Diferents agències nord-americanes en van contractar un miler per operar durant la Guerra Freda
En les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial,
la CIA i altres agències dels Estats Units van utilitzar almenys un
miler de nazis com a espies i informants en el context de la Guerra
Freda. Més recentment, en la dècada dels 90, van ocultar els vincles del
govern amb alguns d’ells que encara vivien als Estats Units, segons
revelen arxius desclassificats i diverses entrevistes.
En l’apogeu de la Guerra Freda en la dècada dels 50, el director de
l’FBI, J. Edgar Hoover, i el de la CIA, Allen Dulles, van dur a terme
una política agressiva de reclutament de nazis de tots els rangs com a
agents secrets antisoviètics. Dulles creia que els nazis “moderats”
podrien “ser útils” als Estats Units, com mostren els arxius que ara
s’han fet públics. Hoover, per la seva banda, va aprovar personalment la
contractació d’alguns exnazis com a informants i va desestimar
acusacions per les seves atrocitats durant la guerra assegurant que es
tractava de propaganda soviètica.
El 1980, oficials
de l’FBI es van negar a donar informació al departament de Justícia
sobre uns 16 sospitosos nazis que vivien als Estats Units. L’oficina va
rebutjar la petició d’informació perquè els 16 homes havien treballat
com a informants de l’FBI i havien proporcionat pistes sobre
“simpatitzants” comunistes. Cinc dels homes eren, de fet, informants
actius encara.
Alguns espies dels Estats Units
havien treballat als nivells més alts del règim nazi. Un oficial de les
SS, Otto von Bolschwing, va ser un dels principals assessors d’Adolf
Eichmann, l’arquitecte de la Solució Final, i va escriure documents
polítics sobre com terroritzar jueus. Tot i això, després de la Segona
Guerra Mundial la CIA no només el va contractar com a espia a Europa,
sinó que ell i la seva família es van traslladar el 1954 a la ciutat de
Nova York, tal com mostren els documents desclassificats.
Qui utilitza a qui
El seu fill, Gus von Bolschwing, que va conèixer els llaços del seu
pare amb el nazisme molts anys després, veu la relació entre l’agència
nord-americana i el seu pare com un acte de conveniència mútua forjat
per la Guerra Freda. “Ells l’utilitzen, i ell els utilitza”, diu Gus von
Bolschwing, que ara té 75 anys, en una entrevista. “No hauria d’haver
succeït. No era conseqüent amb els nostres valors com a país”, admet amb
resignació.
Quan els agents israelians van capturar
Eichmann a l’Argentina el 1960, Otto von Bolschwing va anar a demanar
ajuda a la CIA perquè el preocupava que després anessin a buscar-lo a
ell, segons demostren ara els memoràndums. Funcionaris de l’agència
estaven amoïnats per si Eichmann acabava revelant que Von Bolschwing era
“col·laborador i company de conspiració, la publicitat d’això podria
ser vergonyosa per als EUA”, va escriure un oficial de la CIA.
Dos agents de la CIA es van reunir amb Von Bolschwing l’any 1961 i li
van assegurar que l’agència no revelaria els seus vincles amb Eichmann,
segons mostren ara els arxius. L’exoficial nazi va viure lliurement 20
anys més abans que els fiscals descobrissin el seu rol durant la guerra i
el jutgessin. Va acordar renunciar a la seva ciutadania nord-americana
el 1981 i va morir mesos més tard.
En total,
l’exèrcit nord-americà, la CIA, l’FBI i altres agències van utilitzar
almenys 1.000 exnazis i col·laboradors dels nazis com a espies i
informants després de la Segona Guerra Mundial, segons explica Richard
Breitman, un estudiós de l’Holocaust de la universitat nord-americana
que forma part de l’equip designat pel govern que ha desclassificat els
arxius de crims de guerra. El recompte complet dels nazis reconvertits
en espies és probablement molt més alt, segons Norman Goda, un
historiador de la Universitat de Florida de l’equip de desclassificació,
però molts arxius són encara avui secrets, cosa que fa que un recompte
complet encara no sigui possible.
Els espies nazis
van dur a terme una sèrie de tasques per a les agències nord-americanes
en la dècada dels 50 i els 60, des de les més perilloses fins a les més
trivials, assenyalen els documents. A Maryland, funcionaris de l’exèrcit
van entrenar diversos oficials nazis en la guerra paramilitar per a una
possible invasió de Rússia. A Connecticut, la CIA va utilitzar un
exguàrdia nazi per estudiar significats ocults als segells soviètics. A
Virgínia, un important assessor de Hitler va donar informes classificats
sobre assumptes soviètics. I a Alemanya, els oficials de les SS es van
infiltrar a les zones controlades per Rússia per estendre cables de
vigilància i monitorització dels trens.
L’estudiós
Richard Breitman revela que la moralitat de reclutar exnazis va ser
rarament considerada. “Hi havia un pànic enorme davant del poder
comunista en contrast amb la debilitat dels EUA”, diu. I els esforços
per ocultar aquestes pràctiques van durar dècades.
J. Edgar Hoover L’home que va idear i dirigir (sempre) l’FBI
L’enigmàtic i polèmic John Edgar Hoover va ser el primer director de
l’FBI i va estar al capdavant de l’espionatge nord-americà durant 48
anys. Va treballar per a vuit presidents diferents i es diu que sabia
tantes intimitats d’ells -que no es podien dir- que per això ningú no es
va atrevir a demanar el seu cap. De mare suïssogermànica, va començar
la seva vida professional com a ordenança de la Biblioteca del Congrés i
explica a les seves memòries que això el va ajudar a entendre, de ben
jove, la importància de recopilar informació. Durant el seu mandat va
impulsar tota mena d’investigacions que van anar des de la persecució de
les màfies que campaven pels EUA fins a la lluita contra el comunisme i
l’activisme radical, passant per l’assassinat del president Kennedy.
La seva vida personal va ser tan reservada que encara avui es debat
sobre la seva sexualitat. S’especula que era homosexual i que tenia com
a amant el número dos de l’FBI durant el seu mandat.
