ARQUITECTURA
El reconeixement universal de Frank Lloyd Wright
Els vuit edificis de l’arquitecte designats Patrimoni Mundial mostren el seu afany d’evolucionar
5 min.
Barcelona
L’arquitecte
Frank Lloyd Wright (Richland Center, 1867 - Phoenix, 1959) és “una
icona” als Estats Units, com diu la directora de la Fundación Docomomo
Ibérico, Susana Landrove. El seu llegat és tan apreciat que el
Metropolitan de Nova York inclou en la col·lecció permanent la
reproducció de l’interior de la casa de la praderia de Francis W. i Mary
Little. Ara també ho és universalment, després que la Unesco declarés
vuit dels seus edificis Patrimoni Mundial perquè va ser un precursor de
l’“arquitectura orgànica” i perquè va donar “solucions innovadores a les
necessitats d’habitatge, pregària, treball i esbarjo”. “És un dels tres
arquitectes més importants del segle XX”, subratlla l’arquitecta María
Teresa Muñoz.
Les vuit obres de Frank Lloyd Wright permeten fer un
recorregut per tota la seva trajectòria, des del Unity Temple
(1906-1909) fins al museu Guggenheim de Nova York (1956-1959). Entre
l’un i l’altre hi ha la Casa Robie (1910), el mateix habitatge de Lloyd
Wright (Taliesin, iniciat el 1911), la Casa Hollyhock (1918-1921), la
llegendària Casa de la Cascada (1936-1939), la Casa Herbert i Katherine
Jacobs (1936-1937) i l’habitatge d’hivern de Lloyd Wright, Taliesin
West, que va començar a construir el 1938.
“A vegades diuen que no hi ha segons actes en les vides
nord-americanes, però Wright en va tenir almenys quatre, com mostren
aquests edificis -afirma el nord-americà Alan Hess, arquitecte i autor
de diverses monografies sobre Lloyd Wright-. El Unity Temple, la Casa
Robie i Taliesin mostren la seva primera invenció de l’arquitectura
moderna que va influenciar arquitectes europeus com Walter Gropius i
Mies van der Rohe. A La Casa Hollyhock, ubicada a Los Angeles, va agafar
aquelles idees i les va reinterpretar per a una cultura i un entorn
totalment diferents. La Casa Jacobs i la Casa de la Cascada són una fita
de la seva maduresa en l’apogeu de la seva carrera. Però Wright mai va
adormir-se sobre els llorers: a Tailesin West i al Guggenheim va seguir
empenyent els límits del que era possible”.
Entre tots els camps que va abordar, Wright va destacar
en els habitatges. “Va viure molts anys i va tenir temps de fer de tot.
La part més important del seu llegat és l’habitatge: en va ser un
transformador absolut, i també va ser un defensor de viure fora de la
ciutat”, explica Muñoz.
Protegir la modernitat
Els arquitectes moderns comencen a entrar a la Unesco
El reconeixement de la Unesco cap a Lloyd Wright és el primer d’un
arquitecte modern als Estats Units, i arriba tres anys després de la
protecció de disset edificis de Le Corbusier. Va ser un procés llarg: la
Frank Lloyd Wright Building Conservancy, els responsables dels edificis
candidats i diversos experts independents van començar a treballar-hi
fa quinze anys. El camí també va ser difícil. L’any 2015 el Comitè del
Patrimoni Mundial va demanar als Estats Units que revisés la llista de
deu edificis de Wright que els havien presentat. Tot i així, l’entrada
dels grans arquitectes moderns a la llista de la Unesco és inevitable.
“És el moment dels arquitectes moderns”, diu Landrove. La conservació de
l’arquitectura moderna sovint és difícil, per la qualitat dels
materials i perquè els arquitectes sovint van experimentar-hi. “El
formigó de les obres de Lloyd Wright ha patit problemes que s’han anat
resolent”, explica Landrove. Pel que fa a la declaració de Patrimoni
Mundial, tant el cas de Le Corbusier com el de Lloyd Wright reflecteixen
la tendència de no protegir un únic treball sinó un conjunt d’obres.
Una “força de la natura”
Lloyd Wright va construir en 36 estats dels Estats Units
Frank Lloyd Wright va ser un personatge extraordinari, “una força de la
naturalesa”, com recorda Landrove. La seva carrera arrenca al segle XIX
i s’acaba a mitjans del segle passat, i va ser molt prolífica: va
construir en 36 estats dels Estats Units la majoria de les seves més de
400 obres. La seva formació va ser peculiar: només va estudiar dos
semestres. “És el veritable pare de l’arquitectura moderna”, afirma el
professor de la URV Guillermo Zuaznabar. “Va ser el primer que va
plantejar l’equilibri entre l’arquitectura i l’entorn, i axò el fa molt
modern”, afegeix.
Dels Estats Units a Catalunya
Les Cases Usonianes ressonen en la Casa Ugalde de Coderch
Per a María Teresa Muñoz, el llegat de Frank Lloyd Wright ressona en la
Casa Ugalde de Caldes d’Estrac, l’obra més emblemàtica de Josep Antoni
Coderch. Concretament les Cases Usonianes, una seixantena d’habitatges
assequibles que va dissenyar als anys 30 i 40. “La Casa Ugalde té molt a
veure amb aquestes cases per la geometria, que és molt lliure, pel fet
que és una casa explosiva i també perquè té temes molt americans, com la
piscina, la casa de convidats i el porxo”, explica Muñoz.
“Wright era molt conegut en aquella època -afegeix
Muñoz-, perquè a Europa es va començar a conèixer molt aviat. Als Països
Baixos se’n van començar a publicar projectes i escrits a la dècada de
1910. A Espanya era prou conegut perquè una gran part dels arquitectes
contemporanis de Coderch van viatjar als Estats Units, com José Antonio
Corrales i Ramón Vázquez Molezún”. Pel que fa a arquitectes de la resta
de l’Estat, Muñoz assenyala el madrileny Antonio Fernández Alba, conegut
perquè va ser l’encarregat de restaurar l’Hospital General de Madrid
per convertir-lo en el Museu Reina Sofia.
Josep Antoni Coderch no va deixar constància que cregués
que Wright l’hagués influït. Segons Muñoz, la seva relació amb l’obra
de Lloyd Wright no és directa: “Cal buscar-la a través d’Itàlia, a
través de les publicacions de l’arquitecte i crític Bruno Zevi, que va
ser un seguidor absolut de Lloyd Wright, sobre l’arquitectura orgànica.
També a través de la influència que va tenir en els arquitectes
escandinaus, com Alvar Aalto i Arne Jacobsen, i que després van influir
en els arquitectes d’aquí”, conclou Muñoz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada