21.07.2020 12:49
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
El president del Tribunal Suprem espanyol i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes,
ha parlat en una conferència al Col·legi d’Advocats de Madrid dels tres
principals desafiaments que, segons el seu parer, ha tingut la justícia espanyola
aquests darrers anys: la corrupció, la covid-19 i l’independentisme
català. Concretament, ho ha definit com el ‘desafiament de les
institucions catalanes que miren de promoure la independència unilateral
d’aquesta part del territori nacional violentant els mandats de la
nostra constitució’. Segons que ha dit Lesmes, el poder judicial no tan
sols ha hagut de ‘garantir l’estat de dret’ –i a més fer-ho
‘enèrgicament’–, sinó que ha hagut d’afrontar, ha dit, campanyes de
desqualificació.
‘Vull
recordar campanyes d’autèntica difamació dirigides molt especialment
contra el poder judicial, el qual es qualificava de justícia franquista o
feixista que no reconeixia ni garantia els drets humans’, ha dit. Com a
exemple, ha recordat el judici al president de la Generalitat Artur Mas per l’organització de la consulta del 9-N,
i ha dit que es va haver de fer ‘amb desenes de milers de persones
agitant bastons, molts d’ells batlles de diverses localitats’. Lesmes
parlava, en realitat, de l’acte de suport del món municipal al president de la Generalitat i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. Vegeu ací imatges de la gran concentració de suport d’aquell dia:
En aquell moment, el TSJC ja va fer un comunicat atacant aquestes mostres de suport, que va considerar ‘inadmissibles’ i ‘un atac a la independència judicial’. Lesmes ha dit que, malgrat la concentració, ‘el tribunal va mantenir la serenitat durant tot el procés i va dictar una sentència posteriorment confirmada pel Tribunal Suprem’. I ha afegit: ‘Sentència i procés impecables.’
Lesmes també ha parlat del judici contra l’1-O i ha defensat el procés judicial que va dirigir el jutge Manuel Marchena, que ha considerat que va ser ‘ple de garanties’. Per reforçar aquesta asseveració ha citat l’informe d’Amnistia Internacional, que va actuar com a observadora en el procés: ‘Va dir que el procés havia reunit totes les garanties processals.’ Ara, si bé Amnistia va dir que no havia trobat cap prova per a pensar que ‘tot el judici va ser injust’, va afegir que era ‘evident que el Tribunal Suprem’ havia interpretat ‘la sedició massa àmpliament’, cosa que implicava ‘la criminalització d’actes legítims de protesta’, i d’aleshores ençà exigeix l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Tot seguit, ha criticat que es volgués que al judici hi assistissin observadors internacionals –’es volia posar la sospita que “aquell tribunal franquista faria un judici sense cap mena de garanties”‘, ha dit– i ha defensat com a exemplar el fet que el Tribunal Suprem fes una retransmissió en directe en línia del judici.
Podeu recuperar ací el fragment sobre la resposta del poder judicial a l’independentisme de la conferència:
En aquell moment, el TSJC ja va fer un comunicat atacant aquestes mostres de suport, que va considerar ‘inadmissibles’ i ‘un atac a la independència judicial’. Lesmes ha dit que, malgrat la concentració, ‘el tribunal va mantenir la serenitat durant tot el procés i va dictar una sentència posteriorment confirmada pel Tribunal Suprem’. I ha afegit: ‘Sentència i procés impecables.’
Lesmes també ha parlat del judici contra l’1-O i ha defensat el procés judicial que va dirigir el jutge Manuel Marchena, que ha considerat que va ser ‘ple de garanties’. Per reforçar aquesta asseveració ha citat l’informe d’Amnistia Internacional, que va actuar com a observadora en el procés: ‘Va dir que el procés havia reunit totes les garanties processals.’ Ara, si bé Amnistia va dir que no havia trobat cap prova per a pensar que ‘tot el judici va ser injust’, va afegir que era ‘evident que el Tribunal Suprem’ havia interpretat ‘la sedició massa àmpliament’, cosa que implicava ‘la criminalització d’actes legítims de protesta’, i d’aleshores ençà exigeix l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Tot seguit, ha criticat que es volgués que al judici hi assistissin observadors internacionals –’es volia posar la sospita que “aquell tribunal franquista faria un judici sense cap mena de garanties”‘, ha dit– i ha defensat com a exemplar el fet que el Tribunal Suprem fes una retransmissió en directe en línia del judici.
Podeu recuperar ací el fragment sobre la resposta del poder judicial a l’independentisme de la conferència:
Vinyeta satírica 92 de Los Borbones en pelotas, atribuïda als germans Bécquer / Font: Wikimedia
