria absoluta, ha crescut el nombre de recursos contra lleis catalanes'. Explica, per exemple, que durant la darrera legislatura de José Maria Aznar, amb majoria absoluta, van augmentar i que ara ens tornem a trobar en un moment de poc diàleg i molts litigis.

Com explica Feliu, a més de les dues impugnacions del 9-N, durant l'actual legislatura hi ha hagut set lleis que han estat objecte de recurs al TC: la llei sobre matèries audiovisuals (2/2012), la llei que prohibeix el 'fracking' (3/2012), el decret-llei sobre els horaris comercials (4/2012 i 2/2014), el decret-llei sobre l'impost als dipòsits bancaris (5/2012), el decret-llei sobre la pobresa energètica (6/2013), la llei d'acompanyament (2/2014), i la llei de consultes populars no refrendàries (10/2014).
Per a impugnar les normes catalanes, el govern espanyol no utilitza solament el TC. Aquests darrers temps ha preferit utilitzar els tribunals ordinaris, la via del contenciós administratiu, per a recórrer contra les normes que no tenen rang de llei (els recursos contra les lleis només es poden presentar al TC). D'aquesta manera, a més de discutir si les normes catalanes envaeixen les competències de l'estat, també pot discutir les qüestions materials dels texts.
L'augment de plets contra lleis catalanes, sumat a la politització dels membres del TC, ha fet que la majoria de sentències donin la raó a l'estat. En conseqüència —diu Dolors Feliu—, ha canviat substancialment la jurisprudència del tribunal, uns canvis que afavoreixen el govern de l'estat espanyol

Recentralització per invasió competencial

L'altra via d'erosió de l'autogovern català són les iniciatives recentralitzadores per mitjà de lleis que envaeixen competències de la Generalitat.
El 2011, el govern espanyol va començar la legislatura amb el propòsit de recuperar gran part del poder que s'havia transferit a les comunitats autònomes durant les darreres dècades. La Generalitat alerta que l'esperit i bona part de les mesures proposades per l'anomenat Informe CORA (pdf) --de reforma de les administracions públiques-- tenen una gran potència recentralitzadora, de manera que impliquen un atac a l'autogovern i una mutació constitucional encoberta del model d'organització territorial.
D'aquí ve que el govern català també presenti recursos contra les normes impulsades des del govern espanyol. El nombre de plets de la Generalitat també ha augmentat, de resultes d'aquesta ofensiva recentralitzadora de l'estat. És la manera de defensar l'autogovern.

• 

 

Diumenge  30.11.2014  06:00

Autor/s: Montse Oliva - El Punt Avui

Les aventures de Fran

L'executiu de Rajoy, el CNI i el rei s'han afanyat a desmentir que ajudés a dinamitar el 9-N o a exculpar Cristina de Borbó · Els metges li atribueixen una capacitat infinita de fabulació

Vilaweb

Jose el va apadrinar durant el seu bateig com a jove cadell del PP i Nacho li va obrir les portes del seu polèmic àtic. Amb aquests apel·latius que només utilitzen els íntims es referia Francisco Nicolás Gómez Iglesias –Fran per als amics; “el petit Nicolás” per a la premsa– al president d'honor dels populars i al cap de govern de la comunitat de Madrid. Però què tenia aquest noi de vint anys per poder parlar de tu a tot el partit de Rajoy? I què va fer que perquè personalitats de les altes esferes de la política, l'empresariat, l'advocacia i fins i tot membres de la monarquia perdessin un temps que tots declaren valuós per escoltar els seus “deliris”? Un primer informe mèdic assenyala que el noi conegut com a “petit Nicolás” –sobrenom del personatge creat per l'escriptor francès René Goscinny– és megalòman, que té una capacitat infinita de fabulació i tantes ínfules com tota la llotja del Bernabéu junta. I, de fet, alguns experts no descarten que, si es fes una anàlisi més acurada, es podria descobrir que pateix una alteració mental tan greu que se'l podria considerar no imputable. Si fos així, va aconseguir que durant anys els seus interlocutors ni tan sols intuïssin que tenien al davant un perill social que, poca o molta, ha anat acumulant informació.

Només amb la seva xerrameca i un posat de noi de casa bona ha estat capaç d'engalipar la flor i nata de les institucions de l'Estat i, darrerament, els ha tingut a tots en dansa. I ara és tant l'aplom que té a l'hora d'exposar la seva història i tanta la convicció que posa en el relat, que una part de l'opinió pública segueix pensant que no tot el que diu és mentida; que hi ha gat amagat. No pot ser que un jove estudiant, sense ofici ni benefici, campés per Madrid amb cotxes d'alta gamma, amb xofer i escorta, i fins i tot hagués aconseguit que se li deixés un xalet de luxe, simulant que era el seu despatx, per rebre els seus contactes.

A banda de la posada en escena del personatge, un dels elements que no s'expliquen és per què mitja brigada especialitzada en assumptes interns de la policia es van abraonar sobre el jove per portar-lo a comissaria o per què la jutgessa del cas ha decidit decretar el secret de sumari si l'únic delicte que podria haver comès és un frau per haver intentat vendre informació privilegiada a un empresari.

També resulta força cridaner que si, al cap i a la fi, com asseguren els eventuals damnificats, es tracta d'un dement o un penques amb ganes de protagonisme, per què La Moncloa, diversos ministeris, la Casa del Rei, la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid i fins i tot el CNI, el servei d'espionatge espanyol, s'han pres la molèstia d'emetre comunicats en cap de setmana desmentint que hi hagi tingut tractes o que li hagin fet cap encàrrec. Es dóna la paradoxa que davant de situacions més crítiques aquestes mateixes institucions no han mogut ni un dit per contrastar informacions. Ara, un aspirant a membre de la jet-set, que assegura que és un col·laborador de la intel·ligència espanyola amb encàrrecs per fer descarrilar el procés català (també va veure's amb els advocats i membres de la família Pujol) i que, a més, es presenta com a amic de Felip VI i íntim de Soraya Sáenz de Santamaría i de bona part de l'empresariat madrileny i català (Javier de la Rosa també hi ha tingut contacte), ha aconseguit que mig món parli d'ell i l'altre mig vagi de bòlit per intentar desmuntar les teories conspiratives (paranoies, segons ho descriu un psiquiatre). Però fins a la seva detenció se'l veia com un noiet simpàtic que es passejava per totes les festes del Madrid més granat: des de la nit de la victòria electoral de Rajoy, fins i a la proclamació del rei, on sembla que es va colar com a acompanyant.

Sigui com sigui, progressivament van sortint els seus hipotètics incauts confirmant haver-hi tingut contacte. És el cas de l'exministre socialista Miguel Ángel Moratinos, al qual volia proposar un negoci a Guinea i per això li va donar el mòbil i el va rebre a casa seva. I fins i tot l'excap de comunicació de la Casa del Rei, Javier Ayuso, va confirmar que havia tingut una breu i “intranscendent” conversa amb Joan Carles I. La qüestió és què feia Nicolás amb el telèfon del monarca? Ell havia assegurat, en les entrevistes concedides en els últims dies, que havia mantingut contacte amb el rei retirat per mitjà de missatges. En el seu cas, pretenia intercedir a favor de Cristina de Borbó. Tant és així, que l'advocat de Manos Limpias Miguel Bernard assegura que se li va presentar com a intermediari per negociar la situació processal de la filla del monarca. El lletrat va donar versemblança al fet que la Casa del Rei i la vicepresidència de l'executiu espanyol l'haguessin enviat, però afegia que mai no va oferir res a canvi de retirar l'acusació a la infanta. Bernard ha arribat a suggerir que a Nicolás se'l va voler usar d'esquer; i des d'alguns organismes se li va anar donant peixet fins que al final ell va acabar estirant més el braç que la màniga.

Per tot plegat, la pregunta continua sent: qui hi ha darrere “el petit Nicolás”? Algú amb ganes de treure profit de les seves penques? Hi ha massa llacunes. Però si finalment és cert que simplement se'ls ha colat, resulta evident que hi ha hagut un excés de sobreactuació tant per part de les autoritats policials i judicials com per part de les entitats afectades per un intent d'usurpar les seves funcions. Perquè el soroll només haurà servit per dimensionar la figura d'un jove que va començar a conèixer-se com el rei dels selfies i que pot acabar sent el protagonista d'una novel·la de suspens o de la segona part de la comèdia La escopeta nacional, ja que les seves aventures no deixen de ser un retrat actualitzat de la paròdia de Berlanga. De moment, ja ha aconseguit atrapar el teleespectador en les seves aparicions públiques.

• 
  Foto: EFE / El Punt Avui.

Diumenge  30.11.2014  06:00

Crònica irònica i rimada d'un mes de novembre històric

El filòleg i assagista Jaume Aulet repassa els avenços del procés sobiranista

VilawebProbablement, el novembre de 2014 serà recordat d'ací a uns anys com un mes especial per Catalunya. El procés polític d'avenç cap a la independència ha fet un gran salt aquest mes començant per la votació del dia 9, passant pel sainet de la querella dels fiscals, i acabant amb la proposta d'eleccions del president Mas i la visita de Mariano Rajoy. Jaume Aulet, filòleg i assagista, ofereix, a qui el segueix a Twitter, una mirada pròpia i rimada de l'actualitat. Aquestes cròniques en vers de 140 caràcters han deixat pas avui a una crònica completa de tot el mes. Com un trobador del segle XXI, Aulet desgrana amb ironia i humor els esdeveniments del novembre en aquest poema que podeu llegir a continuació:

NÚVOL FI DE... NOVEMBRE
(Crònica d’un mes excepcional)

«[...] frustrat el vols i tanmateix fidel,
distret amb rimes, flamareig de palles.»
                                            Josep Carner

Oh núvol fi de novembre
que ja ets a les acaballes...
El de Carner era al setembre,
el meu són només sobralles.

Quantes coses en un mes!
Oh, Déu meu, quantes pantalles!
No hem tingut ni un sol recés.
Si n’hem vist, de bretolalles!

Tots pendents del dia 9,
el dia del nou nou ena.
I muntem un enrenou
contra el que la llei ordena.

40.000 voluntaris,
tots a punt per al combat:
“Artur Mas, això no ho paris
o sortiràs escaldat.”

En Rajoy i la Camacho:
“No habrá consulta ilegal.
Que se calle el populacho,
que es inconstitucional”.

Diu l’Homs: “Perdeu els papers,
no ens toqueu el voraviu:
no és consulta, que això és
«procés participatiu».”

Dos milions i tres-cents mil
van buscant on són les urnes.
A Madrid se’ls trenca el fil
i els van saltant les espurnes.

Ni amb els atacs cibernètics
no han pogut fer-nos xantatge.
Déu meu, si en són, de patètics,
els serveis d'espionatge!

En Rajoy tarda tres dies
per dir quatre animalades:
“Mas, Rigau... si cal en Trias,
les passareu tots ben morades”.

La Camacho reacciona:
“No patiu, jo sé el que cal.
I me’n vaig d’aquí a una estona,
que haig d’assessorar el fiscal”.

Però els fiscals catalans
no volen saber res d’ella.
Tots junts es pleguen de mans,
desestimen la querella.

Sort tindrà la gata maula
que ve el “capo” dels fiscals.
Cop de puny sobre la taula:
la querella als tribunals.

Fareu pringar l’Artur Mas
perquè és desobedient?
Sou un cas com un cabàs.
Si això és contraproduent!

Mira si trenqueu el ciri
clavant-li la banderilla,
que traieu del cementiri
el cadàver d’en Montilla.

En Mas no està per punyetes.
No han passat pas gaires dies
i, com feien els profetes,
llança noves profecies:

“Aquest és el meu avís.
Partits, res de maquinàries!
Cal fer llista de país
per a les plebiscitàries.

Divuit mesos treballant
per muntar-ho tot molt bé.
Si convé em foto al davant
i, si no, vaig el darrer.”

En Junqueras no ho veu clar,
la CUP diu que tururut!,
I l’Iceta, au va, home, va!,
prefereix un Estatut.

I en Duran? Ai en Duran!
A ell tot això l’atabala.
Per si de cas, mentrestant,
fot el cap a sota l’ala.

Al final, i tot corrent,
Rajoy ve i fot cullerada.
Contra el que ve de ponent
muntem una llevantada.

No escoltem la diatriba
i menys encara en dissabte.
Saps, Mariano, què ens en priva?
Que estem fent el Gran Recapte.

Ja se’ns va escolant el mes
i aquí tots estem pletòrics.
Sabem que, amb aquest “procés”,
vivim uns dies històrics.

Per això estem satisfets,
amb la mel tocant als llavis.
Ho fèiem pels nostres néts
i ho veuran els nostres avis.

Oh núvol fi de novembre
que ja ets a les acaballes...
Prepara’ns per al desembre,
que albirem noves batalles.

• 

 

Neix Moviment d'Esquerres (MES), el nou partit dels socialistes sobiranistes

Defensen la creació d'un "país més just" a través de la construcció d'una "Catalunya Estat"

SARA GONZÁLEZ Barcelona | ARA 30/11/2014 11:55

El seu acrònim: MES. El seu nom: Moviment d'Esquerres. El nou partit dels socialistes sobiranistes s'ha presentat formalment aquest diumenge al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, tal i com ja va avançar l'ARA. Es defineixen com a "socialistes catalanistes compromesos amb la construcció d'un país més just, més inclusiu, més solidari, més eficient i més sostenible", un objectiu que consideren que només es pot assumir assolint "l'autogovern ple" a través de la construcció d'una "Catalunya Estat".

El nou partit impulsat per Nova Esquerra Catalana (la formació que va crear Ernest Maragall) i Moviment Catalunya aplega des d'històrics dirigents del PSC com Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells, Jordi Martí i Pia Bosch a Pere Almeda i Magda Casamitjana, cares visibles del partit coaligat amb ERC al Parlament Europeu. Però també regidors d'arreu del territori. De fet, asseguren tenir ja presència a 203 municipis.

Neixen i asseguren que ho fan conscients que no tot ho han fet bé al llarg de la seva trajectòria. "Arrosseguem errors propis o dels partits dels quals hem format part o hem votat. En som conscients, els hem analitzat i sabem com no repetir-los", asseguren en el seu manifest inicial. Afirmen, però, que també els "avalen encerts" i que no forma part del seu objectiu "predicar cap foc purificador ni cap solució definitiva" com al seu parer fan noves veus que emergeixen exigint "arrassar-ho tot".

"Oferim treballar intensament per aconseguir una distribució de poder nova i una organització política i territorial diferent", prometen.

Carme Forcadell demana a ERC que negociï la llista amb CiU

Carme Forcadell demana a ERC que negociï la llista amb CiU

La presidenta de l'ANC exigeix eleccions aviat

Redacció Barcelona | ND 30/11/2014 a les 10:45h

 

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha demanat a ERC que negocii la proposta de llista única proposada pel president de la Generalitat, Artur Mas, i no ha descartat participar-hi, tot i que ha insistit en la necessitat de sumar a totes les sensibilitats perquè no es perdi cap vot independentista.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Forcadell ha destacat: "Nosaltres també estem oberts al diàleg, i li demanaria a la resta de partits sobiranistes que fossin conscients del moment que estem vivint i que estiguéssim oberts a arribar a un acord perquè tots volem el mateix ".

Forcadell, que ha vist amb bons ulls que la candidatura l'encapçali el president de la Generalitat, Artur Mas, li ha demanat al líder del Govern que "no esperi més a convocar les eleccions anticipades, perquè el Parlament ha d'estar constituït a la primavera".

"Que no podem esperar més, necessitem eines i recursos per avançar socialment; per a nosaltres l'avanç nacional va lligat a l'avanç social, no entenem l'un sense l'altre", ha emfatitzat Forcadell, que ha assenyalat la possibilitat que representants de l'ANC s'impliquin en la possible llista única.

Forcadell ha afegit que Catalunya no pot avançar socialment perquè no té recursos, i la forma de tenir-los passa, precisament, per la consecució d'un estat propi.

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

Des de Madrid

per Xavier Vallbona

Militars espanyols demanen a Rajoy que escolti Catalunya

L'Associació Unificada de Militars Espanyols recomanen al govern espanyol que parin "més atenció a les reivindicacions" que es fan des de Catalunya i des de qualsevol àmbit

Xavier Vallbona , Madrid | ND 29/11/2014 a les 23:59h

Mentre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es passeja victoriós per Catalunya vantant-se d'haver fet fracassar "la gran operació internacional del 9-N" i minimitzant el moviment sobiranista, sectors de pes de l'espanyolisme li demanen que baixi del núvol, toqui de peus a terra i assumeixi la situació generada a Catalunya. Són recomanacions que arriben des de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) que subratllen que "cal saber què senten" els catalans.

Així ho ha manifestat el president d'aquesta associació progressista de professionals de l'exèrcit, Jorge Bravo, durant un acte en favor dels drets dels militars que s'ha portat a terme a Madrid. "Cal més atenció a les reivindicacions que es fan des de qualsevol àmbit", ha etzibat, tot afegint que la solució a Catalunya passa per millorar la comunicació i per obrir-se al diàleg: "Trobem a faltar que la gent s'assegui més a parlar per saber dels altres". Amb tot, Bravo no confia en l'actual govern espanyol i espera que els aires de "regeneració democràtica" que es respiren amb la irrupció de nous moviments i formacions polítiques "obrin l'Estat".

Sobta que aquestes recomanacions i reflexions arribin des d'un àmbit tan antiquat i retrògrad  com l'exèrcit, però les forces armades espanyoles també tenen veus discordants com les d'aquest sotstinent, que ara fa més d'un any va ser sancionat a un mes de reclusió per criticar les retallades de l'executiu de Mariano Rajoy al sector. Amenaces de càstig al marge, Jorge Bravo continua sense mossegar-se la llengua i exposant-se a les dures represàlies dels seus superiors per mostrar una visió més àmplia de la societat.
 

El president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), Jorge Bravo, en un acte a Madrid Foto: X.V.

"Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat"

Ara fa uns dies, Jorge Bravo, va fer varies piulades via twitter avisant que l'exèrcit "no pot intervenir contra els catalans". Aquest dissabte s'ha reafirmat assegurant que "mai no es pot utilitzar els militars en contra del poble, es digui català, andalús o valencià". "Mai aixecarem un arma ni un dit contra cap membre d'aquesta societat", ha sentenciat, per acabar assegurant que "nosaltres no ens posarem amb allò que hagi de dir el poble espanyol o el poble català sobre una situació concreta".

Dissabte  29.11.2014  06:00

Autor/s: M.S.

RECEPTA: Mongetes del ganxet sortides de l’olla amb bacallà

Una recepta de la Fonda del Casal d'Argentona (El Maresme) proposada dins de les Jornades gastronòmiques del fesol del ganxet

Vilaweb

És temporada de les saboroses mongetes del ganxet, que gaudeixen de Denominació d'Origen Protegida. Tal com explica el llibre 'Cuina amb denominació d'Origen' (Cossetània) de Pep Nogué, que acaba d'arribar a les llibreries, la mongeta del ganxet és cremosa en boca, de gust suau, fi i persistent. La pell és poc perceptible un cop la mongeta és cuinada. És de qualitat extra. Aquesta mongeta amb DOP es cultiva a les comarques del Vallès Occidental i Oriental, alguns municipis del Maresme i alguns altres de la Selva. 

Aquests dies i fins el 31 de desembre  se celebra al Maresme les Jornades gastronòmiques del fesol del ganxet. Us oferm una recepta vinculada a aquesta activitat de la Fonda del Casal d'Argentona (El Maresme).


Mongetes del ganxet sortides de l’olla amb bacallà

Ingredients per a 4 persones:

4 trossos de bacallà al punt de sal d’uns 175 g cadascun

400 g de mongetes del ganxet de Can Met d’Argentona cuites

1 ceba picada

3 tomàquets madurs tallats a daus ben petits

una cabeça d’alls

2 cullerades de pebre vermell dolç

1 culleradeta de pebre negre

una mica de julivert picat petit

brou de la cocció de les mongetes

oli d'oliva / farina / unes fulles de llorer / sal

Elaboració:

Per coure les mongetes, les posarem en remull el dia abans i les courem com tinguem per costum. Reservarem les mongetes i el brou de coure-les.

Fregirem el bacallà enfarinat en una paella amb força oli; no l'hem de fer gaire i tot seguit el reservarem.

En una cassola amb una mica d'aquest oli farem un sofregit amb la ceba tallada petita, els tomàquets ratllats i l'all ben picat. Quan ho tinguem a punt hi afegirem el pebre negre i el vermell, la sal i unes fulles de llorer.

Tot seguit hi incorporarem les mongetes del ganxet cuites amb una mica del seu suc, hi posarem el bacallà i una mica de julivert ben picat. Ho deixarem coure a foc baix durant 10 minuts i comprovarem que no s'enganxi.

Per acabar podem punxar-hi la llesqueta de pa.

Fa anys aquest era un plat per menjar quasi exclusivament els divendres de Setmana Santa. Sortosament ara és una bona menja per a qualsevol moment que ens vingui de gust.

Aquest plat es pot casar amb un vi de la Denominació d'Origen Alella: Pansa Blanca 2013 del celler Marquès d'Alella. La joventut però també el caràcter que imprimeix la varietat de raïm pansa blanca, la salinitat golosa que expressa i un cert regust amargantós, elegantíssim, permeten amplificar el gaudi de la cremositat d’unes mongetes sortides de l’olla i el toc de sal del bacallà.

• 
  Mongetes del ganxet sortides de l’olla amb bacallà.
• 
  Mongetes del ganxet. ©Montserrat Serra

 

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

CONTRA CATALUNYA I ENGANYANT...

De Guindos, a Mas: «Vam rescatar Catalunya»

El ministre d'Economia assegura que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu"

Redacció Barcelona | ARA 29/11/2014 a les 08:52h

 

El ministre d'Economia, Luis de Guindos,va assegurar que Catalunya ha estat la comunitat més beneficiada per les ajudes de l'Estat i que si cal, "com es va fer en moments difícils", tornarien a ajudar-la per superar la crisi "complint amb les seves responsabilitats". Així ho va dir aquest divendres en la Trobada Econòmica de S'Agaró en resposta al president de la Generalitat, que criticava "l'asfíxia" econòmica a les autonomies a través del dèficit.

El ministre va apuntar que la reducció del dèficit "és un esforç col·lectiu" i que l'Estat s'exigeix els mateixos sacrificis que a la resta de comunitats. De Guindos va recordar que si Catalunya ha pogut mantenir el seus serveis socials és gràcies als 30.000 milions d'euros del FLA i del programa de pagament a proveïdors. També va destacar la injecció de 12.000 milions a CatalunyaCaixa.

"No sé el que és explicar la història al revés, nosaltres tenim les nostres explicacions i Espanya ha fet un esforç pressupostari molt gran i un sanejament dels bancs molt important", va advertir el ministre.

Las elocuentes y dramáticas burbujas de Freixenet , per José Antonio Zarzalejos

OPINIÓ
FREIXENET CONTRA CATALUNYA

Notebook

José Antonio Zarzalejos

Las elocuentes y dramáticas burbujas de Freixenet

 

29.11.2014
Cuando en Cataluña todo es un silencio acrítico hacia el mensaje caudillista del presidente de la Generalitat; cuando los partidos soberanistas -y el primero CDC- asumen con resignación ser apartados del escenario de la política sustituidos por una coalición político-popular por la independencia de Cataluña; cuando se relega al Parlamento de la comunidad al desempeño de funciones que violan la Constitución y el Estatuto; cuando callan los responsables del sistema financiero con sede en el Principado y se limitan a omitir su presencia en actos populistas que demuestran que el derecho a decidir es, en realidad, el propósito antes tuneado de una secesión a las malas, cuando todo eso pasa y el Gobierno sigue atrapado en su propia red, un catalán acaba de dar una lección de sentido común y de civismo.
Me estoy refiriendo a Josep Lluís Bonet, presidente de Freixenet, la marca del cava catalán más internacional de España, que anuncia este año el espumoso con sus tradicionales burbujas doradas y navideñas y con un brindis que lanzan el cantante David Bisbal y la actriz María Valverde  que termina con una aspiración: “Por los próximos cien años juntos”. Se trata de celebrar el centenario de las bodegas pero superponiendo, reconocidamente por el propio Bonet, un mensaje por la unidad de España tan obvio que ha provocado un amago de boicot en Cataluña. Es, en realidad, la primera consigna civil y eficaz para superar eso que Alain Finkielkraut, ha denominado en su último ensayo titulado La identidad desdichada “la crisis del vivir juntos”. España está instalada en esa crisis de la que Cataluña es el síntoma que ha derivado ya en una contestación  abierta a la legalidad constitucional, en un desafío al Estado al que sólo deja el estrecho margen de utilizar -no quieren negociar nada, quieren romper como demuestran ante la oferta del PSC y del PSOE- los mecanismos de coerción que la Constitución legitima para situaciones en las que un territorio autónomo atente “gravemente contra los intereses generales de España”.
Bonet sustituye con este arrojo, jugándose parte de la campaña de Navidad de su empresa, a todos los silencios catalanes y a todas las ineficiencias del GobiernoJosep Lluís Bonet, que es también presidente de la Cámara de Comercio de España, flanqueado por dos vicepresidentes, el también catalán Miquel Valls y Ana Botín, sustituye con este arrojo, jugándose parte de la campaña de Navidad de su empresa, a todos los silencios catalanes y a todas las ineficiencias del Gobierno y rescata la voz civil de esa mayoría silenciosa que debe existir pero que parece negarse a comparecer porque nadie la conduce a la luz de los focos desde las oscuridades de sus temores. Bonet demuestra que el silencio es el ingenio de los necios -¿acaso no se dan cuenta que los que se queman primero son los que están al lado de la lumbre?- como escribió  el francés De la Bruyère y que manejarlo es mucho más difícil que manejar las palabras como recordó otro político galo tan de actualidad por el centenario de la Gran Guerra como Clemanceau.
Refugiarse en el silencio como tantos y tantos en Cataluña es entregar el futuro al populismo de un secesionismo que cree emerger y energizarse por sus propios méritos cuando en realidad es el resultado engañoso del abandono por el Estado -a través de un Gobierno sin pulso- de todo el territorio político, histórico, económico y cultural que la idea de España debe ocupar en sus pueblos y comunidades. Es el silencio que permite ese abrazo políticamente obsceno entre un Fernández, representante del abertzalismo catalán, con un Mas, representante de la burguesía de Catalunya a la que, como tantas otras veces habrá que rescatar de su debilidad histórica, una debilidad que ahora demuestra ante un líder político que trata de imponer una moratoria al normal funcionamiento de la democracia en Cataluña.
Mientras haya ciudadanos como Bonet que no se callan habrá esperanza. Incluso si el Gobierno de España sigue en marasmo, creyendo que a un país lo salva medio punto más o menos del PIBMientras haya ciudadanos como Bonet que no se callan y apuestan por los valores más progresivos habrá esperanza. Incluso si el Gobierno de España -como el que ahora padecemos- sigue en marasmo, creyendo que a un país lo salva medio punto más o menos del PIB. El grave problema que Bonet entiende y que Mariano Rajoy parece desconocer es que pueden superarse todas las crisis -incluso las que provoca la corrupción sistémica- pero no la que afecta a la identidad democrática de un Estado que se refleja en su elenco de libertades y derechos individuales y colectivos que se hacen posibles en un marco preestablecido por la ley.
La quiebra unilateral e injustificada de la unidad plural de España -alentada por el quietismo de quienes debieron evitarla- pulveriza el gran valor de los pueblos europeos que es el cosmopolitismo y el mestizaje, como ha proclamado con gran visión intelectual Ulrich Beck. La “crisis del vivir juntos” la protagonizan hoy en Europa los que, como subraya lucidamente Finkielkraut, no perciben “la irreductible novedad de la realidad presente” que consiste, precisamente, en una unidad diversa, en una convivencia de transacción y realismo y en la compartición de los riesgos ante un futuro inseguro.
Todo ese mensaje de contemporaneidad, valor cívico y de aviso dramático de lo que podemos terminar por perder se contiene en el brindis por el que Josep Lluìs Bonet ha apostado jugándose algo más que una campaña navideña y que se resume en el deseo de unidad en los próximos cien años. Alguien, en Cataluña y fuera de Cataluña, debiera continuar la apuesta de este ciudadano que no quiere que su silencio se una al clamor silente de los que tendrían que acompañarle en su arriesgada aventura personal y empresarial.

L'ANC es compromet a treballar per una candidatura "transversal" que aglutini tot el sobiranisme

L'Assemblea demana eleccions al febrer i que el nou Parlament estigui constituït a la primavera

ORIOL MARCH Cornellà de Llobregat | ARA 29/11/2014 12:33

• 

Carme Forcadell i Jaume Marfany llegint la Declaració de Novembre de l'ANC / CRISTINA CALDERER

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic aquest dissabte  el seu full de ruta posterior a l'èxit de la jornada de participació del 9-N i posterior a l'estratègia política presentada pel president de la Generalitat, Artur Mas, aquest dimarts. Aquest full de ruta passa per una "candidatura transversal" per la qual l'Assemblea s'ha compromès a treballar, tal i com va avançar l'ARA. Aquesta candidatura ha d'aglutinar, segons l'ANC, totes les sensibilitats del sobiranisme.

"L'ANC assumeix el repte i es compromet a implicar-se a fons perquè sigui possible la configuració d'una candidatura d'aquestes característiques [transversal], que respon a les propostes recollides en el nostre full de ruta [aprovat en assemblea i que ja recollia les plebiscitàries com a via] i que representi i inclogui totes i cadascuna de les diverses sensibilitats socials i polítiques del sobiranisme", considera el document.

La data de les eleccions, segons s'assenyala al text, hauria de ser al febrer, de manera que el nou Parlament ja estigués constituït a la primavera. "Una candidatura així [transversal] només serà possible des de la unitat política i social que ha anat construint-se durant aquest procés i que cal enfortir a partir d'ara. Aquest enfortiment ha de ser el resultat d'un treball col·lectiu que persegueixi la cerca de punts de coincidència i comenci per definir el què i el com per decidir, a continuació, el quan i només en última instància el qui", assenyala el text, que considera la proposta de Mas com un "bon punt de partida".

"De la mateixa manera que hem treballat unitàriament per superar les dificultats sorgides en el moment en què la celebració del 9-N va perillar, cal mantenir els espais unitaris de treball per avançar en aquest procés i per construir els acords necessaris que assegurin la celebració de les eleccions", apunta el document.

"La jornada del 9-N ha estat un punt de no retorn en el procés d'independència. L'actitud intransigent del govern espanyol i la utilització del poder judicial pròpia d'etapes passades ha contribuït a la mobilització massiva", assenyala la declaració de l'Assemblea, llegida per Carme Forcadell i Jaume Marfany, presidenta i vicepresident de l'entitat.

Dissabte  29.11.2014  06:00

L'ANC es pronuncia sobre la unitat de l'independentisme en unes eleccions

L'entitat farà pública la Declaració de Novembre, amb una bona recepció de la proposta de llista unitària

Vilaweb
L'Assemblea Nacional Catalana farà pública avui la seva posició sobre les eleccions plebiscitàries i la proposta de llista unitària que va fer dimarts el president de la Generalitat, Artur Mas. Amb la Declaració de Novembre l'ANC demanarà el màxim d'unitat possible i no rectificarà pas el punt del full de ruta aprovat en l'assemblea general del mes d'abril segons el qual hi hauria d'haver una llista unitària o de país.
Ara, per l'ANC la situació política d'avui és diferent i per això convé revisar aquest objectiu, no pas per renunciar-hi, sinó per decidir quina posició cal prendre en cas que no reïxi. És a dir, si els partits no es posen d'acord i s'estanca la negociació per la llista unitària, l'ANC demanarà de preservar la unitat per més que hi hagi diverses llistes separades.

La primera reacció de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, a la proposta de Mas fou  molt receptiva: va assegurar que  'molt valenta' i 'molt difícil de rebutjar'. I va aplaudir el fet que 's'adigui bastant' amb el calendari que s'havia plantejat l'entitat que presideix.

La posició que fixi l'ANC arriba tres dies abans de la conferència que farà el president d'ERC, Oriol Junqueras.

• 

 

CONTRA CATALUNYA TOTS  I DIENT MENTIDES...

Dissabte  29.11.2014  06:00

Rajoy arriba a Catalunya negant el vot i presentant-se com a salvador

'Fa tres anys que fem propostes en positiu per a Catalunya', deia ahir Sáenz de Santamaría

Vilaweb
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fa avui la primera visita a Catalunya després del 9-N i de les querelles de la fiscalia contra Mas, Ortega i Rigau. Hi arriba aprofitant unes jornades del PP a Barcelona sobre política municipal, i no es preveu que faci cap mena de nova proposta sobre el procés sobiranista. Tot el contrari: el seu executiu continua mantenint una oposició ferotge a cap mena de petició d'acordar un referèndum, passant per alt les demandes fetes des dels principals mitjans de comunicació internacionals.
Un bon exemple d'aquesta posició obtusa és la reacció de l'ambaixador espanyol a Londres, l'ex-ministre Federico Trillo, que va escriure una carta al prestigió The Economist retraient al setmanari que digués en un editorial que Rajoy hauria de deixar votar els catalans sobre la independència.

I què dirà Rajoy a Barcelona? Doncs que el seu govern fa moltes coses per als catalans. Si més no aquest és el discurs que va defensar ahir la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: va dir que el seu executiu feia tres anys que fa 'propostes en positiu per a Catalunya'.
'El govern d'Espanya hi ha estat, per suplir moltes de les carències del govern de la Generalitat', ha dit Sáenz de Santamaría. 'El que ha fet el govern és portar moltes propostes en positiu, que bé que les ha necessitat Catalunya', ha afegit, esmentant el fet que les quatre províncies que hi ha al Principat estiguin unides en TGV i dient que el corredor mediterrani és una prioritat per al seu executiu.

• 
• 

 Notícia relacionada: Mas: 'Un dia caldrà prendre una decisió final'

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

CONTRA CATALUNYA, UNS I ALTRES ...
29/11/2014

Consulta

Susana Díaz, com Rajoy: "La consulta és un pas que no porta enlloc"

Susana Díaz

 

La presidenta andalusa opina que el president de la Generalitat "s'ha convertit en un problema"

Nerea Rodriguez

El Singular

No fa ni quatre dies que el president espanyol, Mariano Rajoy, va carregar contra el president de la Generalitat, Artur Mas, acusant-lo de fer “un pas més que no porta enlloc”, després que Mas presentés el seu full de ruta pels propers mesos. En idèntic sentit s’ha pronunciat avui la presidenta andalusa, la socialista Susana Díaz: "Segueix donant passos cap a l'abisme i està dividint a la societat catalana" ja que la consulta "ha estat un camí que no porta enlloc".

Segons Díaz, "els polítics no podem estar per crear conflictes sinó per solucionar-los, i el president de la Generalitat s'ha convertit en un problema". En relació al president de l’Executiu espanyol, opina que "a més de fer complir la llei, ha de liderar al país i dir quin és el seu full de ruta, si el té".

En una entrevista publicada a ‘YoDona’, la presidenta andalusa ha defensat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, "ha agafat les regnes en un moment difícil. Exerceix amb tota llibertat i sense tuteles", alhora que rebutja que ella sigui qui dirigeix el partit: "Aquests comentaris tenen mala intenció, busquen dividir".

Què és una llevantada?

Aquest cap de setmana estem vivint una "llevantada de manual", una situació meteorològica complexa que es produeix a la façana mediterrània de la Península

MANEL CASCANTE Barcelona | ARA 29/11/2014 00:00

• 

La pertorbació arribava al Golf de Cadis ahir a la tarda // font: EUMETSAT

El doctor Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana, definia a mitjans del segle passat el terme llevantada com a "vent fresc o fort del nord-est, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar grossa". Aquest cap de setmana estem vivint justament una llevantada amb majúscules o "de manual", ja que tenim tots els ingredients que així la determinen: pluges abundants, vent fort i mala situació marítima.

L'explicació de la situació de llevant està en el fet que la Mediterrània occidental és un àmbit propens a crear o fer créixer pertorbacions. És a causa de la temperatura de l'aigua del mar, relativament elevada sobretot ara a la tardor, i també a la disposició estratègica del relleu que l'envolta que afavoreix la ciclogènesi, és a dir, la gestació d'aquestes borrasques. Les llevantades més efectives són aquelles en les quals una depressió, inicialment situada al golf de Cadis, pot endinsar-se cap a la Mediterrània i mantenir-se activa o fins i tot aprofundir-se encara més. El seu gir implica l'arribada directa de vents humits de gran recorregut marítim, que provoquen fortes ratxes al litoral i al prelitoral, afavoreixen la formació de nuvolades i les pluges, i produeixen alhora un fort tràngol marítim.

La pertorbació que ens està afectant de ple aquest dissabte ja s'ha situat cap a l'estret de Gibraltar i fa que ens incideixin vents marcats de xaloc i de llevant. Demà es mantindrà cap al sud-est de la Península, per bé que al llarg del dia anirà pujant, desfilant més o menys paral·lela a la costa catalana, fins a situar-se cap al golf de Lleó a última hora. A partir d'aleshores el seu gir ens farà arribar vents de gregal, molt més eixuts a causa del seu menor recorregut marítim, un fet que farà que les pluges vagin de baixa a partir de la tarda a molts punts del centre i del sud del país, per bé que aquest diumenge podran ser especialment abundants a la Catalunya Nord i al nord-est de Catalunya.

La llevantada ja serà història a partir de dilluns. La setmana que ve s'albira molt més estable, però cada cop més freda, a causa de l'arribada d'una massa d'aire molt més freda i eixuta que farà recular el mercuri fins a valors del tot habituals per als primers dies de desembre.

Recordeu que a www.ara.cat/meteo hi trobareu la darrera previsió meteorològica per al vostre municipi.

 

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

Dissabte  29.11.2014  11:54

Autor/s: ACN

Iceta vol que la comissió Generalitat-estat debati les 23 propostes de Mas a Rajoy

El primer secretari del PSC demana que es convoqui de manera imminent la reunió bilateral

Vilaweb

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat que es convoqui  de manera imminent la comissió bilateral Generalitat-estat espanyol per debatre el document de 23 punts que Artur Mas va presentar a Mariano Rajoy. També vol que es creï al congrés espanyol un 'espai de deliberació' per 'obrir el camí' a la reforma de l'estat i convertir-lo en estat federal. 

Iceta ha exigit també una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per a 'revisar la contenció del dèficit' autonòmic i la conferència de presidents. Per Iceta, Rajoy 'arriba tard i malament', però retreu a Mas que vulgui 'sacrificar el futur dels catalans' per 'intentar salvar el seu futur personal'.

El dirigent del PSC ha fet aquestes declaracions en l'acte Municipals 2015 amb candidats i regidos socialistes. Hi ha presentat quatre propostes per obrir una 'via' i sol·lucionar el conflicte entre Catalunya i l'Estat. 

• 

 

CONTRA CATALUNYA, QUI LA DIU MES GROSSA....

De Guindos: "Els mercats no creuen que una comunitat es pugui independitzar"

"Espanya és la mare de Catalunya, i els mercats la madrastra"

XAVIER GRAU S'Agaró | ARA 29/11/2014 11:02

• 

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, a les jornades d'economia de S'Agaró. DAVID BORRAT

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegura que els mercats no creuen que una comunitat com Catalunya pugui independitzar-se d'Espanya. Guindos ho ha dit en el col·loqui amb els assistents a un sopar aquest divendres de la XIX Trobada d'Economia de S'Agaró.

El ministre, quan se li ha preguntat per la situació política de Catalunya i la repercussió que pot tenir en l'economia, ha dit que "per als mercats és impensable que una comunitat autònoma pugui independitzar-se". El ministre no s'ha desviat del discurs oficial del PP hi ha indicat que hi pot haver plantejaments "en altres direccions, però sempre amb lleialtat".

No obstant, De Guindos ha expressat de nou el discurs del PP de que una Catalunya independent quedaria fora dels organismes internacionals. "Seria renunciar al pla Juncker, al BCE, a les inversions del Banc Europeu d'Inversions, a l'euro", ha emfatitzat.

La mare i la madrastra

El ministre, que ha tornat a esgrimir el suport de l'Estat a Catalunya durant la crisi amb mecanismes com el Fons de Liquiditat (FLA) o e pla de proveïdors, no ha assegurat que el govern espanyol ha donat suport a Catalunya durant la crisi davant dels mercats. "El tresor espanyol sempre va estar (durant la crisi) donant suport a la Generalitat", ha dit. 

I ha expressat aquest suport assegurant que els mercats són "la madrastra" per Catalunya i Espanya "la mare" per concluïr que "les madrastres fallen, però les mares no".

De Guindos, que s'ha mostrat moderadament optimista amb l'evolució de l'economia europea i espanyola l'any vinent, s'ha felicitat de la rebaixa del preu del petroli, que si perdura suposarà un estalvi de 10.000 milions d'euros, però ha alertat dels risc polític que suposen tant el procés català com l'aparició de moviments populistes a tota Europa i, en concret, Podemos a l'Estat. Contra aquests moviments, el ministre ha receptat com solució més integració europea.

CONTRA CATALUNYA, TOTS...

Rajoy denuncia que Mas ignora "la Catalunya plural i espanyola"

El president espanyol afirma estar "al costat" del PP català i Camacho demana més presència del govern central a Catalunya i aturar l'acció exterior del Govern

FERRAN CASAS Barcelona | ARA 29/11/2014 12:03

• 

Mariano Rajoy i Alberto Fabra, president del goven valencià, se saluden en la trobada de càrrecs del PP a Barcelona / EFE

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha afirmat avui que admira la "dedicació a la Catalunya plural i espanyola" que Artur Mas "s'entesta" a ignorar i que ell està "al costat" dels que defensen aquesta idea.

A Rajoy l'ha precedit la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que l'ha presentat com el president "de tots els catalans" i del que ell, però també els "els set milions i mig de catalans" se'n senten orgullosos. "Els catalans no estem sols perquè aquí hi ha el govern de Rajoy per garantir la llibertat i la igualtat", ha afirmat. La líder del PP català s'ha erigit en portaveu dels 5,5 milions de catalans que no van votar sí-sí el 9-N "i que volen seguir sent catalans, espanyols i europeus". Camacho ha demanat més presència del govern espanyol a Catalunya per suplir "la incompetència i paràlisi" del govern de Mas i prendre mesures com vetar, a través de la llei d'estabilitat pressupostària, l'acció exterior catalana, que segons ha reconegut  va blindar la recentment aprovada llei d'acció exterior.

Rajoy ha fet aquestes afirmacions aquest dissabte en una convenció municipal que el seu partit, el PP, celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Una trobada que havia de ser per explicar-se millor als catalans, segons que  va anunciar una setmana després del 9-N. A Rajoy, l'acompanyaven, a més de Camacho, el ministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, i els de Foment, Indústria, Economia i Treball, Ana Pastor, José Manuel Soria, Luis de Guindos i Fátima Báñez respectivament. Divendres ja van ser a la capital catalana la secretària general María Dolores de Cospedal i les alcaldesses de Madrid i València, Ana Botella i Rita Barberá.

 CONTRA CATALUNYA

Ana Botella dóna "l'enhorabona" a Reyes per "ser reprovat per lluitar perquè es parli l'espanyol a Castelldefels"

L'alcaldessa de Madrid diu que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma"

ACN Barcelona | ARA 28/11/2014 18:18

• 

L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, aquest divendres a Barcelona, en un acte del PP / ACN

L'alcaldessa de Madrid, la popular Ana Botella, ha participat a les jornades que el PP celebra a Barcelona sobre estabilitat i bon govern. Botella ha començat la intervenció enviant una "salutació especial" a l'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, per haver "estat reprovat" a l'Ajuntament "per lluitar perquè es parli l'espanyol", en referència a la moció d'ICV aprovada per retreure-li que "mentís" quan va dir que s'obliga els nens a parlar català a l'escola. "Enhorabona", li ha dit Botella, entre els aplaudiments dels assistents. A més, l'alcaldessa ha volgut aprofitar també per dir que a Catalunya "es falsifica la història" i es viu en "una societat d'hivernacle, fosca, tancada i on l'exclusió és la norma".

En el seu discurs, Ana Botella ha volgut remarcar el seu desig d'acabar amb el discurs independentista i la necessitat "d'ajudar la majoria no nacionalista" que afirma que viu a Catalunya. En aquest context, l'alcaldessa de Madrid ha carregat contra els sobiranistes acusant-los de provocar que els catalans "estiguin vivint una falsificació de la història".

"Hem de ser capaços de lluitar contra la mentida que s'explica aquí a Catalunya. Hem de rebel·lar-nos contra la mentida", ha dit Botella, i ha sentenciat que ella no creu "en una societat catalana d'hivernacle, fosca, tancada, on l'exclusió és la norma". És per això que ha demanat "tornar al seny, que mai s'hauria d'haver perdut".

I és que, segons Botella, l'estat de dret "es va trencar el 9-N" i ara "s'ha de restablir". "Tenim una responsabilitat cadascú en el lloc on siguem. I la responsabilitat d'ajudar la majoria no nacionalista que viu a Catalunya. Jo ho faré des d'allà on sigui", ha conclòs.

Ecos del Cosmos: contaminació lumínica, economia i bones pràctiques

Publicat el 28 de novembre de 2014

Del BLOC D'ENRIC MARCO 

Vilaweb

 

La defensa de la foscor del cel nocturn no és un caprici de grups astronòmics o conservacionistes marginals, sinó la reivindicació d’un dret de tots: dret a que els nostres recursos no renovables siguen gestionats racionalment, al gaudiment d’un patrimoni cultural, a la biodiversitat i a un medi ambient ben conservat (1).
La introducció ràpida de la tecnologia LED en l’enllumenat públic a moltes ciutats valencianes, sovint utilitzant llum blanca i per això amb un pic de forta emissió en la banda blava, augmentarà molt de pressa la contaminació lumínica i fins i tot exercirà una pressió més gran en la vida silvestre i en la salut humana.
Hui tenim la sort de poder parlar amb un expert en aquests aspectes de la contaminació lumínica. Hui ens acompanya Alejandro Sánchez de Miguel de la Universitat Complutense de Madrid. Ell és un expert sobre contaminació lumínica a Espanya i al món, tema que està estudiant sobretot a partir de les imatges obtingudes pels astronautes de la Estació Espacial Internacional.

---

Podcast, Ecos del Cosmos, 28 de novembre 2014
Hui parlem de contaminació lumínica amb Alejandro Sanchez de Miguel, investigador de la Universidad Complutense de Madrid. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què amb l’escuma viscolàstica, En aquell temps amb un recordatori del tancament de RTVV, El cel a simple vista i l’Astroconcurs.
Astropregunta:
On i com es va produir el so que podeu escoltar al final del programa?

---

Més informació: (1) A ras del cielo, David Galadí-Enríquez, ed. Almuzara, 2008.
Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.

Dissabte  29.11.2014  06:00

Una jornada per a visibilitzar els micropobles de Catalunya

L'associació de municipis més petits de cinc-cents habitants organitza la primera Convenció de Micropobles de Catalunya

VilawebDels més de nou-cents municipis de Catalunya, una tercera part tenen menys de cinc-cents habitants (mapa). Malgrat que sumen menys de l'1% de la població, quant a nombre sí que tenen un pes en el conjunt de l'administració municipal catalana. Des del març del 2008, una associació vetlla per les necessitats i interessos específics dels anomenats 'micropobles', a la qual ja n'hi ha quasi un centenar d'associats. Avui s'apleguen en la primera Convenció de Micropobles de Catalunya a Pira (Conca de Barberà).

La intenció de la reunió, més enllà de compartir experiències, és de donar a conèixer quina és la situació actual d'aquesta mena de municipis a Catalunya i convidar els assistents a reflexionar-hi.

Es farà, sobretot, a partir de tres ponències de la professora Maria Garganté, sobre aspectes geogràfics i històrics de la 'Microcatalunya'; del periodista Lluís Foix, sobre l'àmbit econòmic i social dels petits municipis, i del també periodista Carles Capdevila, sobre el tractament que se'n fa als mitjans de comunicació.

A la descoberta de la Microcatalunya

En aquesta voluntat de descobrir els micropobles, cal esmentar especialment una original iniciativa engegada el març passat pel periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer. Microcatalunya, que és com es diu, es plantejava de descobrir la realitat dels petits pobles catalans a través del màxim d'eines digitals. Durant sis mesos, els autors han recorregut amb furgoneta 'aquesta Catalunya menys transitada i, a vegades, més oblidada', per a explicar 'com s'hi viu, qui hi viu i què hi passa'. Paral·lelament, s'ha anat construint amb la participació de la gent una petita Wikipedia, on es poden trobar milers de vincles relacionats amb els micropobles.

• 
  
  Pira (Conca de Barberà).
• 

 

FRANÇA

Sarkozy: tot a favor per liderar la dreta francesa

L’expresident és el favorit en les eleccions internes d’avui a la UMP

CARME RIERA París | ARA 29/11/2014 00:00

• 

L’‘ENFANT TERRIBLE’ La popularitat de Sarkozy és alta dins el seu partit, però no per als francesos. / PASCAL GUYOT / AFP

L’expresident francès Nicolas Sarkozy i les seves ambicions de recuperar l’Elisi tenen avui una primera cita amb les urnes. El seu partit, la conservadora UMP, escull avui un nou president i els sondejos donen pràcticament per fet que els 300.000 militants amb dret a vot el situaran al capdavant d’una formació esquinçada i desorientada des que fa dos anys Sarkozy va abandonar la política després de perdre l’Elisi contra François Hollande. Si es confirma el que és previsible, el marit de Carla Bruni haurà guanyat una primera batalla sense gaires esforços, però després de dos mesos de campanya en què ha fet evident que encara no té ni les armes ni els escuts necessaris per vèncer la guerra i coronar-se a l’Elisi el 2017.

L’escenari d’aquests primers comicis ha sigut molt favorable per al fill pròdig de la política francesa, imputat per corrupció activa i tràfic d’influències. Els seus dos rivals, Bruno Le Maire i Hervé Mariton, no han aconseguit fer ombra al mite, i Sarkozy segueix sent el favorit entre els militants del seu partit. Però a l’horitzó hi ha unes presidencials obertes a tots els francesos, que, segons les enquestes, prefereixen que sigui l’ex primer ministre Alain Juppé qui torni la dreta a la presidència de la República.

El setmanari Nouvel Observateur publicava ahir detalls inquietants de l’enfocament que està donant l’hiperactiu Napoleó de la França moderna al seu retorn polític. Fonts pròximes a l’expresident explicaven que quan l’anterior líder de la UMP, Jean-François Copé, va abandonar el càrrec al maig per un escàndol de corrupció, Sarkozy va trucar a un amic per preguntar-li si havia de presentar-se per substituir-lo. “Com a amic, et dic que ho deixis estar i que gaudeixis de la vida, però pensant en el país, et dic que has de tornar -li hauria dit el confident-. I si vols presentar-te el 2017, estàs pràcticament obligat a fer-ho”, va dir-li, confirmant la intuïció de Sarkozy: “Sí, això és el que em semblava”.

Dubtes i confidències

Ara, cinc mesos després de prendre la decisió, dubta i truca a altres amics per preguntar-los si va fer bé presentant-se. Segons la publicació, li diuen que sí, que per descomptat, que té tota la raó de vendre’s com l’única esperança d’una França “abocada a l’abisme”. Però Sarkozy pot llegir diàriament que molts francesos diuen que l’han calat, que no s’empassen la seva faceta de líder “penedit que ha après dels seus errors”, que més enllà de l’èpica del retorn no hi ha ni propostes noves ni una línia política definida. Tot França ha sentit també com la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, diu que es diverteix davant el retorn de Sarkozy, i es frega les mans davant una “sensació de déjà-vu ”.

“Encara que resulti còmodament reelegit, Sarkozy ha perdut un primer partit: el d’imposar-se com un líder unitari i pacificador”, alertava ahir el periodista Alain Auffray a les pàgines de Libération. Efectivament, quan va anunciar que tornava, va prometre renovar una UMP balcanitzada per les guerres internes que ell mateix ha alimentat durant dos anys entre bastidors fins a poder-se mostrar com l’únic capaç d’arreglar-ho. Diu en els seus mítings que no vol “més sectes ni capelletes”, però una posició borrosa en temes tan sensibles com el matrimoni homosexual ha acabat allunyant-lo dels seus cercles més pròxims. Joves promeses del partit, com l’excandidata a l’alcaldia de París Nathalie Kosciusko-Morizet, s’han mostrat hostils amb el seu mentor després que Sarkozy cedís fa unes setmanes davant els centenars de militants del lobi contrari al matrimoni homosexual i prometés que l’eliminaria.

“Abans sabia ocupar com ningú l’espai politicomediàtic, imprimir el tempo i federar al seu voltant”, diu Matthieu Croissandeau sobre el nou Sarkozy a l’editorial del Nouvel Observateur. “Però avui, sense ganes de treballar ni inspiració, ho intenta amb poc èxit”, afegeix un periodista per a qui els seus mítings només han sigut un instrument per seduir masses nostàlgiques que l’idolatren en excés. Erràtic, Sarkozy ha llançat discursos a la carta, passant de prometre davant un auditori de Niça un límit estricte a una immigració que “amenaça la manera de viure” dels francesos a defensar una setmana després a Alsàcia una “societat mestissa”.

Diuen els experts que l’error de Sarkozy és limitar-se a personificar la seva campanya, que no té més idea a vendre que ell. I, en el seu cas, ell pot ser el miratge d’un líder amb autoritat per redreçar el país, però també pot ser l’evidència de la desena de casos de corrupció que el persegueixen, una bomba de rellotgeria que el podria fer miques a mig camí cap a l’Elisi.

Dimecres  26.11.2014  10:36

El senyor Marcel·lí crida 'visca Catalunya lliure' als Ondas

En el lliurament del guardó a Toni Clapés i al seu equip pels divuit anys del 'Versió'

Vilaweb

Toni Clapés va recollir ahir al vespre l'estatueta dels premis Ondas pels divuit anys de trajectòria del 'Versió', primer a Catalunya Ràdio i ara a RAC-1. El locutor va donar les gràcies a tots els mestres que havia tingut i també als directors de les emissores on havia treballat, 'per haver fet de barrera dels marrons que venien de polítics i lobis empresarials. I també per haver-me aguantat en EGM funestos'. En l'acte, que es va fer al Liceu de Barcelona, hi va prendre la paraula un dels personatges més cèlebres del programa, el senyor Marcel·lí, que va dir: 'Abans que el Constitucional ens prohibeixi de parlar en català, deixeu-me dir...: Visca Catalunya lliure!'

• 

 

A la independencia con la mitad más uno, per VICTORIA PREGO

Dimecres  26.11.2014  16:56

Alarma a El Mundo: 'Preparem-nos per al desafiament més greu que s'ha fet mai a la unitat d'Espanya'

La subdirectora, Victoria Prego, demana als unionistes catalans que vagin en massa a les urnes

• 

OPINIÓ

ESPANA PREGUERÍAS

A la independencia con la mitad más uno

VICTORIA PREGO

El Mundo: 26/11/2014 08:45 horas

Se lo ha puesto muy difícil a Oriol Junqueras porque le ha ganado por la mano en esa exigencia de ERC de declarar unilateralmente la independencia. Artur Mas le ha hecho una envolvente al líder republicano que ahora no tendrá fácil negarse a lo que le han propuesto. En esa lista única que apunta Mas se diluirán inevitablemente los partidos porque los «representantes de la sociedad civil», seleccionados entre quienes cuenten con un mayor atractivo para la ciudadanía, ocuparán las primeras líneas de la atención pública. Y eso perjudica fundamentalmente al partido de Junqueras, que había logrado sobrepasar a CiU y ahora se va a ver relegado a un segundo o tercer plano a causa de lo proyectado por Mas.
Pero todo esto es lo de menos. Lo de más es que el presidente de la Generalitat acaba de iniciar el camino para la independencia de Cataluña haciendo caso omiso de cualquier legalidad vigente. Ignorando, de hecho despreciando, la querella que la Fiscalía tiene ya presentada ante el Tribunal Superior de Cataluña, el señor Mas dibujó ayer un plan de sólo 18 meses durante los cuales los catalanes van a decidir si quieren separarse de España y, en caso de que así sea, se negocie en tiempo récord con España las condiciones de esa secesión.
Lo que plantea son unas elecciones con lista unitaria y programa único: gestionar la separación en el caso de que obtenga mayoría absoluta. Es decir, ¿la mitad más uno de los votos, la mitad más uno de los escaños? ¿Con la mitad más uno se puede plantear desde una mínima y homologable legitimidad un proceso tan brutal y tan decisivo como la demolición de un país?
Sin embargo, ésta parece ser la pretensión de Artur Mas, la de llevarse fuera de España a los catalanes a partir del momento en que cuente con un voto o un escaño más. Y lo peor es que ese planteamiento, absolutamente inaceptable, no se va a ver sometido al dictamen de ninguna institución o a la decisión de ningún tribunal superior, sencillamente porque el señor Mas ya se ha saltado todas las reglas que ordenan la vida política en un país democrático y va a seguir llevando a sus conciudadanos por la jungla sin leyes en la que él ya está.
Y, dado que la convocatoria de unas elecciones es de su estricta competencia, tenemos que prepararnos para asistir al desafío más grave que se haya hecho nunca contra la unidad de nuestro país. Porque, aunque el Estado no acepte semejante pretensión de independencia, le será más difícil ignorar el deseo de una mayoría expresado en las urnas. Es imprescindible, pues, que todos los partidos que defienden la España constitucional apelen a los catalanes no independentistas para que acudan a las urnas e impidan la mayoría absoluta de esa lista única con la que sueña Mas. En las manos de esos catalanes está el futuro de España.