dimecres, 6 de gener del 2016

Poble Lliure emet un comunicat criticant amb duresa el vet de la CUP a Mas

Poble Lliure emet un comunicat criticant amb duresa el vet de la CUP a Mas

‘’Incompleix la promesa electoral de ser l'accelerador i la garantia del procés independentista’, diu l’organització independentista

cupassembleamanresa
L’organització Poble Lliure, integrada a la CUP i defensora del sí a l’acord amb Junts pel Sí, ha emès avui al matí un comunicat en què critica la decisió ‘de no facilitar la formació de govern’ que va prendre el consell polític de la CUP. El comunicat és dur, contundent i molt crític envers els sectors de la CUP que han defensat el no a la proposta d’acord de Junts pel Sí: considera que aquest no ‘incompleix la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista’, i troba greu que des de l’esquerra independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27-S i critica que la negociació s’hagi centrat ‘obsessivament en el nom d’una persona’. Afegeix que ‘correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin.’
Poble Lliure també avisa que no donarà suport a cap candidatura de la CUP que rebaixi el contingut independentista en el seu programa o que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència pel d’un referèndum unilateral, ‘que només serviria per erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem.’
El comunicat també retreu a Artur Mas, a CDC i ERC que hagin actuat de manera partidista i sense sentit de país, i diu a convergents i a republicans que tenen temps fins diumenge per rectificar.
Ací podeu llegir el comunicat íntegre de Poble Lliure:
“Poble Lliure considera un error greu la decisió del Grup d’Acció d’Acció Parlamentària (GAP) de la CUP-Crida Constituent de no facilitar la formació de govern. D’entrada, aquesta decisió suposa incomplir la promesa electoral de ser l’accelerador i la garantia del procés independentista i que si la CUP-CC era decisiva es proclamaria la República Catalana independent; d’altra banda, i aquesta la qüestió més rellevant, posa en perill l’acumulació de forces obtinguda pel moviment independentista fins al 27S.
Evidentment, aquest error no és pas exclusiu de la CUP i sobretot el GAP, sinó que també hi han influït, i molt, els interessos partidistes de CDC i ERC. Aquestes dues forces polítiques han estat més interessades en la seva batalla particular per l’hegemonia dins el camp independentista que no pas a facilitar una investidura i acord de govern. Resulta paradoxal que Artur Mas critiqui «la manca de sentit de país» de la CUP quan podria aplicar el mateix retret a CDC. En tot cas, fins diumenge tant ERC com CDC tenen l’oportunitat de rectificar.
També Poble Lliure hi té la seva part de responsabilitat, especialment per haver reaccionat massa tard quan es veia que les negociacions s’estaven centrant obsessivament en el nom d’una persona, una perspectiva reduccionista. De fet, com es desprèn de nombroses declaracions, la sensació és que per a molta gent el procés negociador entorn de tres eixos (full de ruta, procés constituent i pla de xoc) ha estat una excusa, ja que a tort i a dret s’ha repetit que si Junts pel Sí canviava el candidat hi hauria acord.
Considerem també greu que des de determinats sectors de l’esquerra i fins de l’Esquerra Independentista s’hagi qüestionat el mandat del 27S. I ho ha fet la mateixa gent que en els seus discursos presenten sovint mobilitzacions i reivindicacions de moviments petits com a representatives de la voluntat popular. És un contrasentit d’aplicar al moviment independentista una visió purament quantitativa de la lluita política, alhora que es menystenen alguns aspectes qualitatius, com ara el paper cabdal de la mobilització popular o que el 27S va confirmar l’hegemonia de projecte independentista i la possibilitat de mantenir la iniciativa política, la qual s’ha perdut en aquests mesos.
En tot cas, correspon a les diferents organitzacions i persones que han defensat el perillós escenari actual i sobretot a la Crida Constituent, que és qui ha dirimit l’empat dins la CUP, de gestionar la nova situació i responsabilitzar-se de les conseqüències que se’n derivin.
En aquest escenari de possibles noves eleccions volem deixar clar que Poble Lliure no acceptarà cap proposta que suposi rebaixar el contingut independentista de la CUP. Sempre hem defensat acords amb altres forces o espais polítiques però a partir d’eixos programàtics, no pas a partir de qüestions estètiques com ara 200 euros amunt o avall del sou dels càrrecs públics Dit altrament, Poble Lliure no avalarà cap candidatura o un govern autonòmic que substitueixi l’objectiu estratègic de la independència per un hipotètic referèndum unilateral, que, a més de ser una repetició del 9N de 2014 que a tot estirar tindria una participació lleugerament superior, només serviria per erosionar encara més l’hegemonia independentista, un objectiu prioritari dels dirigents d’En Comú Podem.
Finalment, volem agrair a Antonio Baños la tasca feta. De ben segur, amb ell i persones com ell construirem la República Catalana independent.”

dimarts, 5 de gener del 2016

Happy new year!!

Guardiola: “Quiero entrenar en Inglaterra”

Guardiola: “Quiero entrenar en Inglaterra”

  • Pep ha hablado por primera vez de su futuro la Premier, pero sin revelar el nombre de su nuevo equipo

  • También ha dicho en rueda de prensa que “me llevaré a todos los jugadores del Bayern”



"La única razón por la cual no he renovado mi contrato con el Bayersn es que quiero entrenar en Inglaterra", dijo Guardiola al comienzo de su primera conferencia de prensa del año, celebrada este martes en Múnich.
"Si tuviera 67 años como mi antecesor Jupp Heynckes me quedaría aquí hasta que Karl Heinz Rummenigge me dijera que ya ha sido suficiente, pero soy joven y quiero tener la experiencia de Inglaterra. en este momento necesito un nuevo reto", agregó.
Se trata de la primera vez que Guardiola habla abiertamente de su marcha a la Liga inglesa, un secreto a voces desde hace meses.
“AÚN NO TENGO NUEVO EQUIPO”
“Aún no tengo nuevo equipo. Cuando lo tenga, lo comunicaré. Ahora mismo no puedo decir nada más”, agregó el técnico de Santpedor, quien habló de la existencia de “varias ofertas”.
POR QUÉ QUIERE IR A INGLATERRA
“Cuando llegué a Múnich, la gente me preguntaba por qué no había ido a Inglaterra. Fue mi decisión. Y ahora vuelve a ser mi decisión: siento que quiero ir a Inglaterra. Creo que con 44 años es el momento ideal para irme. Ésta aquí es sólo mi segunda experiencia como entrenador (en primera). Tres años son suficiente. me gustaría ser el técnico que se queda 30 años en un club, pero no soy así. Quiero nuevas experiencias y conocer nuevos estadios, nuevas ciudades y gente nueva”, dijo también.
“ESPERO QUE AQUÍ NO ESTÉN DECEPCIONADOS”
En cuanto si piensa que el Bayern está decepcionado por su decisión, señaló que “espero que Rummenigge no esté triste y que me entienda. Me sabe mal si la gente está decepcionada. Lo han hecho todo para que me quedara. No es por dinero: necesito nuevos retos. es lo mejor para todos que haya un cambio, también para los periodistas. Tengo buena relación con los jugadores, y espero que así siga”.
SOBRE EL RIESGO DE ELEGIR LA PREMIER
En cuanto a si es un riesgo ir a Inglaterra por el tipo de fútbol que ahí se practica, dijo que “me gusta precisamente por eso. También fue un riesgo venir al Bayern después de que conquistaran el ‘triplete’. Fue complicado. Quiero intentar lograr algo con nuevos jugadores”.
“No fui a Inglaterra en 2013 porque no era mi hora. Cuando llamó el Bayern, pensé “wow” y me puso muy contento”, indicó.
ANCELOTTI, LA “ELECCIÓN PERFECTA”
De Ancelotti, quien le relevará en el banquillo, comentó que “le doy la enhorabuena a él y al Bayern, la elección es perfecta”.
“¿Si me llevaré jugadores del Bayern a mi nuevo equipo? Sí, a todos” bromeó antes de agregar, ya en serio, que “no, el Bayern los necesita y se tienen que querdar aquí”.
Guardiola ha ganado dos veces la Bundesliga y una vez la Copa de Alemania, pero hasta ahora no ha logrado el objetivo de ganar la Champions con el club bávaro. "Naturalmente quiero ganar ese título con el Bayern", dijo Guardiola.
“LOS JUGADORES LO DARÁN TODO”
En otro orden, descartó el peligro de que la intensidad baje en el Bayern por su inminente marcha. "Estoy convencido de que los jugadores lo darán todo, Thomas Müller tiene razón. Da igual quién entrene al equipo, lo que importa es que el equipo gane", dijo.

Zidane: “Nunca me voy a comparar con Guardiola”

Zidane: “Nunca me voy a comparar con Guardiola”

  • El entrenador blanco respondió con un tajante “no” cuando le preguntaron si, como muchos esperan, es el Guardiola del Real Madrid

redacción
Madrid



Zidane ha sido uno de los alumnos de Guardiola, al que fue a visitar a Munich en su fase de aprendizaje para llegar a ser entrenador. Una relación que en el madridismo va mucho más allá porque muchos consideran al francés como el Guardiola del Real Madrid, que desde el filial llevó al Barça a ganarlo todo. La pregunta sobre si él se sentía así era inevitable y Zidane zanjó la cuestión con un rotundo “no”. “Guardiola es Guardiola y yo lo voy a intentar hacer lo mejor posible. Guardiola es un formidable entrenador y lo que hace es impresionante. Nunca me voy a comparar. Nunca lo hice de entrenador y no lo haré de jugador. Lo importante es el día a día, lo que aporte a mi plantilla y haré todo lo posible para que trabajemos bien todos”, aseguró Zidane.
Zidane quiere hacerse un nombre en los banquillos como el que se hizo en el terreno de juego y ya avisó que quiere “que mi fútbol sea diferente, positivo, y con un cierto equilibrio. Ya en el partido ante el Depor se verá algo de que lo queremos”, sentenció el francés.

Artur Mas emplaça la CUP a moure's i assegura que no hi haurà «nous oferiments» de Junts pel Sí

investidura

Artur Mas emplaça la CUP a moure's i assegura que no hi haurà «nous oferiments» de Junts pel Sí

El president en funcions convocarà eleccions l'11 de gener si la Candidatura d'Unitat Popular no modifica els seus plantejaments

Acusa "la meitat" de la formació anticapitalista de voler "excloure" CDC del procés

Miquel Iceta apel·la al «seny» i sosté que s'han «perdut» tres mesos

| 05/01/2016 a les 13:50h
Artur Mas, president de la Generalitat en funcions, aquest dimarts després de la reunió de Govern | Martí Albesa
El president en funcions, Artur Mas, ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa celebrada al Palau de la Generalitat que esgotarà la possibilitat d'acord entre Junts pel Sí i la CUP fins al final però emplaça la candidatura anticapitalista a moure's. Si no hi ha cap gest, el dilluns 11 de gener, Mas signarà la convocatòria d'unes eleccions que se celebrarien amb tota probabilitat el 6 de març.

"Fins diumenge, hi ha temps perquè hi hagi la investidura, però també vull deixar clara una cosa i ho ha fet Junts pel Sí: s'han fet tantes ofertes i oferiments a la CUP que ja no en podem fer més", ha assegurat Mas. Per tant, ha de ser l'altra part la que modifiqui els seus plantejaments, segons el president en funcions.

Bel·ligerant amb una "meitat" de la CUP

Artur Mas ha comparegut després de la reunió del Consell Executiu per traslladar com veu l'escenari polític després de la negativa de la CUP a la seva investidura, i després que CDC i ERC ja fessin les seves valoracions. I el que ha fet el president en funcions, en la major part de la seva intervenció, és ser molt crític amb la "meitat" de la Candidatura d'Unitat Popular que va imposar les seves tesis al consell polític de diumenge passat.

El president en funcions ha marcat una línia molt clara entre la part de la CUP que defensava l'acord amb Junts pel Sí i, per tant, la seva candidatura, i els que van aconseguir la victòria del "no" fa només dos dies a Barcelona. "Hi ha hagut molta gent de la CUP, i ho vull valorar, que en aquests tres mesos s'han mogut, i han entès que estàvem en un moment transcendent pel país", ha sentenciat Mas.

En contrast amb els membres de l'esquerra independentista que desitjaven el pacte per conformar un nou Govern amb Mas al capdavant, hi ha els que no volen "admetre" que "convertir Catalunya en un estat requereix sumar i no restar, requereix incloure i no excloure", en paraules del líder de Convergència. Mas s'ha deixat anar, com si alguna cosa dins seu li demanés, i ha arribat a proclamar que, per construir un nou estat, S'ha de deixar de banda "la tonteria del dia a dia".

No es pot prescindir de Convergència

Durant el torn de preguntes, Mas ha acabat ensenyant el document en què es defineix l'estratègia defensada pel sector de la CUP que va guanyar la votació del consell polític, on es parla del "paper de CDC com agent que pretén liderar i subjugar el procés independentista als interessos d'un sector de la burgesia". La sensació era que el president en funcions portava aquell paper en clau argumental, que no tenia pensat treure'l, i que al final no ho ha pogut evitar.

Sigui com sigui, aquest element, el de voler "excloure" del procés independentista aquest agent polític i tot el que representa, és el que més ha contrariat al president en funcions. "Només amb la gent que vol fer la súper revolució de les esquerres, no arribarem ni a la cantonada", ha subratllat Artur Mas.

Per "eficàcia" i per "dignitat"

El president en funcions assegura que Junts pel Sí no pot fer més cessions a la CUP i no pot canviar el seu candidat per dos motius. El primer és el de l'"eficàcia", i està connectat amb el que més retreu a les tesis que s'han imposat dins la formació de l'esquerra independentista. "El procés només pot avançar i triomfar si inclou tothom que hi creu", assenyala el president de Convergència, i això no s'aconseguirà si s'accepta el canvi de candidat.

L'altre element que esgrimeix Mas és el de la "dignitat". Mas ha recordat que es va acordar una declaració d'inici del procés al Parlamet, i ha assegurat que si es va debatre abans d'acordar un Govern va ser per facilitar les coses a la CUP. També ha destacat l'oferta d'un Govern amb poders compartits amb tres grans àrees, i el compromís de sotmetre's a una qüestió de confiança en deu mesos. Després de tot això, creu, no es pot anar més enllà. "La presidència de la Generalitat no és una subhasta de peix, i això ha de quedar molt clar", ha reblat el president en funcions.

O la CUP es mou, o eleccions

Davant de l'escenari que ha dibuixat Artur Mas, només hi ha dos camins: o la Candidatura d'Unitat Popular dóna suport a l'acord amb Junts pel Sí que contempla la seva candidatura, o es convoquen nous comicis. Queden quatre dies per assolir un pacte, ja que aquest dimecres és festiu i queda descartat. Si no hi ha cap moviment, dilluns vinent, dia 11, Mas signarà el decret de convocatòria a què obliga la llei.

"Tinc moltes menys esperances que una setmana enrere", ha admès el president en funcions però ha afegit, a continuació, que "mentre hi ha vida, hi ha esperança". No hi ha més opcions, ja que Mas descarta qualsevol altre grup del Parlament que no sigui la CUP per assolir un acord.

Què passarà si es tornen a convocar eleccions? Es reeditarà Junts pel Sí? Convergència ja s'ha mostrat a favor d'aquest objectiu i Mas ho ha confirmat, fins i tot anant més enllà: "No només intentarem que el procés no quedi tocat, sinó que quedi enfortit". I si es tira per aquí, ha advertit: "Parlarem molt clar perquè tenim moltes coses a explicar". L'escenari resta obert.
 
Artur Mas, després de la seva compareixença al Palau de la Generalitat Foto: Martí Albesa

Un món de tots els diables

NASA
NASA
Els lectors de més edat potser recorden un concurs de 1980 anomenat Destino Plutón. En ell, tres «tripulacions» de xiquets de diferents col·legis, a bord de les naus Alfa, Beta i Gamma, havien d’arribar fins al remot Plutó a força de respondre preguntes i superar proves. No sé si Alan Stern i Stamatios Krimigis, els cervells que hi havia darrere de la sonda New Horizons de la NASA, van concursar en el programa quan eren xiquets, però sens dubte ho han fet millor que ningú, ja que per fi una nau espa­cial ha arribat a Plutó.
Però no tot han estat llums en aquesta odissea espacial. Quan la sonda va partir al gener de 2006, pocs en l’equip de la New Horizons podien imaginar que només sis mesos després la Unió Astronòmica Internacional degradaria Plutó i el llevaria de la llista de planetes, restant-li glamour a la gesta (Vicent Martínez ens ho explicava en Mètode 51, i ens ho torna a recordar en aquest número). Amb tot, ha estat una missió valenta que ha recuperat el vell esperit de l’exploració espacial, que, per damunt de tot, ha de ser això: exploració, expandir horitzons, plantejar-se reptes que semblen irrealitzables, arribar on ningú ha anat mai.
Durant el seu pas per Plutó, la sonda va realitzar un estudi detallat d’aquest món. Per desgràcia, no podia quedar-se en òrbita al voltant de Plutó. Per a escapar de la gravetat del Sol i arribar fins a l’última frontera del nostre barri galàctic, va necessitar una velocitat molt alta: 54.000 km/h. La gravetat de Plutó és molt dèbil per a frenar-la i el pes en combustible i motors que hauria necessitat per a frenar per si mateixa l’hauria feta excessivament pesant. De fet, després de les dues Voyager, és el tercer objecte més ràpid creat per l’esser humà, com aquelles venerables ancianes (i les encara més ancianes Pioneer 10 i 11), la New Horizons està destinada a escapar per sempre del Sistema Solar. No obstant això, encara no sabem cap a on es dirigirà finalment, ja que té una certa capacitat de maniobra i se la vol dirigir cap a altres objectes del cinturó de Kuiper.
En el seu ràpid pas, la sonda ha descobert un món marró rogenc, amb grans i espadades muntanyes en el seu equador d’aparença jove i molt pocs cràters en la superfície. Aquestes dues característiques podrien indicar que, contra tota lògica, Plutó té una activitat geològica erosiva elevada. Però quina font d’energia pot alimentar aquesta activitat? El Sol és increïblement lluny i, al contrari que l’actiu Io, Plutó no és satèl·lit de cap planeta gegant. Podrien les forces de marea de la petita però pròxima lluna Caront proporcionar prou energia? De moment és un misteri.Llig l’article sencer a la web de Mètode.
Fernando Ballesteros. Investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
Què és Mètode? 

dilluns, 4 de gener del 2016

Trotski atura el procés


Trotski atura el procés

Tres organitzacions trotskistes integrades a la CUP, amb un vot cadascuna, decanten l'empat previ de les territorials que s'havia produït dissabte

Una de les lliçons que ha après l'opinió pública catalana en aquests darrers tres mesos és que la CUP funciona a través d'un sistema de presa de decisions molt complicat. No només això, sinó que l'empat de l'assemblea de Sabadell encara va cafegir més complexitat al com, el quan i, sobretot, el qui decisia sobre la investidura d'Artur Mas. Esquemàticament, dissabte van posicionar-se les bases territorials i, diumenge, a aquesta opinió s'hi va afegir la de les organitzacions amb militància pròpia.
El resultat de les assemblees territorials va tornar a reflectir el mateix empat de Sabadell. Tant l'opció d'investir com la de no investir van aprovar-se exactament amb el mateix percentatge: 29 sí; 27 no i 1 abstenció. Empat, doncs. I alguna gent que votava contradictòriament, sense que això desfés la igualtat.

I diumenge, tot es decanta

Però, diumenge, tot va canviar. Al Consell Polític -ampliat amb el Grup d'Acció Parlamentària- també hi votaven els representants de les organitzacions adherides. que són Arran, Col·lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, Crida Constituent, En Lluita, Endavant OSAN, Lluita Internacionalista (LI), Poble Lliure, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Això va canviar els resultats fins que l'opció contrària a la investudura va obtenir el suport de 36 sí, 30 no i 1 abstenció. La possibilitat contrària, ara sí, va ser derrotada: 34 no, 32 sí i 1 abstenció. Dos vots de diferència, només.

No només ells, òbviament, però el fet és que les tres organitzacions trotskistes -amb un vot cadascuna- van coindidir a barrar el pas a la investidura. Un fet curiós, perquè Lluita Internacionalista, Corrent Roig i En Lluita són forces sense contrast electoral i que, a més, tenen referents estatals, tot i que reconeixen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Trotski i Catalunya continuen una dialèctica que va començar fa gairebé un segle.