El candidat del PP a la batllia de
Barcelona, Josep Bou, ha estat relacionat amb Fuerza Nueva durant la
transició, segons el periodista Jordi Borràs, que es basa en
documentació de l’arxiu Vinader. Com a resposta, Bou, al programa de TV3
‘FAQS’, ha titllat de delinqüent el periodista Xavier Vinader (mort el
2015) per mirar de desacreditar les informacions que el relacionen amb
el partit que va donar més mà d’obra a la violència parapolicíaca
feixista, connectada amb els cossos i forces de seguretat, que pretenien
la involució després de la mort del dictador.
Delinqüent, Vinader? Delinqüent, el periodista d’investigació que més
valentament va descobrir i denunciar les trames d’extrema dreta i el
terrorisme parapolicial de la transició? Delinqüent, un dels
professionals que ho va arriscar tot, fins al punt de ser el primer
periodista exiliat i pres de la democràcia espanyola per haver fet bé la
seva feina i haver defensat el fràgil sistema democràtic d’aleshores?
No, Vinader continua guanyant batalles després d’haver mort. Seria
impropi rebaixar-se a rebatre insults que només desqualifiquen qui els
perboca. Ja sabem la cançó. És la de sempre. Vinader se la sabia millor
que ningú. Fuerza Nueva i el seu entorn, en connexió amb els grups
terroristes parapolicials espanyols, no tan sols el van insultar i
amenaçar de mort. Va patir dos atemptats. El primer, amb una bomba a
casa els seus pares a Sabadell, l’any 1975. I el segon, al seu pis de
Barcelona l’any 1979, reivindicat per un fantasmal Batallón
Catalano-español, capitanejat pel mercenari francès Jean-Pierre Chérid,
vell col·laborador de la policia de franquista i un dels primers
assassins a sou dels GAL.
A Vinader no li van enviar cap aprenent. A Jean-Pierre Chérid se’l
relaciona també amb els crims de Montejurra, l’assassinat del dirigent
d’ETA José Miguel Beñarán Ordeñana, ‘Argala’, i les principals accions
del Batallón Vasco Español. Va morir destrossat el 1984, quan li va
esclatar la bomba que manipulava i pretenia posar contra dirigents d’ETA
a Biarritz.
Xavier Vinader va ser un dels objectius dels primers GAL, que van
provar infructuosament de matar-lo i segrestar-lo. Ell podia haver estat
una de les vint-i-set víctimes mortals dels GAL per haver denunciat
l’embrió del terrorisme d’estat, és a dir, els orígens del grup. Ja ho
vam explicar a fons en el documentari
Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta.
Els delinqüents eren a Fuerza Nueva i a la judicatura espanyola
Sí que convé subratllar avui que aquests intents d’atemptat contra
ell no van ser mai investigats per la policia ni la judicatura. Com
tampoc no es van investigar mai les trames criminals impunes de
l’extrema dreta parapolicial al País Basc que ell va destapar i
denunciar públicament.
Aquells anys, els delinqüents policials i d’extrema dreta, entre els
quals es comptaven nombrosos elements de Fuerza Nueva, tenien barra
lliure. La policia i la justícia els emparaven. Bona part de la
judicatura era d’extrema dreta. La policia franquista va continuar
actuant en democràcia, i la cúpula judicial de la dictadura, el TOP
(Tribunal de Orden Público), es va mantenir intacta després de la mort
de Franco, transformant-se, i transvestint-se, en Audiència Nacional
espanyola.
Els van canviar els noms i l’uniforme perquè continuessin actuant. La
democràcia, gràcies a la llei d’amnistia, no els va inhabilitar ni va
exigir-los responsabilitats per les seves actuacions al servei de la
dictadura militar-falangista-opusdeista. L’estat espanyol va romandre
intacte. I no hem d’oblidar que tota la trama es va mantenir gràcies als
pactes immodèlics entre franquistes i antifranquistes.
Les cúpules dirigents de l’estat espanyol, incloses les pèrgoles
col·laterals, com la de l’església nacionalcatòlica o la banca, van
sobreviure alegrement i impunement a la mort del dictador. Com molt bé
s’evidencia avui, per exemple, en casos com el dels benedictins del
Valle de los Caídos. I en l’actitud de molts jutges.
El jutge Ricardo Varón Cobos, un cas definitiu de la trama
Un dels exemples més clars de la supervivència del llarg braç
justicier i executor del franquisme en la transició és el del jutge
ultradretà Ricardo Varón Cobos, titular del jutjat d’instrucció número 1
de Madrid de 1979 a 1986. El cas Yolanda González i el cas Xavier
Vinader, entre més, van passar per les seves mans. La seva actuació en
ambdues instruccions el delata i defineix nítidament la connexió
delictiva que hi havia entre l’extrema dreta i la judicatura.
Un incís. Pot ser anecdòtic, però no és casual. Els insults a Xavier
Vinader coincideixen amb el fet que hagi estat destruïda quatre vegades
en dos mesos la placa d’un parc de Madrid que commemora la memòria de la
jove Yolanda González, que l’1 de febrer de l’any 1980, a dinou anys,
va ser assassinada per militants de Fuerza Nueva.
El crim de Yolanda González va ser reivindicat sota la bandera de
conveniència del Batallón Vasco Español, però els autors del crim,
jutjats i condemnats, eren militants de Fuerza Nueva. Ho explico tot en
detall al llibre
El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta (Pòrtic), recentment editat en castellà a Durango per l’editorial Hincapié.
Emilio Hellín, Ignacio Abad, José Ricardo Prieto Prieto i Félix Pérez
Ajero, eren, respectivament, cap de Seguretat, cap de Nucli, secretari i
subcap de districte de Fuerza Nueva. També hi va estar implicat l’agent
de la policia espanyola Juan Carlos Rodas i David Martínez Loza,
presumpte instigador de l’operació, ex-guàrdia civil, cap estatal de
Seguretat del partit, i persona molt propera a Blas Piñar.
Fuerza Nueva, tot i reconèixer la militància dels implicats, va dir
que no es podia ‘fer responsable de la presumpta acció personal comesa
pels seus afiliats ni pot tampoc ser considerada com a instigadora d’un
fet absolutament aliè a la seva acció política, reprovable a tots els
efectes’. L’advocat defensor de Martínez Loza va ser el gendre de Blas
Piñar, Fernando Muñoz.
La investigació policial va descobrir un considerable arsenal d’armes
i explosius amagats en diversos pisos francs de Madrid, a més de
documentació falsa, un factor important per a conèixer la infrastructura
i capacitat de foc dels mal anomenats ‘escamots incontrolats’.
Doncs bé, tot i això, la intervenció del jutge instructor va ser absolutament partidista.
Varón Cobos no va processar Martínez Loza, cap de seguretat de FN,
malgrat l’ascendència com a superior jeràrquic i els vincles personals
que tenia amb els autors materials del crim, que, a més a més, en el
processament l’havien assenyalat com a instigador del segrest i
assassinat de la noia. No obstant això, un any després, l’Audiència
espanyola, en contra del criteri de Varón Cobos, ho va rectificar i va
processar el dirigent ultra per inducció a la coacció i per omissió de
comunicar a l’autoritat la comissió d’un delicte contra la vida.
‘Com que no em van poder matar, em van condemnar a la mort civil’
Per contra, un mes més tard, el 20 de març de 1980, el jutge Varón
Cobos no va dubtar a l’hora d’ordenar la cerca i captura de Xavier
Vinader i Francisco Ros Frutos per ‘inducció a l’assassinat’, i
decretar-ne ‘la presó provisional incondicional incomunicada’. Va
ordenar a la policia que el detingués i el posés a disposició del jutjat
per a l’ingrés a presó, sense que hi hagués relació de causa-efecte
entre ells i dos assassinats d’ETA a Barakaldo: Jesús García i Alfredo
Ramos.
Xavier Vinader havia publicat tres reportatges d’investigació a
Interviú en què denunciava, amb noms i cognoms, el funcionament i
l’estructura de les trames parapolicials al País Basc. Més tard, ETA va
matar dos coneguts ultres de Barakaldo, els noms dels quals apareixien
als reportatges, juntament amb vint o trenta noms més de persones,
dipòsits d’armes i llocs de trobada.
Ricardo Varón Cobos va acusar Vinader i el policia confident Ros
Frutos de col·laboració amb banda armada i d’inducció a l’assassinat,
com si ETA decidís les seves accions després de llegir la premsa.
Abans de decretar l’ingrés a presó, el jutge comentà a Vinader:
‘Miri, no s’ho prengui malament. No és res personal. Passa que vostè
s’ha convertit en l’exponent d’una determinada manera de fer periodisme
que va arribant massa lluny. I hem de donar un escarment.’ En el fons,
volia dir: com que fa tan bé la seva feina en defensa dels drets i les
llibertats democràtiques, el retirem de la circulació i el castiguem per
donar exemple a tots els qui vulguin seguir aquest camí.
Xavier Vinader va denunciar l’embrió del terrorisme d’estat en
democràcia. Per això va patir exili i presó. Quinze anys més tard, la
justícia i la història li van donar la raó.
Però val a dir, i subratllar en vermell, una cosa que diu ben poc
d’aquesta societat. Després, Vinader va anar patint una marginalització
progressiva com a professional dels mitjans de comunicació. A Espanya i a
Catalunya. Aquí, tret de la revista El Temps de l’època d’Assumpció
Maresma, on Vinader va dirigir un equip d’investigació, i altres
col·laboracions esporàdiques, el pujolisme, amb tots els seus tentacles
autoritaris al país i als mitjans, va preferir de tenir-lo de mestre de
policies que no pas de periodistes en el dia a dia de l’ofici a les
redaccions. ‘Com que no em van poder matar’, deia, ‘em van condemnar a
una mort civil’.
L’escàndol Bardellino, l’esclat de la corrupció de Varón Cobos
Ricardo Varón Cobos també va prendre decisions judicials en favor
d’altres elements destacats de l’extrema dreta com Ricardo Sáenz de
Ynestrillas.
El 1984, el jutge ultra va ser processat per prevaricació i separat de la carrera judicial per haver facilitat la fuga del
capo
de la Camorra, Antonio Bardellino, decretant irregularment la seva
llibertat sota fiança. No obstant això, el 1988, va reprendre possessió
del càrrec i, a la vegada, va cobrar els quinze milions de pessetes que
havia deixat de percebre durant la seva suspensió.
16.01.2019 11:08
