dilluns, 4 de març del 2019

Les defenses desarticulen el “Comando Rebujito” a l’espera de De los Cobos

Les defenses desarticulen el “Comando Rebujito” a l’espera de De los Cobos

Els lletrats del Parlament deixen desprotegida Forcadell | Batussa de Marchena amb els lletrats | Sense igualtat d’armes
Defenses
Una imatge de les defenses amb els encausats darrera | QS/Món

Diuen que el dilluns és un mal dia. Tot i aquesta divisa popular, el president la sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha decidit habilitar els dilluns i no pas els divendres per enllestir la feina de la causa especial 20907/2017, el judici del procés. Però no en tindrà prou. Era previsible. De fet, aquest primer dilluns habilitat no ha fallat al mal averany i s’ha deixat dos testimonis al rebost, el delegat del govern espanyol durant la tardor de 2017, Enric Millo, i l’exconsellera de Presidència, Neus Muntè. Dos noms que demà hauran de competir amb una de les grans estrelles esperades del procés: el Coronel Diego López de los Cobos, el coordinador del fiasco de l’acció policial del Primer d’Octubre.


De los Cobos ha agafat més importància per a les defenses. Els lletrats dels acusats ja esmolen gavinets, després que hagin desarticulat el “comando rebujito”, el nom amb què es coneixia per Madrid, l’antiga cúpula del ministeri de l’Interior, amb Juan Ignacio Zoido, de cap de files i José Antonio Nieto de Secretari d’Estat de Seguretat. Tots eren de Sevilla, d’aquí el nom d’aquesta beguda típica de mançanilla amb gasosa per identificar-los.  “Aquell ministeri sempre estava de Feria de Abril, i els caps de setmana -de divendres a dilluns- sempre es buscaven actes per la zona”, expliquen alguns dels veterans que segueixen la crònica ministerial. Fins i tot, el diumenge Primer d’Octubre de 2017, Zoido anava a anar a Andalusia, però es va quedar al seu despatx de Madrid. Una situació estranya ja que al gabinet de crisi de la Moncloa, comandat per Soraya Saenz de Santamaria, que no el volia veure ni en pintura per la seva relació amb Dolores de Cospedal.


Nieto i la policia exemplar 


La compareixença de Zoido dijous i la d’aquest dilluns de Nieto han tingut un to molt diferent entre sí. Nieto ha assumit la defensa política dels operatius, ha qualificat “d’exemplar” l’actuació policial, ha carregat els neulers contra els Mossos i ha negat que la policia “fes càrregues”. De fet, ha contradit Soraya Saenz de Santamaria i ha informat que abans del 8 de setembre ja es planteja l’enviament de dotacions policials a Catalunya. Així mateix, s’ha vantat que la policia i la Guàrdia Civil no van utilitzar tota la força que podien arribar a utilitzar.


Nieto ha donat alguna alegria a la Fiscalia fins al punt que ha gosat assegurar que la Moncloa va proposar descafeïnar el referèndum a un nivell més baix que el 9N oferint pau policial a canvi de votar a places i espais oberts. Nieto ha tonat a evidenciar l’obsessió gairebé malaltissa que l’excúpula d’Interior i policial tenia i té amb el Major dels Mossos Josep Lluis Trapero.  L’aleshores número dos del ministeri ha donat unes explicacions a les acusacions sobre el plantejament a Catalunya com si un general nord-americà expliqués al detall els operatius a Vietnam. Si Nieto ha aguantat bé l’interrogatori de la fiscalia -clarament entrenat i assajat- no ha resistit l’empenta de les defenses. 


La seu la CUP, els Mossos i l’estranya desaparició dels policies ferits


Ha obert el foc Xavier Melero, l’advocat de Joaquim Forn, que no s’ha estat de romanços. Amb la seva tècnica d’interrogatori dura, eficaç i directa ha fet caure Nieto que assegurava que complia ordres de la instrucció de la fiscalia. Melero li ha recordat que l’ordre del ministeri fiscal havia caigut i manava una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia que prohibia precintar llocs públics on es fessin altres activitats fins que no arribés la jornada de l’1-O. També l’ha fet caure en errades clamoroses com el número d’efectius de Mossos o que només es van atendre 12 dels 112 requeriments de suport dels Mossos a les policies espanyoles quan el comissari Ferran Lòpez va demanar-ho passats pocs minuts de les 9. Així com no ha sabut respondre quants policies van resultar ferits.


Benet Salellas, Jordi Pina i Andreu Van der Eynde han reblat el clau. Un li ha fet pujar els colors quan li ha recordat el setge a la seu de la CUP. “Era en compliment a una ordre judicial”, ha replicat Nieto. No hi havia cap ordre i de fet, l’actuació policial està investigada per l’Audiència de Barcelona per un possible delicte de coaccions. Pina li ha tret la gran carta de la defensa de Josep Rull, el vaixell dels piolins encarregat abans del 20 de setembre i el seu intent d’atracament fallit a Palamós. I van der Eynde l’ha deixat en evidència en mostrar que no ha pogut enumerar ni un simple fet de violència als carrers de Catalunya.


Esperant de los Cobos i les dues estratègies 


Ara les defenses esmolen els ganivets per marcar de los Cobos. Fins i tot, amb aquest coordinador hi ha alguna personal amb els encausatsi amb alguns dels lletrats que ja van escoltar la seva intervenció durant la instrucció. La defensa de Forn considera que el seu testimoni és clau per aclarir el perquè de la trencadissa de la coordinació policial a primera hora del matí de l’1-O. De fet, hi ha alguna sospita que va ser l’impulsor efectiu de donar l’ordre de carregar.

Al cap i a la fi, hi havia una doble estratègia entre els comandaments policials. Una passava per sortir de les casernes a les dues de la nit i prendre diversos col·legis i evitar així que entrés la gent. Amb una imatge general en trenta o quaranta col·legis presos per la policia i sense que la gent entrés n’hi havia prou per desarticular sense garrotades el referèndum. No era el mateix prendre una possió que defensar-la segons l’opinió de molts comandaments. Una segona opció, proposada pels falcons era impedir amb tota la força possible un altre 9-N. Va guanyar aquesta segona amb la condescent complicitat de los Cobos.

També aquest dimarts han de passar per l’estrada Neus Munté, Enric Millo i Juan Antonio Puigserver, el cap dels Mossos durant l’aplicació del 155 així com la resta de comandaments policials que hi havia llavors a Catalunya i que van participar d’una manera o altres en l’operatiu. Així s’espera l’excap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia, Sebastian Trapote i el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Angel Gozalo.


Tarda de gresca


La tarda de testificals ha tingut una seriosa topada, la primera de més intensitat, entre Marchena i les defenses arran de l’interrogatori de Roger Torrent. Marchena ha retallat les ales als lletrats i els ha demanat cenyir-se a les preguntes dels fets pels quals havien estat cridat testimonis. “Si volien preguntar de més coses haver-los convocat vostès”, ha advertit després de demanar que res d’entrar en debats amb qui mana més d’aquella sala. Torrent aliè a la bronca li ha etzibat al Tribunal que “tinguin present que tornarem a votar”. Una picabaralla que ja venia escalfada per un article de Jordi Turull a La Vanguàrdia denunciant les condicions del judici que no els permet afrontar-s’hi en igualtat d’armes.


Després de Torrent la tarda ha estat més previsible amb les testificals dels membres de la Mesa no imputats i de l’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i el secretari general del Parlament Xavier Muro. L’encara vicepresident segon de la cambra catalana, José Maria Espejo Saavedra, de Ciutadans ha estat el que se l’ha vist més còmode estripant sobre la conducta de la majoria sobiranista de la Mesa i criticant que deixessin passar les iniciatives parlamentàries. En el seu lloc, el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez, també ha alertat que va avisar i intentar impedir la tramitació de les  iniciatives proreferèndum però no ha fet sang. De fet, ha tirat de beta de la fórmula “No ho sé” o “no ho recordo” quan s’ha vist asfixiat per algun interrogatori.


Per la seva banda, Bayona, l’exlletrat major ferit d’ego per no haver tingut la confiança en el Govern d’Artur Mas, ha carregat contra les decisions de la Mesa i ha presumit d’haver avisat de tot el que podria passar. Ara bé, després de retreure als membres sobiranistes de la Mesa que tramitessin iniciatives per afavorir el referèndum, el lletrat Francesc Homs li ha etzibat un informe tècnic signat pel mateix Bayona el 2014 on defensava que el dret a decidir es podia exercir dins la Constitució espanyola. Muro s’ha amagat de la tele i només ha permès reproduir el so de la seva intervenció. El funcionari de més alt rang del Parlament ha insistit que la Mesa no només pot mirar que es compleixin els requisits formals de les inciatives sinó que han de controlar que no siguin “de manera palmària i evident contradictòries amb la Constitució”. Mentrestant, Forcadell somreia i criticava amb el cap les paraules de Muro, que no sortia per la tele però ha hagut d’aguantar la mirada clara, directa i oberta de Forcadell.

Puigdemont titlla de "covarda" a la UE per no pressionar Espanya com Polònia i Hongria

Puigdemont titlla de "covarda" a la UE per no pressionar Espanya com Polònia i Hongria

El president a l'exili ha entrat aquest dilluns a l'Eurocambra per inaugurar una exposició sobre el català

elMón

Puigdemont ha entrat a l'Eurocambra
Puigdemont ha entrat a l'Eurocambra | Jonas Van Boxel/BELGA/dpa

El president a l'exili Carles Puigdemont ha assistit aquest dilluns a la inauguració d'una exposició sobre la llengua catalana a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, en què ha criticat que es prohibís fa unes setmanes una conferència en la qual ell hi havia d'intervenir i ha acusat les institucions de la UE d'una actitud "covarda" per no pressionar Espanya com ho fan amb altres membres com Polònia i Hongria. "Aquest és el típic doble estàndard que fa mal a la democràcia europea. Són molt valents quan es tracta d'exigir, i així han de fer-ho, a estats com Hongria i Polònia, però són molt covards quan s'ha d'exigir el mateix a un Estat com l'espanyol", ha declarat Puigdemont a la premsa.

"Són molt valents prohibint que un representant dels catalans, el president Quim Torra, pugui fer ús d'una sala malgrat tenir el dret legítim de fer-ho, o jo mateix, i en canvi són molt covards a l'hora de bloquejar els partits feixistes, a la ultradreta", ha continuat. Puigdemont ha criticat així que l'Eurocambra hagi finalment autoritzat la conferència del proper dimecres en la qual intervindran diversos membres del partit d'ultradreta espanyol Vox. Els serveis de seguretat de la institució han donat llum verda a l'acte de Vox després de concloure que no planteja problemes de seguretat -com sí van veure en la conferència prevista el febrer amb Puigdemont i Torra-. Puigdemont ha conclòs que el president del Parlament Europeu, el conservador italià Antonio Tajani, "es troba en campanya electoral" i "com que té por dels mals resultats" del Partit Popular Europeu, comença a "festejar els vots de la ultradreta espanyola".

En tot cas, ha remarcat, que "és important que, de cara a les eleccions, sapiguem exactament quina resposta donar a aquesta regressió democràtica d'una Europa en mans d'aquesta gent, gent com Tajani". El polític català ha recordat que no és la primera vegada que trepitja les instal·lacions del Parlament europeu, encara que sí és la primera vegada que ho fa després de l'exili a Bèlgica. El president ha estat convidat per l'eurodiputat de PDeCAT Ramon Tremosa, qui va organitzar al costat de Plataforma per la Llengua una exposició sobre el català que pretén denunciar que un idioma parlat per milions d'europeus no sigui oficial en la Unió Europea. L'exposició va ser inicialment suspesa pels serveis de l'Eurocambra a considerar que tenia un contingut "obertament polític" i era inadequada a pocs mesos de les eleccions generals a Espanya, però finalment va ser autoritzada després d'acceptar alguns canvis per rebaixar el seu perfil polític.

A l'acte han assistit la resta de polítics catalans exiliats de la Justícia espanyola a Bèlgica amb Puigdemont -Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig-. També hi eren eurodiputats nacionalistes com el flamenc Mark Demesmaeker (NV-A), Matt Carthy (Sinn Fein), Izaskun Bilbao (PNB) i Josep-Maria Terricabras (ERC). La presència de Puigdemont ha estat una incògnita fins a l'últim moment, perquè els organitzadors no van comunicar al Parlament Europeu el seu nom a la llista prèvia de convidats a l'exposició ni des de l'equip de l'expresident és va voler informar sobre la intenció d'acudir. Finalment, Puigdemont ha entrat amb normalitat a la seu de l'Eurocambra com a part dels convidats d'últim minut de l'eurodiputat Tremosa, després de presentar la seva documentació i passar amb normalitat els controls de seguretat habituals.

Pep Guardiola torna a comandar Anglaterra amb el City

Pas endavant del Manchester City de Pep Guardiola. Després d'un inici de temporada irregular comparant-lo amb la campanya passada, el conjunt de Guardiola torna a manar a Anglaterra. La temporada passada els sky blues van aconseguir el títol de la Premier League amb una exhibició de futbol permanent i també la Copa de la Lliga. I aquest any sembla que tornen a agafar el mateix camí perquè ja tenen al sac la Community Shield del mes d'agost i la Copa de la Lliga.
Després de l'última victòria del City, per la mínima al camp del Bournemouth, ha recuperat el liderat de la Premier. I tot això gràcies a una nova punxada del Liverpool de Jürgen Klopp, ferm líder fins aquesta jornada, que va empatar a res en el derbi contra l'Everton.
Guardiola Klopp Manchester City Liverpool EFE
EFE
Així Pep Guardiola torna a arrabassar-li el liderat a Klopp, la seva bèstia negra des que és a Anglaterra, i que ja ho va ser quan entrenava a Alemanya. Cop sobre la taula del City, que a falta de nou jornades i encara amb 27 punts en joc, ja comanda la competició més emocionant del món futbol.
Tres mesos perseguint
El nou rumb en el liderat de la Premier ha arribat just tres mesos després de l'últim canvi de papers. El City era el líder abans del Liverpool, just l'última vegada va ser el 5 de desembre de l'any passat, quan després de quinze jornades era primer amb 41 punts. Dos més que el Liverpool.

EQUIPS PJ G E P GF GC PTS
1 M. City 15 13 2 0 45 7 41
2 Liverpool 15 12 3 0 30 6 39

A la jornada 16 el City de Guardiola va perdre contra el Chelsea i va deixar escapar el liderat. Ara, catorze jornades després, l'ha recuperat.
El City és primer i a només un punt està el Liverpool. Però la lluita no s'acaba aquí ja que, tot i que a deu punts o més, segueixen a l'aguait el Tottenham, el Manchester United, l'Arsenal i el Chelsea.
Premier League: jornada 29

EQUIPS PJ G E P GF GC PTS
1 M. City 29 23 2 4 76 20 71
2 Liverpool 29 21 7 1 64 15 70
3 Tottenham Hotspur 29 20 1 8 56 30 61
4 Man. Utd 29 17 7 5 58 38 58
5 Arsenal 29 17 6 6 61 39 57
6 Chelsea 28 17 5 6 49 30 56

#FridaysForFuture: la revolució ecologista dels joves ja és ací

Manifestació de Fridays For Future a Alemanya. Fotografia: EFE/ Omer Messinger
El 18 de gener, tres estudiants de Biologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Girona van faltar a la classe de Fisiologia Animal per seure davant la delegació de la Generalitat amb cartells que demanaven polítiques efectives per a frenar el canvi climàtic. Eren els primers estudiants del país que seguien el Fridays For Future, un moviment promogut per la jove activista sueca Greta Thunberg que convoca vagues d’estudiants per a demanar un canvi de rumb dels governs en el terreny ecològic. ‘Per què hem d’estudiar per a un futur que potser no existeix?’, es demanen. L’octubre passat, les Nacions Unides van avisar que tan sols faltaven dotze anys per a arribar a una situació irreversible per al planeta. Van començar que eren tres estudiants, però set setmanes després ja són un centenar i s’han organitzat nuclis a diverses ciutats, com ara Barcelona, València, Palma, Tarragona  i Alacant. Els estudiants es coordinen per preparar plegats la vaga mundial que volen fer el 15 de març. ‘Volem que sigui el tret de sortida que faci gran el moviment’, explica a VilaWeb Roger Pallàs, un dels tres estudiants que van començar les vagues a Girona.

Qui és Greta Thunberg?

Rere Fridays For Future, hi ha Greta Thunberg, una activista sueca de 16 anys que l’agost de l’any passat va deixar d’anar a classe per protestar davant el parlament i demanar al seu govern polítiques efectives per a reduir les emissions de carboni, seguint l’Acord de París. L’estiu del 2018 va ser especialment calorós, cosa que a Suècia va causar una onada d’incendis forestals. Thunberg, que té la síndrome d’Asperger, no era capaç d’entendre com el govern del seu país no posava tots els esforços a combatre una crisi climàtica tan evident i devastadora.
‘Diari d’un judici polític’, per Josep Casulleras
Rebeu cada dia al vostre correu la crònica i l’anàlisi de tot allò que passa al Tribunal Suprem espanyol
A partir de les eleccions sueques del 9 de setembre, la jove activista va reformular la protesta per fer vaga els divendres. Va ser aleshores quan va néixer Fridays For Future i la protesta va començar a estendre’s arreu del món, principalment gràcies a la difusió de les concentracions a Instagram, Twitter i Facebook.
La influència de Thunberg la va portar a la Cimera pel Clima de les Nacions Unides, on va acusar els dirigents mundials de no fer res per a frenar el canvi climàtic per por de ser ‘impopulars’ de cara als electors. ‘Dieu que estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els robeu el futur a la cara’, els va dir. Després d’aquest discurs, que podeu veure a continuació, el moviment Fridays For Future va assolir una rellevància mundial.

Què es farà el 15 de març?

El 15 de març hi ha convocada la vaga global pel clima. A casa nostra, el moviment és a les beceroles i encara no han decidit quin format tindrà la protesta ni on es faran les manifestacions. De fa poques setmanes, els nuclis que hi ha pel país es coordinen per Telegram i Skype en una xarxa estatal que, alhora, manté relació amb els moviments d’altres països.
Tenen clar que volen que la protesta sigui transversal i no vagi lligada a cap color polític. És per això que han parlat amb col·lectius juvenils i associacions com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, l’Associació d’Estudiants Progressistes i el Sindicat d’Estudiants per aconseguir el seu suport.
L’objectiu d’aquests primers nuclis de Fridays For Future és convertir el 15 de març en l’espurna que encengui la metxa d’un gran moviment ecologista que sacsegi la societat com ho van fer els indignats el 2011 o el feminisme amb la gran vaga del 8-M de l’any passat.
Els organitzadors conviden als estudiants que demanin als adults de donar suport a la vaga: ‘Digueu-los de venir amb vosaltres, digueu-los que els necessiteu perquè pugueu tenir una oportunitat de sobreviure en el futur.’

Què demanen, ben bé?

El moviment Fridays For Future demana que es compleixin els Acords de París de l’any 2015 i es redueixin les emissions de carboni per mantenir l’increment de temperatura global ‘molt per sota dels 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials’. Tot i que el límit són els 2 graus, l’acord encoratja els països a esforçar-se per a limitar el creixement a 1,5 graus respecte als nivells preindustrials.
També es van comprometre a reforçar la capacitat de les societats per a afrontar les conseqüències del canvi climàtic i oferir als països en desenvolupament un ajut internacional per a l’adaptació.

On s’ha implantat?

Com hem dit, el primer nucli de Fridays For Future a casa nostra va sorgir a Girona a mitjan gener. El seu referent va permetre que un grup de joves de Barcelona que s’havien conegut en la Marxa pel Clima del 10 de novembre es reunissin per organitzar vagues estudiantils el divendres i concentrar-se davant el Palau de la Generalitat. El primer Fridays For Future que van convocar, ara fa dues setmanes, va reunir vora 150 persones, xifra que van mantenir divendres passat. ‘Tot ha anat molt de pressa i el dia 15 és a la cantonada’, explica Gemma Barricarte, estudiant d’Arquitectura. La setmana vinent faran una assemblea només per a preparar la gran vaga global. No tenen clar el recorregut, però pensen en una manifestació amb batucades i performances.
A València, unes cent cinquanta persones van participar divendres passat en la primera concentració, que es va fer davant la Generalitat. Els impulsors són una vintena d’estudiants de la Universitat de València, de la Politècnica i d’alguns instituts, però ara l’objectiu és crear nuclis de Fridays For Future a tots els campus. ‘Nosaltres tenim un problema i és que el 15 de març no hi ha classe perquè són falles’, explica Paula Espinosa, una de les impulsores. No podran fer la vaga, però sí que es concentraran davant la Generalitat. L’única diferència és que ho faran a les 11.00 i no pas a les 12.00, com a les altres ciutats, per no perdre’s la mascletada.
Hi ha algunes ciutats, com Palma, on la primera concentració serà el 15 de març mateix. L’organitzen unes trenta persones que s’han conegut després de l’oferiment de Cristina Minet –una noia que, de fet, va acabar els estudis fa uns anys– de fer de contacte de Fridays For Future per a coordinar el nucli impulsor. Encara no tenen clar si convocaran a la plaça de Cort o davant el Consolat de Mar, però ja mantenen converses amb els col·lectius d’estudiants per a assegurar l’èxit de la mobilització.

I a la resta del món?

Com es pot veure en el següent mapa, que podeu consultar amb més detall a la pàgina web de Fridays For Future, la protesta que Greta Thunberg va començar tota sola el 20 d’agost de 2018 s’ha estès als cinc continents.
Punts del món on hi ha nuclis organitzats de Fridays For Future. Font: Fridays For Future.
La importància del moviment ha fet que entri de ple al debat polític. A Bèlgica, les manifestacions ecologistes han estat multitudinàries i hi han emergit lideratges similars als de Thunberg, com el d’Anuna De Wever. La influència creixent del moviment ecologista juvenil va fer que la ministra de Medi Ambient flamenca, Joke Schauvliege, insinués que hi havia algun organisme secret que manipulava els joves. Concretament, va dir que els serveis d’intel·ligència belgues tenien evidències que les manifestacions pel clima eren ‘més que accions espontànies’. Els mateixos serveis d’intel·ligència la van desmentir i Schauvliege va acabar dimitint.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va haver d’intervenir en la polèmica per les paraules de la seva ministra d’Educació, qui havia dit que les reivindicacions no eren ‘cap justificació per a l’absentisme’, i va expresssar el seu suport al moviment. Tanmateix, va demanar als joves comprensió amb la velocitat en què s’apliquen les polítiques verdes. Alemanya s’ha marcat el 2038 com a any límit per a deixar de fer servir el carbó. Pocs mesos enrere, les paraules del primer ministre australià, Scott Morrison, demanant als joves d’estudiar més i ser ‘menys activistes’ havien aconseguit l’efecte contrari i van omplir els carrers de Sydney i Melbourne.

Greta Thunberg full speech at UN Climate Change COP24 Conference

diumenge, 3 de març del 2019

Badalona homenatja Enric Sió, el més pop dels dibuixants de còmic catalans


Enric Sió horitzontal exposicio
Enric Sió (1942-1998) va ser un badaloní que va excel·lir en l'art del còmic i ara la seva ciutat natal li ret homenatge. Sió va passar per publicacions mítiques, ben diverses, des del primer número de Cavall Fort (quan tenia tan sols 19 anys) fins al Rambla, passant per les franceses Pilote i Charlie Hebdo. Va ser el més internacional dels artistes catalans del sector i va participar en destacades publicacions franceses i italianes. Va ser l'autor d'àlbums mítics com Mara, però també va fer moltes feines en d'altres àmbits: va ser caricaturista de l'Avui, dissenyador d'Edicions 62, empresari del sector dels jocs de taula i fins i tot va llançar-se a una humorística fotonovel·la. I, no ho oblidem, va ser el responsable que l'Snoopy es comencés a publicar a Catalunya. Josep Maria Beà, un altre dels grans del còmic de la seva generació, deia: "Enric Sió no va ser un dels nostres. Va ser molt millor. Pel fet d'avançar-se dues dècades en el temps". L'exposició Enric Sió. El dibuixant que va trencar motllos, comissariada per Jordi Riera, ha estat organitzada pel Museu de Badalona i es mostra a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona. Es podrà veure fins al 14 d'abril i l'entrada és lliure.
0 rev mundo joven

Un artista modern

Allò que distingia a Sió d'altres dibuixants de la seva generació era la seva vocació de convertir el còmic en un art homologable a tots els altres. Sió va estar en contacte amb Umberto Eco, qui ja a mitjans anys 1960 havia reivindicat el còmic com a eina de la cultura de masses. El dibuixant de Badalona va ser l'autor del primer còmic per a adults amb crítica social en català, que va publicar a Oriflama (tot i que el projecte va acabar-se prematurament, perquè era massa atrevit per a la seva època). Però Sió també va ser un gran innovador a nivell tècnic: dibuixava sense separar les vinyetes, usava el color de forma molt atrevida (per influència de la cultura pop), incorporava referències pictòriques a les seves vinyetes, se situava ell mateix i la seva família com a personatges d'autoficció... Però potser va anar massa lluny per al públic del seu entorn: a Catalunya, Sió va ser sempre adorat pel món intel·lectual, però les seves obres no van arribar gaire lluny entre el públic.
entrada inauguració enric sio ajuntament badalona twitter
L'inici de l'exposició. Foto: Twitter @AjBadalonaBdn.

Sorgit de la factoria Bruguera

Enric Sió, com tants d'altres dibuixants catalans, va començar a treballar, de molt jove, a la "factoria Bruguera". I com molts d'altres va passar algun temps, al començament, fent de "negre", dibuixant historietes de caràcter bèl·lic o romàntic que no signava i que havien d'adaptar-se estrictament a les pautes del món editorial. Després de fer diverses col·laboracions editorials, en què deixava anar la seva creativitat, a finals dels anys 1960 va començar a publicar les sèries Aghardi Mara, unes historietes de creació pròpia, molt personals, on era evident la influència de la cultura pop. En aquest darrer àlbum, de forma molt atrevida, recorria a referents familiars. El 1974, fart de l'Espanya franquista, es va instal·lar a Milà, un centre molt actiu del món del còmic. Va treballar amb els millors professionals del sector, com Crepax, a França i a Itàlia, i no va tornar a Barcelona fins al 1979. Durant un temps va viure el boom del còmic per a adults (amb col·laboracions en revistes i editorials mítiques com Totem o Rambla), un gènere que ell sempre havia defensat. Però en poc temps el sector s'ensorraria. El 1984 va decidir deixar de publicar còmics "per la degradació del sector" i dedicar-se a d'altres coses.
panoràmica sala enric sio twitter ajuntament de Badalona
L'exposició. Foto Twitter @AjBadalonaBdn.

Combat contra la censura

Sió, des dels seus inicis, va tenir problemes amb la censura, sovint per l'alt contingut eròtic de les seves vinyetes (de fet, fins i tot va il·lustrar la seva particular i explícita versió de les memòries de Casanova). Entre els motius per sortir a l'estranger hi figurava, justament, la voluntat de poder crear lliurement. Els seus atrevits dibuixos van patir la censura contínua de les autoritats espanyoles. A Sió li agradava molt dibuixar noies nues (identificava la nuesa amb la llibertat), i els seus àlbums publicats a l'estranger havien d'aparèixer, a l'Estat espanyol, en "versió espanyola". S'havia de substituir algunes de les vinyetes més atrevides i gastar rius de tinta per vestir alguns dels seus personatges femenins. Però ni tan sols a Itàlia Sió aconseguiria alliberar-se de la censura. En alguns dels seus àlbums li van retallar escenes, com un expressiu petó lèsbic.
Obra Enric Sió 10

Ferm en les seves conviccions

Sió va manifestar sempre unes fermes conviccions catalanistes i antiautoritàries. Quan el règim franquista va ordenar les darreres execucions, el dibuixant va dibuixar una tira que s'acabava amb un tret contra un guàrdia civil (avui dia potser seria perseguit per això). Sió va publicar poc en català, perquè el món del còmic mai no ha estat gaire sensible en aquest sentit. Però va ser catalanista radical, molt proper a la Crida a la Solidaritat.

L'home que coneixia tothom

Enric Sió va treballar amb els grans del món del còmic: Guido Crepax, Sergio Toppi, Oski... Va estar en contacte, en projectes ben diferents, amb personatges molt heterogenis del panorama cultural català. El primer còmic el va elaborar amb la col·laboració d'Emili Teixidó. Va ser parella, entre d'altres, de Guillermina Motta, que li va inspirar el personatge principal d'Aghardi (Sió també va dissenyar una genial portada per al disc Visca l'amor!). Va treballar amb Andreu Martín, l'autor de novel·les negres, i van fer-se amics. Però també va col·laborar amb una editorial presidida per J.M. Castellet, en una revista dirigida per Juan Marsé i en un diari que duia Vicenç Sanchis. I va ser reconegut com a gran artista, en un temps en què el còmic no gaudia de la seva millor fama, per intel·lectuals de la talla de Terenci Moix.

El dibuixant de la gauche divine

Els qui el van conèixer coincideixen que Sió era un dandi, un senyor a qui li agradava presumir de nivell de vida i que conduïa un ostentós cotxe. Va mantenir estrets contactes amb la gauche divine i fins i tot va col·laborar amb una publicació de Bocaccio, una revista on s'hi reflectiria la "gent guapa" de la ciutat. Va ser representat per l'agència de Carme Balcells i va establir relació amb García Márquez, el més famós dels autors del boom llatinoamericà. I va ser membre dels cercles progressistes més chic de la ciutat.
Molt sio Twitter Ajuntament Badalona
L'exposició. Foto: Twitter @AjBadalonaBdn.

Contra el còmic marginal 

Sió sempre es va oposar a aquells que identificaven el còmic amb allò marginal (i especialment amb la revista Víbora). Creia que es podia fer un altre tipus de còmic, amb referents d'alta volada, i va arribar a pensar que va ser la baixa qualitat dels productes el que havia provocat l'ensorrament del còmic per a adults. Va intentar crear la seva pròpia revista de còmic, La Oca, una publicació que pretenia estimular la producció local de qualitat i alhora traduir títols clàssics. Però el projecte empresarial va fer fallida i només van arribar-se a publicar quatre volums. De fet, l'obra de Sió entronca molt més amb el còmic que es fa en l'actualitat que amb el que triomfava en la seva època.

Obra Enric Sió 37

Reivindicació d'un llegat

L'exposició Enric Sió, el dibuixant que va trencar motlles, vol reivindicar el llegat de Sió, a Badalona, però també molt més enllà, tot reivindicant la seva dimensió d'artista amb ressò internacional. Fer-ho amb una exposició era tot un desafiament: costa fer exposicions sobre còmic. És difícil donar prou relleu a les petites vinyetes. I a vegades perden molt quan s'amplien i es presenten desvinculades del conjunt. Per altra banda, Sió va excel·lir en diversos camps, i era difícil oferir una panoràmica global de la seva vida (en la que fins i tot hi ha molta obra no signada). L'exposició resol amb enginy aquest problema. Dona més protagonisme al dibuixant que a la seva obra i ens ofereix excel·lents tastets de les diferents facetes artístiques de Sió. Però pateix d'una certa dispersió i, en ocasions, d'un excés de volum d'informació, i per això el catàleg és essencial per acabar de conèixer a un home que va avançar-se al seu temps.