La policia local de Sitges irromp en un míting pel 'sí' i fotografia els assistents
El Nacional Vídeo: ND Barcelona. Dissabte, 16 de setembre de 2017
Una desena d’agents de la policia local de Sitges han acudit a la platja de Sant Sebastià, on se celebrava un míting pel 'sí', han fotografiat els assistents i han identificat els convocants. Els policies també han arrabassat el telèfon a un periodista de NacióDigital mentre cobria l'acte, segons informa el mateix diari.
Els fets han passat en acabar l'acte. Els agents s'han apropat al periodista i després de comminar-lo a mostrar la documentació i que deixés de gravar, un d'ells li ha arrencat per la força el mòbil, que ha seguit gravant mentre el tenia el policia. En adonar-se del que passava, el públic ha començat a xiular i a cridar fins que han tornat l'aparell al redactor.
El vídeo mostra el moment en què els agents prenen el telèfon al periodista:
La Fundació puntCat s’ofereix per gestionar el domini de país a Internet
La institució que controla els dominis catalans s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per registrar el .ct en cas de guanyar el «sí» l'1-O
La comissió delegada de la Fundació puntCat s'ha reunit aquesta setmana amb el president Carles Puigdemont per manifestar el seu suport institucional amb el referèndum i per oferir-se a gestionar el domini de país .ct, en cas de sortir el "sí" en el referèndum de l'1 d'octubre.
Fins ara, Catalunya és reconeguda a Internet amb l'identificatiu cultural .cat. Si els partidaris de la independència s'imposen l'1 d'octubre, podria començar a identificar-se amb el .ct. "Per demanar un domini d'aquestes característiques primer has de ser un país reconegut per la ONU", ha explicat a NacióDigital el vicepresident i tresorer de la puntCat, Carles Salvadó.
Una vegada Catalunya fos reconeguda per la ONU – i si el govern català així ho vol– la fundació sol·licitaria a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN)- l'organització mundial que aprova i controla els identificatius d'Internet- que el .ct sigui oficial. Llavors la identitat catalana seria reconeguda mundialment a la xarxa amb el distintiu de país i no només amb el de llengua .cat.
Segons Salvadó, els valors fundacionals de la puntCat són tot un compromís per al desenvolupament i gestió futura del .ct. "Si el referèndum dona un resultat afirmatiu, la identitat digital de Catalunya serà una peça clau de la Internet del futur. Nosaltres tenim un recorregut i una experiència d'anys gestionant dominis, i vam anar a oferir-nos al govern. El president ho va veure amb bons ulls. A partir d'octubre, caldria acordar els terminis i els processos administratius, etc."
Els inicis del .cat
En els inicis d’Internet a Catalunya, els primers enginyers de telecomunicacions, advocats, periodistes i membres del Capítol Català de la Internet Society -l’organisme internacional que regula el funcionament de la xarxa, bona part d'ells ara formen part del patronat de la puntCat- van veure clarament la importància de tenir un domini que identifiqués les pàgines web en llengua catalana.
Després d'anys de lluita, i a la cerca desesperada d'aconseguir l'estatal .ct -que reconeixeria Catalunya com un estat a Internet tal com el .es d'Espanya, el .fr de França o el .uk de Gran Bretanya- només es va poder obtenir el .cat. La fita ja era prou important per significar-la i tots els que van implicar-s'hi en els inicis van considerar-ho un èxit. Era el 2005 i, per primera vegada, la ICANN concedia un domini a una comunitat lingüística i cultural.
La Fundació punt.Cat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d’activitats i promocions culturals. Actualment, controla més de 110.000 .cat i prop de 9.000 .barcelona. El 2016 va tancar amb ingressos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.
El patronat de la institució està format en aquests moments per les entitats FemCat, Federació Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, UOC, Institut d'Estudis Catalans, FCBarcelona, Cambra de Comerç, Capítol Català de la Internet Society, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic i la Universitat Rovira i Virgili.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Un 'think-tank' europeu defensa que els Mossos estiguin a l'Europol
El Nacional Foto: ACN Barcelona. Dimecres, 30 d'agost de 2017
La negativa del govern de MarianoRajoy a incorporar la policia catalana a l'Europoli l'ocultació d'informació clau de l'imam de Ripoll —entre d'altres— als Mossos continua donant resultats en l'àmbit internacional.
Ara ha estat el think-tank europeu Eurointelligence dedicat a analitzar la zona euro qui ha avisat l'executiu espanyol que, de la mateixa manera que al juny el Ministeri de l'Interior va designar la policia basca com a una autoritat competent de l'Europol, han de fer el mateix amb els Mossos i la policia regional de Navarra. Eurointelligence té clar que "els atacs terroristes recents a Barcelona han intensificat les tensions polítiques internes en torn l'organització política d'Espanya" i s'ha lamentat en un comunicat que això "seria només un problema polític domèstic si no fos perquè les disfuncions polítiques d'Espanya afecten la cooperació europea".
Competències
Segons aquest think-tank, les autoritats espanyoles prefereixen ser els intermediaris de totes les comunicacions entre l'Europol i les diferents policies regionals —menys la basca, que recorden que "va ser com un quid pro quo per aprovar els pressupostos de Rajoy"— perquè tenir en còpia la policia autonòmica comportaria que "les forces policials regionals semblessin massa sobiranes per al confort dels nacionalistes espanyols".
Tot això ha comportat que "les autoritats catalanes se sentin agreujades pel tracte diferencial" quan, val a dir, "que Espanya designés el 2014 la Guàrdia Civil al Ministeri de Defensa no vol dir que cap tipus d'informació deixi de fluir cap a la Policia Nacional", que depèn del Ministeri de l'Interior.
Precisament per això, Eurointelligence ha recordat als de Rajoy que "l'Europol permet als estats-membre designar competències a les forces policials regionals", de la mateixa manera que "ha de posar en còpia la Policia Nacional sobre qualsevol tipus de comunicació amb una altra autoritat competent dins l'estat-membre".
El Festival de Sitges porta a París títols icònics del cinema català de gènere
Alguns dels títols catalans seran 'Angoixa', de Bigas Lluna; 'Tras el cristal', d'Agustí Villaronga, i tindrà lloc l'estrena mundial de 'La pell freda', de Xavier Gens
El Festival de Sitges portarà a la programació de l’Étrange Festival de París, que se celebra del 6 al 17 de setembre, títols icònics del cinema català de gènere, amb pel·lícules com Angoixa, de Bigas Lluna; Tras el cristal, d’Agustí Villaronga, i tindrà lloc l’estrena mundial de La pell freda, de Xavier Gens, adaptació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol.
Segons ha informat el festival en un comunicat, aquesta finestra de cinema català de gènere a França se suma a les celebracions del 50è aniversari del Festival de Sitges, i comptarà amb altres pel·lícules com El ataúd de cristal, d’Haritz Zubillaga, o els curtmetratges Alicia i Días sin luz, de Jaume Balagueró.
Precisament, el festival ha atorgat a Balagueró una carta blanca per triar pel·lícules i ha escollit L’home elefant, de David Lynch; El sacrifici, d’Andrei Tarkovski; La bouche de Jean-Pierre, de Lucile Hadzihalilovic; La Gran Bouffe, de Marco Ferreri, i Street Trash, de James M. Muro.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
