26-28.05.18
A CORRE-CUITA. (31).
Ah!,“Marditos” algoritmes...!!!
Sí, amics i amigues, encara no sé m'ha anat l'olla, bé una mica sí. És pel títol que observeu al principi. Primer és un tema que fa dies que em volta pel cap, i per canviar una mica de tema, doncs estic plenament tip de la temàtica habitual, política i re complicada.
La paraula algoritme, ha entrat plenament en les nostres vides, vulguem o no, i conjuntament amb les transmissions informàtiques fetes “a la velocitat de la llum”, (igual a 299.792.458 metres per segon, els 300.000 km per segon, d'abans, en un segon la llum recorre 300.000 km.) convertit en un Gran Germà, diferent del pronosticat per George Orwell en el llibre 1984, per desgràcia més poderós, subtil i amagat. Després de tant sentir a parlar dels famosos algorismes, ara dits algoritmes, crec, que sí, que n'està plena la vida, la comunicació, la societat,etc. Sí, estem totalment controlats pels ordinadors, els mòbils i totes les seves variants, i per la informàtica en general, i concretament per Wifi, Internet, Xarxes Socials, Google, Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, Amazon, Alibaba, i etcètera, etcètera, fins a arribar a una piràmide infinita. Però això no hagura estat possible sense l'algorisme d'Abu Abdullah Muhammad bin Musa al-Khwarizmi, dit Al-Kwarizmi, matemàtic i astrònom àrab - amb nom llarguíssim -, que l'any 825, escrigué l'obra Sobre el càlcul amb nombres hindús, traduïda al llatí el segle XII, diuen que algorisme és la part del seu nom: al-Kwarizmi, popularitzat com “algorisme”, que es dona a les instruccions per resoldre problemes matemàtics. L'ús d' algorisme, com a terme és troba al tractat matemàtic, en vers Carmen de Algorismo, la Cançó o Poema de l'algorisme del 1220, emprat per ensenyar el sistema numèric hindú-aràbic, on hi havia mètodes que simplificaven les operacions algebraiques dels nous numerals aràbics “0, 1, 2, 3, 4, 5, ...”, diferents dels romans “I, II, III, IV, V,...”, així els càlculs manuals es feien més rapits. S'esmenta Al-Khwarizmi a Algorismus Vulgaris o De Algorisme, el 1250, obra del monjo, matemàtic i astrònom irlandès Johannes de Sacrobosco, promotor dels mètodes aritmètics, l'àlgebra, i dels numerals dels àrabs en les seves classes de la universitat i s'estengué per Occident, conjuntament amb la paraula algorisme,que serví per introduir aquests coneixements, basant-se en la nova numeració àrab i així amb aquest sistema, simplificar les operacions fonamentals.
Els algoritmes i els ordinadors.
Un algorisme és una seqüència finita d'instruccions realitzables, no ambigües, l'execució de les quals condueix a la resolució d'un problema. Definició generalitzada des del punt de vista sistèmic, suposant que l'algorisme pot ser dissenyat per rebre i aprofitar una determinada entrada, donant com a resultat una sortida, per resoldre un problema determinat.
Els ordinadors són màquines algorítmiques, llegidors d'algoritmes codificats amb un determinat llenguatge i un programa establert. Perquè un ordinador faci una funció d’una manera determinada, s’ha de crear l’algoritme corresponent, dient-li el principi i final,l’objectiu, el procés a seguir per arribar-hi, escrit a un llenguatge que l’ordinador pugui llegir.
L’algoritme de Google.
Com a exemple, hem triat un dels algoritmes, segurament el més paradigmàtic i popular en el món d'internet, aquest és el de Google, el cercador més poderós del món, de la que Google Inc. n'és propietària i el motor de recerca el seu producte principal. Fundada el 4 de setembre de 1998, per Larry Page i Sergey Brin, estudiants de la Universitat de Stanford, on aconseguiren el gener de 1996 el cercador més eficaç anomenat Google.
El PageRank.
L'any 1999, Google va instal-lar el PageRank, l'algoritme dels seus fundadors Larry Page i Sergey Brin. - que més tard es va afegir al projecte-, que registraren i patentaren un 9 de gener de 1999, de fet el seu nom era “Method for node ranking in a linked database”. Primer es deia Backrub, després PageRank, homenatjant Larry Page. La idea, diuen,és inspirada en l'Science Citation Index (SCI), llavors l'índex de citació més coneguda del món, que desenvolupa la dècada dels 50, el químic Eugene Garfield, i servia bàsicament per mesurar la importància de les diferents publicacions científiques. I s'aprofitaren de la primera tècnica d'anàlisi de xarxes i motors de cerca,Hyper Search, de Massimo Marchiori. -El PageRank funcionava de manera similar, aplicat al món de la Web, quan el valor de la web és segons els enllaços -
PageRank és l'algoritme de Google, que determina la posició d'una pàgina web, al consultar amb el seu motor de cerca. Mètode medidor del seu grau d'importància de forma numèrica i permet situar els resultats més fiables en primer lloc. Ens indica la probabilitat de l'usuari, i navegant de forma aleatòria entre enllaços, arribar a una pàgina concreta. El seu valor numèric va del 0 al 10 a escala logarítmica, dient que és més difícil pujar de 6 a 7 que de 2 a 3. Fou el principi del desenvolupament de tècniques com l'spam masiu entre altres.Va deixar d'utilitzar-se publicament l'any 2013, però és usat i s'actualitza de manera interna per Google. El TIC de Yandex, en anglès: Thematic Citation Index, índex de citació similar al desaparegut PageRank. La diferencia és que el TIC continua essent actualitzat regularment, malgrat que la darrera actualització fou el juny de 2016, i encara és un indicador bastante fiable en el món Web.
I la seva base són els centenars de programes informàtics de cerca, els algoritmes cercadors de pistes, i per cada recerca hi ha milers o milions de webs amb informació,i contenen fórmules per convertir les preguntes en respostes, basant-s'he en més de 200 senyals úniques o “pistes” endevinadores del que podries estar buscant, senyals que inclouen,els termes dels llocs web, l’actualitat del contingut, la teva regió, etc.
I d'aquesta manera per mitjà d'aquestes noves tecnologies, dels nous i poderosos algoritmes, i de motors de cerca, se'ns pot controlar totalment i passar-ho al millor postor, com hem vist recentment.
Per això paral-lelament al tema algorísmic em venia al cap aquella sèrie de dibuixos animats, creada l'any 1958 pels estudis Hanna Barbera, són “Pixie y Dixie”, dos ratolins, d'allò més entremaliats, que viuen en una casa, on hi ha el gat Jinks, al que atabalen constantment, però que els necessita per justificar la seva feina com a gat caça ratolins. Però això no és el que els ha fets més simpàtics, sinó que ha sigut el “doblatge a l'espanyol”, que ha esdevingut un gran èxit, sobretot el del gat Jinks que és el millor, amb aquell fort accent andalús quan diu: “Ozú, eso mardito roedore” o “¿Dónd’ejtarán eso’ mardito’ roedore’…?”, i diuen, (que la veu de la versió original en anglès encara és millor, ja que té una barreja d'accent irlandès, escocès o anglès). El doblatge dels ratolins,tambè és bó, Pixie, amb accent mexicà i Dixie cubà, ambdós divertits, fent la sèrie d'Hanna Barbera. i la seva gràcia, sigui eternament recordada, i això és el que m'ha passat a mi.
És per això que acabo aquest “A corre-cuita”, llarguíssim i complicat, dient de broma “Marditos” algoritmes...!!!
Víctor Lluelles i Cardona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada