El referèndum, majoritari a Catalunya i rebutjat a Espanya, segons una enquesta d’El Periódico
La majoria dels enquestats considera que el judici al 9-N és un judici polític
Cues per votar el 9-N del 2014.
Set de cada deu catalans està d’acord que es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya. Segons una enquesta de l’empresa Gesop que avui publica El Periódico, el 71,9% és favorable al referèndum, per un 26,1% que s’hi oposa. En canvi, la proporció és pràcticament la inversa si la pregunta es fa al conjunt de l’estat espanyol, on el 61,5% no està d’acord amb el referèndum, per un 33,9% que hi està d’acord.
L’enquesta també ofereix el suport que donen al referèndum els votants de cada partit. El 100% dels de CDC i ERC (el record de vot es fa sobre les eleccions al congrés espanyol) hi són favorables, i el 73,3% dels votants d’Units Podem, també. En canvi, el suport cau en picat, tot i que no és inexistent, entre els votants del PP (un 11,7% a favor), els del PSOE (un 23,7%) i els de Ciutadans (un 20,2%).
La mateixa enquesta pregunta si el judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N és un judici polític, i la majoria dels enquestats al conjunt de l’estat espanyol diu que sí, concretament un 52,1%. Un 38,6% considera que és un judici ‘més motivat per una qüestió legal que no política’. El 9,3% no sap què respondre o no ho vol fer.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Catalonia, the small, ancient nation of seven million people in the northeastern corner of Spain, is living with an unheard of situation in the heart of democratic Europe. From February 6 to 10 our former president, Artur Mas, together with two ministers from his former government, went on trial for for having organized an informal, non legally binding, consultation on Catalonia’s independence in November 2014. That day is remembered by Catalans as a peaceful, civic and democratic moment when they were able to express their opinion on whether Catalonia should be an independent nation or not. That day, 2.3 million Catalans took part and 89 percent voted for an independent Catalonia.
According to the Spanish government in Madrid, led by Mariano Rajoy´s Popular Party, president Mas and his two ministers committed a crime because there was an order from Spain’s Constitutional Court to stop the consultation process, which was carried out by 40,000 citizen volunteers. Next Monday, Francesc Homs, a former spokesman of the Catalan government who is currently a member of parliament in Madrid, will also go on trial charged with the same crime as the former president and ministers. As if that weren't enough, the president of the Catalan Parliament, Carme Forcadell, also found out on Thursday that he will go on trial for having allowed a floor debate on committee findings regarding the possibility of Catalonia becoming a free and independent country.
Win an iPhone 7 Sign up to our daily newsletter for your chance to win.
People hold Catalan separatist flags, known as "Esteladas", during a gathering to protest against legal challenges made by Spain's government against pro-independence Catalan politicians, in Barcelona, Spain, November 13, 2016. Albert Gea/Reuters
All these trials shock the democratic soul of any citizen, while being enormous anomalies in a democratic Europe. More than 80 percent of citizens say they want to vote on the issue, according to various polls, and a majority of the MPs in Catalonia's parliament agree. A large majority of Catalonia´s 948 mayors also want a referendum to find out whether the Catalans want their own state or not (a majority of municipalities are governed by parties who support this position). In fact, a good number of citizens in the rest of Spain also support this vote; 45 percent, according to a La Sexta poll. Can wanting to vote be a crime? We don’t think so.
Given the call for a vote, the Catalans hope that the Spanish government would behave with a democratic spirit for dialogue just like the British and Canadian governments did when they faced calls for a vote from independence movements in Scotland and Quebec. In those two cases, the governments in Ottawa and London responded to the political situation they faced, and they won their referendums by making appealing offers for loyalty that won the support of the majority of the voters in Quebec and Scotland. People must remain a part of a state by their own volition because they are convinced of its benefits and not because remaining is imposed on them or out of fear.
Spain, unfortunately, has responded to a cry from the majority of Catalans by refusing all dialogue, and launching a campaign of legal persecution of officials elected by the Catalan people. And not just that. We have also seen a dirty war where the Spanish government has used their police to spread rumors about democratically elected Catalan representatives. It is very sad. Many of us thought that more than 40 years after the death of the dictator Francisco Franco that the Spanish state had become a fully normalized and consolidated democracy, within the framework of the European Union (EU), a state that respected and valued its national minorities. However, we have seen that some of the old attitudes of the former authoritarian regime that we thought were forgotten sadly still endure.
We are convinced, in spite of all these impediments, that democracy will find a way in Catalonia and that our citizens will be able to do something so simple as placing a ballot paper in a ballot box to decide whether Catalonia should be independent or not. We are planning to have that vote by the September 15, 2017. Could it be possible that the Catalans have fewer rights than the Scots, or the Quebecois, or the Lithuanians, or the Slovenians, or the Czechs, or the Montenegrins?
We are convinced that we have the same rights as everybody else and we are sure that a majority of Catalans want to be asked about their future. We hope that the Spanish government will act maturely and responsibly and face the Catalan situation like any democratic country would. To do otherwise goes against the most basic democratic rights of any minority and we believe it would place Spain on the list of populist and authoritarian governments who seem to be taking root in certain corners of Europe. Neus Munté is minister of the presidency and spokesperson of the Catalan government.
Rua de l'Extermini del Carnaval de Sitges | Adrià Costa
Aquest dijous, el país es comença a disfressar per la festa de Carnaval. N'hi desenes a tot Catalunya, però des de NacióDigital, hem plantejat una selecció dels deu més destacats i que almenys has de viure un cop a la vida.
- El Carnaval de Terra Endins de Torelló (Osona). Del 23 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Torelló comença el Dijous Llarder amb el Carnaval per la gent gran i la festa del 'Pullassu'. El divendres el món és capgira: els homes són senyoretes i les noies els homenots. El dissabte el poble s'omple de gent per seguir la rua de Carnaval, una de les més multitudinàries de Catalunya. Les festes es tanquen al març amb l'Enterrament de la Sardina.
La rua del Carnaval de Torelló, l'any 2016. Foto: Martí Albesa
- Carnaval de Tarragona (Tarragonès). Del 18 al 28 de febrer. El Carnaval de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues, especialment la d'Artesania (dissabte de Carnaval), on participen unes 3.000 comparses. El diumenge de Carnaval es fa la Rua de Lluïment, amb les 15 entitats guanyadores de l'any anterior. També cal destacar la Gala de la Disfressa d'Or, amb creacions màgiques i increïbles, i la Baixada del Pajaritu, una cursa d'andròmines.
El Rei Carnestoltes i la Concubina a la Plaça de la Font aquest mateix dimecres Foto: Jonathan Oca
- Carnaval de Reus (Baix Camp). Del 23 al 28 de febrer. S'inicia el Dijous Gras amb l'arribada del rei Carnestoltes. El dissabte al matí, la guerra de tomaques continua una pràctica de batalles carnavalesques que tenien lloc a la mateixa plaça del Mercadal. A la tarda, la rua de lluïment concentra milers de persones, organitzades en colles, que desfilen davant una munió d'espectadors. Les desfilades continuen el diumenge al matí –la rua de la reial ressaca– i a la tarda, amb la batalla de confeti. I no hi poden faltar els balls.
- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf). De l'11 de febrer al 4 de març. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional i amb una participació popular massiva. Amb més de 250 anys d'història, l'any 2010 va ser qualificat com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Més que un Carnaval de lluïment, té un component satíric i de crítica social. Cal destacar la rua de 'Les Comparses', que acaba amb una batalla de caramels a la plaça de la Vila, i el 'Ball de Mantons', on els nois van amb barretina, americana i faixa, i les noies amb un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.
Diumenge de Comparses a Vilanova i la Geltrú. Foto: Àlex Recolons
- Carnaval de Platja d'Aro (Baix Empordà). Del 18 de febrer a l’1 de març. El Carnaval de Platja d'Aro és el més famós de la Costa Brava i compta amb les tradicionals desfilades de carrosses i bandes musicals. Els balls, la festa i les comparses han arribat a atraure mig milió de persones.
- Carnaval de Solsona (Solsonès). Del 18 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Solsona destaca, com és tradició en aquesta zona, per la presència de gegants i nans de formes gracioses i burlesques amb braços mòbils. També existeix un altre emblema de la festa, la Penjada del Ruc, fet de cartró pedra i peluix. El diumenge de Carnaval també es llegeix un sermó crític i irònic sobre l'actualitat mundial i catalana.
La Geganta Boja travessant la plaça del Ruc abans de fer la despenjada Foto: ACN
- Carnaval de Sitges (Garraf). Del 18 de febrer a l'18 de març. El Carnaval de Sitges, amb més de 100 anys d'història, és un dels més emblemàtics de Catalunya. Els balls i les xatonades són els elements més característics. Cal destacar la Rua de la Disbauxa i la popular i multitudinària Rua de l'Extermini (el dimarts de Carnaval).
Unes 18.000 persones han passat per Sallent aquest dissabte. Foto: Jordi Preñanosa
- Carnaval de Godall (Montsià). Del 24 al 28 de febrer. Testimonis orals apunten que el carnaval ja es celebrava a finals del segle XIX, tot i que no n'hi ha certesa. Entre les peculiaritats d'aquesta celebració hi ha les disfresses de màscara que s'utilitzen durant el ball de disfresses, conegudes com a mascarulles. Consisteixen en disfresses improvisades a partir de peces de roba i objectes de procedència diversa, amb l'objectiu de no ser reconegut. Però la principal singularitat és la guerra de la farina a ritme de músics de xaranga. Consisteix en un bombardeig d’aquest producte entre els participants que estan al carrer, armats amb bosses i paquets de paper, i que emblanquinen tots els qui surten a fora, tant veïns com visitants. Després de la celebració els carrers queden totalment emblanquinats. En una tarda es poden arribar a llançar fins a 3.000 quilos de farina.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
26.02.2017 09:49 
