És perjudicial el mercuri que ingerim quan mengem peix?
Anna Solé Sans Foto: Pixabay
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2019
3 minuts
Cada vegada consumim més peix, peix cru i poke bowlsperò
aquest no és el problema. Els experts aconsellen que mengem com a mínim
dos o tres vegades per setmana peix pels seus nutrients. Tot i això,
estudis recents demostren que gairebé tots tenen mercuri.
I és precisament aquí on rau el quid de la qüestió. És perjudicial per a
la salut? Se'n pot reduir el consum? Com afecta el cos?
"El mercuri és un metall present al planeta sota diferents formes
químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques –principalment, clorur i
sulfur– i mercuri orgànic, cadascuna de les quals presenta una
determinada toxicocinètica i uns determinats efectes sobre la salut",
detalla la vicesecretària del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de
Catalunya, Roser Martí.
"El mercuri, procedent de les diferents emissions, es diposita en
sòls i aigües", afegeix. Abans, el mercuri arribava al mar
per processos naturals. Ara, l'explotació d'aquest com a matèria prima
industrial ha provocat que s'aboquin residus al mar i aquests acaben
arribant als peixos. "Els peixos grans i depredadors i que viuen més temps, com la tonyina, el peix espasa, els taurons... poden acumular majors quantitats de metilmercuri".
Però aquests no són els únics peixos que en contenen. Segons explica,
també se'n pot trobar a espècies filtradores com els mol·luscs.
El mercuri que ingerim no s'elimina del nostre cos. Malgrat tot l'experta comenta –fent referència a l'estudi de Contaminants Químics: Estudi de Dieta Total a Catalunya, 2012–
que només s'ha detectat mercuri i metilmercuri en el grup del peix i
marisc. "Els valors més alts de Hg total s’han observat a l’emperador i
la tonyina –1.51 i 0.68 μg/g de pes fresc, respectivament–,que són també
les dues espècies amb concentracions més elevades de metilmercuri (1.09
i 0.52 μg/g de pes fresc, respectivament)", assenyala. "Per contra,
musclos, cloïsses i salmó han presentat els nivells mínims, d’entre 16
espècies de peix i marisc estudiades".
La quantitat de mercuri que podem menjar
Això pot fer sorgir alguns dubtes, com, per exemple, quina és la
quantitat de mercuri que podem menjar. En aquest sentit, Martí detalla
que "s’ha estimat que la ingesta dietètica en un home adult és d’1,14 μg/kg/setmana,
derivada majoritàriament del consum de peix (1,02 μg/kg/setmana) i
d’1,95 μg/kg/setmana segons l’Encuesta Nacional de Ingesta Dietética
Española (ENIDE)". I especifica que "el grup d’infants ha presentat la
ingesta setmanal de mercuri més elevada, amb 2,61 μg/kg/setmana". Tot i
això, subratlla que cal tenir en compte que "aquest valor està clarament
per sota del nivell de seguretat toxicològica establert per l’EFSA de 4
μg/kg/setmana per al mercuri inorgànic".
Que ingerim mercuri no és un fet nou. Segons Martí, ara mirem molt més el que mengem. "Hi
ha certa tendència a menjar més sa i cuidar-se més", exposa. "Sobretot,
entre la gent més jove". Aquesta tendència, assegura, ha fet que els
consumidors quan mengen fora, triïn un plat més petit o més saludable.
"Així, se n'han fet ressò els professionals de diferents sectors oferint els poke bowl o budda bowls,
fins i tot en cafeteries d'hospitals". Martí exposa que aquests es
venen com una opció equilibrada i nutritiva perquè "hi trobem hidrats de carboni, proteïna i greixos saludables.
Estan formats d'arròs, quinoa, llegums, verdures i hortalisses, amb
proteïna vegetal o animal i greixos saludables com l'alvocat o l'oli
d'oliva verge extra".
La dietista-nutricionista assegura, però, que la ingesta de tonyina,
salmó, gambes, pop o cranc, no hauria de suposar una preocupació "sempre
i quan es canviï d'espècie de peix que consumim, ja que no totes les
espècies presenten les mateixes concentracions de mercuri". D'aquesta
manera, Martí recorda, a més a més, que el consum de peix aporta coses bones com la ingesta d'Omega 3 i els seus beneficis per a la salut.
Diverses escultures de Barcelona apareixen amb cartells reivindicant l’autodeterminació
'Manifestar-nos, expressar, mobilitzar-nos, votar, ho tornarem a fer', es pot llegir en els cartells.
Diverses escultures de la ciutat
de Barcelona han aparegut amb cartells i cintes reivindicant l’1-O i
reclamant l’exercici de l’autodeterminació. ‘Manifestar-nos, expressar,
mobilitzar-nos, votar, ho tornarem a fer’, es pot llegir en els
cartells. El material té relació amb la campanya ‘Ho tornarem a fer’
d’Òmnium, però l’entitat sobiranista s’ha desmarcat de l’acció.
La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S
La ‘performance’ omplirà la Gran Via,
el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el carrer de la Creu
Coberta i el carrer Tarragona per simbolitzar "la unitat estratègica"
La Plaça Espanya serà l’epicentre de la manifestació de l’11-S | A.D.
La manifestació del proper Onze de Setembre tindrà la Plaça Espanya
com a epicentre. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit omplir
la Gran Via, el Passeig de Maria Cristina, l’avinguda Paral·lel, el
carrer de la Creu Coberta i el carrer Tarragona, carrers que conflueixen
en aquesta gran plaça, obra de Puig i Cadafalch. El
motiu pel qual s'ha triat aquest lloc de Barcelona és perquè l'ANC
buscava "una plaça gran on hi confluïssin diversos carrers", ha explicat
la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie. Això servirà per simbolitzar "la unitat estratègica", allò "imprescindible" encara que "no suficient" per aconseguir la independència.
"Volem demostrar que tot i que la gent vingui de punts diversos, aconseguim entendre’ns i arribar a un punt concret; la independència",
ha explicat la secretària de la comissió de mobilitzacions, Carla Solé.
De fet, aquest punt encaixa amb els càntics que s'han escoltat durant
les darreres manifestacions de l'espai independentista. A més
d'escoltar-se proclames a favor de la llibertat dels presos polítics,
darrerament s'ha insistit en la "unitat".
Paluzie ha lamentat que aquest dimarts Esquerra Republicana s'abstingués en la votació sobre una ILP que pretenia declarar la independència. "És un símptoma del que passa quan no treballem a favor de la unitat estratègica;
sembla que l’horitzó es desdibuixi", ha afirmat. En aquest sentit, ha
dit que des del 27 d'octubre del 2017, dia de la declaració
d'independència, hi ha "febleses".
Samarreta blau turquesa
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesa
La samarreta d'enguany serà de color blau turquesa i hi té escrit "Objectiu: independència".
Al mig, a l'alçada del pit, hi ha dibuixada una estrella, que
simbolitza aquesta independència a la qual s'hi arriba amb unitat,
encara que vingui d'orígens diversos.
Òmnium i l'AMI, col·laboradors de la manifestació
Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) col·laboraran en l'organització d'aquesta manifestació. Montse Ortiz,
vocal de la junta directiva de l'entitat presidida per Jordi Cuixart,
ha afirmat que és important reivindicar els drets més fonamentals de la
ciutadania "en aquests moments de persecució i a les portes de la
sentència del judici a la democràcia". "És imprescindible reivindicar la
llibertat d'expressió", ha afirmat, a més d'insistir que la millor
manera de reivindicar aquests drets és "exigint-los".
La manifestació de la Diada confluirà a plaça Espanya i demanarà "unitat estratègica"
Carlota Camps
Barcelona. Dimecres, 26 de juny de 2019
2 minuts
Advertisement
La manifestació de la Diada de l'11-S d'enguany tindrà lloc a la plaça d'Espanya i
als carrers del voltant i tindrà com a objectiu, més enllà de reclamar
la independència i denunciar la repressió, fer una crida als partits i
entitats sobiranistes a construir una "unitat estratègica". Així ho ha
anunciat aquest matí l'ANC, en una roda de premsa conjunta amb Òmnium i
l'AMI, que ha tingut lloc darrera la Font Màgica de Montjuïc.
La plaça d'Espanya serà el punt central de la manifestació, però els
manifestants es començaran a concentrar des dels diferents carrers que
arriben a la plaça: carrer Creu Coberta, Tarragona, Gran Via -en dues direccions-, Paral·lel i l'avinguda Maria Cristina.
La intenció de l'entitat sobiranista és omplir totes aquestes vies amb
l'objectiu de representar que "des de camins diferents ens trobem
d’acord per objectiu comú": "la independència".
Segons ha explicat la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie,
aquesta "unitat estratègica" és que "des de la diversitat, i sense
renunciar a res, ens posem d'acord amb un objectiu comú" i ha assegurat
que els sis carrers simbolitzaran els "diversos punts de vista" i la
plaça Espanya el "epicentre" de l'"objectiu comú".
La intenció és omplir bona part d'aquests carrers, tot i que des de l'entitat encara no han concretat quants quilòmetres s'ocuparien i
han emplaçat a futures convocatòries per saber el recorregut final
exacte. El que sí que han deixat clar és que ni es plantegen que la
manifestació d'enguany només ompli la plaça d'Espanya.
Samarreta i lema de la Diada
El lema de la concentració, donat a conèixer també aquest matí, és "objectiu independència". La samarreta és de color blau turquesa
i té una estrella blanca al mig amb unes aspes de color groc, que
simbolitzen els diferents camins i visions del moviment. Properament
l'entitat les posarà a la venda a través de les territorials i també
posarà en marxa el web on els ciutadans es podran apuntar als diferents
trams de la manifestació. De moment, però, no s'ha concretat la data de
llançament.
La d'aquest 2019 serà la vuitena manifestació anual convocada per
l'ANC en motiu de la Diada i per reclamar la independència de Catalunya.
L’Oficina Pública pel Català a Catalunya Nord arrencarà al setembre
L'OPLC tindrà un pressupost inicial de 300.000 euros, però haurà de començar a treballar amb un de només 200.000
Finalment, l’Oficina Pública de la
Llengua Catalana (OPLC) a Catalunya Nord començarà a funcionar el mes
de setembre. El projecte havia estat blocat per l’estat
francès, fins que el dia 18 va aprovar de participar-hi financerament.
La presentació oficial de l’OPLC s’ha fet a la Universitat de Perpinyà
en presència de la presidenta de la regió d’Occitània, Carole Delga; la presidenta del consell departamental, Hermeline Malherbe; el prefecte representant de l’estat francès; dues representants de l’Ajuntament de Perpinyà, Anabelle Brunet i Josiana Cabanes; el president del Sindicat Intercomunal per la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana, Francis Manent; i un responsable de la universitat.
L’OPLC tindrà un pressupost inicial de 300.000 euros, però haurà de
començar a treballar amb un de només 200.000, aportats sobretot pel
Consell Regional i pel Consell Departamental. La participació del tercer
soci principal, l’estat francès, consistirà només a posar a disposició
locals a la Universitat de Perpinyà, i en hores de feina de funcionaris
dels serveis departamentals de l’educació estatal francesa.
L'establiment barceloní entra en el prestigiós 'top ten' de la revista 'Restaurant'
Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, el tres xefs del Disfutar / Disfrutar
per Redacció
El restaurant Disfrutar, de Barcelona, és a partir d'avui oficialment un dels deu millors del món. Ho ha decidit el jurat del prestigiós rànquing de la revista Restaurant, que el situa en el número 9 del seu top ten
anual, el que va catapultar definitivament El Celler de Can Roca, que
ara ha passat a una llista paral·lela dels milllors permanents, Best of The Best, ja que cada any apareixia repetidament en la llista.
En aquesta mena d'altar permanent encara hi ha El Bulli, tot i que
està tancat, i va ser precisament en aquest restaurant mític de Ferran
Adrià que es van formar i conèixer els tres xefs del Disfutar, Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch.
Actualment, ofereixen una experiència que la revista Restaurant ha qualificat d'inesperada. "Espera't allò inesperat",
diu al lector al principi de la seva ressenya sobre l'establiment
barceloní. I li anuncia "gaspatxo en forma d'entrepà" i "amanida
líquida". El menú el defineix com "d'avantguarda" i "hiperactiu" –avisa
que poden arribar a ser 30 plats– i remarca que contrasta amb un
menjador "relativament simple i serè", blanc i molt lluminós.
El text també recorda els inicis dels tres cuiners creadors del
restaurant a El Bulli, però assegura que el Disfrutar, tot i no renegar
del que deu al "llegendari" local de Ferran Adrià, ha escrit amb èxit "la seva pròpia història gastronòmica".
Dues bones posicions per a Albert Adrià
A més de la posició número 9 per Disfrutar, també ha quedat ben situat el Tickets, d'Albert Adrià, al lloc 20 de la llista dels 50 millors.
I, ja més avall, en la llista complementària que va del número 51 al 120, el restaurant l'Enigma, també d'Albert Adrià, està situat en la posició 82.
Un dels postres més populars d'aquesta època de l'any és la Coca de Sant Joan, un dolç típic fet a base de brioix, crema i fruites confitades que es consumeix durant la revetlla de Sant Joan. Unes postres que poden preparar a casa, amb aquesta recepta.
Però, voleu saber-ne 5 curiositats?
A Barcelona se n'acostumen a vendre 900.000 unitats.
Té una mida estàndar, el doble de llarg que no d'ample i amb les vores arrodonides.
Abans es menjava amb vi dolç o ranci, però ara això ha deixat lloc al cava.
La fruita confitada més habitual són les cireres, les rodanxes de
taronja i els trossets de meló, amb el seu carcaterístic color verd.
A pagès es creia que la coca s'havia de consumir a l'exterior, perquè menjar-la a dins de casa portava mala sort.
La menja estrella de la nit de Sant Joan té una història llarga i
plena d’anècdotes i variacions que paga la pena de saber
Les coques de fruita, de pinyons,
farcides amb crema, massapà, de llardons, etc., acompanyades d’un bon
cava o de moscatell, són elements imprescindibles de la nit de Sant
Joan. Cada any, els forners i pastissers fan milions de coques, tot i
que també hi ha qui s’estima més fer-la a casa. I, com tota menja
tradicional, té una història llarga i plena d’anècdotes i variacions que
paga la pena de saber. 1—La coca de Sant Joan s’elabora amb massa de
brioix, una base molt freqüent en pastisseria que també s’empra per fer
altres dolços, com ara el tortell de Reis. 2—Sembla que el nom deriva del verb llatí cocere, que vol dir ‘coure’. 3—Pot ser farcida de moltes coses dolces: les més
comunes són la crema i el massapà, però també hi ha qui hi posa nata i
productes més creatius. 4—Tradicionalment, és ornada amb fruita confitada i pinyons, tot i que també és molt popular la que porta llardons. 5—Entre la fruita confitada, les peces més habituals
són les cireres, rodanxes de taronja i trossets fins de meló, que hi
donen el toc de color característic. 6—L’any passat, per Sant Joan, només al Principat es van vendre més d’1.700.000 coques artesanes. 7—Alguns dels pastissers més atrevits proposen de
farcir-les amb crema de formatge i maduixes i sobrassada. I fins i tot,
s’ha elaborat gelat de coca de Sant Joan. 8—Segons el Gremi de Pastisseria de Barcelona i
Província, la varietat més venuda any rere any és la de brioix amb
fruites i pinyons. 9—La tradició diu que la coca de Sant Joan ha de
tenir una mida canònica, el doble de llarg que no d’ample, i amb angles
arrodonits. 10—Segons el cuiner Ignasi Doménech, la proporció
entre l’amplada i la llargada de la coca és igual a la proporció entre
el dia i la nit per Sant Joan. 11—La coca de Sant Joan deriva del tortell amb ous
que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una
reminiscència clara del culte al sol. 12—De primer, les coques que es consumien en aquesta diada eren pastades a casa i portades als forners perquè les coguessin. 13—Amb el naixement de les primeres pastisseries, al
segle XIX, la recepta es va endolcir amb l’aportació de cireres i més
fruites confitades. 14—La coca moderna es va incorporar a les revetlles l’any 1860 i cap al 1900 ja n’era un element essencial. 15—A pagès, hi havia la creença que s’havia de consumir a l’exterior perquè menjar-la sota teulat portava desventura. 16—Abans, era freqüent de menjar-la acompanyada de vi dolç o ranci, però avui aquestes begudes han anat deixant pas al cava. 17—A l’Alacantí hi ha una menja que duu el mateix nom, però és una mena de coca de verdures amb tonyina. 18—I a Menorca, la coca de Sant Joan també es pot dir coca bamba. És una coca alta enroscada en forma d’espiral típica de les festes patronals a l’illa. 19—A més, per aquestes dates, en molts altres indrets de la Mediterrània, mengen més dolços semblants a la coca de Sant Joan. 20—La mateixa coca també es pot consumir per les revetlles de Sant Pere i Sant Jaume, que abans se celebraven molt.
Permeteu-me
que em copiï a mi mateix, aquests és un article, el darrer em sembla,
que vaig escriure i publicar el 8 de desembre de 2013, sobre l'amic Andrés Landín Ysasia, que diuen ens va deixar el passat 15 de juny d'enguany, i que ho he sabut aquests matí.
AJUDEM
A L'ANDRÈS LANDÍN ... !! Sempre
he pensat que a la vida es té d 'estar a les verdes i a les madures
, i això és el que pretenc fer amb l'amic Andrés Landín Ysasia,
que en aquest moment no passa pas molt bona temporada i em cal
ajudar-lo dintre de les meves possibilitats, ja que crec que al món
l'un fa a l'altre i ara li toca que ho fem amb en Landin. Se que
aquest article aixecarà polèmica, no agradarà a tothom i tocarà
molts voravius, segurament no l'hagués tingut de fer. Però per
altra banda crec que malgrat tots els malgrats i d'algunes
reticències i contradiccions envers el personatge, com que és amic
meu així ho escric. Sabem que molts pensareu i em direu el perquè
d'aquesta situació i com s'ha arribat aquí, que desprès de tot,
“que ara no té ni cinc”,
i em direu que : “ell s'ho ha
buscat ...”, si segurament es
cert, però, per davant de tot hi poso l'amistat i paciencia, potser
es el que molts tindrien de fer.Ell
va tornar a Sitges. Sabia que vivia
a fora , però eren a mitjans d'agost quan vaig veure l'Andrés
Landín pel carrer Sant Francesc, vaig quedar garratibat de com
estava i del que li havia passat, que dormia al cotxe...i de la seva
situació actual que no voldria pas per ningú.S'ha passat més de
tres mesos dormin al cotxe, malmenjant i vivint de caritats, ara no
està pas molt millor. Crec que ha tornat a Sitges perquè aquí
hi ha molts amics que l'aprecien i l'estimen - i
on moltes vegades ens ha dit que es casa seva*
- i que ha vingut, possiblement, aquí es sentiria més arropat i que
fins i tot molta gent l'ajudaria.*En
Landín ja sabeu que es un madrileny que per circuntancies fa prop de
vint anys que viu a Sitges-
Que
se n'ha fet...? Però jo em
pregunto:Que se n'ha fet d'aquell
home, esplèndid i orgullós, que fou
professor d'Elisava , un pintor famós i amb un bon currículum, que
té pintures repartides i regalades per tot Sitges, i en molts llocs
“oficials”. Que
se n'ha fet d'aquell home que disposava
d'una certa renda i que amb la seva ajuda i inconsciencia, i tambè
la de molts d'altres se la fondre, per bo i per inconscient, i ja
sabeu el que vol dir dues vegades bo.
“Tanto tienes , tanto vales
...!
Però també em pregunto: Que se n'ha fet
d'aquell home que pagava beures, convidava a tot quisqui i
deixava diners pocs i moltíssims a tothom, Que se n'ha fet de
tota aquella gent,la molta , moltíssima que ell va deixar,
podríem dir, donar diners, a canvi de res , i ara no li miren cara,
ni l'ajuden. Que se n'ha fet de tots aquells que durant
anys han viscut d'ell i ara passen de tot. Dels que el convidàvem
perquè quedava bé i ara no li diuen res . Que se n'ha fet de
tots aquells que ara no li fan cas i no li “doren la
pildora” com abans, Per no dir les dotzenes i dotzenes de bars
que duran molts anys li servien els seus famosos CUTTY SARK amb
CocaCola - se que era el seu negoci- i se que desprès el
criticaven. Perquè no l'ajudem...!
Perquè ara es
l'Andrés Landín que necessita ajuda moral, econòmica i fer-li
pujar l'autoestima, però amb una mena de control, potser valdria la
pena provar-ho.
La meva intenció era fer una mena de Club
d'Amics i amb una colla de socis fer unes aportacions
voluntaries per llogar una cambra perquè no tingui de dormir al
cotxe – doncs a part de la incomoditat, algun dia el trobaríem com
un pollet -.i també per una mica de manutenció. Tinc de dir que ja
he fet alguns contactes i molts estarien disposats a ajudar-lo.
Per
l'altra banda me n'he assabentat que ja hi ha alguna gent que
l'ajuden, d'aquí i de fora , com el Josep Maria del Bar L'Avinyet i
d'altres d'anònims, com un ciutadá anglés que des de fa una
setmana l'hi ha llogat una cambra, de moment per una mesada.
Una
mica de futur.
Ara en Landin comença a dibuixar , a poc a
poc, amb humilitat, amb material que un amic li va portar. De moment
encara que no te ni material per pintar, però a la llarga si així
fos potser en podria vendre algun.
M'agradaria pogué tornar a
veure aquell Landin d'abans, però sense disbauxes i que sabes el
valor del diner i el que costa de guanyar. Com un pintor de
debò. Però us diré una cosa, que per sort no us trobeu mai
com ell...!!!
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials d’Alacant · La
festa acaba amb la cremada de les fogueres la nit del 24 de juny
Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres.
Les comissions i els foguerers ja les preparen. Es plantaran el dia 20 a
la nit i es cremaran el 24. Una setmana de festa per a celebrar el
solstici d’estiu i la nit més curta de l’any.
Des de bon matí amb les comparses que desperten els veïns fins ben entrada la matinada en barraques i racons, Alacant celebra les festes oficials de la ciutat. És el Sant Joan de més al sud, amb unes característiques ben particulars.
A partir de dissabte, cada migdia, a les dues, hi ha el concurs de mascletaes
per a anar escalfant motors. Però no serà fins la nit del 19 de juny
que no començarà a notar-se del tot la festa en l’ambient de la ciutat.
Aquella nit es plantaran les fogueres infantils i, la nit següent, les fogueres adultes.
El veredicte del concurs de fogueres no es farà esperar gaire: el 21 al
vespre se sabrà la foguera guanyadora. La festa nocturna començarà
dijous al vespre amb la inauguració de barraques i racons, que faran
revetlles amb música i ball fins ben tard.
Ara, el dia gros de la festa és sens dubte el dia de Sant Joan. El 24 de juny al punt de mitjanit, el turó Benacantil s’il·luminarà de la palmera blanca de focs artificials. És el moment culminant de la festa, el tret de sortida de la cremà de les fogueres i les portalaes
de les barraques. Primer és el torn de les fogueres oficials, a la
plaça de l’Ajuntament; en acabat, totes els monuments artístics dels
districtes cremaran sota el foc d’estiu que renova i purifica. Després
hi haurà la tradicional banyà, una remullada per a tota la gent que ha estat a la vora del foc de les fogueres. Podeu veure el programa de les Fogueres 2019
Glossari sobre Fogueres
Banyà: Acte que tanca la celebració de les Fogueres de Sant Joan, la nit del 24 de juny. Després de la cremà,
els bombers que treballen en el control i l’extinció del foc de les
fogueres, dirigeixen les mànegues d’aigua cap als centenars de persones
congregades al voltant dels monuments, de manera que es crea un gran
espectacle popular i col·lectiu d’aigua, foc, passió i diversió. Barraca: Recinte a l’aire lliure, normalment un carrer tancat amb una porta d’accés (portalà),
construïda de fusta i cartó, que es cremarà juntament amb la foguera.
Prenen el nom de les típiques construccions agrícoles de l’horta, per la
construcció ràpida i efímera. Concebudes per a oferir un espai lúdic
durant les festes de Sant Joan, són llocs privats i exclusius només per a
socis, amb una zona d’accés lliure. S’hi pot fer el got i ballar. Bellesa: Cadascun dels districtes de les fogueres de
la ciutat és representat per una xica i una xiqueta que exerceixen el
càrrec de Bellesa adulta i Bellesa infantil. Elles tindran l’opció de
representar la ciutat, optant al procés d’elecció de Bellesa del Foc
d’Alacant i Bellesa del Foc Infantil d’Alacant, que al seu torn
representaran tota la ciutat i la festa. Bellesa del Foc: És la màxima representació de la
festa de les fogueres. Aquest càrrec es va instaurar el 1932 i de
llavors ençà cada mes de maig, entre totes les representants de les
comissions de la ciutat, s’atorga a una jove i una xiqueta (Bellesa del
Foc adulta i Bellesa del Foc infantil), acompanyades al seu torn per sis
dames d’honor triades de la mateixa manera, que representen la festa i
la ciutat d’Alacant. Cercavila: Cada comissió de fogueres fa desfilades
els dies grans de la festa pels carrers del seu barri, a fi d’alegrar
els veïns amb música i visitar establiments o comissions de la vora. Cremà: Acte festiu de cremar la foguera la
nit del 24 de juny. A les dotze de la nit, quan es disparen focs
artificials que formen la palmera des del Benacantil, comença la nit del
foc. A partir d’aquest moment, crema la foguera oficial de l’ajuntament
i simultàniament se senten castells de focs artificials per tota la
ciutat. El temps de vida de les fogueres com a monuments s’ha exhaurit. Dames d’honor: Xiques o xiquetes que acompanyaran la
Bellesa de cada districte durant les Fogueres. Aquesta figura es
trasllada com a acompanyant i suport a la Bellesa del Foc. La Bellesa del Foc i les dames d’honor.Desfilada del Ninot: Es fa el diumenge abans de
començar les festes. És una de les desfilades més divertides. De la
plaça dels Cavalls surten els comissionats de fogueres i barraques
disfressats amb motius que fan al·lusió al ninot més important de la
seva foguera. Despertà: Desfilada amb cercavila, música i pólvora a cadascun dels districtes de la ciutat, quan tot just clareja. Foguera: Construcció de material combustible, fusta i
cartó pedra, composta d’una peça central i escenes amb figures
caricaturesques. És un monument d’art efímer que respon a una línia
temàtica transmesa pels artistes constructors mitjançant els llenguatges
de l’escultura i la pintura. Són als carrers de cada districte
d’Alacant. Es classifiquen en adultes i infantils i, al seu torn, per
categories, segons el pressupost econòmic. Hi ha tantes fogueres com
comissions. Palmera: Espectacle pirotècnic que dóna pas a la cremà.
El dia de Sant Joan a les dotze de la nit es llancen més de mil coets
que, esclatant tots alhora, formen una palmera blanca de focs
artificials que es projecta al Benacantil i il·lumina la ciutat. Veure
la palmera és el senyal d’inici de la cremà de les fogueres, les fogueres infantils i les barraques. Plantà: Acte de posar dretes les fogueres.
El 19 de juny a la nit s’alcen les infantils i el 20 de juny a la nit,
les adultes. És el moment d’acoblar totes les peces i figures que cada
artista ha construït. Els foguerers fan l’acabament de la base amb
motius vistosos. Portalà: Porta d’entrada a les barraques.
Fetes de cartó pedra, fusta i suro, són construïdes pels artesans
foguerers i solen ser de temàtica relacionada amb les tradicions
d’Alacant o amb motius crítics i satírics. Les portalaes també es cremen durant la cremà. Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Breu història de les Fogueres
Les Fogueres de Sant Joan tenen l’origen en una festa màgica o ritual
del foc: material purificador que conté força, alegria, destrucció i
renovació. Aquesta festa tradicional es va convertir en la celebració
popular del solstici d’estiu, en què s’encenien fogueres amb mobles i
objectes vells. El 1928, Josep Maria Py va basar-se en el model valencià
per a idear la transformació de les festes de Sant Joan, que acabaren
esdevenint les festes oficials de la ciutat. Va atorgar a la foguera la
importància cabdal de la festa i les pires de foc es van convertir en
monuments al·legòrics de cartó i fusta.
Pel caràcter popular, les fogueres encabeixen tota mena de continguts
i tota mena de grups socials. S’hi integren, en un procés festiu i
creatiu, els qui en formen part activa i també els qui en gaudeixen. La
ciutat es distribueix en una xarxa de districtes en cadascun dels quals
hi ha una comissió responsable d’alçar els monuments.
Fogueres culturals
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant impulsa per tercer
any el programa de Fogueres Culturals. L’objectiu és incentivar els
diversos vessants de la cultura popular i vincular-los amb la festa,
sobretot de les Fogueres. El dissabte 23 a dos quarts de vuit del vespre
es farà una dansà d’Alacant al voltant de la foguera oficial, a la plaça de l’Ajuntament, a càrrec dels grups de dansa Cresol i Posiguet.
Guia per a gaudir de les falles dels Pirineus, Patrimoni de la Humanitat
Diversos municipis del Pirineu fa segles que celebren la festa de
les falles, que aquests últims anys ha agafat més renom arran de la
declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat
A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO
el 2015. Tot i que dos pobles dels seixanta-tres que van encapçalar la
candidatura ja han fet les falles –Durro i la Pobla de Segur–, la
majoria es concentren aquest cap de setmana. Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes
Malgrat ser catalogades sota una mateixa etiqueta, les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus –aquest n’és el nom oficial– són molt riques i variades. Cada poble les fa a la seva manera i presenten moltes variants: Falles d’Alins (23 de juny). Una vegada la gent ja
ha sopat, les campanes avisen que ha arribat el moment tan esperat. Els
fallaires, amb ajuda de les llanternes, pugen cap al turó de Sant Quirc.
Però no ho fan del tot a les fosques. Tenen l’ajut dels focs
artificials previs a la baixada, que il·luminen el cel. Un cop acabats,
comença la baixada amb les falles ja enceses. Quan arriben al poble
comença la festa. Els participants dipositen les falles en una gran
foguera i es dóna el tret de sortida de la música. Sant Joan 2019: deu propostes per viure la nit més curta de l’any Falles d’Andorra (23 de juny). Les set parròquies
que conformen el Principiat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan
d’una manera molt especial, amb la cremada de les falles. La principal
diferència és que a Andorra, les falles són boles lleugeres d’escorça de
bedoll que es fan giravoltar. A Andorra la Vella, el 23 a la nit, els
fallaires recorren els carrers més cèntrics del municipi dibuixant
cercles de foc amb les falles. Al final del recorregut, representen el
Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que dóna el tret de sortida a
l’encesa de la foguera. Falles d’Arties (23 de juny). Les i Arties són els
pobles de la Vall d’Aran que conserven aquesta tradició mil·lenària tan
arrelada al Pirineu. La nit de Sant Joan, a Arties s’encén el Taro, un
tronc d’uns vuit metres que prèviament ha estat tallat i preparat pel
poble, i s’arrossega pels carrers, acompanyat de música i dels crits
dels assistents. El recorregut s’allarga fins ben entrada la matinada.
Acaba davant la casa del batlle, on el tronc es deixa totalment
carbonitzat. Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una
de les baixades de falles més especials del Pirineu. S’encenen els
troncs de mida mitjana i els portadors els carreguen a l’espatlla mentre
baixen per la muntanya. A la tarda, els fallaires agafen les falles i
les pugen fins al ‘far’. Allà organitzen una festa mentre esperen que es
faci fosc. Quan és el moment, el poble encén la falla major que hi ha
plantada a la plaça de l’Església. És el senyal que avisa els fadrins
que ja poden encendre les falles i baixar fins al poble fent
ziga-zagues. El trajecte dura unes dues hores. Després, al voltant de la
gran foguera es ballen les quatre danses tradicionals: la marxa dels
fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla. Les falles d’Isil.Falles de Les (23 de juny). Durant la revetlla de
Sant Joan, a Les es crema un tronc anomenat Haro. L’escenari del ritual
és la plaça de l’Haro, on, cap a les deu de la nit, arriba la processó
al ritme de les danses tradicionals dels Corbilhuèrs. Després de la
benedicció, s’encén l’haro i es procedeix a la crema de les halhes, una
mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar fent
cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits.
La cerimònia acaba amb un ball al voltant de l’haro encès, mentre a la
plaça se serveix vi calent i la coca de Sant Joan. Falles del Pont de Suert (23 de juny). La principal
diferència amb la resta de falles és que els participants, a més de
carregar la falla encesa, porten a sobre unes esquelles que fan un
soroll ensordidor. A més, els fallaires baixen de la muntanya fent
diversos crits, cosa que la converteix en una de les baixades més
eufòriques. Al Pont de Suert, els forasters tenen la possibilitat de
pujar i baixar falles, si ho desitgen i sempre que respectin les normes
de la festa. Abans, cal que s’apuntin a un llistat que hi ha a
l’ajuntament. El 23 de juny, a l’Alta Ribagorça també se celebren les
falles de Boí i Casós. Falles de Vilaller (23 de juny). La principal
diferència amb les altres festes és la forma de les falles. Tenen una
estructura peculiar, diferent de la resta. Són formades per tres taulons
triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i
teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Quan es fa de
nit, des del poble de Vilaller es poden veure rius de foc per la
muntanya. Són els fallaires que baixen per la muntanya per encendre la
gran foguera que hi ha a la plaça de Massaneres. Falles de Barruera (29 de juny). Les falles de
l’Alta Ribagorça, entre les quals hi ha la de Barruera, són de pi i la
forma preferida és la teia, perquè aporta més llum i flama a les
fogueres. El 29 de juny, una filera de llum baixa fent ziga-zagues per
les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donen un parell de voltes
fins a arribar a la plaça Major, on encenen una gran foguera i comença
la festa. Falles d’Erill la Vall (6 de juliol). La primera
setmana de juliol és el torn d’Erill la Vall. Celebren aquesta tradició
en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol, que va molt més enllà de
les falles. Els primers de pujar a la muntanya són els més menuts. I
els fallaires adults els agafen el relleu passades les deu de la nit. Falles de Taüll (19 de juliol). És una de les falles
que més públic aglutina. Els joves pugen divendres al vespre a una
muntanya pròxima. Allà cremen un pi, el qual després serveix per a
encendre totes les falles. Els fallaires baixen al poble corrent, fan
tres voltes a l’església i amunteguen totes les falles al mig de la
plaça, creant una gran foguera. Aleshores comença la festa. Es reparteix
vi i coca entre els assistents. Falles de Llesp (27 de juliol). Són les últimes
falles, les que les fan especials. Llesp és un poble petit, però el 27
de juliol s’omple de gent amb ganes de viure l’última baixada de falles
de la temporada. Un riu de foc baixa muntanya avall fins a arribar a la
plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i el
repic de campanes. Un cop allà, s’apilen les falles i es forma una gran
foguera. Les falles infantils solen començar a les 22.00 i les dels
adults, a les 22.30.
27.06.2019 08:55
La samarreta de l'11-S de 2019 serà blau turquesa
