Vida

Sitges vol prohibir l'obertura d'apartaments turístics als barris de nova creació

El govern veu "perill" de que apareguin inversors que comprin habitatges nous per destinar-los exclusivament al turismo

per ACN 08/06/2017
el Món                                               

La façana de l'Ajuntament de Sitges, en una imatge d'arxiu | VIQUIPEDIA

El govern de Sitges estudia vetar les llicències d'habitatges d'ús turístic als barris que s'estan construint i desenvolupant a la zona de la Plana. És una de les mesures que vol aplicar en el pla urbanístic que prepara per endreçar el fenomen dels apartaments turístics al conjunt del municipi, segons ha explicat a l'ACN la regidora de Turisme, Aurora Carbonell. "Aquí ho haurem d'acotar, perquè, si no, hi ha perill que es compri només per invertir en l'obertura d'aquest tipus de pisos", ha argumentat. Sis mesos després d'aprovar una moratòria per a la concessió de noves llicències, el govern també és a punt d'encarregar un estudi per definir quina és la càrrega turística que pot absorbir Sitges, tant pel nombre de visitants com d'allotjaments. Mentrestant, continua combatent l'existència d'apartaments il·legals.

Des que al desembre la Junta de Govern va aprovar una moratòria d'un any per l'obertura de nous habitatges d'ús turístic, l'Ajuntament es troba en una fase d'"anàlisi" per identificar quin és el gruix de pisos que operen sense llicència i definir quines zones del municipi poden acollir aquests allotjaments. La regidora de Turisme ha detallat que la nova normativa es recollirà en un pla urbanístic que s'hauria de començar a aplicar durant el 2018. A l'espera que l'Ajuntament concreti com vol distribuir els habitatges d'ús turístic, Carbonell ha assegurat a l'ACN que "tot el govern té bastant clar que no es podran donar llicències a la zona afectada pel PPU1". Es tracta de la zona coneguda com la Plana, a tocar d'un dels accessos al municipi.

La regidora de Turisme considera que és una zona on caldrà "acotar" l'obertura d'aquests allotjaments per evitar el "perill" que els inversors comprin pisos amb l'objectiu de destinar-los al turisme. Pel que fa al centre de la vila, Aurora Carbonell ha subratllat que no es tracta del barri més afectat per la proliferació de pisos turístics, ja que ha assegurat que n'hi ha repartits per tot el municipi, "des de la Llevantina a Aiguadolç". No ha descartat, però, que calgui establir "uns números" per limitar quants apartaments destinats al turisme hi pot haver a la zona més cèntrica. En aquest sentit, la regidora ha detallat que el govern encarregarà en breu un estudi amb doble finalitat.

Per una banda, l'empresa contractada farà una batuda a internet per localitzar pisos que es lloguen als turistes de forma il·legal, i també farà inspeccions porta a porta, ja que actualment el govern assegura que hi ha 1.500 habitatge legals però que n'hi ha "més del doble" sense legalitzar. D'altra banda, aquesta mateixa empresa calcularà quin és el nivell de càrrega turística que Sitges pot absorbir per tal de definir fins on arriben els recursos que es poden oferir als visitants i saber, al mateix temps, on es situa el sostre dels habitatges d'ús turístic. "Hem de saber quanta gent cap al municipi i quants pisos. Si l'estudi diu que en poden haver 2.000, serà on marcarem el límit dins el pla urbanístic", ha explicat Aurora Carbonell.

Tot i admetre que és l'Ajuntament qui ha d'encapçalar les tasques de reordenació dels allotjaments turístics, la regidora també ha assegurat que els governs locals no poden assumir el control d'aquest sector si no existeix una nova regulació supramunicipal que els empari. "Amb les eines municipals que tenim podem fer fins un límit", ha lamentat, demanant a la Generalitat que aposti per fixar una regulació clara i contundent.

"Canvi de xip" dels propietaris

Mentre el govern de Sitges s'esforça en combatre els pisos turístics il·legals i controlar l'aparició de nous allotjaments d'aquest tipus, la regidora de Turisme també fa una crida als propietaris d'habitatges buits per a què "canviïn el xip". Aurora Carbonell lamenta que el lloguer per a turistes de curta estada s'hagi convertit en el recurs habitual a Sitges per a aquells propietaris que tenen un habitatge en desús, i els insta a destinar-lo a la borsa de lloguer social. En aquest sentit, ha assegurat que l'Ajuntament ofereix "facilitats" per donar un nou ús a aquests pisos, a base de subvencions per a reformes i assessorament legal per donar "fiabilitat" als llogaters. Carbonell ha defensat que "destinar l'habitatge a un ús social en comptes d'un ús turístic acaba generant un doble benefici pel poble i per evitar l'impacte negatiu que provoquen els pisos turístics".

Barcelona com a referent

La reordenació que Sitges va començar al desembre en el sector dels habitatges d'ús turístic s'ha emmirallat en Barcelona, segons ha explicat la regidora. Aurora Carbonell també ha matisat, però, que Sitges té "menys risc" que s'acabi generant una sensació de "turismefòbia" entre la ciutadania, com ha ocorregut a la capital catalana, ja que garanteix que el municipi ha esmerçat esforços en trobar l'equilibri entre el resident i el turista. "Cal fer més gestió que promoció", ha explicat, defensat la importància de preservar la cultura, el patrimoni i les festes per a què "no es malmetin".

BODES D'OR DEL DISC MÉS POPULAR DELS BEATLES

'It was 50 years ago today...', mig segle de 'Sgt. Pepper's'

Una reveladora reedició amb noves mescles commemora l'aniversari de l'àlbum més influent de l'era pop

Rafael Tapounet

Dimecres, 31 de maig del 2017 - 20:53 CEST
EL PERIODICO                                           
A les pàgines del llibre Days in the life, de Jonathon Green (un calidoscòpic repàs a les transformacions culturals que va viure Anglaterra als anys 60), Paul McCartney relata que, quan el 1972 va protagonitzar una gira per diverses universitats del país al capdavant dels Wings, se li va acostar un dia un estudiant i li va deixar anar: «¿Saps? En l’època de Sgt Pepper’s verdaderament vam creure que canviaria el món. ¿Què ha passat?». I afegeix McCartney: «¡Ho va dir mirant-me com si fos culpa meva que no passés!». L’anècdota il·lustra bé no només el descomunal sisme que aquell disc audaç va provocar en el món de la música popular (i més enllà), sinó també la desproporcionada bombolla de falses expectatives i exegesis al·lucinades que van acompanyar la publicació de l’àlbum, l’1 de juny de 1967, ara fa 50 anys.
Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band se’ns apareix avui com una notable encara que irregular col·lecció de cançons presentada en un embolcall brillant, però la generació àvida de canvis (i lleugerament intoxicada) a la qual estava destinat va voler veure en el disc la porta d’entrada a una vida nova i va convertir la seva escolta en una experiència espiritual carregada de transcendència. «Sgt Pepper’s constitueix un moment decisiu en la història de la civilització occidental», va escriure Kenneth Tynan a The Times sense que el món arquegés una cella. Cap disc de música pop, ni tan sols un dels Fab Four, pot suportar sobre les espatlles el pes de tanta responsabilitat. No durant mig segle.

Amb el pas dels anys, el vuitè elapé dels Beatles ha anat perdent posicions en les llistes de millors-discos-de-tots-els-temps, rànquings sempre arbitraris en què el sergent Pebre va governar sense oposició fins que la fúria revisionista que va comportar l’arribada del punk el va enderrocar sense contemplacions. Avui ni tan sols ocupa el primer lloc en l’apreci dels fans del quartet de Liverpool: la ressenya gairebé herètica que el crític del New York Times Richard Goldstein va publicar en la mateixa setmana de l’aparició de l’elapé –«quan el treball dels Beatles s’observi retrospectivament i en la seva totalitat, Rubber Soul i Revolver passaran per ser les seves principals aportacions»– s’ha convertit en una encertada profecia.

L’ESPERIT DEL 1967

Però el que gairebé ningú li discuteix al Sgt Pepper’s és la seva inigualada capacitat de condensar l’esperit de la seva època i, al mateix temps, marcar el terreny als seus contemporanis. La idea que avui tenim del que van ser l’explosió psicodèlica, l’estiu de l’amor i l’apogeu del flower power (la idea que avui tenim del que suposava ser jove a l’Anglaterra del 1967) està totalment mediatitzada pel contingut i la presentació d’aquest disc, que pot haver perdut el títol de millor elapé de la història però segueix ostentant la condició de disc més influent de l’era pop.
Com tota obra d’art verdaderament rellevant, Sgt Pepper’s és producte d’un malentès –el nom va néixer de la confusió de McCartney quan, durant un vol, l’assistent del grup Mal Evans li va demanar que li passés la sal i el pebre («salt and pepper»)– i l’expressió d’un conflicte: el que s’havia desencadenat en el si del quartet, sotmès a la tensió creixent entre l’ambició artística de McCartney i el progressiu distanciament de John Lennon. A cada intent de Paul per ancorar l’elapé al propòsit original d’oferir un retrat de la identitat britànica banyat de nostàlgia i costumisme (Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band, When I’m Sixty-four, Lovely Rita…) John responia amb una mostra d’introspecció drogota (Lucy in the Sky with Diamonds, A day in the life…) o una malhumorada descàrrega de bilis (Good morning, good morning).

EL PRINCIPI DEL FINAL

El gran miracle de Sgt Pepper’s consisteix a integrar aquestes forces de signe cada vegada més oposat en una obra d’aparença unitària. Es tracta d’un èxit majúscul que els Beatles ja no aconseguirien repetir: amb totes les seves virtuts, discos com el White Album, Abbey Road i Let it be reflecteixen més la trobada puntual de quatre entitats creatives autònomes que el joiós treball en equip que va omplir d’encant les primeres obres del quartet.
El sergent Pebre fa 50 anys. I ho celebra regalant-se un lífting. «És un dels discos més importants de tots els temps, i no vull que soni vell», diu Giles Martin, fill del difunt productor George Martin i responsable de la nova mescla amb què el disc ha sigut reeditat en una entrega commemorativa el format De Luxe del qual inclou nombroses preses inèdites. Una excusa més perquè els fans, després de retratar-se a la caixa, s’asseguin còmodament i deixin passar la tarda. Esperem que disfrutin de l’espectacle.

EL TEMPLE EN CONSTRUCCIÓ

Un hort a la Sagrada Família

La nova zona enjardinada es troba a 25 metres d'altura i serà un espai de meditació d'accés restringit

Cristina Savall

Dimecres, 31 de maig del 2017 - 23:18 CEST
EL PERIODICO                                           
L’hort amb maduixots, i el seu petit jardí de violetes, campanetes i murtes, simbolitza la vida després de la mort que brota en una pedrera abandonada, la mateixa de la qual parla la Bíblia en referència al lloc on l’any 33 va morir Jesucrist i, segons afirmen els Evangelis, va ressuscitar el tercer dia després de la seva mort. «Al lloc on va ser crucificat hi havia un hort, i a l’hort un sepulcre nou, on encara no havien sepultat ningú», diu textualment el llibre sagrat del cristianisme. Inspirat en això, Antoni Gaudí va idear la Pedrera del Sepulcre Buit a la Sagrada Família. Els operaris ja han finalitzat la construcció d’aquest lloc enjardinat, un nou espai de meditació i pregària a l’aire lliure, darrere la façana de la Passió, a prop dels campanars, entre el pòrtic i el finestral central.
«Aquest oratori no entra al circuit de visites al temple. Com a màxim, donarà cabuda a unes 20 persones que vulguin assistir a una lectura o a resar a 25 metres d’altura. El seu accés serà restringit i reservat per a ocasions especials dins de les activitats relacionades amb l’església», explica Xisco Llabrés, arquitecte del departament de Projectes del temple. A la façana del Naixement ja hi ha un espai similar sota el xiprer, l’arbre esculpit de la vida, que acull múltiples coloms, però és «d’accés més difícil i poc conegut», adverteix l’arquitecte.
A sobre del cimaci es contempla la Pedrera del Sepulcre Buit, que representa la pedrera abandonada on va ser excavada la tomba de Jesucrist, «un lloc ple de contingut simbòlic», assenyala Llabrés. Aïllada de l’entorn, envoltada de murs verticals i situada a prop d’elements, com la creu i l’esperit sant, que defineixen un moment crucial en la creença cristiana, aquesta pedrera aporta una atmosfera d’introspecció i reflexió als que puguin visitar-la.

Plantes mediterrànies

«L’home mata la naturalesa quan busca extreure la pedra però, una vegada abandonada la pedrera, la vegetació torna a brotar. Per aquest motiu l’hort simbolitza la vida després de la mort, i les plantes ocupen totes la ranures entre les pedres. Les zones de menys pendent s’estan omplint de plantes mediterrànies que s’arrelen amb facilitat, mentre que, a mesura que el pendent va en augment, les espècies són més escasses i la vegetació va desapareixent i només les falgueres omplen algunes esquerdes entre el terra de pedra», descriu el tècnic, que ha comptat amb la col·laboració de l’estudi L-obrador Arquitectura i Paisatge.
La referència amb què ha treballat aquest estudi de paisatgisme són les pedreres i les muntanyes del Gólgota. «On la pròpia naturalesa genera un paisatge aprofitant la concavitat dels volums i de les esquerdes, que serveixen de contenidor del substrat i posteriorment de la vegetació. L’hort jardí agafa com a referència el Sepulcre de Jerusalem (Jn 19,41) i al mateix temps la intervenció feta per Gaudí a la muntanya de Montserrat», descriu un portaveu de l’estudi.

• Facebook 1

Sitges 2016: Samsung Sitges Cocoon

Festival de Sitges 2017

Dràcula, gran protagonista del cartell del 50è aniversari del Festival de Sitges

William Friedkin, director del gran clàssic "El exorcista", rebrà el Gran Premi Honorífic

L'organització ha confirmat la presència de l'aclamat cineasta asiàtic Johnnie To

Aleix Ramirez | 31/05/2017 a les 13:42h

 

Arxivat a: Cultura , Festival de Sitges 2017, Sitges, Àngel Sala, Dràcula, Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, William Friedkin

Roda de premsa de presentació del 50è aniversari del Festival de Sitges | ACN

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha donat a conèixer el cartell del 50è aniversari, que té com a element principal la figura inquietant de Dràcula, una de les grans icones del gènere. La nova imatge recupera l’essència misteriosa i espectral del vampir, en homenatge al 25è aniversari de l'aclamada pel·lícula dirigida per Francis Ford Coppola, tal com s'ha pogut veure en l'acte celebrat aquest dimecres al Reial Cercle Artístic de Barcelona.

“Hem volgut homenatjar l’obra de Bram Stoker a través d’un exercici que va més enllà dels clixés”, afirma Rafa Antón, creatiu de l’agència China, de nou l'empresa encarregada de realitzar el disseny de la imatge del festival. Per la seva banda, Àngel Sala, director del certamen, ha volgut subratllat que el cartell serveix “per reflexionar sobre la figura del Dràcula i exaltar el caràcter amenaçant del vampir espectral".

William Friedkin i Johnnie To, també a Sitges

A banda de Dràcula, que sobrevolarà tot el festival, l’organització ha confirmat la presència a Sitges de dos grans mestres del terror i el thriller com són William Friedkin i Johnnie To. El primer, reconegut mundialment per dirigir entre altres cintes El exorcista i The French Connection, rebrà el Gran Premi Honorífic; mentre que el cineasta asiàtic repeteix visita a Sitges, a l’edició del 2005 va guanyar el premi Màquina del Temps.

La 50a edició del certamen també presentarà una peça audiovisual creativa i un llibre oficial que commemoraran l’aniversari i dedicarà un homenatge als seus fundadors i personalitats vinculades als inicis del Festival. El programa d’actes elaborat amb motiu de la celebració de les cinquanta edicions pretén ser una reafirmació de la condició del cinema de gènere com a llenguatge universal i, al mateix temps, la projecció de la marca Sitges com a segell de tots els camps que integren el cinema fantàstic.

La marca "Sitges" i "50" ja s’ha començat a visualitzar en alguns dels escenaris més rellevants del cinema a nivell internacional. El passat mes de febrer, el Festival va ser protagonista d’una recepció a Los Angeles, conjuntament amb CAA, una  de les agències de representació més importants del món del cinema. A més de Los Angeles, el 50è aniversari del Festival també ha estat protagonista recentment a Cannes.
 

El director nordamericà William Friedkin Foto: @WilliamFriedkin

Activitats paral·leles del 50è aniversari

El festival aproparà la seva història al gran públic amb l’exposició 50è Aniversari Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 1968-2017: El cinema és fantàstic, a la Filmoteca de Catalunya, primer, i a l’Edifici Miramar de Sitges, després. La mostra està comissariada per Diego López, programador del Festival i responsable de la secció Brigadoon. Exhibirà un recorregut pels 50 anys del Festival a través dels seus cartells, films destacats, convidats i imatges diverses. A Barcelona es podrà visitar del 22 de juny al 17 de setembre, mentre que a Sitges hi serà el mes d’octubre.

També a la Filmoteca de Catalunya, se celebrarà un cicle de projeccions amb una selecció d’una cinquantena de títols destacats dins la història del festival, programats conjuntament entre la Filmoteca i l'organització del certamen. Blade Runner, Posesión infernal, El exorcista, La cosa, Akira, Reservoir Dogs, Oldboy, REC, El día de la bestia, Mulholland Drive o Martyrs són algunes de les cintes que els fans podran gaudir en pantalla gran del 22 de juny al 30 de setembre.

El Festival reforça la seva aposta per la realitat virtual

La realitat virtual serà un dels eixos de la mostra sitgetana en aquesta 50a edició. Després de la primera experiència de l’any passat, l’empresa Samsung aposta per Sitges per traslladar-hi les últimes tecnologies en l’àmbit de la realitat virtual i els continguts immersius i 360º.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

El Govern concedeix una subvenció de 717.000 euros al Festival de Sitges pel 50è aniversari

30/05/2017

El Festival de Cinema de Sitges presenta el 50è aniversari a Canes

17/05/2017

El Festival de Sitges es promociona a Los Angeles amb la presència d'estrelles de Hollywood

02/02/2017

Sitges, amb el terror com a reflexió

Esteve Plantada

03/10/2016

Sitges acollirà el rodatge de la nova pel·lícula de Takashi Miike

29/09/2016

El Festival de Sitges retrà homenatge a l'actriu Emma Cohen

celebracio barça triplet 2009

celebracio barça triplet 2009