dijous, 2 d’abril del 2020

Els 10 moments gurmet del confinament

Surtdecasa

28/03/2020

Menjar i beure

Els 10 moments gurmet del confinament

Idees gustoses per fer els dies a casa una mica més estimulants

vermut, aperitiu, bar, bodega, terrasseta, estiu, menjar, beure, Lleida, Ponent, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Borges Blanques, Surtdecasa Ponent, agost, 2016, estiu

Foto:

Cedida

Vermut

Hi ha petits plaers que encara podem fer a casa i un d'ells és cuinar. Et proposem unes quantes idees perquè el menjar i el beure pugui ser un dels bons moments del dia. Plats més elaborats, conserves, begudes i postres típics de moltes zones de Catalunya que poden convertir en especial un dia qualsevol.

1. La festa de l'albergínia
El nostre blocaire Josep Sabaté ens diu que l’albergínia i la carxofa són les reines de l'hort. Una a l'hivern i l'altra a l'estiu, quan la terra et crema els peus. Explica que a l’hort de sa mare i son pare mai no en falten. Diu que és un festival d'albergínies, en tenen moltes i de molts tipus: rodones, allargades, ratllades, xines, blanques... Ens explica com cuinar-les de la millor manera, perquè el confinament també pot ser un bon moment per provar noves receptes als fogons.
> Llegiu-lo aquí

2. Cerveses artesanes
L'auge de la producció i el consum de cervesa s'ha incrementat durant els últims anys, també a casa nostra. Temps enrere, potser marcat pel sector del vi, l'interès del públic semblava que no hagués de decidir-se mai per aquest beuratge que, finalment, ha anat guanyant adeptes a través de fires i mostres arreu de les nostres comarques. Aprofita aquest moment per interessar-te per les bones cerveses artesanes que es fan a la vora de casa teva i ajuda així als petits productors a poder seguir endavant amb el seu negoci. Aquí, en trobaràs algunes del Camp de Tarragona, de l'Empordà, de l'Anoia o de Besalú.

3. Plats genuïns
Cada zona del món té les seves "delicatessen" gastronòmiques. Aquells plats que sintetitzen millor que cap manual paisatgístic les característiques d'una terra i les costums dels seus autòctons. L'avantguarda i la tradició conflueixen a la ciutat de Girona per crear una cuina dinàmica, creativa, autòctona i variada que mira cap al futur però que no oblida les arrels. A les Terres de l'Ebre en tenen algunes d'imprescindibles que que pots fer a casa imitant els restaurants de cuina més tradicional. O pots provar també amb algunes de les receptes més bones del Camp de Tarragona o amb les de Ponent que s'han exportat com a representatives de la cuina catalana.

4. Els millors productes làctics
Diuen els experts que consumir làctics és una bona manera de reforçar el sistema immunitari davant el coronavirus. Recuits de drap, formatges, iogurts, flams o l’alma mater de tots ells, la llet… A l’Empordà hi rau una llarga i consolidada tradició làctica que ens porta a recórrer el llarg i ample de la comarca. Allà on hi hagi un ramat d’ovelles o vaques pasturant, segurament hi tingui a prop algú que es dedica de forma laboriosa a elaborar un producte làctic.
> Llegiu-lo aquí

5. Fer un esmorzar de forquilla
Vols començar el dia de confinament amb bon peu? Ara que no pots anar al bar de sempre o a la cafeteria més moderneta del barri, repara't un bon esmorzar de forquilla. La fatídica retòrica de la globalització ja és aquí. El "brunch" ha entrat a la nostra cuina i vol fer arrel en detriment dels àpats més nostrats com ho són el vermut i els esmorzars de forquilla. Signifiqui el que signifiqui exactament "fer un brunch", el que sí sabem és que es tracta d'un àpat situat entre l'esmorzar matiner i l'hora de dinar. Et donem algunes idees en imatges per imitar a casa.
> Llegiu-lo aquí

6. La pera i les seves receptes
Conference, llimonera, blanquilla, de Sant Joan, ercolini, flor d’hivern... Aporta una gran quantitat de fibra, aigua i vitamina B3 i l’alt contingut en potassi i arbutina la fan molt diürètica. Més enllà de prendre-la com unes postres, ja sigui amb pela o sense, sola o en macedònia, la pera és un ingredient complet i polivalent dins de la cuina ponentina. Vols provar-ne tres receptres?
> Llegiu-les aquí

7. Saps fer conserves?
Ara que tenim temps, podem aprofitar per posar a la pràctica algunes tècniques culinàries mil·lenàries. Rosa Piqué és una veïna de Bellpuig a l'Urgell, que acumula molts coneixements sobre la conservació dels aliments. No s’ha dedicat mai específicament a estudiar aquest tema, simplement ho ha fet tota la vida perquè a casa es feia. Ens convida a passar a la seva cuina on no hi falta cap detall. Té productes de temporada perquè també té hort i s’ha dedicat a preparar bodegons de les principals conserves que fa.
> Llegiu-la aquí

8. El xató i les seves receptes
Saps com es fa un bon xató? El xató és un plat típic del Penedès i el Garraf que ens encanta i que, per sort, d’uns anys ençà s’ha anat popularitzant entre moltes persones que no el coneixien i ha començat a ser habitual a les cartes dels restaurants. Tot i tractar-se segurament d’una recepta molt antiga i popular, el xató és tot un món i genera debats apassionadíssims entre els seus adeptes. Diverses poblacions han particularitzat el plat per diferenciar-se de la resta, i nosaltres hem donat un cop d’ull a les receptes d’aquesta saborosa “discòrdia”.
> Llegiu-les aquí

9. Un sopar romàntic de vins i formatge
Ve de gust uns formatges amb vi? Te'ls poden portar a casa. Qui? La gent de Xerigots. L’Obrador de Xerigots, un espai on es seleccionen formatges de gran qualitat, artesans i de produccions limitades, es conserven, s’afinen i es serveixen al punt òptim de consum a restaurants i botigues especialitzades. Aquests dies us porten els formatges a casa per amenitzar qualsevol vetllada especial.

10. Fem ratafia a casa?
“Ratafia: aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida. Ratafia: posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria”. Així, la Carrau feia el seu homenatge particular, al ritme de la rumba, d’un dels beuratges més nostrats del nostre territori. I no és per menys. El seu gust dolç i aromàtic el converteix en una eina indispensable per fer l’aperitiu o bé per refrescar-se en plena festa major. Però no és un còctel, ni un combinat. La seva preparació és més complexa del que la banda de Terrassa explica a la seva cançó. T'ensenyem com fer-ho.
> Llegiu-ho aquí

Deslleialtat, per Ramón Cotarelo

Opinió

Deslleialtat

"La convicció avui generalitzada a Catalunya és que el principal enemic de la independència és ERC"

per Ramón Cotarelo 31 de març de 2020 19:29

Fa uns dies vaig veure un vídeo amb un col·loqui sobre Catalunya dels expresidents Felipe González i José María Aznar, propiciat per la Fundació Elcano. Entre el munt de tòpics, llocs comuns i prejudicis anticatalans González va deixar caure un terme que ha après de la política alemanya: "lleialtat". El problema de Catalunya, s'inferia del dessolat to del polític, és la manca de "lleialtat" dels catalans. Lleialtat, és clar, cap a Espanya. Primera part de la trampa de l'expresident. La constitució alemanya parla de "lleialtat", Treue, però precisa, de "lleialtat federal" (Bundestreue), la lleialtat de tots cap a tots dins la federació és bidireccional. A l'Estat espanyol la bidireccionalitat no existeix ni ho ha fet mai.
Fa segles que Catalunya és lleial cap a Espanya i Espanya deslleial cap a Catalunya. I, quan, després de segles de maltractament, d'espoli, d'abusos de tota mena, menyspreus, agressions culturals i lingüístiques, fins a l'intent de genocidi cultural i agressions militars, guerra inclosa, Catalunya sembla haver iniciat un camí d'emancipació nacional en una lluita oberta i massiva per la independència, surten els gurus hispànics a recordar que hi ha un deure de lleialtat, però sense mencionar que la Bundestreue és recíproca.

Tanmateix, la qüestió és que, la lleialtat ha esdevingut també el problema essencial de la política catalana. I no es tracta de la de les forces polítiques espanyoles a Catalunya, als quals la deslleialtat se'ls presumeix, com el valor al soldat. No cal. Es tracta de la manifesta deslleialtat al camp de les dues grans formacions independentistes, JxCat i ERC. La deslleialtat ha sigut el principal factor que ha paralitzat el Govern de la Generalitat, govern de coalició, ves per on, i de coalició deslleial.
Sense dubte, tots dos partits han protagonitzat actes de deslleialtat. Però hi ha dues diferències objectives que no es poden ignorar. La primera és de quantitat. JxCat s'ha fet responsable d'actes de deslleialtat sobretot a l'ordre local que han culminat amb el pacte de la Diba. Però tot plegat no arriba a la quantitat dels d'ERC i l'únic cas que no deixen de repetir, el de la Diba, en realitat es compensa amb el d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. El seu fracàs no treu la deslleialtat de la seva naturalesa, només parla molt de la seva incompetència.

La segona, més important, és la qualitativa. Els actes de deslleialtat de JxCat han sigut a l'ordre local; als d'ERC a l'ordre nacional català i de l'Estat, molt més decisius i sempre amb la finalitat de donar suport a la política anticatalana dels espanyols: ERC es va negar a investir president el MHP Puigdemont el gener de 2018 amb l'excusa de l'impossibilitat de sessions parlamentàries telemàtiques i va fer impossible tota acció comú en qualsevol activitat independentista. Va fer llistes per a les eleccions al Parlament Europeu amb altres independentistes de l'Estat, però no amb els catalans. ERC es troba més confortable amb les "esquerres" baques o gallegues i també amb les esquerres espanyoles ("muy y mucho españolas") que amb els independentistes catalans. És el contingut de l'expressió "independentisme d'esquerres", un oxímoron insultant perquè en si mateixa, la independència no pot ser d'esquerres ni de dretes sense deixar de ser independència. ERC ha estat una rèmora permanent durant els deu anys de Govern, ha acceptat l'arbitrarietat de la JEC i ha despullat al MHP Torra del seu escó (i encara, els "lletrats" del Parlament volien privar-li de la seva presidència), han negociat amb Espanya a esquena del president Torra un acord vergonyós de "taula de negociació" que només pretenia investir el govern espanyol més catalanofòbic de la història i res més; no ha donat suport al president Torra en la seva lluita contra el govern espanyol i la seva gestió criminal del COVID, ans al contrari, ha recolzat amb la boca petita totes les estupideses criminals que els espanyols han fet contra els altres pobles de la península, però sí que fa propaganda de les seves conselleries en la lluita contra el coronavirus, menystenint la resta del Govern de la Generalitat fins a presentar-lo com a inútil i perdut en batalletes sense importància.

De fet, ni la fabulosa capacitat de propaganda d'ERC, típica de les velles organitzacions comunistes, ni la monopolització dels mitjans de comunicació, ni la propaganda sistemàtica a RTV3, afegida a una fabulosa capacitat d'hipocresia lacrimògena de la direcció d'en Junqueras, han aconseguit dissipar la convicció avui generalitzada a Catalunya que el principal enemic de la independència és ERC.
Per deslleialtat.

Preocupació als despatxos: això no va bé, per José Antich

Editorial

Preocupació als despatxos: això no va bé

José Antich
Barcelona. Dimecres, 1 d'abril de 2020
2 minuts

Un, com a periodista, pot cometre aquests dies un error terrible: provar d'analitzar a consciència dades i més dades facilitades per les administracions i mirar d'extreure'n conseqüències més o menys definitives sobre l'evolució del coronavirus i la seva implacable expansió. Així, estem informant, tots sense excepció, sobre els morts del dia i el còmput total des que es va iniciar la pandèmia, els infectats del dia i a quants ascendeix la cada vegada més esgarrifosa xifra, i busquem entre els que han superat la malaltia una notícia positiva per explicar enmig del drama que suposen els freds comunicats oficials que es remeten per e-mail a les redaccions o són penjats als webs de les administracions.
Hi ha compareixences per televisió a tota hora, però, reconeguem-ho, informació i mínima perspectiva de què passarà en les properes setmanes en tenim poca, molt poca. Hi ha comunicació més que informació, ja que, perquè hi hagi la segona, els periodistes haurien de poder fer la seva feina en condicions normals, i tot, avui dia, transita enmig d'una excepcionalitat aparentment duradora.
Es compleixen aquest dijous vint dies de la compareixença de Pedro Sánchez en televisió anunciant un confinament parcial de la ciutadania i de l'aprovació del decret d'alarma durant quinze dies. Una recomanació insuficient, com es veuria dies després, amb el confinament total de tota la població excepte dels serveis bàsics anunciat el passat dia 28. I ja se'ns comença a filtrar que la setmana que ve el govern espanyol procedirà a prorrogar aquest termini fins, almenys, segurament, el dia 27 d'abril.
En la comunitat científica tampoc no estan segurs que sigui l'últim calendari i molts experts apunten a un aixecament progressiu de l'actual situació durant el mes de maig, en el qual es quedarien confinades les persones de més risc fins al juny. "Mireu Itàlia, que va 20 dies per davant nostre i estem fent pràcticament el mateix que ella, fins i tot cometent els seus errors", m'insisteix gent que en sap, just en el moment en què s'està produint un repunt de víctimes després del primer pic.
Hi ha preocupació, lògicament, ja que, lamentablement, de notícies bones, el que se'n diuen bones, ara com ara, no n'hi ha.

Coronavirus La sortida de la quarantena, entre cotons i amb comptagotes: "La vida canviarà" Marina Fernàndez

Coronavirus Coronavirus | L'entorn de Merkel fa un informe demolidor contra Pedro Sánchez Lluís Bou

Ens podem creure les xifres de la Xina sobre la Covid-19?

MÓN > ÀSIA-PACÍFIC

Ens podem creure les xifres de la Xina sobre la Covid-19?

Bloomberg destapa que un informe de la intel·ligència nord-americana conclou que les xifres xineses són falses

Per: Redacció

01.04.2020 21:50

VILAWEB

Les autoritats xineses es vanten de fa dies que han batut el coronavirus 2019: després de les severíssimes restriccions a Wuhan, l’epicentre, i tot el perímetre, les xifres oficials d’infectats i morts han començat a estabilitzar-se, primer, i decaure, després. La Xina ha contingut l’epidèmia i ha estrenat, amb Corea del Sud, el concepte de l’aplanament de corba. Les estatístiques semblen indicar-ho, però els experts s’ho miren amb recel, i n’hi ha que ho desmenteixen.
Avui, l’agència Bloomberg ha destapat que un informe de la intel·ligència dels Estats Units havia conclòs que les dades de la Xina han estat falsejades intencionadament. Ara que els Estats Units s’ha situat al capdavant del recompte mundial de casos positius de Covid-19, el president Donald Trump, el vice-president Mike Pence i el secretari d’Estat, Mike Pompeo, han canviat un to que, fins ara, relativitzava les xifres, i han retret a la Xina que no proporcionés ‘prou aviat informació acurada’ sobre la situació. Suggeria, de fet, que l’estadi de ‘pandèmia’ s’hauria pogut evitar si el govern de Xi Jinping hagués estat transparent.

Report diari sobre el coronavirus

Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.

Aquesta setmana, les autoritats xineses han anunciat que canviarien el criteri a l’hora de comptar els morts per la malaltia del coronavirus 2019. Ja l’han canviat vuit vegades i, per això, només ahir la xifra ja es va engreixar amb 1.500 casos nous. Fins ara no hi incloïen els asimptomàtics, i ara sí. S’espera que això calmi una mica el neguit de metges i societat civil, que d’uns dies ençà han expressat el temor que els contagis originats a partir de pacients que no presenten símptomes no causessin brots nous i s’ampliés la propagació. La por que, amb la supressió d’algunes de les mesures i restriccions més severes, la corba no torni a enfilar-se, és considerable.
El director de l’Oficina de Control i Prevenció de Malalties xinès, Chang Jile, va explicar, quan va comparèixer per anunciar les modificacions: ‘Enfortirem el monitoratge, la vigilància, la quarantena i el tractament dels portadors asimptomàtics.’ I afegí que prendrien mostres en àrees clau per a investigar i analitzar aquests portadors. Sembla que hi ha un canvi de parer, doncs, però la cosa no s’acaba aquí. Aquestes darreres setmanes, diversos doctors també han denunciat un altre dels problemes que poden haver difuminat les xifres reals: molts pacients morien de pneumònia als hospitals sense que els haguessin pogut fer la prova.
Però el cas és que, a part la manera com fer el recompte, que també ha causat sorpresa i confusió en uns altres estats, com ara Alemanya, diverses veus, a més de Bloomberg, han alertat que el govern de Xi Jinping pot haver maquillat expressament les dades verídiques. Un estudi de la Universitat d’Hong Kong assenyala que el 20 de febrer hi havia 232.000 contagiats a la Xina, que fins aleshores n’havia registrats 75.000. Un dels investigadors, Ben Cowling, ha declarat a la prestigiosa revista ‘Time’ que la diferència es deu al fet que, d’entrada, la Xina només comptava els malalts més greus.
Una altra investigació, de la revista Science, estimava que el 86% dels casos a Hubei van ser registrats en el moment d’anunciar el confinament de la zona; i una altra, de la Universitat de Southampton, va apuntar que el 95% de les infeccions s’hauria pogut evitar si la Xina hagués actuat tres setmanes abans. La conclusió s’enllaça amb les crítiques que va rebre Xi Jinping per haver reprimit els primers metges que van alertar del brot, com ara Li Wenliang, que va morir per haver contret la malaltia, després d’haver estat objecte d’una investigació policíaca perquè va provar d’avisar la resta de metges. És un altre dels indicis que sembren ombra entorn de les dades xineses.
Però n’hi ha més, que no alcen tant el crit al cel, i assenyalen que, malgrat que la Xina no hagi estat del tot curosa amb la gestió del recompte, ha estat transparent publicant els canvis de criteri. El portal Business Insider, per exemple, recorda que el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units ha deixat d’actualitzar els reports diaris sobre l’augment de casos i de morts i ofereix únicament aproximacions de tant en tant. I subratlla que a la Xina, en canvi, la Comissió Nacional de Salut ‘ha anat afegint tota la seva informació sobre el coronavirus a la seva web, i ha publicat actualitzacions diàries d’ençà del 3 de febrer’.
Hi ha més explicacions plausibles que poden justificar la diferència entre la contenció de les xifres a la Xina i l’esclat a gairebé tota la resta del món. La principal és que el 23 de gener, de seguida que es va declarar l’epidèmia a la ciutat de Wuhan i la província de Hubei, van quedar del tot tancades. A més, el país es va gairebé paralitzar. A Hubei hi viuen seixanta milions de persones, més que a tot l’estat espanyol, i el tancament de l’àrea, segons que diuen els experts, va contribuir molt que l’epidèmia no s’escampés a la resta del país.
La Xina tampoc no va amagar el brot a l’OMS, a la qual va ser comunicat pocs dies després de saber-se’n el primer cas, i els seus equips de recerca en van descobrir aviat les claus genètiques i les van compartir amb la comunitat científica. De moment, el consens sembla oscil·lar sobre la idea que la magnitud de la tragèdia és més ben apamada que no pas ignorada, i que la Xina pogué amagar xifres al començament del brot i durant els últims dies, encara que no sapiguem l’abast de l’impacte que això hagi pogut tenir.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal
Director de VilaWeb

El govern aplica avui l’assaig clínic d’Oriol Mitjà a disset residències

PAÍS > PRINCIPAT

El govern aplica avui l’assaig clínic d’Oriol Mitjà a disset residències

L'assaig ja s'ha començat a aplicar aquesta setmana en quatre residències de gent gran

Per: ACN

02.04.2020 15:59

VILAWEB

El govern aplica l’assaig clínic que encapçala l’investigador Oriol Mitjà a disset residències. Dilluns, ja es va aplicar a quatre centres. Ho ha explicat la portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, durant la conferència de premsa telemàtica. Ahir, el govern va informar que 362 residents havien mort al Principat per la Covid-19 d’ençà del començament de la pandèmia.
L’estudi de tractament subministra una medicina preventiva ‘doble’ a pacients amb la Covid-19 perquè tinguin un antiviral per a reduir la càrrega del virus, i també un tractament profilàctic per a qui hagi estat en contacte amb persones amb positiu.

Report diari sobre el coronavirus

Cada dia a les 22.00 podeu rebre al correu el resum dels fets més importants del dia relacionats amb la Covid-19 i informació addicional d'interès.

L’assaig el dirigeix Mitjà dins l’estructura de la Fundació Lluita contra la Sida, que presideix Bonaventura Clotet, i té el suport de l’Hospital Germans Trias i Pujol i la Fundació Open Arms. Es pot fer una aportació econòmica a l’estudi a la pàgina web de la campanya #JoEmCorono.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

Els nous tests ràpids comprats pel ministeri no serveixen per la detecció precoç

Coronavirus

Els nous tests ràpids comprats pel ministeri no serveixen per la detecció precoç

Marina Fernàndez
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 2 d'abril de 2020
1 minut

A Espanya es fan entre 15.000 i 20.000 proves diàries per diagnosticar positius de coronavirus. El ministeri s'ha capbussat fa dies als mercats internacionals per adquirir nous tests que li permetin una detecció més estesa i ràpida de casos. La primera operació va resultar fallida, ja que els 640.000 primers kits adquirits a la Xina van sortir defectuosos i s'han tornat. Dilluns va arribar una nova comanda procedent de Shangai, amb un milió de tests. Quatre dies després d'haver-los sotmès a un control i estudi per part de l'Institut de Salut Carlos III de Madrid, les autoritats sanitàries conclouen que "els tests ràpids no són perfectes".
Amb aquesta claredat ho ha manifestat el cap del gabinet tècnic de gestió del coronavirus de la Moncloa, el doctor Fernando Simón, que ha explicat que han comprovat que "detecten els anticossos amb retard" i que per tant "no es poden usar en la fase inicial de la malaltia". Els assajos realitzats i avalats per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses amb els kits de la Xina constaten que durant la primera setmana d'infecció no són fiables, ja que estan pensats per detectar la resposta immunitària, és a dir, els anticossos generats per combatre el virus. Per tant, el temps mitjà de detecció en aquest cas acostuma a ser d'11 dies.
Durant la seva compareixença al Congrés, el ministre Salvador Illa ha reconegut que la sensibilitat només és del 64% en l'inici dels símptomes i del 80% al cap d'una setmana. D'aquí que, seguint les recomanacions de l'Institut Carlos III, Sanitat hagi decidit que aquests tests només es faran servir com a "complement", en hospitals o residències de gent gran. Les proves PCR, que són les que s'han utilitzat fins ara, són més lentes però "més fiables". Per això seguiran sent les prioritàries.
En aquest sentit, el ministre ha avançat que l'Institut Carlos III ha homologat quatre empreses nacionals per poder produir aquest tipus de proves PCR i que s'està col·laborant amb tres més per poder obtenir la certificació. L'objectiu és l'autoabastiment.

coronavirus Coronavirus | Illa: "Hem aconseguit el primer objectiu d'arribar al pic" Nicolas Tomás

coronavirus pavello ifema madrid Europa Press

Coronavirus El milió de tests ràpids arribats dilluns de la Xina, en avaluació Marina Fernàndez

L'Estat estava despullat, per Joan Rovira

Opinió

L'Estat estava despullat

"Fa anys que ens prenen el pèl, que ens arruïnen, que ens estafen, que ens deixen desprotegits"

per Joan Rovira 01 d’abril de 2020 19:43

elMón

Dues setmanes sense fer l'article dels dijous, enfangat amb el coronavirus cada dia i totes les hores de la setmana, permeten anar pensant en l'endemà del coronavirus. Com tothom, si fa o no fa. Sobrevivint al dia a dia. Intentant imaginar en quina mena de món ens despertarem quan sortim del malson.
Serà duríssim al principi. Qui no ho vegi a venir... Però és també una oportunitat per rebrotar, per canviar, per millorar. Després de passar-les de tots colors, que és el que està a l'horitzó. Lliçons de vida, a hòsties. Però boníssimes lliçons per al futur.
Si tornem allà on érem, si tornem enrere, ens mereixem que ens caigui el cel al damunt dels nostres caps. El coronavirus és la II Guerra Mundial d'aquestes generacions, l'oportunitat de construir un món millor sobre el desastre.
Per exemple, a veure qui és el caradura que gosa afirmar que no hi ha res com les receptes neoliberals per millorar la vida de la gent. Ara es veu clar: les retallades eren una condemna ajornada, la garantia segura d'un país incapaç de respondre a un repte titànic. Ni a molts altres reptes quotidians.
Un bon país necessita un sector públic fort i eficient, i tota la resta són punyetes i estafes ideològiques i econòmiques. Quan arriba el tsunami, tot són lamentacions, però ja és tard. Fa anys que ens prenen el pèl, que ens arruïnen, que ens estafen, que ens deixen desprotegits. La de boníssims negocis que s'han fet a força de vendre'ns les falses bondats del mercat lliure i totes aquestes mandangues.

Ara és evident: l'Estat estava i està despullat. En pilota picada.
Per no parlar de la Generalitat, que entre les retallades dels temps de Mas i Rajoy i el desballestament del procés i l'estocada final del 155, és una administració zombi.
Com en aquell conte tan tòpic, milers de vegades repetit: el rei anava despullat. I aquí anem despullats l'Estat, el rei, la Generalitat... i nosaltres.
L'Estat centralista, perquè això és el que porta a l'ADN, s'ha revelat espectacularment ineficient. Catastròfic, seria la paraula. Per això necessiten fer rodes de premsa amb militars, per impressionar i dissimular. El que els funciona, realment, és el circ de «florentinos» al Bernabéu, amb factures que paguem tots.
Entre nosaltres i el caos no hi ha un Estat.

Hi ha la gent, les bones coses que funcionen i que més aviat van per lliure, per sort, i no esperant decisions centralitzades a Madrid o a Barcelona. Entre elles, els ajuntaments, tot i els seus limitadíssims recursos. Les xarxes funcionen millor que les piràmides. La solidaritat és millor que l'egoisme. Això forma part de la lliçó, està disponible per a tothom qui vulgui entendre-ho.

L'Estat espanyol, del qual forma part la Generalitat, ens agradi o no, estava i està despullat i s'ha afeblit conscientment, irresponsablement, al llarg de la darrera dècada. Tant, que és absolutament virtual. Un holograma. Una fantasia. Cert, acompanyada de policies, militars i tota la casta judicial, però fantasia.
Caurà el dia que ens el deixem de creure. No estic cridant a cap revolta, només a la lucidesa. Cadascú tria creure's el conte que més li agrada. I quan desperta es troba la realitat que aquell conte amagava.
Dit més clar: entre la resposta de l'Estat francès o alemany a la crisi i la de l'Estat espanyol, Generalitat inclosa, hi ha anys llum de distància.
Per alguna cosa serà. Que diferent seria una Catalunya independent, en una xarxa europea, sense creure's massa la fantasia del conte europeu, amb un Estat com el francès. Això no es fa canviant-li el nom a la Generalitat, ni va de banderes, ni de fer el logo de la república. Va d'un Estat seriós, d'un paraigua contra les tempestes, d'una eina de solidaritat i de progrés. No despullada com l'Espanya i la Catalunya del coronavirus. Una eina nostra, no seva. El futur anirà d'això o no serà futur, sinó passat.