L’estat espanyol prepara una estratègia per a manipular el relat del judici contra l’1-O
El Suprem també sembla que vol destinar personal a influir entre
els corresponsals internacionals que cobreixin el judici oral contra els
presos
Quan Josep Borrell
va començar a ocupar la cartera d’Afers Estrangers espanyola, no va
dubtar a reconèixer que l’independentisme català havia sabut imposar el
seu discurs a escala internacional. En una franquesa difícil de
presenciar en Borrell –i que també li va servir per a criticar el
ministre sortint–, va afirmar que la imatge d’Espanya havia estat ‘seriosament danyada sobretot a Europa i al món anglosaxó’;
i que la ‘propaganda’ de l’independentisme català l’obligava a dedicar
part del seu temps i energia a corregir aquest missatge. És a partir
d’aquesta necessitat que s’ha d’interpretar la campanya que prepara el govern espanyol, i concretament, el Ministeri d’Afers Estrangers, per a combatre el discurs de l’independentisme i de les defenses dels presos polítics en el judici a l’1-O.
Aquesta ofensiva que tant esbombava Borrell, la comandarà Irene Lozano, secretària d’estat de l’Espanya Global. Aquesta institució és la versió socialista de la Marca Espanya –com ho demostra el nom de la seva web–, de la qual, per a acabar-ho d’adobar, formen part
institucions com els ajuntaments de València i Barcelona i el FC
Barcelona. Ex-diputada del PSOE i rescatada per Pedro Sánchez durant la
seva campanya, Lozano treballa d’ençà del mes d’octubre passat difonent
els avantatges i les oportunitats que ofereix l’estat espanyol.
Però ara, amb el judici a tocar, se centra exclusivament a
contrarestar ‘la desinformació independentista’, perquè, segons paraules
de Lozano, ‘quan la desinformació trenca la convivència, la democràcia
és amenaçada’. I no dubta a definir el procés de ‘fake news gegantina’. Josep Borrell saluda Irene Lozano després d’haver estat nomenada secretària d’estat de l’Espanya Global (fotografia: EFE).
Aquestes declaracions evidencien la preocupació de l’estat espanyol
per la manera com es difondrà el judici a escala internacional. De fet,
Lozano no se n’amaga i ahir reconeixia: ‘La reputació d’Espanya és per
primera vegada una política d’estat.’ Ahir era a Brussel·les, on es va
reunir amb Margaritis Schinas, portaveu de la Comissió Europea, i Jaume
Duch, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu.
Aquest darrer és una peça important en la maquinària de l’estat espanyol
per a mitigar l’efecte del procés a l’eurocambra, com explicava aquest article de Josep Casulleras.En el periple per a defensar la reputació espanyola, avui anirà a
Londres, on demanarà als residents espanyols que s’afegeixin a la
promoció d’una ‘Espanya democràtica, moderna, solidària, profundament
europeista i preparada per a contribuir a la governança global’, segons
que ha dit.
El Suprem també vol explicar-se
El poder judicial espanyol, concretament el Tribunal Suprem,
també es prepara per combatre el discurs independentista durant el
judici oral. Vol defensar la seva reputació, malmesa després del cop
etzibat per la justícia belga i l’alemanya, que li van denegar les
euroordres sobre els exiliats. Fonts d’algunes defenses dels acusats
expliquen a VilaWeb que el tribunal podria destinar personal a atendre
els mitjans internacionals que tinguin dubtes sobre el procediment. TV3,
fins i tot, precisa que preparen un argumentari en anglès i en francès
per a repartir entre els corresponsals.
‘És curiós perquè sempre són la defensa i l’acusació, que volen donar
la seva versió. En aquest judici veurem com el tribunal es defensa
davant la premsa’, explica una font dels advocats defensors. Aquesta
preparació del Suprem espanyol fa entenedores unes declaracions de
Lozano: ‘Em consta que el poder judicial està molt ben preparat per a
explicar a la premsa espanyola i estrangera què passa de debò, en termes
jurídics i tècnics, perquè és previsible que tractin de desinformar, de
fer males interpretacions de qüestions processals per augmentar el
victimisme.’ Així doncs, la batalla pel relat internacional es preveu
intensa durant els tres mesos que durarà el judici.
Junqueras: ‘Ni plors ni laments, no vull veure mai més la derrota als vostres ulls’
El president d'ERC ofereix una conferència virtual davant 2.500 persones pocs dies abans de començar el judici
Holograma d'Oriol Junqueras ahir a l'acte del Palau Sant Jordi de Barcelona.
Poques hores abans de ser traslladat a presons espanyoles, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va oferir ahir una conferència política
virtual al Palau Sant Jordi Club de Barcelona. 2.500 persones es van
aplegar en un vespre barceloní fred per escoltar el discurs del
vice-president tancat a la presó. Junqueras va parlar els minuts inicials a través d’un holograma
enregistrat prèviament, que va ser la imatge del vespre. Però les seves
paraules van arribar per mitjà de sis persones vestides de negre que
van posar veu a un discurs de cinquanta minuts molt ben travat. Van
parlar Roger Junqueras, Empar Moliner, NajatDriouech, Joan Ignasi Elena, Ernest Maragall i Diana Riba. I a la fila zero van escoltar atentament Eduard Pujol, Marcel Mauri, Carles Riera, Elisenda Alamany i més representants polítics del país.
Finalment el discurs va incloure, tot i els consells del seu advocat Andreu Van DenEyne, una referència explícita a la desobediència civil
que acontentarà els independentistes més abrandats: ‘Si cal apostarem
per la via de la mobilització massiva i la desobediència civil, com ens
han ensenyat grans líders i referents de la pau i dels drets a escala
mundial com Martin Luther King i Mahatma Gandhi. I com ja vam
exemplificar l’1 d’octubre.’ El text incloïa alhora aquest desig de
futur, que acontentarà els independentistes menys decidits: ‘Creiem que
el millor instrument és un referèndum, un referèndum
que ha de ser reconegut per la mateixa ciutadania i verificable a escala
internacional.’ Aquí es va fer silenci i tot. La resta del discurs es
va moure entre aquests dos extrems, i va girar més entorn del dret
d’autodeterminació que no pas entorn de la independència.
Fos com fos, Esquerra va fer ahir un acte de força. A la sala del
Sant Jordi Club, plena de gent, hi havia més de seixanta periodistes
acreditats –sobretot catalans i espanyols– i les cadenes de televisió
retransmetien en directe un acte polític. No gaires partits poden
fer-ho, això. L’acte era impregnat en alguns moments d’emoció positiva,
certament, però al final va quedar definit també pel color negre dels
sis ponents. Al capdavall, manava la tristesa d’escoltar les paraules
d’un home tancat a la presó d’una manera injusta. El discurs llegit és
molt més optimista que no pas el discurs escoltat, en què l’absència es
nota, i es nota molt.
El discurs
El discurs va començar amb l’aparició estel·lar d’un holograma
d’Oriol Junqueras que va obrir amb aquestes paraules: ‘Bona tarda, sóc
l’Oriol Junqueras, fill d’una infermera i d’un professor d’institut,
casat amb una gran dona i pare de dos menuts, el Lluc i la Joana. I
avui, us parlo des d’una cel·la de la presó de Lledoners, a través d’una
pluralitat de veus estimades.’
El to emotiu va sobrevolar les catorze planes del text, tot i que en
algun moment va haver-hi paràgrafs més propis de discurs polític cru i
nu. De fet, una manera de resumir-ho és veure en quins punts la
concurrència va aplaudir i quan hi hagué els dos moments de silenci.
Silencis colpidors. El text era ple de paràgrafs emotius, més que no pas
polítics.
De silencis, n’hi va haver dos. El que descrivíem al primer paràgraf,
sobre la necessitat d’un referèndum reconegut per la ciutadania, i
aquest: ‘Fa temps que ens trobem immersos en un debat, lògic i
comprensible, sobre com hem de recórrer aquest camí. Caldria evitar,
però, confondre el futur desitjable amb el futur immediatament factible.
I això vol dir ser conscient del moment i context que vivim. Tracem el
camí factible, doncs.’ Tota l’emoció va morir en els caps freds dels
assistents.
En molts moments, el públic va aplaudir, emocionat per les paraules
de record de Junqueras adreçades als exiliats i a la resta de presoners,
unes paraules d’una intensitat especial. Però d’aplaudiments n’hi hagué
en molts altres paràgrafs, com ara aquests:
«Sento que no només no he fet res de què hagi de penedir-me, sinó que
us vull dir que me’n sento legítimament orgullós, molt orgullós. Perquè
ser lleial a un mandat democràtic, voler que la gent d’aquest país
decideixi lliurement i democràticament què vol ser, em sembla que és
l’ABC de qualsevol demòcrata. I sí, ho tornaria a fer.»
«Sóc fill d’un barri del Baix Llobregat on les barraques dels més
desfavorits s’amuntegaven. I aquells fills i filles de les barraques són
la meva gent, la nostra gent.»
«L’1-O ens va permetre saber que la gent estava disposada a
jugar-s’ho tot per tal de defensar el referèndum per a decidir el nostre
futur polític.»
«Nosaltres som un poble de pau i de diàleg, sempre ho hem estat i sempre ho serem.»
«Només és qüestió de temps que el règim acabi caient.»
«Barcelona ha de tornar a ser el referent mundial de la lluita per la llibertat.»
«Aquest poble ha perdut la por.» Idees profundes i polítiques Però potser els moments més interessants del discurs van ser en
la part llegida per Joan Ignasi Elena, que, sense rebre aplaudiments,
eren profunds. Per exemple, quan va dir:
«Assumim la presó com una passa més per a aconseguir la llibertat.»
O bé:
«Estem disposats absolutament a tot, sempre de manera pacífica, per
defensar la democràcia i que els ciutadans de Catalunya, tots, puguin
decidir el futur del país.»
La part més política del text va ser aquella en què Junqueras va assenyalar una possible estratègia a seguir:
«Cal que l’economia dels catalans i les catalanes depengui, cada cop menys, dels oligopolis del règim.
Cal que a l’exterior es conegui més i millor el retrocés generalitzat de les llibertats a Espanya.
Cal enfortir l’associacionisme allà on és dèbil, perquè tenim
evidència que allà on les associacions són fortes la capacitat
desinformativa del règim és menor.
Cal lluitar contra les desigualtats, perquè és de justícia i perquè
les forces contràries al dret a decidir s’enforteixen en els seus
extrems. Calen aliances i confiances amb totes les forces
antiautoritàries de Catalunya, de l’estat espanyol i d’Europa, començant
pel feminisme.
I cal que l’independentisme s’assembli cada cop més a la societat que aspira a representar.»
La part final del discurs va ser especialment intensa d’escoltar, en
una sala plena, vestits negres a l’escenari i paraules com aquestes:
«Heu d’estar contents perquè cal que visquem la repressió que estem
patint com una etapa necessària cap a la victòria i com la prova més
evident que no estem lluny de guanyar. […] Finalment, escolteu bé què us
dic, a les portes d’un judici sumaríssim, d’un judici que no serà just,
d’un judici que suma peticions fiscals de centenars d’anys de presó: ni
plors, ni laments; no vull veure mai més la derrota als vostres ulls,
en cap de les persones que us estimeu el país i la vida, que us estimeu
la gent, que estimeu la justícia i la llibertat, que voleu un futur
compartit i decidit per tots i cadascun de nosaltres. I recordeu: som la
llavor de totes les victòries!»
Uns crits de ‘Llibertat! Llibertat’, i de ‘Independència!’ van
precedir l’himne nacional cantat per una concurrència que va venir a
escoltar un discurs molt intens per a ser llegit, però més dur
d’escoltar.
Un guisat que pots fer d’un dia per l’altre i encara hi guanya
Ingredients: (per a 4 persones)
1 kg de capipota bullit
600 g de cigrons per a coure o 1 kg de cigrons bullits
1 tros de pernil d’uns 150 g
100 g de xoriç (si agrada)
1 ceba grossa
3 grans d’all
julivert
3 tomàquets grossos per a ratllat
1 gotet de vi blanc
oli, sal, pebre negre, pebre vermell, una fulla petita de llorer
Per a fer la picada:
80 g d’ametlles i avellanes barrejades (dotze de cada)
2 galetes Maria
Elaboració: Posem els cigrons en remull durant dotze hores amb una mica de sal, abans de coure.
Després, fem bullir els cigrons un parell d’hores a foc mitjà, mirant que no deixin de bullir en cap moment.
En una cassola de ferro colat o de fang, amb un raig
d’oli, sofregim els alls a trossets amb la ceba tallada fina. Quan la
ceba sigui transparent, afegim el pernil tallat a trossets petits i el
xoriç, també a trossets. Hi tirem el vi, i tot seguit els tomàquets
ratllats i una fulla petita de llorer.
Mentrestant, rentem la careta i la tallem a trossos petits i l’afegim al guisat.
Un cop cuit, escorrem els cigrons (desarem una mica de suc) i els posem a la cassola.
Preparem la picada: en un morter posem un gra d’all, les
avellanes, les ametlles, les galetes i una mica de julivert. Ho piquem
tot i ho desfem amb una mica de suc dels cigrons. Tirem la picada al
guisat. Ho salpebrem i ja ho podrem servir.
‘El Llibre del Coc’ culmina la col·lecció de receptaris catalans medievals
Els receptaris mostren l'existència d'una cuina catalana de 200
anys d'història amb una base gastronòmicament homogènia
Una edició crítica i contextualitzada del ‘Llibre del Coc‘, el primer llibre de cuina imprès a la península Ibèrica, l’any 1520, escrit pel ‘mestre Robert‘, cuiner del rei Ferran I de Nàpols, completa la col·lecció de quatre receptaris històrics de cuina catalana.
Els altres tres receptaris publicats fins ara, per ordre cronològic,
han estat el ‘Llibre del Sent Soví’, el ‘Llibre d’Aparellar de Menjar’ i
el ‘Llibre de Totes Maneres de Potatges’.
La col·lecció, fruit de la col·laboració entre el restaurant ‘7
Portes’ de Barcelona, l’Obra Social ‘la Caixa’ i l’Editorial Barcino, té
com a objectiu la divulgació de la història de la gastronomia catalana a
partir de l’anàlisi i la publicació dels seus receptaris més
significatius, tant en català antic com en català modern.
El ‘Llibre del Coc’, l’únic dels quatre volums amb autor conegut,
culmina l’època gastronòmica medieval i entreveu l’etapa del
renaixement, ha explicat avui en la presentació del volum Francesc Solé Parellada, propietari del ‘7 Portes’.
El llibre es va escriure en català a Nàpols i l’edició més antiga que
es coneix és la del 1520, publicada per un impressor de Barcelona. Cinc
anys més tard es va fer una traducció al castellà amb el nom de ‘Libro
de lo guisados de Ruperto de Nola’, que és també el primer volum conegut
de cuina escrit en castellà.
De l’anàlisi del llibre feta pel grup d’investigació creat per
revisar els quatre receptaris, s’ha conclòs que de les 215 receptes del
‘Llibre del Coc’, 159 ja apareixien en els tres anteriors, i que
únicament 56 són noves, la majoria d’inspiració francesa i italiana.
El ‘Llibre del Coc’ va tenir un èxit espectacular en l’època i es van
arribar a imprimir 7 edicions en català i 10 en castellà ‘fet que
suposa una quantitat de llibres extraordinària i un autèntic best seller
al segle XVI’, ha ressaltat Antoni Riera, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Barcelona.
El llibre es considera com una frontissa entre la cuina medieval i la
cuina del renaixement, ja que explica la preparació de plats de llarga
tradició medieval encara molt vigents al costat d’adaptacions als nous
gustos i procediments més refinats del renaixement.
Entre les receptes d’aquest llibre figuren les de ‘Capó armat’,
‘Pularda rostida amb salsa d’ametlles’, ‘Potatge de calamars i de
sípies’, ‘Albergínies en cassola’, ‘Carbasses a la morisca’, ‘Arròs amb
caldo de carn’ o les postres ‘Taronges de Xàtiva’.
El llibre identifica el mestre Robert com el cuiner del rei Ferran de
Nàpols, i encara que en aquest regne hi va haver dos sobirans amb
aquest nom, tot sembla indicar que es tractava de Ferran I, fill natural
d’Alfons el Magnànim, que va regnar entre els anys 1458 i 1494.
Després de l’anàlisi i publicació d’aquests quatre volums de cuina
medieval, els investigadors han conclòs que aquests receptaris mostren
l’existència d’una cuina catalana de 200 anys d’història amb una base
gastronòmicament homogènia que va evolucionant cap a una major
sofisticació.
Amb la publicació del ‘Llibre del Coc’ s’ha tancat el període dels
receptaris de l’època medieval i ara la col·lecció se centrarà a
l’estudi dels que van sorgir entre el segle XVI i principis del XIX,
molts d’ells vinculats a ordes religiosos.
El xató és un plat aparentment senzill, però al Penedès i el Garraf la recepta varia segons el municipi
Som al bell mig de l’hivern i a la zona del Penedès i del Garraf això vol dir que la temporada del xatóarriba al seu punt àlgid. De fet, aquest cap de setmana es fa al Vendrell la xatonada popular,
una festa on es premia i es degusta el millor xató casolà. En total, se
serviran més de dues mil racions d’aquest plat elaborat a base
d’escarola, condimentat amb salsa romesco i complementat amb olives,
tonyina, anxoves i bacallà.
Però la recepta del xató,
tot i semblar aparentment senzilla, té moltes variants i diversos pobles
se’n disputen la paternitat. En general, els ingredients que formen la
base del plat són els mateixos i la cosa que varia de poble a poble és
la salsa. Així, el xató de Sitges no és ben igual que el de Vilanova i la Geltrú i tampoc té exactament el mateix gust que el que es fa a Vilafranca del Penedès.
Diuen que l’origen del xató se situa en el món del vi. De fet,
aixetonar la bóta vol dir posar-li una petita aixeta a través de la qual
es pot tastar el vi novell. Com que és un procés que es fa entre els
mesos de gener i febrer, aquest ritual tradicionalment s’acompanyava de
menges típicament hivernals. Per això la base és l’escarola i es
complementa amb productes salats –peixos i olives– condimentats amb una
salsa especial protagonitzada per les hortalisses i els fruits secs.
Aquestes són les cinc receptes principals:
Calafell
Ingredients per al plat:
2 peces d’escarola, 120 grams de bacallà esqueixat, 120 grams de tonyina, 4 filets d’anxova, 80 grams d’olives arbequines.
Ingredients per a la salsa:
100 grams d’ametlles, 100 grams d’avellanes, la polpa d’un pebrot de
romesco escaldat, 1 llesca de pa fregit, 5 grans d’all escalivats, mig
gra d’all cru, 2 tomacons, 250 centilitres d’oli d’oliva, sal, vinagre,
pebre blanc i pebre vermell al gust.
Preparació:
S’agafa un morter, s’hi posa sal i es van trinxant d’un en un i en
aquest ordre: les ametlles, les avellanes i els alls fins a aconseguir
una pasta ben fina. Tot seguit, s’hi afegeix el pebrot de romesco, el pa
fregit, el pebre vermell i el pebre blanc. Finalment, els tomacons,
l’oli i el vinagre. Una vegada acabada, la salsa es barreja amb
l’escarola ben neta i escorreguda i es deixa reposar unes hores.
A l’hora de servir, el plat es decora amb el bacallà esqueixat, la
tonyina, els filets d’anxova i les olives arbequines. I ja es pot
menjar, sempre acompanyat de truites de carxofes, de fesols o de
botifarra negra, entre més.
El Vendrell
Ingredients per al plat:
2 peces d’escarola, 120 grams de bacallà esqueixat, 120 grams de tonyina, 4 filets d’anxova, 80 grams d’olives arbequines.
Ingredients per a la salsa:
100 grams d’ametlles, 80 grams d’avellanes, 1 nyora escaldada, 1 llesca
de pa fregit, mig bitxo, mitja ceba escalivada, mitja cabeça d’alls
escalivada, 3 tomacons escalivats, oli, sal, vinagre, pebre blanc i
pebre vermell dolç al gust.
Preparació:
S’agafa un morter, s’hi posa sal i es van trinxant d’un en un els
elements següents i en aquest ordre: ametlles i avellanes (fins a
aconseguir una pasta ben fina). Tot seguit, la ceba, la nyora
(prèviament escaldada i sense pell), el bitxo, el pebre vermell, un
polsim de pebre negre i el pa fregit. Finalment, els alls, els tomacons,
l’oli i el vinagre. Una vegada acabada, la salsa es barreja amb
l’escarola ben neta i escorreguda i es deixa reposar unes hores.
A l’hora de servir, el plat es decora amb el bacallà esqueixat, la
tonyina, els filets d’anxova i les olives arbequines. I ja es pot
menjar, sempre acompanyat de truites de carxofes, de fesols o de
botifarra negra, entre d’altres. El xató del Vendrell es pot acompanyar amb truita.
Sitges
Ingredients per al plat:
2 peces d’escarola, 100 grams de bacallà esqueixat, 100 grams de tonyina, 2 seitons, 100 grams d’olives arbequines.
Ingredients per a la salsa:
100 grams d’ametlles, 60 grams d’avellanes, 4 nyores escaldades, 2
seitons, 2 grans d’all, 2 o 3 llesques de pa fregit, mig bitxo, oli, sal
i vinagre al gust.
Preparació:
En un morter, es trinxen les ametlles, les avellanes, els seitons
dessalats, els grans d’all, la polpa de les nyores, el bitxo, les
llesques de pa fregit, el vinagre i la sal, i es va lligant amb l’oli
d’oliva.
Per un altre costat, es netegen, es remullen i es trossegen les
escaroles. També es dessala el seitó, s’esqueixa la tonyina i el bacallà
i tot plegat s’afegeix al recipient de l’escarola. S’hi aboquen les
olives i finalment la salsa ben lligada. Cal barrejar bé tots els
ingredients perquè quedin ben impregnats de la salsa. El plat es
presenta com un castell d’escarola.
Vilafranca del Penedès
Ingredients per al plat:
Entre 2 i 3 peces d’enciam o escarola, 600 grams de bacallà remullat i
esqueixat, 250 grams de tonyina, 12 filets d’anxova, 200 grams d’olives
arbequines.
Ingredients per a la salsa:
4 grans d’all escalivats, 4 grans d’all crus, 1 bitxo petit, 2
cullerades de pebre vermell dolç, 3 galetes tipus maria, 4 llesques de
pa torrat, mig litre d’oli d’oliva, 1 decilitre de vinagre, sal al gust.
Preparació:
Es posa en remull el bacallà i la tonyina. Es renten bé tots els altres
ingredients. Després s’agafa un morter i s’hi trinxen els alls, el
bitxo, el pa torrat i les galetes, afegint-hi pebre vermell, oli,
vinagre i sal. Es barreja tot plegat i es remena bé. És recomanable
preparar-ho el dia abans i guardar-ho a la nevera. La salsa s’afegeix al
mateix moment de servir el plat. Tots els ingredients necessaris per a fer xató a l’estil de Vilafranca del Penedès.
Vilanova i la Geltrú
Ingredients per al plat:
2 peces d’escarola, 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat, 150 grams
de tonyina esqueixada i dessalada, 18 filets de seitó, olives
arbequines i negres al gust.
Ingredients per a la salsa:
Entre 2 i 4 grans d’all, 35 peces d’ametlles, 12 peces d’avellanes
torrades, 8 nyores escaldades, molla de pa xopa de vinagre, sal i oli a
voluntat.
Preparació:
Es piquen els grans d’all en un morter amb sal. Un cop ben aixafats,
s’hi afegeixen les ametlles i les avellanes i es treballa fins que tot
plegat formi una pasta homogènia. Raspar la part interior de les nyores
escaldades i afegir la polpa obtinguda al morter. Una vegada tot
homogeneïtzat, posar-hi la molla de pa i seguir remenant mentre s’hi
afegeix l’oli de mica en mica.
En una safata, es col·loca I’escarola ben escorreguda i s’hi afegeix
un xic de salsa, es remena bé i se serveix als plats. S’acompanya amb la
tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. La recepta del xató de Vilanova i la Geltrú barreja olives negres i arbequines.
La Fira de la Candelera de Molins de Rei: una oportunitat de tastar la coradella
La fira és un dels esdeveniments més importants del poble i hi participen més de 900 expositors
Durant tot el cap de setmana es fa a Molins de Rei la Fira de la Candelera.
És un dels esdeveniments més importants del municipi, tant per
l’antiguitat – ja fa 168 anys que es fa– com pel trànsit que implica:
rep més de 300.000 visitants i la formen més de 900 expositors repartits
per diversos espais del poble. Per això, pel caràcter multidisciplinari
de les activitats que acull, es coneix popularment com la ‘fira de
fires’.
Tot i que va començar com una fira de caràcter agrari, actualment
s’hi poden trobar expositors d’àmbits tan diversos com ara
l’agricultura, l’automobilisme, l’alimentació i l’artesania. Però la
Fira de la Candelera no acaba al recinte firal. Durant tot el cap de
setmana s’han organitzat activitats lúdiques, com ara el pregó amb què
s’inicia l’esdeveniment, les jornades agràries, el típic esmorzar de
traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles
teatrals, etc.
Una oportunitat per a tastar la coradella
La gastronomia és un altre dels reclams de la Fira de la Candelera.
Al recinte firal hi ha un espai destinat a la degustació de vins i als
maridatges amb altres productes, com ara formatges o embotits. Però si
hi ha una menja estrella de la Fira de la Candelera, és la coradella,
un estofat de menuts de xai que antigament menjaven els traginers per
esmorzar. I com que Molins de Rei és un poble tradicionalment emplaçat
en un anar i venir de comerciants i transportistes, la menja va
esdevenir emblemàtica de la vila.
Actualment, és difícil tastar la coradella fora dels dies de la fira,
però mentre dura, hi ha diversos restaurants del poble que n’ofereixen.
A més, l’any passat va començar una campanya per a modernitzar-la i
animar la gent a fer-ne a casa. Per això se’n va llançar una versió
embotida que es pot trobar en restaurants i comerços i també un
receptari amb diverses versions del plat: amb forma d’hamburguesa, com a
farcit d’uns raviolis, guarnint una coca de recapte, barrejada en un
arròs de muntanya, acompanyant un cus-cus…
28.01.2019 21:50
