02.09.2020 15:39
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Els detectors d’onades
gravitacionals LIGO i Virgo han detectat el senyal de la formació d’un
forat negre amb una massa cent quaranta-dues vegades més gran que la del
Sol, ara fa set mil milions d’anys.
El 21 de maig de 2019 es va detectar un senyal d’uns quatre moviments curts, que han etiquetat com a GW190521,
el qual tenia una durada de menys d’una dècima de segon. Els
investigadors van trobar que va ser generada per una font que es troba a
uns cinc gigaparsecs de distància, quan l’univers tenia aproximadament
la meitat de la seva edat, fet que la converteix en una de les fonts
d’ones gravitatòries més distants detectades fins ara.
Sobre
com es va produir el senyal, els investigadors, a través d’eines
computacionals i de modelatge d’última generació, creuen que va ser
generat per una fusió de forats negres binaris amb propietats inusuals.
Els
moviments detectats serien el xoc de dos forats negres d’una massa
d’entre 66 i 85 vegades la del Sol, que va generar un forat negre encara
més massiu, de 142 masses solars. El més gran trobat fins ara, i amb
una fusió que va generar una quantitat d’energia equivalent al de vuit
masses solars.
En un comunicat, el membre de Virgo Nelson Christensen ha
explicat que no és similar al xerric que detecten habitualment, sinó
que ‘això és més un bang’ i que és el senyal més massiu trobat fins ara.
L’equip
internacional de científics, que conformen la Col·laboració Científica
LIGO (LSC) i la Col·laboració Virgo, ha informat de les troballes en dos
articles publicats aquest 2 de setembre. Un, que apareix a Physical
Review Letters, i detalla el descobriment, i l’altre, a The
Astrophysical Journal Letters, que analitza les propietats físiques del
senyal i les implicacions astrofísiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada