dissabte, 27 d’octubre del 2018

El títol no frena Marc Márquez: pole a Austràlia

El títol no frena Marc Márquez: pole a Austràlia

El català celebra el seu cinquè Mundial de MotoGP amb el millor temps al circuit de Phillip Island
Marc Márquez, durant el GP d'Austrà lia.
Marc Márquez, durant el GP d'Austràlia. | EFE
Marc Márquez ja ha guanyat el Mundial de MotoGP, però no vol deixar de meravellar tothom. El català deixa clar que, com és habitual en ell, s’ho seguirà deixant tot sobre l’asfalt en les curses que li resten al campionat amb el millor temps del Gran Premi d’Austràlia (1:29.199). El de Cervera iniciarà la prova de Phillip Island en primera posició, mentre que Viñales (+0.310) ho farà des de la segona i Zarco (0.506) des de la tercera.

La pluja matinal no ha impedit que Márquez segueixi demostrant la seva supremacia en la màxima categoria del motociclisme mundial. En un primer moment tots els pilots s’han mostrat previnguts davant les condicions amb què es trobava l’asfalt, però a mesura que ha anat avançant la jornada tots han començat a arriscar. I en aquestes situacions, és clar, el ‘93’ és el millor. Andrea Iannone (+0.513), Àlex Rins (+0.827) i Jack Miller (+0.941) sortiran des de la segona graella, mentre que Valentino Rossi no ha pogut acabar millor que en setena posició i Pol Espargaró iniciarà la cursa com a onzè.

divendres, 26 d’octubre del 2018

�� PUIGDEMONT: "Amb Bonvehí tinc una relació molt fluïda"

L’arquitectura racionalista del GATCPAC, protagonista del 48H Open House BCN

Aquest cap de setmana, el festival 48H Open House BCN obre gairebé dos-cents edificis de Barcelona i la rodalia: Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Vilassar de Dalt… El festival no para de créixer i un 40% dels edificis hi participen per primera vegada. Enguany, convida a desvestir l’arquitectura per descobrir-ne els secrets i ho fa, com a principal reclam, obrint espais que habitualment són tancats al públic, com ara la Casa Vicens, l’Institut Guttman, la Lleialtat Santsenca i l’antiga Fàbrica Alier.
L’arquitectura racionalista és la protagonista destacada d’enguany, especialment el llegat del col·lectiu d’arquitectes GATCPAC, el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Format, entre més, per Josep Lluís Sert, Raimon Duran i Reynals i Joan Baptista Subirana, el col·lectiu va néixer en temps de la república i es va fixar com a objectiu trobar respostes arquitectòniques i urbanístiques a les circumstàncies socials del moment. El públic del festival podrà entrar a edificis creats per membres del grup, com ara el pavelló de la República, la Casa Bloc, el dispensari antituberculós Can Lluís Sayé, la Casa Vilaró, la Casa Rodríguez Arias, l’edifici Roca Barallat, la Casa de Vidre, la Fundació Joan Miró i el Canòdrom de la Meridiana.
Com a novetat, el festival inclou un bloc especial dedicat a la singularitat arquitectònica vinculada als processos tècnics, infrastructures i experiències sobre la qualitat, el consum i el subministrament de l’aigua. En aquest itinerari, es podran visitar, entre més, la Casa de l’Aigua, el dipòsit pluvial d’aigua del parc de les Rieres d’Horta, el Centre de Control Operatiu Laboratori d’Aigües de Barcelona, la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, la Ciutat de l’Aigua i la depuradora EDAR del Baix Llobregat, que gestiona Aigües de Barcelona.

 

Qui és qui: Els membres del Consell Assessor pel Debat Constituent

Qui és qui: Els membres del Consell Assessor pel Debat Constituent

Lluís Llach presidirà l'organisme
Quim Torra signant el decret
Quim Torra signant el decret | Govern de la Generalitat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat aquest divendres el decret amb els noms dels membres del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, presentat aquest dimarts. El president del consell serà Lluís Llach, Marta Rovira Martínez serà la vicepresidenta, i Jordi Domingo Garcia-Milà serà el seu secretari.


Aquests són els seus membres:


Lluís Llach i Grande. Cantautor i escriptor. Ha esdevingut un referent de la cançó catalana i de la cultura per a diverses generacions. Va ser president de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent a la legislatura XI com a diputat independent de Junts pel Sí. Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discs i, en acabar la seva carrera musical, va crear una fundació per al desenvolupament al Senegal. Ha escrit tres novel·les i un llibre de records sobre Miquel Martí i Pol.

Antonio Baños i Boncompain. Periodista i escriptor. Es va diplomar en Ciències de la Informació a la UAB. Ha treballat i col·laborat en una gran quantitat de mitjans de comunicació. Ha fet periodisme de divulgació econòmica i ha publicat dos llibres sobre aquesta matèria. Més recentment, ha escrit els llibres 'La rebel·lió catalana' i 'La república possible' que exploren els camins del procés cap a la independència de Catalunya. És portaveu de Súmate.

Carmina Castellví i Vallverdú. Advocada i jurista. Llicenciada en Dret. Col·legiada de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida. Especialitzada per a la Jurisdicció de Menors del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. És advocada al Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Pallars Sobirà i secretària interventora del Servei d’Assistència Tècnica del Consell Comarcal del Pallars Sobirà pels municipis de Soriguera i Farrera des del 2009. Va ser diputada independent de Junts pel Sí en la XI legislatura.

Jordi Domingo i Garcia-Milà. Advocat. Amb més de 43 anys d'experiència en dret civil, mercantil, internacional i processal, és membre de l'ICAB des del 1975 i és portaveu de la plataforma Constituïm, que va elaborar —amb la participació activa de més de 3.500 persones— un projecte de constitució per a la República de Catalunya. Actualment és president de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.

Albano Dante Fachin Pozzi. Membre fundador de Procés Constituent i signant del manifest fundacional de Podemos, “Mover Ficha”. Entre 2015 i 2017, va ser diputat per Catalunya Sí Que Es Pot. Va fundar la revista Cafèambllet i ha escrit dos llibres: “Artur Mas: on són els meus diners” i “Informe Urgent des dels escons 4 i 5”.

Jaume López Hernàndez. Professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. És doctor en Ciència Política i de l'Administració i Màster en Teoria Política i Social i en Filosofia de les Ciències Socials. Va ser membre fundador i portaveu de Reinicia Catalunya i relator del Cicle de debats "Processos constituents al món", organitzat per la Generalitat de Catalunya. És autor de diversos llibres sobre dret de decidir i processos constituents arreu del món.

Àngels Martínez Castells. Professora de política econòmica (UB). És doctora en Ciències Econòmiques. Ha investigat sobre gènere, economia crítica i feminista, salut pública, immigració i ciutadania, entre més. Ha treballat també en la Història del Pensament Econòmic. Va ser diputada de CSQP al Parlament de Catalunya la XI legislatura i té una llarga trajectòria com a activista social en diverses organitzacions.

Albert Noguera Fernández. Jurista i politòleg. Professor de Dret Constitucional a la Universitat de València. Autor d'una extensa obra sobre poder i processos constituents, teoria de l'Estat i drets socials. Ha estat assessor de diferents processos constituents a Llatinoamèrica, on també ha estudiat les noves formes de participació política. És autor de diversos llibres com 'Utopia i poder constituent' o 'El subjecte constituent', entre més.

Montserrat Palau i Vergés. Doctora en Filologia Catalana i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG). Assagista, escriptora i col·laboradora en diversos mitjans de comunicació. La seva recerca s’ha centrat en la literatura contemporània, en la cultura popular i en els estudis de dones, gènere i feminismes. Va ser diputada de Junts pel Sí a la legislatura XI.

Miquel Puig i Raposo. Economista. Va obtenir el doctorat a la UB i va ampliar estudis al MIT i a la John F. Kennedy School of Government (Universitat Harvard). Va ser el primer president del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). Va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i també va dirigir la TVC. Actualment és el director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Falset. Ha escrit diversos llibres sobre l'economia catalana.

Marta Rovira Martínez. Doctora en Sociologia. Professora associada a la UOC i a la UAB. Directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Ha publicat diversos llibres i estudis sobre llengua, immigració, cultura, participació, educació, memòria, símbols, identitat nacional, i ha codirigit dos documentals. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.

M. Gabriela Serra Frediani. Activista social. Va ser diputada per la CUP-Crida Constituent durant la legislatura XI. Ha estat presidenta de l'Associació de Veïns de Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet i de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. Actualment és membre d'Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, la Plataforma Pau i Democràcia, entre més.

Beatriz Talegón. Periodista. Llicenciada en Dret, va cursar estudis d'Economia del Desenvolupament a la London School of Economics a la Universitat de Pequín. Fou secretària general de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes. Ha treballat com a assessora del govern de Castella La Manxa a Brussel·les i com a assessora al Parlament Europeu. Ha escrit diversos llibres i és articulista i col·laboradora de diversos mitjans de comunicació.

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

MEDI AMBIENT

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

La peça s'ha desprès de la barra de gel Larsen C, que està en procés de desintegració

El Periódico
La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte
La NASA (National Aeronautics and Space Administration) ha trobat un iceberg geomètricament perfecte. L’entitat aeroespacial ha compartit la imatge d’una enorme peça de gel d’1,5 quilòmetres de longitud en forma de rectangle. Es trobava flotant a la costa est de la península Antàrtica, a prop de la barrera de gel Larsen C.
L’iceberg va ser descobert durant un vol de l’operació IceBridg, la qual monitora l’àrea del gel polar de la Terra. La imatge va ser presa just en el transcurs de l’operació, que té com a finalitat  proporcionar una vista en 3D del gel que formen tant l’Àrtic com l’Antàrtida, cosa que proporciona  informació vital sobre com canvia amb el temps.
Aquest iceberg es caracteritza per ser un “iceberg tabular”, segons ha compartit la NASA a través del seu compte de Twitter. D’acord amb l’entitat, els angles aguts i la superfície plana d’aquest fragment de gel són indicadors clau que l’iceberg s’ha desprès de la barrera de gel Larsen C.


From yesterday's flight: A tabular iceberg can be seen on the right, floating among sea ice just off of the Larsen C ice shelf. The iceberg's sharp angles and flat surface indicate that it probably recently calved from the ice shelf.

Conseqüències

La barrera de gel Larsen C està sota vigilància pels científics perquè mostra signes de desintegració. La preocupació dels especialistes es basa que l’any passat l’iceberg A-68 – aproximadament d’uns 5.000 km², gairebé tan gran com la província de Girona– se’n va desprendre. El problema d’aquestes dues separacions és que es pot produir un xoc entre els dos icebergs, tot i que no se saben les conseqüències reals que comportaria la col·lisió. El trencament de l’iceberg rectangular permetrà aprofundir les recerques en zones de la Larsen C que fins ara eren inaccessibles per als científics.

Tipus d’icebergs

La forma rectangular de l’iceberg tabular no és la més comuna. Hi ha dos tipus d’iceberg. D’una banda, hi ha els icebergs amb forma de prisma. S’hi veu la punta però no el cos real del tros de gel. Es poden identificar amb l’enfonsament del 'Titanic'. D’altra banda hi ha els icebergs tabulars, que se separen de les vores de les plataformes de gel quan creixen massa i se’n pot de veure gran part del volum fora de l’aigua.
Temes: NASA

Bellesa sense ornamentació

BARCELONEJANT

Bellesa sense ornamentació

El 48h Open House descobreix l'obra de Germán Rodríguez Arias, arquitecte racionalista que va treballar per a Neruda i va allotjar Calder

Natàlia Farré
Bellesa sense ornamentació
ALBERT BERTRAN
Aconseguir entrar en una vivenda aliena té un punt de curiositat sadollada. Si la casa té nom propi, les ganes creixen. Si hi ha residit Alexander Calder, l’expectació i la necessitat de veure van en augment. I si a sobre el seu autor es va cartejar amb Pablo Neruda, la cosa ja pren caires poètics. Doncs això, entrar en casa aliena sempre té un punt de curiositat per sadollar, però no sempre és fàcil. Sí que ho és quan té lloc el 48h Open House, el festival d’arquitectura que anualment se celebra a Barcelona. Un cap de setmana, el pròxim, en què molts dels edificis singulars de Barcelona obren portes i ofereixen visita guiada.
El protagonista del cas que ens ocupa és un d’aquests edificis. I el recorregut serà de la mà d’algú que parlarà amb coneixement de causa: el que dona ser arquitecta, descendent del seu autor i, sobretot, haver habitat a la casa. "¡El Nadal sempre ha sigut molt divertit anant d’un pis a un altre a menjar o a recollir regals! Així com les xerrades pels patis d’escala". Paraula de Susana Mitjans Rodríguez, neboda neta de Germán Rodríguez Arias (1902-1987), un dels fundadors del GATPAC i un dels arquitectes que van revolucionar la construcció a la Barcelona d’abans de la guerra civil, però també un dels més desconeguts: "No perseguia la fama, perseguia ser un bon arquitecte". Mitjans va viure a la casa i encara s’hi instal·la quan és a Barcelona; no en va la construcció es va pensar com un edifici de vivendes familiar. I el concepte encara es manté. Una cosa que no va passar en les dues residències bessones. Ja que Josep Lluís Sert, el gran popa del GATPAC, i Sixte Illescas, un altre dels companys de postulats, van fer el mateix. També van aixecar vivendes per als seus. El primer, al carrer de Muntaner; el segon, al de Pàdua.

Rosa, verda i blava

Els principis que van seguir els tres van ser els del racionalisme, els que guiava la Bauhaus i Le Corbusier, i, en conseqüència, el GATPAC. Economia i eficàcia, funció i bellesa. Però sense ornamentació. Una idea transgressora en clara oposició a l’arquitectura clàssica de l’època, deutora del neoclassicisme i del modernisme. Així, Rodríguez Arias va projectar una façana simple i plana. Sobrietat marca GATPAC. Sense motllures a les finestres i subtils asimetries, tan lleus que no es veuen si un no s’hi fixa. Però, si s’hi clava la vista, es poden veure els balcons de diferents mesures o de diferent ubicació. Ni una estructura a la vista. I clarament diferenciada la planta baixa de les dues galeries superiors; també dels cinc pisos que formen el cos de l’edifici. Tot molt propi de l’arquitectura racionalista. I a la vista un revocat pàl·lid. Rosa en el cas de la Casa Rodríguez Arias, que així es diu l’edifici; verd, per a Sert, i blau, per a Illescas.
Interior de la Casa Rodríguez Arias, exemple d’arquitectura racionalista del GATPAC. / ALBERT BERTRAN
Rodríguez Arias va aixecar l’edifici a la Via Augusta 61, per aquells temps el carrer del Carril, perquè hi passava l’abans anomenat tren de Sarrià, ara, Ferrocarrils de la Generalitat. Tot i que la seva destinació prèvia era la plaça de Molina. Allà la família hi tenia un solar, però la urbanització de l’espai va portar a la seva expropiació i el canvi per l’actual. La casa té data del 1931 i és un dels projectes inicials de l’arquitecte i del racionalisme al país, com ho va ser el cine Astoria, també firmat per Rodríguez Arias. Però l’alegria de l’arquitectura moderna va durar poc. La guerra li va posar fi. Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se.

Tetera salvadora

Primer va estar en un camp de concentració francès. El van treure de l’infern dues senyores angleses que el van veure a través del filat. Per sort per a l’arquitecte, la tetera que sempre duia amb ell va cridar l’atenció de les dames. La seva destinació va ser Xile, on es va dedicar a l’interiorisme i va crear una fàbrica de mobiliari amb disseny mediterrani. Hi va deixar empremta, perquè els mobles encara es comercialitzen. A Neruda el va conèixer llavors, al Café Miraflores, punt d’intel·lectuals; després va arribar la reforma de la casa del poeta. Es van cartejar sempre i Mitjans afirma que les cartes del Nobel de literatura són tan poètiques com els seus versos. Rodríguez Arias va tornar. Però el règim el va obligar a escollir entre les Balears o les Canàries. Es va decantar per Eivissa, fins que va tornar a la seva Barcelona natal ja al final de la seva vida.
Es va instal·lar a casa seva, evidentment, a l’àtic on Calder havia residit en les seves estades a Barcelona i on l’artista havia deixat dues escultures mòbils com a agraïment als seus amfitrions. Les peces van lluir al pis de Via Augusta fins al 1988. La família les va donar a l’ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que, per descomptat, està catalogada i protegida. 

De Fachin a Bea Talegón: Llach anuncia els dotze primers noms del consell del Fòrum Cívic Constituent

El consell assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent es va presentar dimarts al parlament, però Lluís Llach –que n’és el president– no va revelar cap nom dels integrants. Avui, en una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, n’ha enumerat els primers dotze noms. Són aquests:
—Àngels Martínez Castells, ex-diputada de CSQP.
—Montserrat Palau, ex-diputada de Junts pel Sí i professora de la Universitat Rovira Virgili.
—Carmina Castellví, ex-diputada de Junts pel Sí i jurista.
—Albano-Dante Fachin, ex-diputat de CSQP i periodista.
—Jaume López, professor de la UPF
—Albert Noguera, professor de la Universitat de València.
—Jordi Domingo, jurista.
—Gabriela Serra, ex-diputada de la CUP.
—Miquel Puig, economista.
—Beatriz Talegón, periodista.
—Antonio Baños, ex-diputat de la CUP i periodista.
—Marta Rovira i Martínez, directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.
Llach ha explicat que tots són membres del consell a títol personal. Ho ha aclarit fent referència a l’ex-diputada Gabriela Serra, perquè la CUP ha declarat que no hi dóna suport, al consell assessor. Llach també ha explicat que durant la setmana vinent decidiria la resta d’integrants. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha signat el decret amb aquests dotze primers noms.





He nomenat els dotze primers membres del Consell Assessor pel Fòrum del Debat Constituent. Confiança absoluta per aquest equip proposat per en @lluis_llach i que tindrà via lliure. Moltes gràcies pel vostre compromís i generositat. Bona feina!http://www.president.cat/pres_gov/president/ca/actualitat/noticies/308722/president-quim-torra-nomena-membres-consell-assessor-limpuls-forum-civic-social-pel-debat-constituent.html 

El president del consell assessor ha deixat clar que la funció de l’òrgan no és redactar la constitució catalana. I ha explicat que ‘en els països avançats el procés constituent el fa el parlament’. Per això, ha dit que la funció del consell serà treballar amb les entitats i organitzacions per obrir un debat tan ampli com sigui possible sobre el futur de Catalunya.
Més informació:
Consulteu les biografies del membres del consell del Fòrum Cívic Constituent

Cap al judici a l’1-O: Totes les garanties que vulnera el Tribunal Suprem espanyol

El judici a l’1-O ja comença a tenir un calendari, perquè el Tribunal Suprem espanyol ha acceptat la instrucció que ha fet Pablo Llarena i ha decretat l’obertura del judici oral. És a dir, que les acusacions –la fiscalia, l’advocacia general de l’estat i el partit d’ultradreta Vox– tenen cinc dies per a presentar els escrits, i això pot acabar passant el 2 de novembre vinent. Aquell dia sabrem si finalment l’estat acusa els dirigents independentistes que aniran a judici de rebel·lió, sedició i malversació. És segur que Vox ho farà. Després serà el torn de les defenses, de presentar els seus escrits, i amb el calendari a la mà és ben probable que les sessions del judici comencin el mes de gener i que s’allarguin uns dos mesos, durant els quals els presos polítics seran traslladats a una presó de Madrid. Haurà passat poc més d’un any d’ençà dels fets pels quals seran jutjats, tot un rècord de la justícia espanyola, que ha accelerat tant com ha pogut els terminis en un procediment d’aquesta envergadura, tant jurídica com política. La voluntat d’escarment i de fer seure al banc dels acusats els protagonistes polítics i socials de l’octubre republicà a Catalunya tan aviat com fos possible i quan la memòria dels fets és encara viva ha passat davant de tot; dels terminis raonables en un procés amb una vintena d’acusats i amb uns delictes de la gravetat de la rebel·lió i la sedició i vulnerant d’aquesta manera les garanties més elementals de la defensa. La interlocutòria de conclusió del sumari que ha publicat avui el Suprem és una prova flagrant de la vulneració del dret de les defenses dels processats.
És un element d’indefensió que els fets pels quals seran jutjats han estat investigats per diversos jutjats alhora: pel Suprem, per l’Audiència espanyola –que ha processat el major Trapero i la intendenta Laplana–, pel jutjat número 13 de Barcelona –que mesos abans de l’1-O va començar a investigar en secret desenes d’alts càrrecs del govern amb nombroses irregularitats processals i amb l’amenaça que també podrien acabar essent processats per rebel·lió– i pel jutjat número 7 de Barcelona, que investiga més d’una vintena d’agents de la policia espanyola per l’actuació violenta del dia del referèndum. Una petició tan elemental com la d’incorporar en la macrocausa que ha instruït Pablo Llarena les investigacions, testimonis i documentació d’aquests jutjats ha estat desestimada pel Tribunal Suprem. L’argument: que Llarena ja va dir que els fets investigats per aquests jutjats ‘no tenen cap connexió processal’ entre ells. És solament un exemple de les tres-centes peticions d’inclusió de proves, documents i testimonis que el Suprem no ha volgut incloure en la instrucció.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
L’argument principal per a desestimar-los és que aquesta ‘allau documental no faria sinó endarrerir l’inici del plenari’. Els advocats dels presos s’han queixat manta vegada de la dificultat d’accedir a la documentació inclosa en el sumari, a part del fet que hi manquessin coses tan fonamentals com les comunicacions dels Mossos durant el 20-S o bé la resolució del tribunal superior de Slesvig-Holstein desestimant l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. A més, en les nombroses diligències que van demanar al tribunal, hi ha la queixa del mal funcionament de l’anomenat ‘núvol virtual’ des del qual podien consultar la documentació del sumari. Un núvol que té moltes dificultats de funcionament i que va entrebancar molt la consulta. Però el Tribunal Suprem diu que no és pas excusa perquè ‘durant la instrucció podien haver anat mirant la documentació’.
La documentació desestimada
Heus ací una mostra, a tall d’exemple, de les proves que el tribunal no ha volgut incloure en el sumari, i que haurien fet que la instrucció de Llarena hagués de tornar a començar o, si més no, que s’allargués un temps més i que el judici no pogués començar fins més endavant:
—La incorporació al sumari de testimonis recollits al jutjat número 13 de Barcelona, a l’Audiència espanyola i al jutjat número 7 de Barcelona.
—Proves mèdiques pericials sobre les lesions dels agents que van intervenir l’1-O, per a saber ben bé com se les van fer.
—Informació a la companyia Twitter sobre la identitat dels usuaris de comptes @nmaquiavelo1984 i @JdanielBaena, gestionats per responsables de la Guàrdia Civil que dirigien les investigacions.
—Dades sobre l’antiguitat de tots els membres de la sala penal del Suprem per a saber per quins criteris s’havia designat Pablo Llarena jutge instructor. En teoria, el sistema és rotatori. Es demanen aquestes dades per si la designació de Llarena havia estat irregular, ateses les sospites publicades en diversos mitjans, i, doncs, s’havia vulnerat el dret fonamental de tenir un jutge ordinari.
—La inclusió de nombrosos vídeos del primer d’octubre.
—La petició al Ministeri de Defensa perquè informi si hi va haver plans de contingència per a les unitats adscrites a la II Regió Militar en relació amb l’1-O; si es va activar el pla de contingència anomenat Cota de Malla de suport a les forces de seguretat de l’estat espanyol per al mateix període de temps.
—El bescanvi de correspondència, al setembre, entre el conseller d’Interior i el ministre d’Interior en relació amb el referèndum de l’1-O.
—La petició a l’Ajuntament de Barcelona perquè certifiqui els danys ocasionats al mobiliari urbà durant el 20-S i l’1-O.
—Informació de l’ICS sobre el nombre de lesionats per la policia l’1-O, amb detall de diagnòstic clínic de cada cas.
—Que el Centro Nacional de Protección de Infraestructuras Críticas informi de les resolucions adoptades en el seu àmbit competencial en relació amb el primer d’octubre. És a dir, ‘si es van adoptar plans de protecció d’infrastructures crítiques en relació amb el referèndum i a quines administracions es van remetre aquests plans’. I que es diferenciï allò que té a veure amb el nivell 4 d’alerta antiterrorista amb el risc associat a la situació política d’aquell moment.
—Les actes del consell de ministres fets el 2017 en què es va debatre la proposició al congrés de la declaració de l’estat de setge.
—Quines detencions van fer el primer d’octubre i per què?
—El percentatge d’efectius de Mossos, guàrdies civils i policies espanyols que disposaven d’arma llarga aquells dies.
—Els enregistraments de les càmeres de seguretat del Departament d’Economia el 20 i 21 de setembre de 2017.
—Material gràfic de la gent damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia.
—Que el Ministeri d’Interior informi dels criteris del dispositiu del primer d’octubre sobre: distribució territorial, nombre d’agents destinats a aquest dispositiu i criteri de repartiment, identificació dels comandaments que van donar ordres per a atacar els col·legis; els comandaments que van donar l’ordre d’aturar les actuacions violentes a partir d’un determinat moment de la tarda.
—Els efectius policíacs que van participar en el dispositiu del 20-S, tant uniformats com de paisà; el protocol de protecció i custòdia d’armes de foc llargues que hi havia dins els cotxes de la Guàrdia Civil.
—Petició perquè pèrits experts analitzin la literalitat de tots els missatges, intervencions i discursos de Cuixart i Sànchez perquè determinin si contenen cap mena d’incitació concreta a actes insurreccionals violents.
—Les declaracions de Méndez de Vigo el 22 de setembre en què parlava d’accions tumultuàries, anticipant la querella per sedició contra Sànchez i Cuixart presentada poc després per la fiscalia de l’Audiència espanyola.
Són tan sols alguns exemples de proves fonamentals per a l’enjudiciament i que Llarena ni tan sols havia inclòs en el sumari. Les defenses demanen que s’hi incorporin, però el Suprem ho desestima amb els arguments que s’allargaria l’inici del judici, que no poden actuar de filtre de la instrucció de Llarena i que si el jutge instructor ja va denegar unes proves ells no les acceptaran pas en el sumari.
I qui són ells? Són els magistrats del tribunal que jutjarà els presos polítics. La majoria són els mateixos que van admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió i tenen contactes personals i professionals amb el jutge Llarena. Per això se’n va demanar la recusació, però va ser endebades. Un element més d’indefensió, de manca de garanties i de vulneració de drets fonamentals.
Les peticions de diligències de les defenses contenen un argumentari clar per a garantir tot de drets fonamentals que han estat vulnerats. I la constatació que, una vegada i una altra, totes aquestes peticions han estat desestimades ajudarà a bastir la futura demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. Aquesta demanda es presentarà una volta dictades les sentències, i amb un gran argument: l’estat espanyol ha aplicat contra els dirigents independentistes catalans un dret processal i penal d’excepció, ‘el dret penal de l’enemic’.

 


dijous, 25 d’octubre del 2018

Picasso, jove tota la vida

Dijous 25 d'octubre de 2018
  

14 pensaments

Picasso, jove tota la vida

14 reflexions de l'artista, que deia que «tot el que pot ser imaginat és real»

Pablo Picasso va néixer a Màlaga el 25 d'octubre de 1881 i va morir a Mogins (França) el 8 d'abril del 1973. Als vuit anys ja va fer una primera pintura a l'oli: El picador groc. Tenia una forta relació amb el seu pare, que era professor de dibuix.

Picasso va ser un artista molt prolífic: no només pintava sinó que el seu interès l'apropava tant a l'escultura i a la ceràmica com al disseny d'escenografies i de vestuaris per a muntatges teatrals. Es va involucrar en política: va ser membre del partit comunista espanyol i del francès. Recordem el creador del cubisme llegint-ne 14 reflexions.
 
Picasso retratat per Gjon Mili

1. Quan un és jove, ho és per a tota la vida.

2. Faig el que és impossible, perquè el que és possible ho fa qualsevol.

3. La inspiració existeix però t'ha de trobar treballant.

4. Tot el que pot ser imaginat és real.

5. No pinto el que veig, pinto el que penso.

6. Si algú ja sap exactament el que vol fer, per què ho fa?

7. Quan em diuen que soc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.

8. El teu millor capital és la salut. Aprofita-la. Si és bona, no la facis malbé; si no ho és, no l'espatllis més.

9. Els ordinadors són inútils, només et poden donar respostes.

10. Encara que només existís una única veritat, no es podrien pintar cent quadres sobre el mateix tema.

11. El principal enemic de la creativitat és el bon gust.

12. Tots els nens neixen artistes. El problema és si aconsegueixen seguir sent-ho quan creixen.

13. La pintura és més forta que jo, sempre aconsegueix que faci el que ella vol.

14. Quan era petit la meva mare em deia: si et fas soldat, arribaràs a ser general, si et fas mossèn, arribaràs a ser Papa. Vaig decidir ser pintor i m'he convertit en Picasso.

Picasso at work

El Patrimoni de la Humanitat, amenaçat pel nivell del mar i el canvi climàtic

El Patrimoni de la Humanitat, amenaçat pel nivell del mar i el canvi climàtic

Al llarg del segle XXI, els indrets de més importància històrica i cultural del Mediterrani correran perill de desaparèixer per les marors ciclòniques i l'erosió de la costa
 
L'amfiteatre de l'antiga Tarraco romana, un dels indrets més amenaçats
L'amfiteatre de l'antiga Tarraco romana, un dels indrets més amenaçats | Wikimedia Commons
La regió del Mediterrani és ple d'indrets i monuments que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que es troben molt a prop de la costa, en zones de poca altitud. Alguns exemples són la ciutat romana de Tàrraco (Catalunya), la ciutat de Venècia (Itàlia), el casc antic de Dubrovnik (Croàcia) o les ruïnes de la ciutat púnica de Cartago (Tunísia). A mesura que avanci el segle XXI, el risc que les marors ciclòniques i l'erosió de la costa posin en perill la seva supervivència anirà en augment, segons afirma un estudi dirigit per la investigadora Lena Reimann de la Universitat de Kiel (Alemanya) i que va ser publicat a la revista 'Nature Communications'.

A dia d'avui, la majoria dels 49 indrets declarats Patrimoni de la Humanitat i que van ser analitzats en l'estudi ja es troben en perill. De tots ells, 37 d'ells tenen un 1% de probabilitats anuals de ser inundats per una maror ciclònica, és a dir, d'una pujada sobtada del nivell del mar a causa d'un sistema de baixes pressions atmosfèriques. Pel que fa a l'erosió de la costa, és un factor de risc per a 42 dels 49 llocs estudiats. Si el nivell del mar continua augmentant, el risc de marors ciclòniques al Mediterrani pot incrementar-se en un 50% i l'erosió costanera pot augmentar un 13%, exposant tot aquest patrimoni de la història de les civilitzacions humanes a danys irreparables.


La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés
La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés | Wikimedia Commons

Per avaluar aquests riscos, l'equip d'investigadors dirigits per Reimann va crear una base de dades espacial del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en zones costaneres de la regió mediterrània. A més d'això, les dades també incloïen el tipus de monument o espai protegit, la distància de la costa i la seva localització en entorns urbans o rurals. Gràcies a aquestes dades, es van poder dur a terme simulacions d'inundació fent servir diversos escenaris de pujada del nivell del mar i aconseguir dos índexs: un sobre el risc d'inundacions i un altre sobre el risc d'erosió. El primer calcula els riscos pel que fa a l'àrea potencialment inundada i a l'alçada a què podrien arribar les aigües; el segon té en compte la distància de la costa i les seves propietats físiques i geològiques per determinar el grau d'erosió. Així, l'increment del 50% en el risc d'inundacions i del 13% en l'erosió es van calcular comptant que, l'any 2100, el nivell del Mediterrani hagués pujat 1,46 metres, una circumstància poc probable -d'un 5%- fins i tot en el pitjor escenari d'escalfament global però que permet saber quin seria el pitjor dels casos i que té en compte les incerteses sobre la fusió de les capes de gel terrestres.

L'objectiu d'aquest estudi és cridar l'atenció sobre la necessitat de desenvolupar estratègies d'adaptació per protegir el patrimoni cultural arreu del món, començant pels llocs on és més urgent fer-ho però amb vistes a fer estudis semblants a molts altres indrets per elaborar una llista de quins es troben en perill i prendre mesures. Un bon exemple d'això és el projecte MOSE, a Venècia, que consisteix a barreres mòbils que poden protegir la ciutat de pujades d'aigua de fins a tres metres. Gràcies a la mobilitat d'aquestes barreres, és possible mantenir l'ecosistema de la llacuna i no afectar la classificació de l'indret com a Patrimoni de la Humanitat. Frenar el canvi climàtic, però, continua sent la prioritat, ja que és la millor manera de preservar els vestigis de la nostra història.

Espanya es fractura i els diaris de Madrid no ho reconeixen

Pablo Casado octubre 2018 (EPP)
Les portades impreses dels diaris de Madrid certifiquen aquest dijous que Espanya es trenca o, com titula El Mundo, que “la crispació parteix el Congrés en dos”, que representa que és el mateix per a un bon patriota constitucional. La cosa va anar així:
—“És vostè partícip i responsable del cop d'Estat que s'està perpetrant a Espanya”, va etzibar Pablo Casado a Pedro Sánchez des del faristol del Congrés aquest dimecres a la tarda.
—“Les relacions amb el president del PP, Pablo Casado, estan trencades”, va replicar La Moncloa, ja prop de la mitjanit.
En aquest punt, qualsevol ciutadà es preguntaria què els passa a aquests dos, per què es barallen, quina és la causa d’un enfrontament tan bèstia, mai vist.
La resposta de les portades és un silenci espès i singular.
EP
LR
EM
ABC
Perquè s’han barallat per Catalunya i els costa de dir, de reconèixer, d’acceptar. Esclar, vinga setmanes i setmanes fabricant el relat que la crisi catalana és, abans que res i sobretot, “una crisi entre catalans”, i ara resulta que esclata com un polvorí enmig d’una sessió de control al Congrés, entre els líders dels dos principals partits espanyols.
Pitjor encara, la quaestio disputata no tenia res a veure amb el procés, sinó amb la venda d’armes a l’Aràbia Saudita. Han començat discutint-se per això però mira, una cosa ha menat a una altra cosa, s’han posat a barallar-se pel procés i, patapam, tot d’una, la fractura, la divisió, la crispació i tot plegat s’han traslladat de Catalunya –amb el seu #Parlamentcerrado i la seva “fractura social”, etcètera– al cor institucional de la democràcia espanyola del 78.
“Y todo por Catalunya”, diu la crònica d’El País en una postil·la més que reveladora.
S’ha punxat el globus. Això és el que està absent en totes quatre portades –especialment la de l’ABC, que és, tota sencera, un anunci de loteria (cap problema: la real, que ve a dins, és un pòster de Casado).
Tornant a les armes (sense segones eh) i a l’Aràbia Saudita, cal estar pendents de la investigació de l’Audiència Nacional sobre 16 operacions de venda de material bèl·lic tancades amb aquell país entre el 1992 i el 2014 per Defex, empresa participada per l’Estat espanyol (51%) i fabricants d’armes (49%). Es tracta de contractes irregulars per valor de més de 70 milions d'euros, aconseguits pels directius de Defex pagant suborns milionaris. És una exclusiva d’El País de dimecres a la que aquest dijous ja s’hi ha afegit El Mundo.
Tot això, de moment, només apareix en dues columnetes a la primera pàgina dels esmentats diaris. A La Razón i a l’ABC no se’n canta ni gall ni gallina.
A la vista d’aquesta nova claveguera de l'Estat descoberta per l’Audiència, quina cara se li queda a Sánchez, que defensava al Congrés mantenir la venda d’armes a Riad “per responsabilitat”. O a Dolors Montserrat, la portaveu del PP, que ha parlat de mantenir el comerç bèl·lic “pel bé d’Espanya”. De moment, sembla que “el bé d’Espanya” hauria anat a parar a les butxaques dels directius irresponsables de Defex i a les dels seus clients.
Entretant, a casa nostra…
…els dos diaris grans de Barcelona es preocupen amb tanta gentilesa dels presos polítics. Se’n cuiden a la seva manera, esclar: fent d’aparador dels “gestos” de Pedro Sánchez, i d’estendards del diàleg i la moderació amb què caldria correspondre a la generositat aclaparadora del president del govern espanyol:
LV
EPC

Oriol Soler: "A partir de l'1-O, l'Estat ens ensenya que si continuem, ens matarà"


Oriol Soler ACN
L’empresari Oriol Soler, editor i director general de Som, va ser una de les persones que van viure en primera persona els dies que van portar a la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017, ha explicat avui que durant els dies previs a la declaració es va confirmar des de Madrid que hi hauria violència.
En una entrevista a El món a Rac1, ha assegurat que "l’Estat havia decidit anar a la guerra i l’empresonament de Sànchez i Cuixart formava part d’aquesta guerra. A partir de l’1 d’octubre, l’estat s’organitza i comença una guerra i ens ensenya que, com continuem, ens matarà”.
Soler ha recordat que el mateix dia 1 d'octubre hi va haver-hi opinions contràries sobre com si calia aturar el referèndum o continuar amb la seva realització. Com és sabut, el referèndum va tirar endavant, però Soler ha assenyalat que “el fet que l’Estat estès disposat a fer servir la sang per aturar el que vingués, va condicionar de forma definitiva el que va passar entre el dia 1 i el 27”.
En tot cas, Soler relata que el mateix dia del referèndum “hi ha una reunió a Palau en què una persona molt important proposa aturar el referèndum i diu ‘aturem el referèndum perquè aquests ens mataran’. Una altra persona diu que, si hi ha morts, no és responsabilitat seva. I una tercera persona més important dona la raó a la primera i diu: ‘nosaltres no ho hem explicat això, hem explicat la revolució dels somriures, no vam dir que hi hauria sang’. I aquí s’obre un debat. No s’atura perquè es considera que és el més raonable”.
“El mateix debat que comença el dia 1, acaba el dia 26. Una part de la gent que hi ha allà pensa que hem d’anar fins al final per fer un cop de puny sobre la taula, i hi ha una part de la gent que creu que no estàvem preparats per aquest nivell de guerra i que hem de parar per recuperar forces. A les dues posicions hi ha gent d’ERC i gent de Convergència”, ha afirmat

'L'Estat va començar una guerra"

Així mateix, l’empresari recorda que l’Estat “va començar una guerra”, i que en aquesta guerra, “el component mediàtic va tenir molta importància”, en especial en aspectes com “el tractament de la fugida d’empreses o la creació de la por i el pànic sobretot entre la gent que no és independentista”, i de fet, ha assegurat que el 21-D va haver-hi votants, en referència concreta als de Ciutadans, que “van votar per un sistema de repressió molt concret, que vol que acabem a presó”.
Soler també ha assegurat que “amb gent a la presó i amb exiliats, sembla una frivolitat que jo digui que tinc por”, però ha afirmat que aquesta era “l’estratègia de l’estat espanyol”. “Hi ha hagut moments que ens han volgut fer passar por”, ha afegit, per recordar que “hi havia un helicòpter tot el dia sobre del Pati dels Tarongers i hi havia informes i trucades que ens deien que anaven a per nosaltres”

Urnes de sobres

Quant a la realització del referèndum, Soler ha assegurat que estava convençut que “hi hauria urnes, paperetes i sistema informàtic”, perquè tot “estava mil·limètricament organitzat de forma molt complexa, preveient molts escenaris”. Així, ha assegurat que “el cens universal no s’improvisa” i que hi hagués gent defensant les escoles tampoc va ser improvisat.
“Hi havia les urnes que no es van fer servir, les urnes que es van fer servir, i hi havia unes altres urnes” ha afirmat, per afegir que “en el camp informàtic, hi havia el CTTI, hi havia un sistema informàtic i una altra alternativa”.

Cap negociació, només mentides

Finalment, Soler ha assegurat que no va haver-hi cap tipus de negociació entre els governs català i espanyol, “perquè l’Estat és un mentider compulsiu” i perquè ningú va donar garanties al president Puigdemont. “Una vegada més ens tornen a enganyar, com el dia 10 d’octubre que es va aturar la declaració d’independència per obrir la porta a una negociació”.
Soler, que s’ha mostrat més partidari d’anar a eleccions, considera que a un any vista ha valgut la pena el què va passar perquè “hem plantejat el problema a Espanya i hem plantejat el problema al món” i “hem après moltes coses”, també les que “hem fet malament”. “La cosa més dolorosa que hem fet malament és no veure que hi ha una part molt important de la població que no vol la independència i que va tenir por”, ha afegit, per reblar, “no vull la independència amb un 40% de la població espantada. Tenim l’obligació de convèncer més gent i ser molt més empàtics amb la gent que té por”.
Soler va formar part de l’anomenat ‘estat major’ del procés, el nucli dur de Carles Puigdemont que el va assessorar en l’organització de l’1 d’octubre, a més de cap de campanya del 9-N i també de Junts pel Sí.

dimecres, 24 d’octubre del 2018

L'artífex de la immersió rebutja el nou model lingüístic: "El català perd força"

joaquim arenas immersio linguistica acn
El pedagog Joaquim Arenas, considerat un dels artífexs del model d’escola catalana i del mètode de la immersió lingüística, ha rebutjat el nou model lingüístic del sistema educatiu català presentat aquest dimarts pel vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès i el conseller d'Ensenyament Josep Bargalló perquè considera que “no incideix en l’ús del català a les escoles” en tant que posa al mateix nivell el català i el castellà. Arenas, en declaraciones a El Nacional, creu que amb el nou model “el català perd força”.
“No podem acontentar un sector de la societat dient-los que no pateixin, que el castellà serà respectat, perquè ja ho està”, afirma Arenas, que insisteix que si bé el castellà s’ha de conservar, “incentivar-lo com a llengua a consolidar és un punt molt discutible del nou model lingüístic”.
El document presentat pel Govern preveu que cada centre educatiu, seguint el seu projecte lingüístic propi, pugui incorporar blocs de contingut curricular en castellà i planificar activitats orals en aquesta llengua en centres situats en entorns amb forta presència de la llengua catalana.

El català, fet nacional

El pedagog insisteix que el cal, precisament, és potenciar el català i ha apuntat que el nou model el que busca és “no ofendre les persones que no veuen el català com el fet nacional més important”.
En la situació política actual “hi ha una por injustificable que la llengua faci nosa a un projecte polític concret”, ha indicat Arenas. “És important situar les coses al seu lloc: la llengua de la nació catalana és el català, pels catalans i pels que vulguin ser catalans”, ha afegit.
“No podem acontentar un sector de la societat dient-los que no pateixin, que el castellà serà respectat, perquè ja ho està”, afirma el pedagog, que insisteix que si bé el castellà s’ha de conservar, “incentivar-lo com a llengua a consolidar és un punt del nou model lingüístic molt discutible”.
Arenas afirma que el document “no aclareix prou que el model educatiu és l’escola catalana i que una altra cosa és la immersió” i recorda que la immersió és el mètode perquè aquells alumnes nouvinguts no catalanoparlants puguin incorporar-se a l’escola catalana. En aquest punt ha asseverat que “sempre que es fa immersió es fa escola catalana, no sempre que es fa escola catalana es fa immersió”.