dissabte, 30 de desembre del 2017

Volen teixir a Caldes de Montbui la bufanda groga més llarga en suport als presos polítics

Volen teixir a Caldes de Montbui la bufanda groga més llarga en suport als presos polítics

El CDR de la vila termal demana col·laboració aportant llana o ajudant a teixir

| 30/12/2017 a les 17:38h

Mostra la imatge al Twitter
📢📢📢 Aquest hivern teixirem la bufanda groga més llarga de per exigir la llibertat de les persones preses per les seves idees polítiques! ✊

El Comitè de Defensa de la República de Caldes de Montbui vol teixir una gran bufanda groga com a forma per exigir la llibertat dels presos polítics. La plataforma vol que sigui la més gran que s'ha fet a Catalunya, per la qual cosa demanen col·laboració aportant llana o ajudant a teixir.

Un dels membres del CDR calderí ha explicat a NacióDigital que, des de fa uns mesos, un grup d'avis s'apleguen cada setmana per exigir la llibertat del vicepresident Oriol Junqueras, del conseller Joaquim Forn, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i de la resta de presos polítics: "Fa uns dies van proposar al CDR començar a teixir bufandes de color groc i vàrem pensar que se'n podria fer una de gegant", han recordat.





De moment no es posen data per tenir acabada la bufanda. Demanen a tot aquell que vulgui col·laborar que ho faci portant cabdells de llana groga a la caixa que han deixat al bar de Les Cases dels Mestres del municipi o ajudant-los a teixir-la en les trobades que fan cada dimecres a la Plaça Catalunya de la vila termal.



(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

La censura espanyola al referèndum, protagonista al congrés de ciberseguretat més important d'Europa

ciberseguretat

La censura espanyola al referèndum, protagonista al congrés de ciberseguretat més important d'Europa

Un activista català explica a Alemanya com el govern espanyol va intentar aturar l'1-O a Internet

| 30/12/2017 a les 18:00h
Conferència sobre la censura a Internet l'1-O | Críptica.org

L'activista barceloní Matthias, membre del Grup Promotor per a la Sobirania Tecnològica, va explicar aquest divendres a Leipzig, davant 900 persones expertes en ciberseguretat, com el govern espanyol va censurar el referèndum de l'1 d'octubre a Internet. La xerrada formava part de les conferències oficials del congrés més important de seguretat informàtica que se celebra a Europa, el Chaos Communication Congress.

Matthias va explicar com, seguint ordres judicials, els principals proveïdors d'Internet espanyols i la Guàrdia Civil van censurar les webs relacionades amb el referèndum. L'activista també va donar detalls sobre la creació d'una infraestructura informàtica, per part d'"activistes anònims", que va permetre les votacions de l'1 d'octubre, i com aquesta infraestructura va ser atacada.


         Críptica @CripticaOrg
Todo listo para la charla del sobre la censura en el . Estaremos todo el equipo de @CripticaOrg, ping si queréis quedar al terminar. pic.twitter.com/jGyBO1BNAl
La policía española copando portadas en Alemania, pero no para bien. pic.twitter.com/WakxPwlGTJ

Mostra la imatge al Twitter
El hacktivista va afegir a la història que ja se sabia alguns detalls poc coneguts fins ara, relacionats amb el paper de la Fundació puntCAT: el 15 de setembre l'entitat va rebre tres ordres judicials amb llistats de dominis que havia de censurar, així com una altra ordre que l'obligava a fer que tots els dominis .cat passessin per un ordinador controlat per la policia. També havia de bloquejar "tots els dominis que tinguessin alguna informació sobre el referèndum".



El 17 de setembre, la puntCAT ho va denunciar a l'organisme que controla els dominis a nivell mundial, l'Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), per considerar-ho "desproporcionat". El 20 de setembre, el director tècnic de la Fundació, Pep Masoliver, era detingut i retingut durant dos dies i mig, acusat d'apropiació de fons públics, prevaricació i desobediència.


Matthias va concloure la seva exposició destacant que, "tot i la repressió als carrers i la censura a Internet, l'estat espanyol no va poder aturar el referèndum", afirmació que va arrencar un aplaudiment de l'audiència.



(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

El govern espanyol admet ara que el trasllat de les obres de Sixena es va «forçar» per guanyar vots

QUE S'HO FACIN MIRAR...!!!

El govern espanyol admet ara que el trasllat de les obres de Sixena es va «forçar» per guanyar vots

El Secretari d'Estat per a les Administracions Territorials assegura que l'operatiu s'hagués pogut fer uns quants dies més tard

| 30/12/2017 a les 16:27h
Imatge del trasllat de les obres de Sixena. | ACN
El trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida va ser un operatiu que es va fer amb presses. Això és el que ha dit aquesta setmana el Secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro.

En una entrevista a Ràdio Huesca, Bermúdez de Castro ha admès que hi va haver voluntat política per accelerar el procés de sortida de les peces de l'equipament lleidatà "per guanyar quatre vots".



En aquest context, apunta que es podria haver actuat amb major diligència i que "s'hagués pogut fer uns dies després sense que passés res", alhora que ha indicat que "es van forçar les coses de manera innecessària". Tot i això, el secretari ha defensat la postura del Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per haver actuat "amb lleialtat i normalitat".
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

El Formentera i la Copa del Rei, una història d'èpica i recança

ÉS ESPORT

El Formentera i la Copa del Rei, una història d'èpica i recança


El modest club illenc va eliminar l'Athletic Club a San Mamés, però ha tingut la mala fortuna d'haver-se emparellat amb l'Alabès, un rival que genera poca expectació



Els jugadors del Formentera celebren la victòria a San Mamés.
Els jugadors del Formentera celebren la victòria a San Mamés. | EFE
Figueres, Mirandés, Alcorcón i Real Unión de Irún han quedat gravats en la memòria dels afeccionats al futbol. Encara que passin els anys, els quatre equips segueixen presents en el record quan la Copa del Rei dona el tret de sortida i inclou, en els emparellaments dels setzens de final, els principals equips de la Primera Divisió. En el sorteig de setzens, els clubs de la Segona Divisió B resen perquè els toqui un equip dels grans. Ho tenen relativament fàcil ja que, d’entrada, només els pot tocar un conjunt que participi a la Champions League o a l’Europa League. És a dir, un dels millors equips del país visitarà el seu camp. Graderies plenes, taquillatge per arreglar tota una temporada i la il·lusió de visitar, a la tornada, l’estadi més espectacular que bona part de la plantilla haurà trepitjat mai. El Formentera, s’ha convertit –passi el què passi en l’eliminatòria que comença el proper dia 3 de gener- en l’equip més emblemàtic de la Copa del Rei d’enguany.Un club singular en un indret excepcional, una illa de poc més de deu-mil habitants destinada al turisme de platja i plats mediterranis sense cap èxit esportiu remarcable. Un equip que ha estat capaç d’eliminar l’Athletic Club de Bilbao a San Mamés amb un gol agònic en el darrer minut de l’eliminatòria. “Vam ser conscients de la proesa un cop vam arribar a Formentera”, admet Tito García Sanjuán, l’entrenador del conjunt balear i un dels grans artífex de la gesta. “Ens van venir a rebre més de 100 persones al port”, explica, conscient que en els partits de lliga el Municipal de Sant Francesc agrupa uns dos centenars d’afeccionats.
Però García Sanjuán té clar que la classificació davant el totpoderós Athletic no va ser casualitat. Ni l’1-1 de l’anada, ni el 0-1 de la tornada foren un cop de fortuna d’un equip inexpert. “La temporada anterior, amb el Sevilla, vam anar a gaudir de l’eliminatòria. Aquesta vegada, vam anar a competir amb un plantejament clar”, assegura. “Abans del partit d’anada teníem poques possibilitats, però després fa la sensació que haguéssim pogut guanyar”, assenyala el tècnic, que recorda perfectament quines foren les indicacions abans de saltar a la gespa del majestuós estadi basc. “En els primers vint-i-cinc minuts no els havíem de deixar jugar, havíem d’evitar que tinguessin ocasions. Després, dues possessions llargues, sense cap necessitat d’arribar a la porteria contrària. Els jugadors i el públic s’havien de posar nerviosos. I a la segona part, exactament igual”, detalla. Amb una petita diferència. El 0-0 classificava l’Athletic Club i el Formentera necessitava un gol. “En els darrers 15 minuts, tots a l’atac, a buscar el gol”, relata García Sanjuán. “Ja no hi teníem res a perdre”. Un gol de l’Athletic hagués obligat el club illenc a tenir la mateixa reacció, fer un sol gol per igualar l’eliminatòria i enviar el partit a la pròrroga. Però els lleons no van aconseguir perforar la porteria de Marcos Contreras i en el darrer minut succeí el miracle.

Álvaro Muñiz, amb la pilota de la Copa i l'illa de Formentera al seu darrere.
Álvaro Muñiz, amb la pilota de la Copa i l'illa de Formentera al seu darrere. | Adrià Soldevila
“L’Iphone de 16GB em va rebentar”, proclama Álvaro Muñiz mentre observa tota l’illa als seus peus. Des del Pilar de la Mola, el lloc més elevat de Formentera, el migcampista de 29 anys recorda tots els detalls d’aquella nit del 29 de novembre. Des del moment en el qual va saltar al terreny de joc, faltant 13 minuts pel final i sense haver pogut disputar l’anada a Sant Francesc per culpa d’una lesió, passant per l’acció del córner –“que si no entra era penal claríssim”- i acabant per l’eufòria col·lectiva que va provocar el col·lapse del seu telèfon mòbil. Tot ho té a la retina. “No podia entrar al Whatsapp de tants missatges que hi tenia. Em va trucar tothom. Va ser una bogeria”, relata. Fins i tot, el seu germà, que veia el partit per la televisió, va trencar una làmpada de sostre celebrant el gol que classificava el Formentera per als vuitens de final de la Copa del Rei.
Un home que també va embogir amb el gol de Muñiz fou Xavi Guasch, exjugador i entrenador del club, treballador de les benzineres Repsol de Formentera i, actualment, també narrador dels partits de la SD Formentera a Ràdio Illa, la solitària emissora de la zona i l’única opció per als afeccionats locals de seguir en directe el seu equip durant els partits a la Península. Els drets televisius no permeten que IB3, la televisió pública balear, retransmeti els partits del Formentera quan trepitja terres catalanes –els drets són de TV3- i la ràdio és l’única alternativa. “Vam sortir pertot arreu perquè la manera com ho vam celebrar es va fer viral”, explica. “Va ser molt més passional que professional”, reconeix Guasch, una persona molt més vinculada amb el club que amb la ràdio. “No sóc periodista”, insisteix. Però va tenir el plaer i l’honor de narrar el gol que classificava l’equip de la seva vida en el bonic i imponent estadi de San Mamés. I tot gràcies a un partit d’anada on l’equip balear va aconseguir tancar els noranta minuts amb opcions d’endur-se l’eliminatòria a camp contrari. “Com tots els equips de Segona B, abans del partit d’anada teníem molt poques possibilitats”, admet l’entrenador Tito García Sanjuán. Ara bé, “després de la bona actuació al nostre camp, fa la sensació que, fins i tot, haguéssim pogut guanyar. Però vam arribar vius a San Mamés, que era l’important”, remarca el tècnic aragonès.

I ara, l’Alabès


Quan Juanjo Silva, coordinador del Lleida Esportiu –l’altre equip de Segona B classificat pels vuitens de final- va escollir la bola del Deportivo Alabès, als jugadors de la SD Formentera els van envair sentiments oposats. No era cap secret que la seva preferència era un rival potent, de l’alçada del Barça, el Reial Madrid o l’Atlètic de Madrid, però també sabien que el sorteig era pur, més obert que el de la fase anterior i que els podia tocar qualsevol dels altres quinze classificats. Un cop païda la desil·lusió inicial, el tècnic no ha tingut més remei que motivar-los per seguir fent història el proper dia 3 de gener. “L’Alabès no és el Barça i tots desitjàvem que ens toqués un equip gran, però som a vuitens de final de la Copa i això ens ha de fer estar satisfets i encoratjats”, argumenta García Sanjuán que, tot i l’envergadura modesta del rival, és conscient que el seu equip segueix essent de la tercera categoria: “Tenim les mateixes possibilitats que amb l’Athletic. Hem de sortir vius d’aquí, però si l’Alabès està al 100% no tenim cap opció. És un Primera.”

La graderia supletòria del Municipal de Sant Francesc.
La graderia supletòria del Municipal de Sant Francesc. | SDFormentera
Per a l’anada dels vuitens de final, el Formentera espera omplir les 1.000 places posades a disposició del públic. Davant l’Athletic Club, el Municipal de Sant Francesc va presentar una  fantàstica imatge, amb3.000 espectadors a les graderies, però l’emparellament amb l’Alabès no ha generat tanta expectativa a l’illa com sí que ho va fer el conjunt biscaí o com hagués pogut significar l’aterratge del Barça o el Reial Madrid. “L’eliminatòria amb l’Alabès és fotuda a nivell de logística, perquè el lloguer de les graderies supletòries ens suposen molts diners i la perspectiva no és omplir el camp”, admet Pep Toni Bartolomé, cap de comunicació i responsable de les relacions entre el club i els estaments federatius. En els darrers dies, el club ha instal·lat uns mòduls supletoris sobre la pista d’atletisme del camp que ha fet ampliar l’aforament en 450 espectadors, una xifra irrisòria si es té en consideració la fase, mai abans assolida pel Formentera, de la Copa del Rei de futbol. Fins i tot, per tal d’afavorir l’assistència de públic i l’atractiu d’un partit que es disputarà a les set de la tarda i en ple hivern, Bartolomé va demanar als organitzadors “que el partit es pugués jugar a les 12 del migdia”, però LaLiga els ho va rebutjar. Qüestió de les televisions. “Abans, pels equips petits, la Copa del Rei era molt bona. Ara ens fa una mala passada, sortirem perdent diners”, assumeix Bartolomé. Aquest horari i aquest rival ha beneficiat ben poc a un Formentera que buscarà una nova heroïcitat davant, precisament, l’equip gran de qui fou el seu rival –l’Alabès B- en l’ascens a Segona B aconseguit aquest estiu.

El Tribunal de Comptes veu irregularitats en els comptes de Ciutadans

CIUTADANS



El Tribunal de Comptes veu irregularitats en els comptes de Ciutadans

El Nacional
Foto: El Nacional
Barcelona. Dissabte, 30 de desembre de 2017

  
rivera arrimadas ciutadans - Nicolás Tomás
El Tribunal de Comptes ha presentat un informe de la fiscalització dels partits polítics dels exercicis dels anys 2014 i 2015, i Ciutadans mostra moltes irregularitats. El partit presidit per Albert Rivera va registrar, l'any 2015, factures electorals a nom del seu partit per 14.371 euros, un fet que podria vulnerar l'article 4.3 de la Llei de Finançament de Partits (LOFPP), que prohibeix als partits acceptar que tercers assumeixin costos de la seva activitat. Referent a la quantitat esmentada, no s'identifiquen els donants de 2.037 euros.
En aquests comptes anuals que presenta Cs referents a l'any 2015 no es computen 678.023 cobrats del Parlament de Catalunya, 220.997 del Ministeri de l'Interior, 145.272 euros de la Generalitat Valenciana, 42.169 euros del Parlament Europeu ni 91.377 de diferents capitals de província.
També hi ha errors en els seguiments de saldos i pagaments a creditors, i s'observen algunes omissions de moviments de tresoreria i duplicitats en la comptabilització de despeses. D'altra banda, i en el context electoral dels comicis del 21-D, Ciutadans no va declarar com a despeses un import acumulat de 166.281 euros per unes partides que per llei haurien de constar-hi.
El salari del personal del partit és un altre punt de l'informe presentat pel Tribunal de Comptes. Grups de Cs d'ajuntaments i diputacions haurien gastat uns 166.393 euros per pagar remuneracions de personal del partit, cosa que podria vulnerar la llei de bases del règim local. Nòmines per duplicat, empleats contractats per a diverses campanyes sense que es declarin els sous com a despesa electoral o no pagar IRPF ni cotitzacions socials a dos becaris que van cobrar 4.000 euros, entre d'altres anomalies.
Entre els aspectes que es poden consultar a l'informe hi ha una desviació entre els comptes registrats pels taronges i la comptabilitat correcta de fins a 9,6 milions d'euros.