dissabte, 15 d’agost del 2020
La revolució del nou traductor neuronal anglès-català
14.08.2020 21:50
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Aquesta setmana, Softcatalà ha estrenat un traductor automàtic anglès-català i català-anglès basat en tecnologia de xarxes neuronals.
Aquest nou sistema, d’accés gratuït i amb una eficàcia similar a la de
Google, és un pas endavant en la traducció en català, atès que les
xarxes neuronals intenten d’imitar el procés de pensament del cervell i,
per tant, fan traduccions més acurades i una mica més pròximes a la
traducció d’un ésser humà.
Jordi Mas, enginyer informàtic i un dels membres fundadors de l’associació, explica que aquesta tecnologia s’aconsegueix a força d’entrenar la màquina amb exemples i dades existents, a partir d’una gran quantitat de texts que han de ser tan correctes com sigui possible. ‘Hem donat a la màquina 4,5 milions d’exemples de frases traduïdes per humans del català a l’anglès. Són tipus de texts variats: del Parlament Europeu, de Viquipèdia…’, diu. ‘La màquina agafa aquest corpus, mira d’entendre les relacions entre les diferents paraules i crea una xarxa neuronal, una mena de graf matemàtic. D’aquesta manera, cada vegada que detecta una traducció que no ha vist abans, mira com traduir-la.’
La complexitat de les xarxes neuronals significa un gran plus de qualitat en comparació amb els altres dos sistemes fets servir fins ara per la majoria de traductors automàtics, el de regles i l’estadístic. El sistema de regles, a partir de la traducció automàtica d’estructures gramaticals, és el que es fa servir normalment per traduir a llengües properes i, de fet, Softcatalà l’utilitza per traduir del català al castellà i viceversa. El problema d’aquest sistema rau en les llengües llunyanes, amb estructures molt diferents. ‘La següent generació de sistemes són els sistemes estadístics, que bàsicament requerien molt de corpus alineat i molt de procés. Això va ser un avenç, però els neuronals tenen un rendiment molt superior’, explica Mas. ‘Tenen mecanismes de memòria curta i mecanismes d’atenció i això fa, per exemple, que sàpiguen col·locar bé un topònim o un nom propi que no reconeixen.’
De fet, aquests sistemes són tan acurats que fins i tot han començat a revolucionar el món de la traducció i a canviar les tasques dels traductors i a agilitzar-les. ‘Amb aquest sistema, la traducció la fa la màquina i l’humà fa una postedició. A vegades només cal editar comes i punts’, diu Mas.
Un altre avantatge que té respecte d’altres traductors és que permet de traduir texts llargs sense pagar de més o sense haver d’introduir els fragments per separat. En cas de texts molt llargs, la traducció es fa per correu electrònic: ‘Volem desenvolupar la possibilitat que la gent ens enviï fitxers per traduir si són llargs. Al cap d’uns minuts arriben per mail, perquè a la web no pots fer esperar l’usuari més de vint segons i a vegades la tecnologia de xarxes neuronals triga més a traduir.’
Que Softcatalà hagi impulsat aquesta eina és rellevant també des d’un punt de vista de cura de la llengua, perquè les traduccions en català estan menys ateses en plataformes que ofereixen moltes llengües i combinacions possibles. ‘Google fa una feina ingent, perquè entrena centenars de models amb moltes combinacions: català-japonès, alemany-japonès… Així és molt difícil mantenir una bona qualitat’, explica Mas. ‘Un problema que ha tingut amb les llengües minoritzades és la manca de disponibilitat de textos perquè la màquina aprengui. Hi ha pocs corpus disponibles que estiguin ben traduïts de l’anglès a l’èuscar, per exemple. És difícil tenir una bona qualitat alemany-malai! A més, si un dia Google decideix que el català s’ha acabat, s’ha acabat.’
L’entitat posa a l’abast la tecnologia que utilitza, de manera lliure i oberta, perquè tothom la pugui instal·lar, estudiar o millorar. Per a preguntes i altres qüestions, permeten d’unir-se al grup públic de Telegram Softcatalà – Diccionaris, correctors i traductors.
Jordi Mas, enginyer informàtic i un dels membres fundadors de l’associació, explica que aquesta tecnologia s’aconsegueix a força d’entrenar la màquina amb exemples i dades existents, a partir d’una gran quantitat de texts que han de ser tan correctes com sigui possible. ‘Hem donat a la màquina 4,5 milions d’exemples de frases traduïdes per humans del català a l’anglès. Són tipus de texts variats: del Parlament Europeu, de Viquipèdia…’, diu. ‘La màquina agafa aquest corpus, mira d’entendre les relacions entre les diferents paraules i crea una xarxa neuronal, una mena de graf matemàtic. D’aquesta manera, cada vegada que detecta una traducció que no ha vist abans, mira com traduir-la.’
La complexitat de les xarxes neuronals significa un gran plus de qualitat en comparació amb els altres dos sistemes fets servir fins ara per la majoria de traductors automàtics, el de regles i l’estadístic. El sistema de regles, a partir de la traducció automàtica d’estructures gramaticals, és el que es fa servir normalment per traduir a llengües properes i, de fet, Softcatalà l’utilitza per traduir del català al castellà i viceversa. El problema d’aquest sistema rau en les llengües llunyanes, amb estructures molt diferents. ‘La següent generació de sistemes són els sistemes estadístics, que bàsicament requerien molt de corpus alineat i molt de procés. Això va ser un avenç, però els neuronals tenen un rendiment molt superior’, explica Mas. ‘Tenen mecanismes de memòria curta i mecanismes d’atenció i això fa, per exemple, que sàpiguen col·locar bé un topònim o un nom propi que no reconeixen.’
De fet, aquests sistemes són tan acurats que fins i tot han començat a revolucionar el món de la traducció i a canviar les tasques dels traductors i a agilitzar-les. ‘Amb aquest sistema, la traducció la fa la màquina i l’humà fa una postedició. A vegades només cal editar comes i punts’, diu Mas.
En obert i amb més avantatges que el Google Translate
Traductors com el de Google ja fan servir aquesta tecnologia, però amb serveis de pagament. Softcatalà l’ofereix en obert i per a tothom i, segons unes quantes avaluacions, amb una qualitat similar o fins i tot una mica superior a la de Google. Segons que explica Mas, això passa perquè la màquina s’ha entrenat amb texts més acurats, de més qualitat.Un altre avantatge que té respecte d’altres traductors és que permet de traduir texts llargs sense pagar de més o sense haver d’introduir els fragments per separat. En cas de texts molt llargs, la traducció es fa per correu electrònic: ‘Volem desenvolupar la possibilitat que la gent ens enviï fitxers per traduir si són llargs. Al cap d’uns minuts arriben per mail, perquè a la web no pots fer esperar l’usuari més de vint segons i a vegades la tecnologia de xarxes neuronals triga més a traduir.’
Que Softcatalà hagi impulsat aquesta eina és rellevant també des d’un punt de vista de cura de la llengua, perquè les traduccions en català estan menys ateses en plataformes que ofereixen moltes llengües i combinacions possibles. ‘Google fa una feina ingent, perquè entrena centenars de models amb moltes combinacions: català-japonès, alemany-japonès… Així és molt difícil mantenir una bona qualitat’, explica Mas. ‘Un problema que ha tingut amb les llengües minoritzades és la manca de disponibilitat de textos perquè la màquina aprengui. Hi ha pocs corpus disponibles que estiguin ben traduïts de l’anglès a l’èuscar, per exemple. És difícil tenir una bona qualitat alemany-malai! A més, si un dia Google decideix que el català s’ha acabat, s’ha acabat.’
Col·laboració dels usuaris
El nou traductor serà en fase de proves uns quants mesos. Durant aquest període, Softcatalà recollirà els comentaris dels usuaris per continuar millorant-lo. De moment, el nou traductor conviurà amb l’actual traductor anglès-català, basat en tecnologia Apertium. Mas explica que la idea és entrenar els models del traductor neuronal cada sis mesos, per tal que siguin cada vegada més acurats, perquè, tot i que en general el traductor funciona bé, en alguns casos pot fallar.L’entitat posa a l’abast la tecnologia que utilitza, de manera lliure i oberta, perquè tothom la pugui instal·lar, estudiar o millorar. Per a preguntes i altres qüestions, permeten d’unir-se al grup públic de Telegram Softcatalà – Diccionaris, correctors i traductors.
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
15 d’agost de 1769 Neix Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos i dels catalans
El Nacional
15 d’agost de 1769
Neix Napoleó Bonaparte, emperador dels francesos i dels catalans
Marc PonsFoto: Wikipedia France
Barcelona. Dissabte, 15 d'agost de 2020. 05:30
Temps de lectura: 1 minut
Tal dia com avui de l’any 1769, fa 251 anys, a Aiacciu (Córsega-França), naixia Nabulione Bonaparte, que en el decurs de la seva vida seria en dues ocasions emperador dels francesos, com a Napoleó I.
El primer cop (de 18/05/1804 a 06/04/1814), seria també el cap d’estat
dels catalans. Entre 1810 i 1814 (oficialment entre 1812 i 1814) i
durant el regnat de Josep I d’Espanya, Catalunya va ser
transferida a l’Imperi francès; i organitzada com una regió més de
França: va ser dividida en quatre departaments governats per prefectes.
També durant aquesta etapa, la llengua catalana va recuperar la condició
d’oficialitat que Felip V (el primer Borbó hispànic) li havia llevat el
1717.
Segons algunes investigacions historiogràfiques, Napoleó era descendent del mallorquí Hug Bonapart, funcionari de la cort del comte-rei Martí I i el darrer regent català a l’illa de Còrsega (1409-1414). També, segons les mateixes investigacions, els Bonapart -que eren una branca menor dels Berenguer- van abandonar Còrsega després de la derrota del partit procatalà (1434) en la guerra civil de l’illa; i es van refugiar a Florència durant dues o tres generacions; motiu que explicaria la transformació del cognom a Buonaparte. Napoleó va néixer l’any després que una revolució local (1768) posés fi a tres segles llargs de domini genovès i lliurés el domini de l’illa a França.
Napoleó Bonaparte es convertiria en una de les principals figures de la seva època i en una de les més destacades de la història universal. Va eixamplar els dominis de França des de Schelswig-Holstein (al nord) fins a Catalunya (al sud); i des de Dalmàcia (a l’est) fins a Bretanya (a l’oest). Després de Napoleó, Catalunya seria reincorporada al règim absolutista dels Borbons hispànics (1814), posant fi a la primavera política, cultural, econòmica i social que havia viscut durant la integració a l’Imperi francès; i França perdria el liderat continental que ostentava des de la Pau dels Pirineus (1659). Napoleó va morir desterrat pels seus enemics a l’illa de Santa Helena (1821).
Segons algunes investigacions historiogràfiques, Napoleó era descendent del mallorquí Hug Bonapart, funcionari de la cort del comte-rei Martí I i el darrer regent català a l’illa de Còrsega (1409-1414). També, segons les mateixes investigacions, els Bonapart -que eren una branca menor dels Berenguer- van abandonar Còrsega després de la derrota del partit procatalà (1434) en la guerra civil de l’illa; i es van refugiar a Florència durant dues o tres generacions; motiu que explicaria la transformació del cognom a Buonaparte. Napoleó va néixer l’any després que una revolució local (1768) posés fi a tres segles llargs de domini genovès i lliurés el domini de l’illa a França.
Napoleó Bonaparte es convertiria en una de les principals figures de la seva època i en una de les més destacades de la història universal. Va eixamplar els dominis de França des de Schelswig-Holstein (al nord) fins a Catalunya (al sud); i des de Dalmàcia (a l’est) fins a Bretanya (a l’oest). Després de Napoleó, Catalunya seria reincorporada al règim absolutista dels Borbons hispànics (1814), posant fi a la primavera política, cultural, econòmica i social que havia viscut durant la integració a l’Imperi francès; i França perdria el liderat continental que ostentava des de la Pau dels Pirineus (1659). Napoleó va morir desterrat pels seus enemics a l’illa de Santa Helena (1821).
Portades que parlen de l’apocalipsi del Barça
Portades esportives
Portades que parlen de l’apocalipsi del Barça
Bernat AguilarFoto: EFE
Barcelona, Catalunya. Dissabte, 15 d'agost de 2020. 08:41
Actualitzat Dissabte, 15 d'agost de 2020. 10:25
Temps de lectura: 1 minut
No ho has somiat pas, no, el Barça va quedar eliminat de la Champions League a mans del Bayern de Munic després de fer un ridícul històric. I aquesta vergonya absoluta ha estat degudament present en les portades esportives d'aquest dissabte 15 d'agost.
Aquesta vegada cal parlar poc i mirar molt. Les paraules "vergonya", "humiliació", "fi de cicle"... són protagonistes de L'Esportiu, el Mundo Deportivo, l'Sport, el Marca o l'As. Poques més paraules es poden afegir a l'apocalipsi del Barça.
El millor Barça de la història s'acaba definitivament després d'anys de navegar sense rumb i fent cops de timó. També ho han vist molt clar a la premsa europea. Tant a França com a Itàlia els diaris esportius destaquen el "colossal" Bayern i el final d'una era a can Barça. Mirem què diuen del fracàs del Barça la portada francesa de L'Équipe i les italianes de La Gazzetta dello Sport, Tuttosport i Corriere dello Sport.
També a l'Argentina i al Brasil han dit la seva. Messi, protagonista.
Avui toca ser crítics amb el Barça i observar i reflexionar més que opinar. Les portades parlen per si soles. Poc més se'n pot dir.
Aquesta vegada cal parlar poc i mirar molt. Les paraules "vergonya", "humiliació", "fi de cicle"... són protagonistes de L'Esportiu, el Mundo Deportivo, l'Sport, el Marca o l'As. Poques més paraules es poden afegir a l'apocalipsi del Barça.
El millor Barça de la història s'acaba definitivament després d'anys de navegar sense rumb i fent cops de timó. També ho han vist molt clar a la premsa europea. Tant a França com a Itàlia els diaris esportius destaquen el "colossal" Bayern i el final d'una era a can Barça. Mirem què diuen del fracàs del Barça la portada francesa de L'Équipe i les italianes de La Gazzetta dello Sport, Tuttosport i Corriere dello Sport.
També a l'Argentina i al Brasil han dit la seva. Messi, protagonista.
Avui toca ser crítics amb el Barça i observar i reflexionar més que opinar. Les portades parlen per si soles. Poc més se'n pot dir.
Crisi al Barça
Josep Maria Bartomeu convocarà eleccions al Barça
Sergi Sol cessa en el càrrec d’assessor especial de la vice-presidència
15.08.2020 12:40
El periodisme que l'actualitat necessita
Aquest 2020 és un any de canvis arreu
del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi,
el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és
l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.
El Diari Oficial de la Generalitat publica el cessament de Sergi Sol
com a assessor especial en polítiques estratègiques del Departament de
la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de
Catalunya.
El cessament, que s’ha publicat en el Diari Oficial que porta data de catorze d’agost, té efectes també des d’ahir, encara que la resolució apareix com a signada el dia tres. Sergi Sol havia estat nomenat per aquest càrrec el 22 de juny de 2018.
A banda de les seves responsabilitats polítiques al govern i a Esquerra Republicana, Sol s’ha fet més conegut per la presència en tertúlies televisives.
Entrevista d’Andreu Barnils a Sergi Sol, de novembre del 2018
El cessament, que s’ha publicat en el Diari Oficial que porta data de catorze d’agost, té efectes també des d’ahir, encara que la resolució apareix com a signada el dia tres. Sergi Sol havia estat nomenat per aquest càrrec el 22 de juny de 2018.
A banda de les seves responsabilitats polítiques al govern i a Esquerra Republicana, Sol s’ha fet més conegut per la presència en tertúlies televisives.
Entrevista d’Andreu Barnils a Sergi Sol, de novembre del 2018
Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
divendres, 14 d’agost del 2020
Humiliació històrica (2-8)
Humiliació històrica (2-8)
El conjunt blaugrana és destrossat pel Bayern de Munic en una nit ridícula i vergonyosa
Quatre gols en mitja hora. Vuit en 90 minuts. El Barça
ha encaixat una derrota vergonyosa en el partit més important de la
temporada, un compromís en què el conjunt blaugrana estava obligat a
oblidar tot el que ha passat els últims mesos i recordar a tothom, també
a aquells que els darrers dies s’han dedicat a menysprear-lo, que és el
millor club del món. Ha fet exactament el contrari: demostrar que és un
equip que, més enllà de comptar amb el millor jugador de la història,
no té cap més argument per guanyar una Champions League. A Lisboa, els
culers han reviscut tots els fantasmes del passat i s’han acabat
estavellant de la forma més dolorosa possible als quarts de final,
davant d’un Bayern de Munic que no li ha donat cap opció i l’ha humiliat amb una golejada, però també amb una superioritat futbolística insultant (2-8).
I això que, en els 20 primers minuts, el Barça ha sabut despullar l’únic defecte dels bavaresos: la seva fragilitat defensiva. Müller ha colpejat quan només s’havien disputat tres minuts, però els de Quique Setién, que ha apostat per jugar amb quatre migcampistes i deixar Griezmann a la banqueta, han creat molt de perill contra la porteria de Neuer. Els catalans han aprofitat molt bé els espais que ha deixat el conjunt de Hans-Dieter Flick i, de fet, han aconseguit empatar el matx amb una diana d’Alaba en pròpia porteria. Després, Luis Suárez ha desaprofitat un mà a mà, Leo Messi ha estavellat una pilota contra el pal i una rematada de Lenglet ha marxat fora per molt poc. A partir d’aquí, els culers s’han anat desfent amb el pas dels minuts i han protagonitzat errors individuals molt greus en la sortida de pilota que el Bayern, és clar, no ha perdonat.
Cada gol ha estat una estocada al cor de tots els culers. Sense cap mena de dubte, no és casualitat que els de Flick no perdin des del 2019 i que hagin encadenat, aquest divendres, la seva dinovena victòria consecutiva. Tot el que fa té sentit. Pateix a l’hora de controlar les transicions dels rivals, sí, però quan té la pilota és un equip molt seriós i perillós. Les pujades d’Alphonso Davies, el control de Thiago, la velocitat de Serge Gnabry, la voracitat de Robert Lewandowski i Thomas Müller… Té molts recursos. Els bavaresos han esborrat qualsevol aspiració del Barça a guanyar l’edició més atípica i estrambòtica de la Champions. A la represa, el guió no ha canviat gens. Els de Setién han sortit a exterioritzar la seva frustració i intentar superar el mal tràngol tan ràpid com fos possible. Ni l’entrada de Griezmann ni la diana de Suárez després d’una molt bona jugada individual han aconseguit evitar que el somni es convertís en malson. No hi ha hagut res a fer.
En els últims anys, el Barça ha anat deixant molt clar que necessitava canvis, molts canvis, però ha calgut la derrota més humiliant de la seva història recent, tocar fons, per deixar-ho encara més clar. Ja fa molts anys que la fotografia és la mateixa i que la directiva gira l’esquena a la realitat. Amb de la derrota esperpèntica als quarts de final de la Champions, que ha provocat que el primer equip masculí de futbol segelli una temporada en blanc per primera vegada des del curs 2007/08, l’últim de Frank Rijkaard a la banqueta local Camp Nou, el cicle s’ha tancat. Per fi.
I això que, en els 20 primers minuts, el Barça ha sabut despullar l’únic defecte dels bavaresos: la seva fragilitat defensiva. Müller ha colpejat quan només s’havien disputat tres minuts, però els de Quique Setién, que ha apostat per jugar amb quatre migcampistes i deixar Griezmann a la banqueta, han creat molt de perill contra la porteria de Neuer. Els catalans han aprofitat molt bé els espais que ha deixat el conjunt de Hans-Dieter Flick i, de fet, han aconseguit empatar el matx amb una diana d’Alaba en pròpia porteria. Després, Luis Suárez ha desaprofitat un mà a mà, Leo Messi ha estavellat una pilota contra el pal i una rematada de Lenglet ha marxat fora per molt poc. A partir d’aquí, els culers s’han anat desfent amb el pas dels minuts i han protagonitzat errors individuals molt greus en la sortida de pilota que el Bayern, és clar, no ha perdonat.
Naufragi de justícia
No s’ha salvat ningú. Ter Stegen ha estat més insegur que mai, Semedo i Jordi Alba han convertit les seves bandes en autopistes per als rivals, Piqué i Lenglet no han trobat la forma de frenar les constants arribades dels alemanys, Busquets i Sergi Roberto han perdut moltes pilotes, De Jong i Arturo Vidal han estat dels únics que ha aguantat el ritme del campió de la Bundesliga, però també han estat molt desencertats, i a Leo Messi i Luis Suárez els han arribat molt poques pilotes. Individualment i col·lectiva, el Barça ha estat un despropòsit. I això, combinat amb un contrincant que és, molt probablement, l’equip més en forma d’Europa, ha preparat un còctel de gust horrorós i desagradable per als afeccionats blaugrana. Perisic, Gnabry i Müller han premiat una primera meitat en què el Bayern ha estat una piconadora.Cada gol ha estat una estocada al cor de tots els culers. Sense cap mena de dubte, no és casualitat que els de Flick no perdin des del 2019 i que hagin encadenat, aquest divendres, la seva dinovena victòria consecutiva. Tot el que fa té sentit. Pateix a l’hora de controlar les transicions dels rivals, sí, però quan té la pilota és un equip molt seriós i perillós. Les pujades d’Alphonso Davies, el control de Thiago, la velocitat de Serge Gnabry, la voracitat de Robert Lewandowski i Thomas Müller… Té molts recursos. Els bavaresos han esborrat qualsevol aspiració del Barça a guanyar l’edició més atípica i estrambòtica de la Champions. A la represa, el guió no ha canviat gens. Els de Setién han sortit a exterioritzar la seva frustració i intentar superar el mal tràngol tan ràpid com fos possible. Ni l’entrada de Griezmann ni la diana de Suárez després d’una molt bona jugada individual han aconseguit evitar que el somni es convertís en malson. No hi ha hagut res a fer.
Arrosseguen l’escut a Lisboa
Tal com va passar a Torí el 2017, a Roma el 2018 i a Liverpool el 2019, el Barça ha tornat a fer el ridícul a Europa.
El pitjor és que no ha estat res inesperat. No ha estat una qüestió
d’intensitat, sinó de futbol. Les cares dels jugadors blaugrana han
tornat a dir-ho tot. Han estat rostres d’incapacitat i d’incredulitat,
propis d’aquells que saben quin serà el trist final i, al mateix temps
tenen clar que, esclaus del destí, no el podran evitar perquè estan
condemnats a viure’l. No s’han rebel·lat contra la seva trista realitat.
I, mentrestant, el Bayern s’ha dedicat a gestionar l’avantatge i
dosificar-se de cara a les semifinals del pròxim dimecres, que disputarà
contra el Manchester City de Pep Guardiola o l’Olympique de Lió. Els
bavaresos, no obstant això, no han deixat de fer més grossa la ferida
catalana: s’han instal·lat a camp contrari i, amb tranquil·litat, han
anat buscant més gols. Kimmich, Lewandowski i Coutinho, per partida doble, han certificat una defunció històrica i vergonyosa.En els últims anys, el Barça ha anat deixant molt clar que necessitava canvis, molts canvis, però ha calgut la derrota més humiliant de la seva història recent, tocar fons, per deixar-ho encara més clar. Ja fa molts anys que la fotografia és la mateixa i que la directiva gira l’esquena a la realitat. Amb de la derrota esperpèntica als quarts de final de la Champions, que ha provocat que el primer equip masculí de futbol segelli una temporada en blanc per primera vegada des del curs 2007/08, l’últim de Frank Rijkaard a la banqueta local Camp Nou, el cicle s’ha tancat. Per fi.
El City de Guardiola busca la semifinal contra una de les seves bèsties negres
Lliga de Campions
El City de Guardiola busca la semifinal contra una de les seves bèsties negres
Els anglesos mai han guanyat l'Olympique de Lió de Rudi Garcia
2 min.
Barcelona
L'últim quart de
final de la versió reduïda de la Lliga de Campions que s'està jugant a
Lisboa enfronta aquest dissabte (21 h / Movistar Champions) el
Manchester City i l'Olympique de Lió, dos aspirants a aixecar per
primera vegada la màxima competició europea. Qui guanyi jugarà dimecres
vinent contra el Bayern de Munic a les semifinals.
El
cartell de favorit d'aquest encreuament és per al City de Guardiola,
que si es classifica figuraria per segona vegada a la seva història –i
per primera vegada amb el tècnic català– entre els quatre millors equips
del continent. Per aconseguir-ho, l'expreparador del Barça podrà
comptar amb tots els seus efectius menys Kun Agüero, que continua amb
problemes al genoll. L'argentí, que s'ha desplaçat a Lisboa tot i estar
de baixa, treballa per reaparèixer, en cas que no hi hagi eliminació, a
la semifinal o a la final. Per tant, davant del Lió, tot apunta que la
responsabilitat del gol tornarà a recaure en Gabriel Jesus i Sterling.
Mentrestant, l'equip francès, que mai ha perdut contra el City a la
Champions, afronta la cita amb molta fe en el seu sistema (un 3-5-2 molt
sòlid), en el dinamisme de Dembélé i Depay en atac i en el bon criteri
d'Aouar al mig del camp. Rudi Garcia només té el dubte de Koné per
intentar assolir, a partit únic, una fita que l'OL aconsegueix des del
2010, quan va superar el Girondins de Bordeus als quarts de final de la
Lliga de Campions. Després, a les semifinals, Juninho, Pjanic,
Källström, Lisandro López i companyia van caure contra el Bayern de
Munic.
L'impuls d'eliminar el Madrid i la Juve
Tant el City com el Lió arriben a la cita crescuts després de superar
als vuitens de final dos dels principals favorits per endur-se la
Champions. Els anglesos es van desfer del Madrid superant-los tant a
l'anada al Bernabéu (1-2), abans de l'aturada del futbol pel
coronavirus, com a la tornada a l'Etihad Stadium (2-1), que es va
disputar sense públic la setmana passada. Més van patir els gals per
eliminar el Juventus. Abans del confinament, van guanyar 1-0 al seu
estadi. I a la tornada, a Torí, van resistir a la voracitat de Cristiano
Ronaldo –autor de dos gols– gràcies a una diana molt valuosa de Depay
des del punt de penal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)