divendres, 22 de juliol del 2016

Nou morts a l’atac de Munic en un centre comercial

Món > Europa

Nou morts a l’atac de Munic en un centre comercial

La policia alemanya diu que no hi ha indicis de que es tracti d'un atac gihadista

Captura de pantalla 2016-07-22 a les 19.04.26

Per: Redacció

22.07.2016 19:04

Hores després del tiroteig a Munic la ciutat resta en alerta i enmig d’una gran confusió. La policia no ha trobat encara l’atacant o atacants que s’haurien fugat. S’ha demanat el confinament de la població i s’ha evacuat l’estació de tren, també s’ha aturat el transport públic. De moment la policia ha confirmat nou morts i diversos ferits. Tot apunta que un dels atacants s’hauria suïcidat i seria la novena mort. El tiroteig ha començat a les 5:50 al carrer Hanauer, després d’un primer tiroteig s’haurien refugiat al centre comercial Olympia Einkaufszentrum on han continuat l’atac. El centre comercial ha estat desallotjat i en aquests moments hi ha molta confusió. La policia assegura que al voltant de 100 persones han estat testimonis dels fets.
La policia alemanya diu que no hi ha indicis de que es tracti d’un atac gihadista. Alguns testimonis han dit que hauria cridat: ‘Sóc alemany. He nascut aquí!’. El país estava en alerta des de dilluns, quan un refugiat afganès de 17 anys va atacar amb una destral un tren a Baviera, un atac que va ser reinvindicat per l’Estat Islàmic.
Diferents fonts expliquen que haurien disparat des de l’altra banda del carrer del centre comercial, allà haurien matat les sis persones i a continuació haurien continuat l’atac dins del centre.
Alguns testimonis han explicat a la policia que han vist tres homes disparant amb rifles de repetició. A hores d’ara l’operatiu policial continua en marxa però encara no han localitzat l’autor o autors que possiblement s’haurien fugat. La policia demana que no es pengin a les xarxes ni vídeos ni imatges de la policia, per no donar pistes.
La policia ha fet aquest piulet: ‘En aquest moment no sabem on són els autors. Aneu en compte i eviteu, com hem dit, els llocs públics’. Podeu seguir les informacions de la policia de Munic a través del seu compte de Twitter (en alemany, anglès i francès).

Polizei München

✔ @PolizeiMuenchen

Wir wissen derzeit nicht wo sich die Täter befinden.Passt auf Euch auf und meidet nach wie vor die Öffentlichkeit #oez #münchen #schießerei

19:47 - 22 jul. 2016

A través de l’etiqueta #offentür a Twitter s’ofereixen llocs on refugiar-se a la ciutat, per a totes aquelles persones que es troben al carrer.

Segueix

Reuters Live @ReutersLive

LIVE: Police tactical team on the move after shooting rampage at Munich shopping mall

20:42 - 22 jul. 2016

295 retuits

A 131 els agrada

Segueix

Marvin Stellwag @bmxmarf

Video of shot fired in #munich #oez

19:12 - 22 jul. 2016

119 retuits

A 52 els agrada

Segueix

Thamina Stoll @thaminastoll

Shooting in #Munich shopping mall #OEZ!! People running away to seek shelter!!

18:18 - 22 jul. 2016

2.490 retuits

A 1.107 els agrada

El Govern federal alemany ha convocat una reunió d’emergència per analitzar el tiroteig ocorregut aquest divendres a la tarda a Munic, tot i que la cancellera, Angela Merkel, no hauria acudit físicament a aquesta primera trobada celebrada a Berlín.
Alguns mitjans també apuntaven la possibilitat d’un segon tiroteig al centre de la ciutat, la policia ha evacuat la plaça Kalsplatz malgrat que també han dit que es podria tractar d’una falsa alarma. Han fet aquest piulet: ‘No s’han confirmat les informacions d’altres atacs al centre de la ciutat. La situació és confosa. Eviteu els llocs públics.’

Si necessiteu més informació us podeu posar en contacte amb la Delegació del Govern a Alemanya pels fets de Munic: 0049 30 208 86 430

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

PEP'S TAXI | When Guardiola Met Braydon

dimecres, 20 de juliol del 2016

El PP defensa que CDC pugui disposar de grup al congrés ‘per cortesia parlamentària’

País > Principat

El PP defensa que CDC pugui disposar de grup al congrés ‘per cortesia parlamentària’

Andrea LEvy deiu que no sap d'on surten els deu vots extres que van tenir a la mesa

Per: ACN

20.07.2016 12:13

La vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, ha apuntat aquest dimecres que la seva formació veu amb bons ulls que CDC pugui disposar de grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats per ‘cortesia parlamentària’, i ha recordat que hi ha precedents que apunten en aquesta direcció. En una entrevista a RNE, Levy també ha assegurat que la seva formació ‘no té cap coneixement’ d’on surten els 10 vots de més que els candidats del PP i C’s van rebre a la votació dels vicepresidents del Congrés, però ha apuntat que en tot cas van anar a parar a la candidatura d’Ignacio Prendes (C’s), i no pas a la de Rosa Romero (PP).

A l’entrevista, Levy ha assegurat que a l’hora d’estudiar si una formació pot disposar de grup parlamentari propi ‘cal anar als precedents’ i ha recordat que en legislatures anteriors la Mesa va concedir grup propi a Coalición Canaria malgrat que –com CDC- no complia el requisit d’obtenir almenys el 15% dels vots. ‘Es va poder fer’, ha dit, i en el cas de CDC ‘es parla de dècimes percentuals’.

Pel que fa als 10 vots de més que van rebre els candidats del PP i de C’s a les vicepresidències del Congrés, ha assegurat que ella ‘no sap’ perquè els autors d’aquests vots no reconeixen la seva autoria, però ha apuntat també que el PP ‘no té cap coneixement d’on surten els vots’.

En tot cas ha assegurat que aquestes paperetes van anar a parar a la candidatura del diputat de C’s Ignacio Prendes per ser vicepresident primer, i no a la de Rosa Romero, del PP, per ser vicepresidenta tercera.

En tot cas ha assegurat que malgrat els suports que hagin pogut donar els partits nacionalistes el PP no farà cap concessió en el terreny de la ‘sobirania nacional’.

Em sembla que tinc una mala notícia. Per: Vicent Partal

Editorial
Vicent Partal

Opinió > Editorial

Em sembla que tinc una mala notícia…

«Fa dècades que els ciutadans dels Països Catalans havíem assumit interiorment la condició de minoritzats. I per tant actuàvem en conseqüència: esporuguits, insegurs, temorosos»

Per: Vicent Partal

19.07.2016 22:00

Em sembla que tinc una mala notícia. Una mala notícia per a ‘ells’, que deia Joan Fuster.
Qualsevol combat polític té dos nivells. Almenys. Hi ha el combat polític per a administrar i hi ha el combat polític per a canviar. El primer és l’habitual en les democràcies occidentals, el quotidià, el que vivim cada dia, el que porta un partit o un altre al poder, el que aconsegueix millores però no trenca mai la regla profunda, la jerarquia del poder real.
El segon, el combat polític per a canviar el fons de les coses és, en canvi, francament excepcional. Si tens sort, el vius una volta a la vida i prou. Simplement perquè no és normal ni passa cada dia que una població qüestione no pas la gestió del poder sinó la jerarquia del poder. Per tant, que n’inutilitze els instruments de dominació i que, en conseqüència, canvie no pas el partit que mana, no pas el batlle que té, no pas les aliances possibles, sinó tota la manera de funcionar, de viure, de comportar-se. És per això que aquests canvis normalment són qualificats de revolucionaris.
Però la condició prèvia de qualsevol revolució és l’acumulació de canvis individuals en la consciència de la gent. La gent ha d’alliberar-se individualment abans de poder alliberar-se com a col·lectiu. I això és molt difícil i sobretot molt lent. Llegiu Paulo Freire.
I és ací, en aquest punt, on veig les males notícies per a ‘ells’. Perquè d’un temps ençà observe, he de reconèixer que amb un poc de sorpresa, que algunes de les coses que ‘ells’ tenien coll avall comencen a posar-se en dubte.
Pose sobre la taula tres exemples d’ahir mateix. Al matí Montserrat Puig Cotado es va posar en contacte amb la nostra redacció per explicar-nos que havia estat víctima d’un cas de catalanofòbia a la comissaria de Vic, quan anava a renovar-se el passaport. Podria ser una història més de les moltes que passen cada dia, però resulta que aquesta vegada, i cada dia passa més, Montserrat no tan sols no es va doblegar, ans va denunciar els qui pretenien imposar-li el castellà per força. I ho va fer públic. Hi insistesc: és un patró de conducta, aquest de no admetre la humiliació, que comença a fer-se molt visible al nostre país. És com si la pressió i la coerció psicològica anassen deixant de funcionar en algunes capes de la nostra població i això, si efectivament passa, sí que és l’amenaça més gran possible per a ells.
Poc després al congrés espanyol votaven qui n’havia de ser el president. I CDC i ERC van fer allò que van considerar convenient. ERC es va mantenir en l’abstenció mentre que CDC sembla ser que va cedir vots al PP i Ciutadans. Podem discutir sobre la conveniència o no d’aquestes actuacions i després diré alguna cosa d’això, però és ben cert que aquests dos partits, em sembla que per primera vegada, no es van deixar impressionar per les campanyes dels qui al Parlament de Catalunya voten cada dia amb el PP i després es pensen que amb quatre piulades aconseguiran allò que vulguen. La política espanyola, en aquest aspecte, és d’un cinisme tan bèstia que ahir hi havia qui demanava a Bildu que votàs Patxi López per tal d’impedir la presidència del PP. Quan resulta que López va ser lehendakari precisament a costa d’il·legalitzar Bildu.
La tercera imatge d’ahir és la que, personalment, em va colpir més. Passà a la Diputació de València dilluns i va ser difosa ahir pels companys de la Veu del País Valencià. Els protagonistes són Javier Berasaluce, ex-batlle de Requena pel PP, i sobretot Jorge Rodríguez, el president socialista de la Diputació i el diputat de Compromís Francesc Xavier Rius.
En un moment de la sessió, Berasaluce afirma, amb aquella impunitat graciosa amb què ‘ells’ ho han fet tot durant dècades, que parlar en català davant seu és de mala educació perquè a ell li costa d’entendre’l. I la resposta del president de la Diputació no és, com era habitual fins ara, de fer-se enrere o demanar disculpes o passar-se al castellà, sinó que li respon tranquil·lament que a ell també li costa d’entendre el castellà quan l’hi parlen. La situació, certament inèdita, causa un desconcert de tal magnitud entre el PP, una estupefacció tan enorme (vegeu l’inici del vídeo) que arriben a demanar al president que es disculpe per haver-se atrevit a dir això: que a ell li costava d’entendre el castellà. Cosa a la qual el president, evidentment, no s’avé. Després, la intervenció del diputat Rius defensant la llengua i denunciant el supremacisme espanyolista és simplement de traca i mocador.
Les tres reaccions, del mateix dia, tenen en comú que són una classe de respostes que fa poc temps no hauríem vist. Els ciutadans dels Països Catalans havíem assumit interiorment la condició de minoritzats. I per tant actuàvem en conseqüència: esporuguits, insegurs, temorosos. Sembla, però, que alguna cosa molt profunda es mou, que aquesta psicologia comença a canviar i que si més no una part de la societat ja no està disposada a acceptar-ho tot en silenci. Si això és així, aleshores tenim davant una magnífica notícia, que a la vegada és la pitjor notícia que ells podien rebre. ‘Ells’.
PS. Dit tot això que he dit abans i tot esperant de veure què faran quan toque votar la presidència de Rajoy, que és la cosa realment important, no entenc que CDC vote a favor del PP i Ciutadans ni tan sols si és per assegurar-se el grup parlamentari. Però sobretot no entenc que no vulguen explicar als seus votants què han fet amb els vots que els van donar. No em sembla correcte que s’amaguen, ni amb l’excusa que el vot és secret.

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane especialment de llegir els més crítics o que aporten dades interessants en contra del que jo he escrit. Avui Marcel·lí Corominas considera que no hauria d’haver fet l’editorial sobre el que l’he fet, sinó criticant la votació de CDC a Madrid.
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb què els subscriptors de VilaWeb participen en la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens hi voleu ajudar, amb una petita quantitat us podeu fer subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dimarts, 19 de juliol del 2016

¿A què juga Francesc Homs?

EL RETORN DE LA "PUTA I LA RAMONETA"...!!!

¿A què juga Francesc Homs?

El portaveu de CDC va negar primer el suport als candidats del PP i C's a la Mesa del Congrés per després regalar-los vots

EFE/ SERGIO BARRENECHEA

Juan Ruiz Sierra

@juanruizsierra

Iolanda Mármol

@iolandamarmol

Dimarts, 19 de juliol del 2016 - 23:35 CEST
EL PERIODICO
Pablo Iglesias va dir ahir que Francesc Homs és capaç d’embolcallar-se en la bandera del 9-N per acabar recolzant, directament o indirectament, els que van defensar la querella per la consulta. Dilluns, poc després que la fiscalia renunciés a demanar presó per a Artur Mas pel simulacre de referèndum, el portaveu de CDC va anunciar que l’endemà es postularia a la presidència del Congrés. Es tractava, va dir, d’una forma de protesta per les accions legals que el Govern ha emprès contra ell.
La decisió tenia tan escasses possibilitats de prosperar que, quan li van plantejar quin seria el vot final dels seus vuit diputats en la segona ronda, va entonar el «ja ho veurem». Ahir, en una conversa informal, va tornar a assegurar que no recolzaria de cap manera els candidats consensuats pel PP i Ciutadans per governar la Cambra baixa. I, no obstant, els números no surten.
Els aspirants a les vicepresidències del Congrés del partit taronja i el PP, José Ignacio Prendes i Rosa Romero, van ser designats amb 10 vots més dels 169 que sumen els escons de les dues forces. Homs va dir que ell no hi havia tingut res a veure, però fonts de CDC van admetre que sí que havien sigut ells els aliats d’aquests dos dirigents de la dreta. Almenys, part dels seus vuit diputats. Les sospites sobre l’origen de la resta de suports es dirigeixen al PNB, però els nacionalistes bascos van insistir que els seus vots van ser en blanc.
El pacte i la querella
L’inesperat moviment de CDC, en qualsevol cas, va provocar un seguit de crítiques entre l’oposició. Sobretot, des de Podem, molest perquè Convergència va rebutjar recolzar Xavier Domènech, el candidat del partit morat a presidir la Cambra baixa. «Sembla que Homs ha decidit pactar amb els que el volen empresonar», va assenyalar Iglesias, que va recordar que Convergència és la mateixa organització que ja va recolzar José María Aznar el 1996. Els sobiranistes, en procés de refundació, de canvi de cares i de nom (a partir d’ara s’anomenen Partit Demòcrata Català), fugen d’aquest precedent, però al mateix temps el mantenen viu amb comportaments com el d’ahir.
«Qui sap si Rajoy està practicant català per entendre’s amb el senyor Homs», es va plantejar Iglesias. «Rajoy ha demostrat que té capacitat per arribar a acords amb nacionalistes i independentistes. Estaria bé que ens digués a canvi de què», va assenyalar el portaveu del PSOE, Antonio Hernando. Homs podria haver respost, però l’exconseller, en la seva línia (va exigir que la seva reunió de la setmana passada amb Rajoy fos discreta) va evitar, a diferència de la majoria de portaveus, donar explicacions. Ahir va sortir del Congrés amb presses.
Segons el PP, tot es redueix a l’obtenció d’un grup parlamentari propi, al qual els vuit diputats de CDC no tindrien dret en una aplicació rigorista del reglament, ja que el 26-J no van aconseguir el 15% dels vots a Catalunya. Tenir una organització autònoma dins de la Cambra, i no com a part del grup mixt, comporta una bona subvenció, i això és una cosa que el PP, en principi, li pot aconseguir, tot i comptar aquí amb el rebuig de C’s.
La tradició al Congrés dicta que aquests gestos se solen facilitar, a vegades a través del préstec temporal de diputats, i Homs va dir que coneixia la fórmula per aconseguir-ho. La vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, de fet va utilitzar aquesta tesi. En aquesta legislatura, va dir, «haurà de ser tot molt col·laboratiu».

TEMES

INFORME ANUAL

El català perd sintonia a la tele

EL CAC denuncia la desigualtat de l'oferta a favor del castellà des de la implantació de la TDT

La ràdio manté un equilibri en l'oferta, ja que totes les emissores han de complir la normativa catalana

JOSEP LOASO

EL PERIODICO

Dimarts, 19 de juliol del 2016 - 13:40 CEST
La implantació de la televisió digital terrestre (TDT) ha provocat un espectacular augment de l'oferta audiovisual, però majoritàriament en castellà, cosa que ha comportat que pràcticament 'es mengi' l'oferta en català. Així, en aquesta última dècada, l'oferta de canals de TDT en castellà s'ha multiplicat per cinc a Catalunya, però l'audiència de la tele en català ha caigut 10 punts en aquest mateix període.
Aquesta és la principal dada que ofereix l'últim informe anual del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que destaca l'"important descens" sofert per la tele en català, al qual també ha contribuït el 'boom' de la tele de pagament i les noves formes de distribució audiovisual per internet; totes bàsicament en castellà.
El treball precisa que l'audiència de tots els canals en català el 2005 era del 29,7%, però el 2015 ja havia caigut fins al 19,8%. En el cas concret de TV-3, la seva audiència s'ha reduït en aquesta dècada 10 punts percentuals.
En l'entorn analògic del 2005, previ a la implantació de la TDT, a Catalunya es podien sintonitzar sis canals de cobertura estatal en castellà (TVE-1, La 2, A-3 TV, Tele 5, Cuatro i la incipient La Sexta), i dos en català (TV-3, K3-33), a més de les locals (com BTV i CityTV). Però finals del 2015, l'oferta és totalment diferent: 32 canals de cobertura estatal en castellà i 8 en català, a més de les desconnexions de TVE-Catalunya i les televisions locals.
Per al CAC, amb la digitalització de la tele "no s'ha tingut en compte la diversitat cultural i lingüística de l'Estat, malgrat que aquest precepte estava inclòs a la llei 7/2010, general de la comunicació audiovisual". Això ha provocat que, una dècada després, "l'evolució de l'oferta de canals en català i en castellà ha sigut l'oposada".

LA RÀDIO, LA PART POSITIVA

Si a la televisió, el panorama per al català és pessimista, a la ràdio passa tot al contrari, perquè, segons el CAC, la Generalitat és competent en l'adjudicació de llicències. Així, totes les emissores que hi ha a Catalunya (321 en FM) estan subjectes a la normativa catalana. I aquesta obliga a incorpora el català, com a mínim, en el 50% del temps d'emissió. El mateix passa en relació amb la música, que ha d'incorporar un mínim del 25% de cançons en català.
Per al CAC, un dels reptes futurs és garantir la presència de la llengua catalana, "malgrat la falta d'igualtat competitiva dels prestadors catalans en relació amb els dels àmbits espanyol i global". Per aquesta raó, el Consell està elaborant, per encàrrec del Parlament, un Llibre Blanc de l'audiovisual català, treball que presentarà un conjunt de propostes per consolidar i enfortir l'audiovisual català i en català.
De fet, l'informe anual ja suggereix que convindria tenir competències plenes sobre l'espectre radioelèctric, així com sobre regulació de xarxes i de continguts d'internet. I conseqüentment, veu necessari que el CAC evolucionés cap a una autoritat catalana de les comunicacions, amb competències sobre tots els àmbits d'aquest macrosector.

diumenge, 17 de juliol del 2016

Tots a Niça menys Mediaset, per Ferran Monegal

Ferran Monegal

Tots a Niça menys Mediaset

@MonegalFerran

Més articles de l'autor

Els articles més llegits de Ferran Monegal

Diumenge, 17 de juliol del 2016

Álvaro Zancajo explica la matança de Niça (A-3 TV).

No busquin imatges de la cobertura informativa de la nit de la massacre de Niça a l'imperi Mediaset. No en trobaran gairebé cap. A Tele 5 estaven ocupats estirant el xiclet de La isla de los mosquitos (Supervivientes). Encara que en aquest concursja van elegir guanyador la nit anterior -la de dimecres-, la nit de dijous i matinada de divendres van seguir fidels a la consigna marca de la casa: en aquesta cadena el realityshow no s'acaba mai. O sigui que entre bronca i bronca dels concursants i les seves famílies, van fer el simulacre d'emetre algun flaix sobre Niça. No era un plantejament informatiu, era com qui espolsa l'espardenya un momentet, traient-se el molest tema de sobre. Tampoc la seva germana petita, la cadena Cuatro, va tenir el més mínim interès a informar sobre Niça: estaven ocupats emetent o reemetent capítols de la sèrie CSI. ¡Ah! Les xarxes bullien de retrets i d'indignació contra aquest imperi televisiu, per la seva indiferència, pel seu menyspreu al més elemental sentit informatiu. Potser per això la cúpula de Mediaset ha emès un comunicat en què intenta escapolir-se'n i diu: «La nostra missió és informar, no angoixar». És el cinisme en estat pur. No sabem com els deu haver quedat el cos als professionals, als periodistes, als corresponsals, i als caps de redacció de l'àrea d'informatius d'aquest imperi. Més d'un es deu haver preguntat ¿què hi fem aquí? No m'estranya que hagi circulat insistentment el rumor -posteriorment desmentit- d'una important oferta de l'imperi de la competència, Atresmedia, a Pedro Piqueras. Vist el desdeny de Mediaset envers els seus periodistes, a més d'envers l'audiència, aquesta oferta -en cas d'haver existit- és comprensible. La resta de cadenes, des de TVE-1 fins a TV-3, passant per A-3 TV i La Sexta, van suspendre les seves programacions i es van bolcar en Niça. En aquesta ocasió la rapidesa d'A-3 TV va ser exemplar. Van aconseguir ser líders per sobre de La Sexta, i li van prendre -almenys per una nit- el títol de cadena de referència informativa.
TURQUIA .- No seria just silenciar la impecable tasca d'Esteve Soler a TV-3, la nit següent, la de divendres i matinada de dissabte, davant la nova urgència informativa: el cop d'Estat frustrat a Turquia. Va coordinar una informació completíssima. Cap altra cadena va fer-ne una cobertura tan àmplia i prolongada.