Mayor Oreja: "ETA és un projecte que ha arrelat a Catalunya"
Jaime Mayor Oreja
L'eurodiputat del PP augura un "debat absurd" entre Podemos i l'organització terrorista
Bernat Vilaró
El Singular
L'eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha afirmat avui que
"ETA no és només una organització, també és un projecte. I aquest
projecte ha arrelat a Catalunya", en una entrevista a 'El Mundo'.
El que va ser ministre d'Interior durant els governs de José María Aznar
afegeix que "només queda una equació absurda. El debat entre maquetos i nacionalistes, entre Podemos i ETA".
Mayor Oreja assegura, a més, que hi ha "dos tipus de ruptura: la social i la territorial. Com es posaran d'acord? És una incògnita sabent que poden dominar bona part del País Basc i de Catalunya".
El setmanari Presència dedica el reportatge central d'aquest diumenge a 'Mapes de país' fets entre el 1883 i el 2006
Vilaweb
El reportatge central del setmanari Presència és dedicat avui als 'Mapes de país'.
De les primeres cartes nàutiques medievals als mapes moderns actuals,
la història de la representació visual dels Països Catalans és plena de
dades curioses, moltes de les quals es descobreixen en el reportatge
elaborat per Irene Casellas i Miquel Riera.
Entre la dotzena de mapes dels Països Catalans que
hi apareixen, alguns dels quals de ja ben clàssics, hi ha un 'Mapa de la
llengua catalana' publicat a la pàgina 117 del número 85 de 'La
Ilustració Catalana' el 6 maig de 1883. Es tractaria del primer intent
de mapa lingüístic nacional.
També se'n reprodueixen dels anys 1906, 1916, 1919, 1920, 1926, 1932, 1947, 1962, 2005 i 2006.
El reportatge complet, es pot consultar en format pdf.
L'arxiu diocesà d'Urgell conserva el text literari més antic en català
Es tracta d'un pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, que conté
una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en
aquella època, el 'Liber Iudicum'
ACN La Seu d'Urgell |
El Bisbat d'Urgell ha obert les portes del nou Arxiu
Diocesà i Capitular d'Urgell situat a l'església dels Dolors, del segle
XVI, de la Seu d'Urgell. El nou espai permet reunir en un sol lloc tota
la documentació que fins a l'actualitat estava recopilada en diverses
sales del palau episcopal. Les noves instal·lacions, explica l'arxiver,
mossèn Benigne Marquès, reuneixen les condicions de manteniment i
seguretat adients. Per fer-ne l'adequació primer de tot es va fer un
buidatge de l'interior de l'església que ha permès crear-hi un dipòsit
blindat de ciment armat on s'hi dipositen els tres arxius que conformen
l'arxiu diocesà, l'arxiu capitular, el diocesà i els fons d'arxiu
parroquial.
"En aquests moments tenim un quilòmetre
lineal de documents" afirma amb contundència Marquès, arxiver diocesà
durant més de quaranta anys. I segueix "amb la remodelació de l'arxiu
ens permetrà augmentar el nostre fons i fer-lo créixer".
El document més antic que es conserva a l'arxiu, explica, és un pergamí
de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, un
monestir que va existir entre els segles IX i XI al municipi de Ribera
d'Urgellet. Marquès afirma que "tot i que no se n'han trobat els
vestigis al municipi encara existeix una partida coneguda com Codinet".
El tresor: 'Liber Iudicum'
El document més preuat per l'arxiver, però, "és el primer text literari
escrit en català", diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el
1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya
en aquella època, el 'Liber Iudicum', i està considerat el text literari
en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut
qui va fer la descoberta d'aquest pergamí i en va fer l'anàlisi i
estudi.
Però entre les parets del nou edifici dels
arxius de l'Eglésia d'Urgell hi figura "probablement la Bíblia més
antiga, o si no de les més antigues, conservades a Catalunya". Benigne
Marquès ha assenyalat que es tracta d'una Bíblia manuscrita en dos
volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es
tracta d'un manuscrit sense il·lustracions.
Marquès
assenyala que amb l'obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a
l'arxiu, que afirma "són d'allò més variat" i que "estudiosos de la
història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de
persones que ens visiten". En aquest sentit, Marquès explica que un
perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de
la música, "l'arxiu té un important fons relacionat amb la música".
La inspiració de Pep Guardiola arriba al Micalet amb 'Pep Talk'
L’obra es basa en un col·loqui fictici que el carismàtic entrenador fa a un grup d’empresaris
Vilaweb Des d’ahir es pot sentir al teatre Micalet de València un col·loqui amb un dels millors entrenadors del món. Es tracta de l’argument de l’espectacle 'Pep Talk',
un monòleg fictici que Pep Guardiola fa a un grup d’empresaris per
desgranar-los la seva filosofia i la manera de ser. L’obra, escrita per
Alberto Ramos, està interpretada per Pep Garcia-Pascual i es pot veure
al teatre valencià fins diumenge.
L’enorme carisma de
l’exentrenador del Barça Pep Guardiola fa que sigui una persona molt
adient per fer conferències. A l’obra 'Pep Talk', Guardiola es dirigeix a
un grup d’homes de negocis per explicar-los la seva filosofia i indagar
com es pot aplicar a les seves carreres professionals. Però en un
moment determinat Guardiola surt del seu guió habitual i comença a
confessar algunes qüestions que mai havia explicat en públic.
En anglès el terme col·loquial 'pep talk' vol dir 'discurs
encoratjador dirigit a un auditori'. La companyia Laiogurt juga amb les
paraules de la cultura empresarial i la fascinació que Pep Guardiola
desperta quan parla per produir l’espectacle 'Pep Talk'. L’obra, que
arriba a València aquest cap de setmana, ha estat tota la temporada
rondant per diversos indrets del país.
Platja de ses Illetes
Platja de ses Illetes està a quatre quilòmetres
de la Savina, situada a la península de Trucadors, entre Punta des Pas i
Platgeta des Carregador. Hi ha una rampa per a minusvàlids per a
l'accés a la platja a la zona anomenada Cavall d'en Borràs. Des de la
seva costa s’entreveuen i la resguarden els illots Illa des Ponent, Illa
de Tramuntana, Escull des Pou, Illa Rodona, Escull d’en Paia, Racó des
Palo, a la seva zona sud, i l’illa s’Espalmador, al nord. D’aquí prové
el seu topòmim.
Aquest entorn natural, on es practica el nudisme, forma part de
l’Àrea Natural d’Especial Interès de ses Salines i la prada d’alga
posidònia que es troba baix les seves aigües ha estat declarada
Patrimoni de la humanitat per la Unesco. Aquest fet junt a la seva aigua
cristal·lina fa que submarinistes de tot el món venguin a practicar
busseig en aquest lloc privilegiat.
Aquesta platja bella, verge i paradisíaca es caracteritza per tenir
una dimensió mitjana, un talús de fina arena blanca, una pendent molt
suau (a 50 metres de la platja s’assoleix una fondària de 1,5 metres) i
una orientació cap a l’oest. Es tracta d’una de les platges més
freqüentadas de la bella Formentera.
L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i
les desviacions. El vehicle particular, el ciclomotor o la bicicleta es
podran estacionar gratuïtament pels voltants. També es pot arribar-hi
utilitzant el transport públic; la parada d’autobús més propera es troba
a mig quilòmetre de distància.
Si la platja disposa de servei de socorristes estau obligats a
seguir les indicacions de les banderes. Bandera vermella indica perill,
prohibició de banyar-se. Bandera groga indica precaució, però es permet
el bany. Bandera verda, es permet el bany. Bandera taronja, indica que
el socorrista s'ha absentat. Si la platja no disposa de servei de
vigilància o aquest no fos operatiu, sigui prudent i gaudeixi de la
platja sense córrer riscs innecessaris.
Les ordenances municipals prohibeixen l'accés a les platges dels animals de companyia per raons de seguretat i higiene.
La informació oferta sobre aquesta platja pot haver canviat. Per
confirmar les dades o consultar canvis o novetats, per favor contactau
amb l'oficina de turisme municipal que a continuació s'indica:
L’illa de Formentera té una extensió de
83,2 quilòmetres quadrats (una longitud de 14 quilòmetres d’est a oest,
vuit de nord a sud i 69 de costa) i 8.000 habitants.
Al voltant d’aquesta illa s’hi trobaran tota una sèrie d’illots,
entre els que destaca pel seu tamany els situats a la zona
septentrional, Illa de s’Espalmador i s’Espardell, amb unes superfícies
de 1,3 y 0,5 quilòmetres quadrats, respectivament.
Formentera és pràcticament plana. Una zona central, estreta y baixa
uneix dos cims miocènics, localitzats a l’est i a l’oest,
respectivament. L’elevació oriental, la Mola, s’alça fins als 192 metros
de altitud, mentre que el puig occidental, Cap de Barbaria, té una
alçada de 98 metros. Entre ambdues muntanyes, i com a istme d’unió, es
desenvolupa una estreta i allargada franja de terra. Presenta una
longitud aproximada de cinc quilòmetres en direcció llevant-ponent, així
com una amplada que, en alguns punts, no hi arriba al quilòmetre i mig.
La zona nord de Formentera es caracteritza per ser molt plana i per
acollir dos estanys, Estany Pudent (utilitzat durant la Guerra Civil
espanyola com a base de hidroavions) i Estany d’es Peix, així com per la
baixa i estreta Punta de Trucadors, conjunt de dunes que determinen a
un costat y a l’altre Platja de Illetes i Platja de Llevant.
Aquest paradís terrenal de bellesa marina ha inspirat a artistes de
diferents disciplines, com la música (Peter Sinfield, Pink Floyd, David
Alleb, Kevin Ayers) o la pintura (Grup 69, Museu d’Arts Contemporànies).
El municipi té un total de
22
platges.
Principals dades tècniques
Longitud de la platja:
450 metres
Tipus d'accés:
Per a vianants
Per a vehicles
Per a vaixells
Amplada mitjana:
60 metres
Accés minusvàlid:
Sí
No
Grau d'ocupació:
Alt
Mitjà
Baix
Zona de fondeig:
Sí
No
Enviar una postal de la platja
No oblidi que els camps assenyalats amb un signe ( # ) i en vermell són obligatoris.
Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem
El diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que
perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre
liberal
DAVID MIRÓ Subdirector |
El debat de política general que començarà dimarts
vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat
política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una
televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i
Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del
senyal oficial de TVE.
Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a Cuéntame,
la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició
que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui
queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les
forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan
acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre
possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida.
Vegem-ho.
L’establishment ha trobat en Ciutadans, i
sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava
contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el
diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia
per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal.
Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es
mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans
mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i
Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a
Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat
d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se
massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i
negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.
La fi del “xantatge nacionalista”
Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix
com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a
governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme
català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i
la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típic antinacionalista català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb la roja
sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic,
acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya
estarà lliure del xantatge nacionalista de CiU i PNB.
El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el
que decanta majories en un escenari on les majories absolutes
difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal
amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar
un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de
laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com
Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les
pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment
rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és
un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar
les cartes i abraçar Podem.
Tsunami contra microcirurgia
La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols
Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna
entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o
guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear
una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a
collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i
mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia,
cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear
opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es
decideixen les coses.
Si Rivera aconsegueix els vots
necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu
paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna.
Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa
perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van
construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.
Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb
més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben
recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar
Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.
Alemanya marca un nou rècord i supera els 43 milions d'ocupats el 2014
Els sectors que més han crescut en ocupació són els serveis
públics, l'educació i la sanitat amb un augment de 116.000 treballadors
EFE Berlín |
Alemanya va superar el 2014 els 43 milions d'ocupats
segons les dades del tancament d'any que ha fet públiques aquest dijous
l'Oficina Federal d'Estadística. Aquesta xifra supera el nombre de
treballadors aconseguits amb la reunificació del país l'any 1990, i
suposa un augment de 412.000 en l'ocupació respecte a finals de 2013.
En concret, les persones amb treball al país van arribar als
43.023.000, i el major augment es va registrar en els serveis públics,
l'educació i la sanitat (+116.000), seguits del comerç, el transport i
l'hostaleria (+110.000) i els serveis a empreses (+103.000).
Tot i l'increment de l'1,2% de la xifra de treballadors per a empreses,
la dels autònoms ha disminuït en un 1% fins als 4,4 milions.
Un ocupat a Alemanya va treballar una mitjana de 1.371 hores (0,6% més
que l'any anterior) i uns 220 dies, de manera que la jornada laboral
mitjana es va situar a les 6,23 hores.
