Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials d’Alacant · La
festa acaba amb la cremada de les fogueres la nit del 24 de juny
Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres.
Les comissions i els foguerers ja les preparen. Es plantaran el dia 20 a
la nit i es cremaran el 24. Una setmana de festa per a celebrar el
solstici d’estiu i la nit més curta de l’any.
Des de bon matí amb les comparses que desperten els veïns fins ben entrada la matinada en barraques i racons, Alacant celebra les festes oficials de la ciutat. És el Sant Joan de més al sud, amb unes característiques ben particulars.
A partir de dissabte, cada migdia, a les dues, hi ha el concurs de mascletaes
per a anar escalfant motors. Però no serà fins la nit del 19 de juny
que no començarà a notar-se del tot la festa en l’ambient de la ciutat.
Aquella nit es plantaran les fogueres infantils i, la nit següent, les fogueres adultes.
El veredicte del concurs de fogueres no es farà esperar gaire: el 21 al
vespre se sabrà la foguera guanyadora. La festa nocturna començarà
dijous al vespre amb la inauguració de barraques i racons, que faran
revetlles amb música i ball fins ben tard.
Ara, el dia gros de la festa és sens dubte el dia de Sant Joan. El 24 de juny al punt de mitjanit, el turó Benacantil s’il·luminarà de la palmera blanca de focs artificials. És el moment culminant de la festa, el tret de sortida de la cremà de les fogueres i les portalaes
de les barraques. Primer és el torn de les fogueres oficials, a la
plaça de l’Ajuntament; en acabat, totes els monuments artístics dels
districtes cremaran sota el foc d’estiu que renova i purifica. Després
hi haurà la tradicional banyà, una remullada per a tota la gent que ha estat a la vora del foc de les fogueres. Podeu veure el programa de les Fogueres 2019
Glossari sobre Fogueres
Banyà: Acte que tanca la celebració de les Fogueres de Sant Joan, la nit del 24 de juny. Després de la cremà,
els bombers que treballen en el control i l’extinció del foc de les
fogueres, dirigeixen les mànegues d’aigua cap als centenars de persones
congregades al voltant dels monuments, de manera que es crea un gran
espectacle popular i col·lectiu d’aigua, foc, passió i diversió. Barraca: Recinte a l’aire lliure, normalment un carrer tancat amb una porta d’accés (portalà),
construïda de fusta i cartó, que es cremarà juntament amb la foguera.
Prenen el nom de les típiques construccions agrícoles de l’horta, per la
construcció ràpida i efímera. Concebudes per a oferir un espai lúdic
durant les festes de Sant Joan, són llocs privats i exclusius només per a
socis, amb una zona d’accés lliure. S’hi pot fer el got i ballar. Bellesa: Cadascun dels districtes de les fogueres de
la ciutat és representat per una xica i una xiqueta que exerceixen el
càrrec de Bellesa adulta i Bellesa infantil. Elles tindran l’opció de
representar la ciutat, optant al procés d’elecció de Bellesa del Foc
d’Alacant i Bellesa del Foc Infantil d’Alacant, que al seu torn
representaran tota la ciutat i la festa. Bellesa del Foc: És la màxima representació de la
festa de les fogueres. Aquest càrrec es va instaurar el 1932 i de
llavors ençà cada mes de maig, entre totes les representants de les
comissions de la ciutat, s’atorga a una jove i una xiqueta (Bellesa del
Foc adulta i Bellesa del Foc infantil), acompanyades al seu torn per sis
dames d’honor triades de la mateixa manera, que representen la festa i
la ciutat d’Alacant. Cercavila: Cada comissió de fogueres fa desfilades
els dies grans de la festa pels carrers del seu barri, a fi d’alegrar
els veïns amb música i visitar establiments o comissions de la vora. Cremà: Acte festiu de cremar la foguera la
nit del 24 de juny. A les dotze de la nit, quan es disparen focs
artificials que formen la palmera des del Benacantil, comença la nit del
foc. A partir d’aquest moment, crema la foguera oficial de l’ajuntament
i simultàniament se senten castells de focs artificials per tota la
ciutat. El temps de vida de les fogueres com a monuments s’ha exhaurit. Dames d’honor: Xiques o xiquetes que acompanyaran la
Bellesa de cada districte durant les Fogueres. Aquesta figura es
trasllada com a acompanyant i suport a la Bellesa del Foc. La Bellesa del Foc i les dames d’honor.Desfilada del Ninot: Es fa el diumenge abans de
començar les festes. És una de les desfilades més divertides. De la
plaça dels Cavalls surten els comissionats de fogueres i barraques
disfressats amb motius que fan al·lusió al ninot més important de la
seva foguera. Despertà: Desfilada amb cercavila, música i pólvora a cadascun dels districtes de la ciutat, quan tot just clareja. Foguera: Construcció de material combustible, fusta i
cartó pedra, composta d’una peça central i escenes amb figures
caricaturesques. És un monument d’art efímer que respon a una línia
temàtica transmesa pels artistes constructors mitjançant els llenguatges
de l’escultura i la pintura. Són als carrers de cada districte
d’Alacant. Es classifiquen en adultes i infantils i, al seu torn, per
categories, segons el pressupost econòmic. Hi ha tantes fogueres com
comissions. Palmera: Espectacle pirotècnic que dóna pas a la cremà.
El dia de Sant Joan a les dotze de la nit es llancen més de mil coets
que, esclatant tots alhora, formen una palmera blanca de focs
artificials que es projecta al Benacantil i il·lumina la ciutat. Veure
la palmera és el senyal d’inici de la cremà de les fogueres, les fogueres infantils i les barraques. Plantà: Acte de posar dretes les fogueres.
El 19 de juny a la nit s’alcen les infantils i el 20 de juny a la nit,
les adultes. És el moment d’acoblar totes les peces i figures que cada
artista ha construït. Els foguerers fan l’acabament de la base amb
motius vistosos. Portalà: Porta d’entrada a les barraques.
Fetes de cartó pedra, fusta i suro, són construïdes pels artesans
foguerers i solen ser de temàtica relacionada amb les tradicions
d’Alacant o amb motius crítics i satírics. Les portalaes també es cremen durant la cremà. Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Breu història de les Fogueres
Les Fogueres de Sant Joan tenen l’origen en una festa màgica o ritual
del foc: material purificador que conté força, alegria, destrucció i
renovació. Aquesta festa tradicional es va convertir en la celebració
popular del solstici d’estiu, en què s’encenien fogueres amb mobles i
objectes vells. El 1928, Josep Maria Py va basar-se en el model valencià
per a idear la transformació de les festes de Sant Joan, que acabaren
esdevenint les festes oficials de la ciutat. Va atorgar a la foguera la
importància cabdal de la festa i les pires de foc es van convertir en
monuments al·legòrics de cartó i fusta.
Pel caràcter popular, les fogueres encabeixen tota mena de continguts
i tota mena de grups socials. S’hi integren, en un procés festiu i
creatiu, els qui en formen part activa i també els qui en gaudeixen. La
ciutat es distribueix en una xarxa de districtes en cadascun dels quals
hi ha una comissió responsable d’alçar els monuments.
Fogueres culturals
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant impulsa per tercer
any el programa de Fogueres Culturals. L’objectiu és incentivar els
diversos vessants de la cultura popular i vincular-los amb la festa,
sobretot de les Fogueres. El dissabte 23 a dos quarts de vuit del vespre
es farà una dansà d’Alacant al voltant de la foguera oficial, a la plaça de l’Ajuntament, a càrrec dels grups de dansa Cresol i Posiguet.
20.06.2019 17:00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada