LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA
Christopher Walken: "Admeto que hi ha moltes pel·lícules meves que no he vist"
Entrevista amb el magnètic actor de culte del cine nord-americà, Gran Premi Honorífic del festival de Sitges
Pau Marti
Dijous, 13 d'octubre del 2016 - 23:41 CEST
EL PERIODICO
Als seus inicis va fer musicals i era conegut pel seu instint còmic, però després d’El caçador, per la qual va recollir l’Oscar al millor secundari el 1979, es va convertir en malvat i/o home torturat de referència. Ha fet més de cent pel·lícules i totes, fins i tot les insalvables, les ha millorat amb la seva mera intensa presència. Entrevistem el Gran Premi Honorífic de Sitges-2016, amb un ritme de parla tan personal en la vida real com en el cine.
–¿Rebre aquesta mena de premis a tota una carrera, no espanta una mica?
–Espero que no signifiqui que estic acabat [somriu]. És un honor i és una oportunitat per visitar Sitges i tornar a Espanya. Tant de bo faci cent pel·lícules més.
–Ho aconseguirà, vostè no para. Encara en roda tres o quatre cada any…
–Mai se sap. A vegades n’he fet tres o quatre. Aquest any he estat en una, però segurament al desembre en començaré a rodar una altra.
–Si no actués, no sabria què fer, ha dit.
–Això penso [pausa llarga]. No tinc altres habilitats [pausa llarga i no continua].
–No té aficions.
–No… [pausa llarga]. Seria cirurgià [fa com si s’operés l’estómac a si mateix]. ¿Què podria ser? Potser astronauta.
–Venint del ball i la comèdia, ¿esperava convertir-se en un paio dur tan cobejat?
–En realitat no. Però quan vaig entrar en el cine vaig fer dos papers de paio amb problemes, a Annie Hall i El caçador. Va ser al principi. I les dues pel·lícules van ser vistes per molta gent. I per això van començar a trucar-me per fer de persona amb problemes. I em vaig quedar amb aquesta imatge.
–Però no gaire després d’aquelles dues pel·lícules va demostrar els seus dots de ballarí a Diners caiguts del cel.
–És una bona pel·lícula. Estaven buscant un actor que sabés ballar. No n’hi ha tants.
–En va aprendre molt de Robert de Niro en el rodatge d'El caçador. Diu que el va salvar en alguna escena.
–De Niro va ser una gran influència durant tota la pel·lícula. I Meryl Streep. Quan treballes amb actors així, t’eduques. Vaig tenir molta sort d’estar amb ells, també amb [el director] Michael Cimino… Feia 30 anys que treballava. I de cop, la gent em va prestar atenció. El negoci és així. De sobte, tens sort.
–És més conegut com a secundari que com a actor principal, però compta amb grans papers protagonistes en la seva carrera. Com el vident de La zona morta.
–El director, David Cronenberg, era molt bo. I la història era de Stephen King. Vaig conèixer King després d’estrenar-se la pel·lícula i em va dir que havia disfrutat veient-la. Hi vaig treballar amb gran gent.
–També va protagonitzar El rey de Nueva York, però vostè no sembla feliç amb la seva actuació ni amb la pel·lícula.
–Sí que sóc feliç. El que sempre he volgut dir és que va ser una pel·lícula molt modesta. Es va fer amb pocs diners i molt de pressa. Vam rodar a Nova York sense permís. Abel [Ferrara, el director] deia: «Anem al carrer, sortiu, feu el paper i jo us segueixo amb la càmera». Fèiem això, venia la policia, sortíem corrents… Així és com es va fer la pel·lícula. Quan vam rodar al metro, vam saltar deu paios alhora dins d’un vagó, camèra inclòs. I ens van arrestar a tots. Per sort, l’escena havia quedat bé.
–¿Aquesta escena apareix en el muntatge final? Vull recuperar-la.
–Hi és. Així vam fer la pel·lícula.
–Fins i tot en els seus papers més petits, sempre mira d’aportar-hi alguna complexitat inesperada.
–No, crec que està en el paper. Per exemple, els diàlegs de Quentin Tarantino són molt específics. Tot és al paper.
–Però vostè presta poca atenció, en general, a la puntuació tal com apareix en el guió. Aporta el seu propi ritme.
–Ho faig, sí [pausa llarga]. No presto atenció a la puntuació.
–Com ha dit, acumula més de cent pel·lícules. ¿Creu que alguna es mereix millor reputació?
–N’hi ha moltíssimes, no sabria dir-ne una. He fet un munt de bones pel·lícules. Algunes no gaire vistes. De fet, admeto que hi ha pel·lícules meves que no he vist. Moltes. Però hi ha actors encara més treballadors que jo. Conec un actor de l’Índia que fa tres o quatre pel·lícules en una setmana. Es canvia de roba i se’n va a fer-ne una altra, a vegades el mateix dia.
EL PERIODICO
Als seus inicis va fer musicals i era conegut pel seu instint còmic, però després d’El caçador, per la qual va recollir l’Oscar al millor secundari el 1979, es va convertir en malvat i/o home torturat de referència. Ha fet més de cent pel·lícules i totes, fins i tot les insalvables, les ha millorat amb la seva mera intensa presència. Entrevistem el Gran Premi Honorífic de Sitges-2016, amb un ritme de parla tan personal en la vida real com en el cine.
–¿Rebre aquesta mena de premis a tota una carrera, no espanta una mica?
–Espero que no signifiqui que estic acabat [somriu]. És un honor i és una oportunitat per visitar Sitges i tornar a Espanya. Tant de bo faci cent pel·lícules més.
–Ho aconseguirà, vostè no para. Encara en roda tres o quatre cada any…
–Mai se sap. A vegades n’he fet tres o quatre. Aquest any he estat en una, però segurament al desembre en començaré a rodar una altra.
–Si no actués, no sabria què fer, ha dit.
–Això penso [pausa llarga]. No tinc altres habilitats [pausa llarga i no continua].
–No té aficions.
–No… [pausa llarga]. Seria cirurgià [fa com si s’operés l’estómac a si mateix]. ¿Què podria ser? Potser astronauta.
–Venint del ball i la comèdia, ¿esperava convertir-se en un paio dur tan cobejat?
–En realitat no. Però quan vaig entrar en el cine vaig fer dos papers de paio amb problemes, a Annie Hall i El caçador. Va ser al principi. I les dues pel·lícules van ser vistes per molta gent. I per això van començar a trucar-me per fer de persona amb problemes. I em vaig quedar amb aquesta imatge.
–Però no gaire després d’aquelles dues pel·lícules va demostrar els seus dots de ballarí a Diners caiguts del cel.
–És una bona pel·lícula. Estaven buscant un actor que sabés ballar. No n’hi ha tants.
–En va aprendre molt de Robert de Niro en el rodatge d'El caçador. Diu que el va salvar en alguna escena.
–De Niro va ser una gran influència durant tota la pel·lícula. I Meryl Streep. Quan treballes amb actors així, t’eduques. Vaig tenir molta sort d’estar amb ells, també amb [el director] Michael Cimino… Feia 30 anys que treballava. I de cop, la gent em va prestar atenció. El negoci és així. De sobte, tens sort.
–És més conegut com a secundari que com a actor principal, però compta amb grans papers protagonistes en la seva carrera. Com el vident de La zona morta.
–El director, David Cronenberg, era molt bo. I la història era de Stephen King. Vaig conèixer King després d’estrenar-se la pel·lícula i em va dir que havia disfrutat veient-la. Hi vaig treballar amb gran gent.
–També va protagonitzar El rey de Nueva York, però vostè no sembla feliç amb la seva actuació ni amb la pel·lícula.
–Sí que sóc feliç. El que sempre he volgut dir és que va ser una pel·lícula molt modesta. Es va fer amb pocs diners i molt de pressa. Vam rodar a Nova York sense permís. Abel [Ferrara, el director] deia: «Anem al carrer, sortiu, feu el paper i jo us segueixo amb la càmera». Fèiem això, venia la policia, sortíem corrents… Així és com es va fer la pel·lícula. Quan vam rodar al metro, vam saltar deu paios alhora dins d’un vagó, camèra inclòs. I ens van arrestar a tots. Per sort, l’escena havia quedat bé.
–¿Aquesta escena apareix en el muntatge final? Vull recuperar-la.
–Hi és. Així vam fer la pel·lícula.
–Fins i tot en els seus papers més petits, sempre mira d’aportar-hi alguna complexitat inesperada.
–No, crec que està en el paper. Per exemple, els diàlegs de Quentin Tarantino són molt específics. Tot és al paper.
–Però vostè presta poca atenció, en general, a la puntuació tal com apareix en el guió. Aporta el seu propi ritme.
–Ho faig, sí [pausa llarga]. No presto atenció a la puntuació.
–Com ha dit, acumula més de cent pel·lícules. ¿Creu que alguna es mereix millor reputació?
–N’hi ha moltíssimes, no sabria dir-ne una. He fet un munt de bones pel·lícules. Algunes no gaire vistes. De fet, admeto que hi ha pel·lícules meves que no he vist. Moltes. Però hi ha actors encara més treballadors que jo. Conec un actor de l’Índia que fa tres o quatre pel·lícules en una setmana. Es canvia de roba i se’n va a fer-ne una altra, a vegades el mateix dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada