Ponents de prestigi per parlar de Sitges
Recibidos
| x |
|
25 mar. 2019 13:42 (hace 22 horas)
|
| |||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
dimarts, 26 de març del 2019
Ponents de prestigi per parlar de Sitges
dilluns, 25 de març del 2019
Manual per conèixer els diferents tipus de vermut
Manual per conèixer els diferents tipus de vermut
Ara que estem preparant els Premis Vinari
dels vermuts us convidem a distingir-los entre la seva elaboració, el
color o la seva dolçor
elMón
Podem escollir entre:
- Vermut roig o negre (Rosso): és el vermut català més tradicional, el que més es ven i serveix. De l’estil dels vermuts italians de Torí, és un vermut dolç i amb regust amarg de les herbes i plantes que s’utilitzen.
- Vermut blanc: és el vermut blanc, aromàtic i dolcenc. Per a elaborar-lo, es parteix de vi blanc i una mescla d’herbes i plantes alpines i mediterrànies.
- Vermuts reserva: també hi ha els gran reserva o edicions limitades de vermuts que fan un envelliment en bótes de fusta. La paraula “reserva” també Indica un estil concret de cada casa per elaborar aquest tipus de vermut, ja que no hi ha ni un mínim ni un màxim de temps que el vermut maduri en aquests recipients de fusta. Tenen una expressió més complexa, més aromes de fruits secs i regalèssia de pal, més cos i sovint més grau alcohòlic.
També podem diferenciar els vermuts segons la seva dolçor:
- Seran extra-secs (o extra-dry) ”), el seu contingut de sucres és inferior a 30 grams per litre
- Secs, si contenen fins a 50g/l
- Semi-secs, si el contingut de sucres està entre 50 i 90 g/l.
- Semi-dolços, si contenen entre 90 i 130 g/l.
- Dolços, si contenen més de 130 g/l
I també existeixen altres estils més innovadors com els vermuts rosats com el Montseta Rosat (guanyador dels Premis Vinari 2018), daurats, amb fórmules que marquen més un perfil “amarg” o amb maceracions especials d’algun botànic com el Miró & Paco Pérez Rojo Fusión que duu una maceració extra d’oliva arbequina (i va guanyar el premi al millor vermut innovador dels Premis Vinari 2017). I fins i tot, podem trobar vermuts que ens recorden més el vi amb què estan fets, com el Barbarosso i Barbabianco d’Alella, elaborats amb garnatxa negra i pansa blanca.
Puigdemont lliura a la presó de Neumünster un centenar de llibres traduïts a l’alemany
Puigdemont lliura a la presó de Neumünster un centenar de llibres traduïts a l’alemany
Després de la visita, farà una atenció als mitjans just davant del centre
25.03.2019 10:44
Carles Puigdemont ha visitat avui matí la presó de Neumünster quan es compleix un any de la seva detenció a Schleswig-Holstein,
a Alemanya. El líder de Junts per Catalunya ha entrat al centre
penitenciari per donar un centenar de llibres d’autors catalans traduïts
a l’alemany. Puigdemont va estar reclòs durant 12 nits en aquesta
presó, del 25 de març al 6 d’abril del 2018, i ha decidit tornar-hi per
fer un lliurament del centenar de llibres per a la biblioteca de la
presó. Després de la visita, farà una atenció als mitjans just davant
del centre acompanyat dels seus advocats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas.
diumenge, 24 de març del 2019
Llista dels 41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils
24.03.2019 19:09
El text denuncia la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims, empresonats o exiliats, i demanen la intervenció de l’estat francès en el procés polític independentista. La iniciativa és promoguda pels senadors François Calvet, Michel Canevet, Ronan Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour.
En el text els signants destaquen que, com a europeus i francesos, se senten preocupats pels greus esdeveniments que es produeixen a Catalunya en el judici al Tribunal Suprem espanyol contra antics membres de la Generalitat de Catalunya, l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya i dirigents de les associacions catalanes.
Els senadors denuncien que la situació és un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques. En lamenten la gravetat i el fet que sigui subestimada a l’estat francès. Per això, fan una petició perquè França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg i trobar solucions polítiques a un problema polític.
Aquest és el comunicat sencer traduït al català i la llista de signants:
«El nostre país és veí d’Espanya i la seva gran regió, Catalunya, amb qui compartim una llarga història.
Com a europeus i com a francesos, ens sentim concernits pels greus esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya. Al aquest moment en què s’esdevé el judici davant el Tribunal Suprem espanyol d’antics membres del govern regional català, de l’ex-presidenta del parlament català i de dirigents d’associacions catalanes, nosaltres, membres del Senat de la República:
–Exigim el respecte de les llibertats fonamentals i els drets de Catalunya, naturalment sense interferir en els problemes polítics d’un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya;
–denunciem la repressió de què són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o obligats a exiliar-se per les seves opinions en l’exercici dels mandats encomanats pels seus votants;
–constatem que aquesta situació és una veritable violació dels drets i les llibertats democràtiques;
–lamenten que la gravetat d’aquesta situació sigui subestimada al nostre país;
–reclamem que França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions per al diàleg i per trobar solucions polítiques a un problema polític.
Michel AMIEL, senador de les Boques del Roine.
Cathy APOURCEAU-POLY, senadora del Pas de Calais
Eliane ASSASSI, senadora de Sena-Sant Denis
Esther BENBASSA, senadora de París
Maryvonne BLONDIN, senadora de Penn-an-Berd
Éric BOCQUET, senador del Nord
Martial BOURQUIN, senador de Dubs
Michel BOUTANT, senador de la Xaranta
Céline BRULIN, senadora del Sena Marítim
François CALVET, senador dels Pirineus Orientals (Catalunya)
Michel CANEVET, senador de Penn-an-Berd
Laurence COHEN, senadora de la Vall del Marne
Pierre-Yves COLLOMBAT, senador de Var
Cécile CUKIERMAN, senadora del Loira
René DANESI, senador de l’Alt Rin
Ronan DANTEC, senador del Loira Atlàntic
Marc DAUNIS, senador dels Alps Marítims
André GATTOLIN, senador de l’Alta Sena
Fabien GAY, senador de Sena-Sant Denís
Guillaume GONTARD, senador d’Isera
Michelle GREAUME, senadora del Nord
Claude HAUT, senador de Valclusa
Jean-Michel HOULLEGATTE, senador de la Mànega
Sophie JOISSAINS, senadora de Boques del Roine
Gisèle JOURDA, senadora de l’Aude,
Antoine KARAM, senador de la Guaiana
Joël LABBE, senador de Mor-bihan
Pierre LAURENT, senador de París
Marie-Noëlle LIENEMANN, senadora de París
Didier MARIE, senador del Sena Marítim
Marie MERCIER, senadora de la Saona i Loira
Michelle MEUNIER, senadora del Loira Atlàntic
Pierre OUZOULIAS, senador dels Alts del Sena
Angèle PREVILLE, senadora del Lot
Christine PRUNAUD, senadora de les Costes d’Armor
André REICHHARDT, senador del Baix Rin
Pascal SAVOLDELLI, senador de la Vall del Marne
Simon SUTOUR, senador del Gard
Sophie TAILLE-POLIAN, senadora de la Vall del Marne
Rachid TEMAL, senador de la Val-d’Oise
Jean-Claude TISSOT, senador del Loira.»
Puigdemont a Neumünster un any després del seu empresonament
24.03.2019 21:46
Molt content de retrobar a Neumünster els diputats al Bundestag @Diether_Dehm i @ZaklinNastic de @dieLinke. Van estar al nostre costat i encara hi són. Danke!!
Puigdemont farà una roda de premsa demà al matí davant de la presó de Neumünster. L’acompanyaran els seus advocats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Abans, farà una donació al centre penitenciari d’un centenar de llibres de la literatura catalana, traduïts a l’alemany.
Fa un any del dia més fosc: Puigdemont detingut a Alemanya
23.03.2019 21:50
El dissabte 24 de març de 2018 un
membre de la policia secreta finlandesa es va acostar al periodista de
VilaWeb que, força inquiet, feia guàrdia just davant una de les portes
d’embarcament de l’aeroport de Hèlsinki. El policia li va ensenyar la
placa i li va dir: ‘Policia finlandesa, em pot dir vostè perquè està tan
nerviós i camina sense parar de fa minuts? És sospitós.’ El policia
finlandès va rebre una resposta que el va convèncer. I ja no va molestar
més al periodista: ‘No pateixi, senyor policia. Sóc periodista, i ens
han dit que el president de Catalunya, Carles Puigdemont, pujarà per
aquesta porta d’embarcament cap a Brussel·les. Estic nerviós perquè faig
guàrdia. Hauria d’arribar en qualsevol moment. Però Puigdemont no
arriba.’
Ni va arribar. Aquell dissabte Carles Puigdemont no va agafar el vol cap a Brussel·les tot i que el seu entorn ho havia afirmat. Calia una maniobra per a despistar la premsa i la policia. Ningú amb el nom de Puigdemont va pujar per aquella porta d’embarcament. De fet, el president ja feia hores que era dins un cotxe anant cap a Brussel·les. Va ser la nit del divendres 23 de març quan va abandonar Finlàndia cap a la capital belga. L’estat espanyol havia activat l’euroordre per a detenir-lo (en castellà i prou, per cert, cosa que va permetre als amics finlandesos de demanar-la en anglès i de guanyar temps). L’euroordre es va activar durant la visita de Puigdemont al país nòrdic. Dijous havia visitat el parlament, divendres havia fet una conferència a la Universitat de Hèlsinki i, després d’una conferència de premsa en què va comentar la notícia del dia (Marta Rovira s’havia exiliat), la pista pública de Puigdemont es va perdre. Tothom demanava on era. Si algú ho sabia, no ho deia. Però la discreció no havia estat suficient i els serveis secrets espanyols havien seguit el Renault Space que, de Bèlgica, havia anat a recollir-lo (en una operació segurament il·legal en territori belga i que actualment és als tribunals). El diumenge 25 de març, a les 11.19 del matí, Carles Puigdemont era detingut a Alemanya, a la frontera amb Dinamarca, a Slesvig-Holstein. L’acompanyaven Josep Alay, Josep Maria Matamala i dos mossos d’esquadra. Demà es complirà un any d’un dels dies més convulsos del procés català. Poc temps després, Puigdemont entrava a la presó i el país entrava en xoc.
La detenció va ser rebuda amb eufòria per les autoritats espanyoles i amb tristesa absoluta a Catalunya. Madrid va presentar el cas com una jugada mestra i com la prova de la gran col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els vint agents dels serveis secrets espanyols. Per això, van afirmar, Puigdemont no va ser detingut ni a Finlàndia ni a Suècia. Van esperar a tenir-lo a Alemanya, en territori amic. Els crítics de Puigdemont van acusar-lo de frívol, de jugar, d’arriscar massa i d’haver causat una detenció que el portaria a la presó, mentre que haver romàs a Bèlgica l’hauria salvat.
Però aquelles hores poca gent preveia que Puigdemont seria alliberat a Alemanya el 6 d’abril. Amb una fiança de 75.000 euros pagada per l’ANC, era alliberat davant l’astorament general. La jugada mestra dels serveis secrets espanyols ja no ho semblava tant com aquell fatídic diumenge 25 de març. De fet, amb el temps s’ha sabut que l’equip de Puigdemont considerava Alemanya un dels països més segurs per a rebre una euroordre, fins al punt d’haver calibrat la possibilitat d’establir-s’hi de bon començament, i no pas a Brussel·les. La legislació alemanya era considerada molt robusta per a afrontar-ne una. De fet, després s’ha sabut que pocs minuts després de la detenció de Puigdemont, el prestigiós advocat Wolfgang Schomburg, magistrat del Suprem alemany, agafava el cas i que les autoritats de la presó alemanya li van donar el tracte de president i el respecte degut. Res a veure amb Estremera. Però el diumenge 25 de març de 2018 les coses a Catalunya semblaven molt més negres, fosques, i tètriques que no van acabar essent per al president i el moviment independentista. Per al país, aquell dia va ser com una derrota total i definitiva. Semblava la fi. I al final, va ser un començament. Un altre començament. Demà, quan en farà l’any, el president català anirà fins a la presó de Neumünster a recordar-ho.
Ni va arribar. Aquell dissabte Carles Puigdemont no va agafar el vol cap a Brussel·les tot i que el seu entorn ho havia afirmat. Calia una maniobra per a despistar la premsa i la policia. Ningú amb el nom de Puigdemont va pujar per aquella porta d’embarcament. De fet, el president ja feia hores que era dins un cotxe anant cap a Brussel·les. Va ser la nit del divendres 23 de març quan va abandonar Finlàndia cap a la capital belga. L’estat espanyol havia activat l’euroordre per a detenir-lo (en castellà i prou, per cert, cosa que va permetre als amics finlandesos de demanar-la en anglès i de guanyar temps). L’euroordre es va activar durant la visita de Puigdemont al país nòrdic. Dijous havia visitat el parlament, divendres havia fet una conferència a la Universitat de Hèlsinki i, després d’una conferència de premsa en què va comentar la notícia del dia (Marta Rovira s’havia exiliat), la pista pública de Puigdemont es va perdre. Tothom demanava on era. Si algú ho sabia, no ho deia. Però la discreció no havia estat suficient i els serveis secrets espanyols havien seguit el Renault Space que, de Bèlgica, havia anat a recollir-lo (en una operació segurament il·legal en territori belga i que actualment és als tribunals). El diumenge 25 de març, a les 11.19 del matí, Carles Puigdemont era detingut a Alemanya, a la frontera amb Dinamarca, a Slesvig-Holstein. L’acompanyaven Josep Alay, Josep Maria Matamala i dos mossos d’esquadra. Demà es complirà un any d’un dels dies més convulsos del procés català. Poc temps després, Puigdemont entrava a la presó i el país entrava en xoc.
La detenció va ser rebuda amb eufòria per les autoritats espanyoles i amb tristesa absoluta a Catalunya. Madrid va presentar el cas com una jugada mestra i com la prova de la gran col·laboració entre els serveis secrets alemanys i els vint agents dels serveis secrets espanyols. Per això, van afirmar, Puigdemont no va ser detingut ni a Finlàndia ni a Suècia. Van esperar a tenir-lo a Alemanya, en territori amic. Els crítics de Puigdemont van acusar-lo de frívol, de jugar, d’arriscar massa i d’haver causat una detenció que el portaria a la presó, mentre que haver romàs a Bèlgica l’hauria salvat.
Però aquelles hores poca gent preveia que Puigdemont seria alliberat a Alemanya el 6 d’abril. Amb una fiança de 75.000 euros pagada per l’ANC, era alliberat davant l’astorament general. La jugada mestra dels serveis secrets espanyols ja no ho semblava tant com aquell fatídic diumenge 25 de març. De fet, amb el temps s’ha sabut que l’equip de Puigdemont considerava Alemanya un dels països més segurs per a rebre una euroordre, fins al punt d’haver calibrat la possibilitat d’establir-s’hi de bon començament, i no pas a Brussel·les. La legislació alemanya era considerada molt robusta per a afrontar-ne una. De fet, després s’ha sabut que pocs minuts després de la detenció de Puigdemont, el prestigiós advocat Wolfgang Schomburg, magistrat del Suprem alemany, agafava el cas i que les autoritats de la presó alemanya li van donar el tracte de president i el respecte degut. Res a veure amb Estremera. Però el diumenge 25 de març de 2018 les coses a Catalunya semblaven molt més negres, fosques, i tètriques que no van acabar essent per al president i el moviment independentista. Per al país, aquell dia va ser com una derrota total i definitiva. Semblava la fi. I al final, va ser un començament. Un altre començament. Demà, quan en farà l’any, el president català anirà fins a la presó de Neumünster a recordar-ho.
Barcelona presenta candidatura per a acollir el superordinador més potent d’Europa
24.03.2019 11:56
El Barcelona Supercomputing Center (BSC) presenta candidatura per acollir un dels superordinadors més potents que tindrà Europa el 2021. La convocatòria de la Comissió Europea,
amb una aportació total de 250 milions d’euros, cofinançarà fins al 50%
de dos o més supercomputadors entre les candidatures que es presentin.
La del BSC compta amb el suport dels patrons del centre, que són la Generalitat, el govern espanyol i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i també s’hi ha sumat el govern de Portugal.
En cas que el BSC fos un dels candidats seleccionats, serien aquestes
administracions les que completarien el finançament del superordinador.
És la primera vegada que la Comissió Europea cofinança infraestructures
de supercomputació, un pas endavant per competir amb els Estats Units,
la Xina i el Japó.
Els superordinadors que funcionaran des de l’1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l’ordre de magnitud.
‘Aquests dos, com a mínim, nous supercomputadors seran els més potents d’Europa i se situaran entre la desena de màquines més potents del món, juntament amb les de la Xina, el Japó i els Estats Units’, afirma el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), Josep M. Martorell.
El director associat del centre raona que ‘presentar aquesta candidatura és el pas natural següent en els anys que portem allotjant els MareNostrum, els nostres supercomputadors’ i afegeix: ‘Comptem amb les capacitats científiques i tècniques i els suports polítics i econòmics dels nostres governs i patrons per optar-hi’. A més, segons el full de ruta d’infraestructures, el BSC preveia renovar MareNostrum de cara al 2021 o 2022, de manera que aquesta convocatòria els ve com l’anell al dit.
Tot i que de moment no es detalla el cost d’un superordinador amb aquesta capacitat de computació, sí que se’n pot acotar l’ordre de magnitud: desenvolupar-lo, instal·lar-lo i tenir-lo operatiu durant cinc anys estaria al voltant dels 200 milions. L’espai mínim per albergar el supercomputador és de 700 metres quadrats, que es repartirien entre la Capella Torre Girona i al nou edifici corporatiu, la construcció del qual es troba en el seu tram final. També es necessita una gran potència elèctrica, el 100% de la qual procediria d’energies renovables.
El 4 d’abril s’acaba el termini perquè els estats membre interessats presentin candidatura i el 7 de juny està previst que s’anunciïn les entitats seleccionades. Durant el juliol, se signaran els acords per començar a fer efectius aquests projectes de supercomputació i serà abans del 31 de desembre del 2020 quan els superordinadors hauran d’entrar en funcionament.
Si al final la candidatura del BSC prospera, les tres administracions que de moment hi donen suport n’hauran de cofinançar com a mínim el 50%. ‘El projecte és tan important i de tan valor que a més de Catalunya i Espanya, també hi participa de manera activa Portugal’, recalca el director general de Recerca, Joan Gómez, en declaracions a l’ACN, que subratlla que el BSC és unade les infraestructures científiques i tecnològiques més importants de Catalunya, de l’estat espanyol i del sud d’Europa.
Gómez incideix en la importància d’una supercomputació cada vegada més potent i se centra en la medicina personalitzada com a exemple: ‘L’escala de la recerca ha canviat absolutament. En l’àmbit de la salut, treballem amb tots els expedients de tots els pacients de tots els hospitals i centres de recerca. Totes aquestes dades circulen gràcies al BSC. La supercomputació permet el diagnòstic personalitzat i localitzar expedients de forma molt ràpida i segura’.
El director general de Recerca resumeix que el BSC és ‘un centre de centres, un metacentre que ajuda a fer recerca a Catalunya, Espanya i Europa’ i assegura que donar suport a projectes de supercomputació és ‘estratègic’ per al ‘progrés’ i el ‘benestar planetari’.
Fonts del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats consultades per l’ACN també destaquen la importància de la supercomputació i coincideixen a assenyalar que des de fa anys s’entén com una aposta estratègica més enllà dels diferents governs. Les mateixes fonts ressalten que la col·laboració amb la Generalitat en l’àmbit científic és ‘absoluta’ per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura.
Portugal té en la candidatura una participació del 10% que es traduirà, en cas que sigui seleccionada, en un compromís financer d’aquest nivell i en la disponibilitat de temps de computació corresponent, segons expliquen fonts del ministeri lusità consultades per l’ACN. Aquest compromís s’emmarca en una ‘col·laboració peninsular creixent’, en què el BSC dona suport a la instal·lació a Portugal d’un supercomputador més petit (peta-escala). Per al ministre de Ciència de Portugal, Manuel Heitor, aquesta ‘estratègia conjunta’ per a la instal·lació de grans infraestructures es traduirà, si prosperen les sol·licituds, en un augment ‘molt significatiu’ i ‘sense precedents’ de la capacitat de computació a disposició de la comunitats científiques i econòmiques dels dos països.
Precisament per no quedar enrere en aquesta cursa, la Comissió Europa va crear el 2017 la iniciativa EuroHPC, a la qual s’han unit 26 estats, per animar a les institucions líder en el sector a presentar propostes per acollir aquests supercomputadors. La iniciativa es concreta en aquesta primera convocatòria de cara al 2021 i n’hi haurà una segona el 2023, que servirà per cofinançar superordinadors exaescala.
‘Els països europeus ens hem adonat que és molt complicat competir si no hi ha un gran nivell d’inversió en tecnologia, que difícilment cap estat membre pot assumir per si sol. Per això la Comissió Europea fa un pas endavant i decideix no només finançar la recerca en excel·lència, sinó finançar les infraestructures tecnològiques que la fan possible’, apunta Martorell. Segons les previsions, la Xina serà qui primer arribarà als supercomputadors exaescala, entre el 2021 i el 2022; els Estats Units ho faran el 2021; el Japó, entre el 2021 i el 2022 i Europa, el 2023.
Els superordinadors que funcionaran des de l’1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d’operacions de càlculs per segon. El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l’ordre de magnitud.
‘Aquests dos, com a mínim, nous supercomputadors seran els més potents d’Europa i se situaran entre la desena de màquines més potents del món, juntament amb les de la Xina, el Japó i els Estats Units’, afirma el director associat del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), Josep M. Martorell.
El director associat del centre raona que ‘presentar aquesta candidatura és el pas natural següent en els anys que portem allotjant els MareNostrum, els nostres supercomputadors’ i afegeix: ‘Comptem amb les capacitats científiques i tècniques i els suports polítics i econòmics dels nostres governs i patrons per optar-hi’. A més, segons el full de ruta d’infraestructures, el BSC preveia renovar MareNostrum de cara al 2021 o 2022, de manera que aquesta convocatòria els ve com l’anell al dit.
Tot i que de moment no es detalla el cost d’un superordinador amb aquesta capacitat de computació, sí que se’n pot acotar l’ordre de magnitud: desenvolupar-lo, instal·lar-lo i tenir-lo operatiu durant cinc anys estaria al voltant dels 200 milions. L’espai mínim per albergar el supercomputador és de 700 metres quadrats, que es repartirien entre la Capella Torre Girona i al nou edifici corporatiu, la construcció del qual es troba en el seu tram final. També es necessita una gran potència elèctrica, el 100% de la qual procediria d’energies renovables.
El 4 d’abril s’acaba el termini perquè els estats membre interessats presentin candidatura i el 7 de juny està previst que s’anunciïn les entitats seleccionades. Durant el juliol, se signaran els acords per començar a fer efectius aquests projectes de supercomputació i serà abans del 31 de desembre del 2020 quan els superordinadors hauran d’entrar en funcionament.
Per què és important la supercomputació
Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades. ‘De l’astrofísica a la química, l’enginyeria, els materials i la sociologia’, destaca el director d’operacions del BSC, Sergi Girona, que afegeix que ‘la inversió en supercomputació té un llarg retorn per a la societat’. La supercomputació s’ha convertit en una eina imprescindible per desenvolupar recerca d’excel·lència; aconseguir millores en l’àmbit de la salut; obtenir prediccions climàtiques més acurades; crear nous materials o perquè la indústria sigui més competitiva, per exemple.Si al final la candidatura del BSC prospera, les tres administracions que de moment hi donen suport n’hauran de cofinançar com a mínim el 50%. ‘El projecte és tan important i de tan valor que a més de Catalunya i Espanya, també hi participa de manera activa Portugal’, recalca el director general de Recerca, Joan Gómez, en declaracions a l’ACN, que subratlla que el BSC és unade les infraestructures científiques i tecnològiques més importants de Catalunya, de l’estat espanyol i del sud d’Europa.
Gómez incideix en la importància d’una supercomputació cada vegada més potent i se centra en la medicina personalitzada com a exemple: ‘L’escala de la recerca ha canviat absolutament. En l’àmbit de la salut, treballem amb tots els expedients de tots els pacients de tots els hospitals i centres de recerca. Totes aquestes dades circulen gràcies al BSC. La supercomputació permet el diagnòstic personalitzat i localitzar expedients de forma molt ràpida i segura’.
El director general de Recerca resumeix que el BSC és ‘un centre de centres, un metacentre que ajuda a fer recerca a Catalunya, Espanya i Europa’ i assegura que donar suport a projectes de supercomputació és ‘estratègic’ per al ‘progrés’ i el ‘benestar planetari’.
Fonts del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats consultades per l’ACN també destaquen la importància de la supercomputació i coincideixen a assenyalar que des de fa anys s’entén com una aposta estratègica més enllà dels diferents governs. Les mateixes fonts ressalten que la col·laboració amb la Generalitat en l’àmbit científic és ‘absoluta’ per tirar endavant projectes d’aquesta envergadura.
Portugal té en la candidatura una participació del 10% que es traduirà, en cas que sigui seleccionada, en un compromís financer d’aquest nivell i en la disponibilitat de temps de computació corresponent, segons expliquen fonts del ministeri lusità consultades per l’ACN. Aquest compromís s’emmarca en una ‘col·laboració peninsular creixent’, en què el BSC dona suport a la instal·lació a Portugal d’un supercomputador més petit (peta-escala). Per al ministre de Ciència de Portugal, Manuel Heitor, aquesta ‘estratègia conjunta’ per a la instal·lació de grans infraestructures es traduirà, si prosperen les sol·licituds, en un augment ‘molt significatiu’ i ‘sense precedents’ de la capacitat de computació a disposició de la comunitats científiques i econòmiques dels dos països.
Una pugna global
Els Estats Units, la Xina, Japó i Europa són els quatre grans actors internacionals en supercomputació i es troben immersos en una cursa per desenvolupar els superordinadors més potents. En els propers anys preveuen desenvolupar supercomputadors exaescala, és a dir, que arribin a un trilió d’operacions per segon (exaflop). Això significaria un nou salt exponencial, ja que els supercomputadors de 200 petaflops es consideren pre-exaescala.Precisament per no quedar enrere en aquesta cursa, la Comissió Europa va crear el 2017 la iniciativa EuroHPC, a la qual s’han unit 26 estats, per animar a les institucions líder en el sector a presentar propostes per acollir aquests supercomputadors. La iniciativa es concreta en aquesta primera convocatòria de cara al 2021 i n’hi haurà una segona el 2023, que servirà per cofinançar superordinadors exaescala.
‘Els països europeus ens hem adonat que és molt complicat competir si no hi ha un gran nivell d’inversió en tecnologia, que difícilment cap estat membre pot assumir per si sol. Per això la Comissió Europea fa un pas endavant i decideix no només finançar la recerca en excel·lència, sinó finançar les infraestructures tecnològiques que la fan possible’, apunta Martorell. Segons les previsions, la Xina serà qui primer arribarà als supercomputadors exaescala, entre el 2021 i el 2022; els Estats Units ho faran el 2021; el Japó, entre el 2021 i el 2022 i Europa, el 2023.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)