Guia de la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre del 2018: ‘Fem la República Catalana’
Tot allò que cal saber sobre la mobilització de la Diada convocada per l'ANC i Òmnium Cultural
La Diada d’enguany, sota el lema
‘Fem la República Catalana’, serà una onada gegant que unirà la plaça de
les Glòries de Barcelona amb sael palau Reial. L’organització demana
als manifestants que siguin al seu tram a les quatre de l’horabaixa. A
les 17.14 es demanarà silenci a tothom i un coet marcarà el tret de
sortida de la ‘gran onada’, que començarà al tram 37, a la cantonada del
carrer de Castillejos amb
l’avinguda Diagonal. Els voluntaris de l’entitat, amb unes banderoles de
color de corall, marcaran el ritme de l’onada. Una volta hagi passat,
l’ANC demana als manifestants que cridin i protestin per a reclamar el
mandat del primer d’octubre. Com inscriure-s’hi?
L’ANC ha obert una pàgina web
perquè els manifestants es puguin inscriure a la mobilització. Com cada
any, s’ha dividit la manifestació en trams, concretament, 37. A la web,
hom pot triar a quin vol anar. A més, l’entitat ofereix un mapa amb
dades sobre ocupació per a garantir que els manifestants es
distribueixin de manera equitativa per tot el recorregut. Per reservar
una plaça d’autocar, cal posar-se en contacte amb la territorial
corresponent.
<span
data-mce-type="bookmark" style="display: inline-block; width: 0px;
overflow: hidden; line-height: 0;"
class="mce_SELRES_start"></span>
A banda, també és possible d’insciure-s’hi telefònicament trucant
al 93 655 98 57. Els horaris d’atenció són de dilluns a divendres de
10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00. L’ANC també resol possibles dubtes per
correu electrònic (dubtes11s@assemblea.cat).
De moment, més de 200.000 persones ja s’han apuntat a la
mobilització, però l’entitat ha fet una crida perquè la gent s’hi
continuï inscrivint. ‘Hem d’omplir tots els trams per fer possible la
gran onada’, demanen. L’ANC també ha informat que s’han venut més de
220.000 samarretes i ja hi ha 800 autocars plens per a portar
manifestants a Barcelona.
L’entitat explica la mobilització en aquest vídeo:
El podeu veure a continuació d'aquest article:
Un nou vídeo promocional vol retratar el lema imprès en cadascuna de les
samarretes que portaran els assistents a la diada ‘Directes al cim’.
Juntament amb el vídeo, l’ANC explica: ‘Sabíem que el camí no era fàcil.
Que trobaríem obstacles. Però també sabem que mai no hi havíem estat
tan a prop. Perquè sempre hi hem cregut, ara cal continuar!’
El podeu veure a continuació d'aquest article:
L’ANC també vol aprofitar la mobilització per internacionalitzar el
procés polític i explicar-lo al món. Els vídeos promocionals s’han
substitulat en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i italià, i l’entitat promou les etiquetes #BuildingTheCatalanRepublic i #FemLaRepúblicaCatalana.
El podeu veure a continuació d'aquest article:
Hem de sortir al carrer aquest Onze de Setembre per demanar que es faci
efectiu el mandat del primer d’octubre. Que tots els qui van sortir a
votar ens acompanyin; la societat organitzada ha empès per arribar fins
aquí, conjurem-nos col·lectivament per acabar la feina, fer el cim d’una
vegada’, diu la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.
El recorregut
La manifestació començarà previsiblement a les 17.14, com ha estat
habitual aquests últims anys. El recorregut serà aproximadament del
Palau Reial a la plaça de les Glòries, tot i que l’ANC avisa que podria
haver-hi canvis a mesura que s’acosti la data. S’ha descartat de fer
passar la manifestació per les presons on són reclosos els presos
polítics perquè, segons els organitzadors, les mobilitzacions per a
reclamar-ne l’alliberament ‘seran continuades’.
Les samarretes
Les samarretes, fetes al país, seran de color corall, el color de les
brides de les urnes del primer d’octubre. De fet, el referèndum –’el dia
que vam guanyar’–, ha estat el fil argumental de la campanya d’estiu i
també serà el de la Diada. A la samarreta, també hi apareix el perfil
d’una de les muntanyes més emblemàtiques, el Pedraforca: ‘Som molt més amunt que quan vam començar i en el trajecte hi ha obstacles. I entre
les fites aconseguides, en destaca una, el referèndum del primer
d’octubre. Hem aconseguit exercir el dret d’autodeterminació i ara hem
de fer cim’, deia la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie. Les
samarretes es poden comprar a la botiga de VilaWeb. El lot de la Diada també es pot adquirir a la seu de l’ANC.
Presentem la samarreta basada en els colors de l’urna del Referèndum de
l’1 d’octubre que portarà el seu esperit a la Diada per la República
que farem a la Diagonal de Barcelona. Està feta a Catalunya #FemLaRepúblicaCatalana
L’espot de manifestació La mobilització també té un vídeo oficial. ‘No permetis que
ningú silenciï la teva veu. Aquest Onze de Setembre, reclama el mandat
de l’1-O’, diu. Al vídeo, s’hi intercalen imatges de les càrregues
contra el referèndum amb imatges de la votació i de la vaga general del 3
d’octubre. ‘Perquè ens la vam jugar i vam guanyar. Ara fem la República
catalana. Depèn de nosaltres que sigui realitat’, diu la veu en off.
No permetis que ningú silenciï la teva veu. Aquest 11 de setembre,
reclama el mandat de l'1-O. Depèn de nosaltres que sigui realitat. Inscriu-te a la Diada per la República catalana http://diada.assemblea.cat#FemLaRepúblicaCatalana
La Festa per la Llibertat d’Òmnium Òmnium Cultural, per la seva banda, organitza la Festa per la
Llibertat, que es farà al Passeig Lluís Companys de Barcelona durant tot
el dia, de les 10 del matí i fins a les 11 del vespre. La jornada
d’enguany estarà marcada per l’absència del president de l’entitat,
Jordi Cuixart, que fa gairebé onze mesos que és a la presó preventiva. I
es reclamarà la llibertat dels presos i exiliats. Per Cuixart, la
Diada, el clam per la llibertat, ‘ha de fer la volta al món’.
Durant el matí hi haurà activistats infantils i familiars. A la tarda, en canvi, la festivitat serà de caire més juvenil. A les 18:30
h, la Balkan Paradise Orchestra donarà el tret de sortida als concerts.
Després pujarà a l’escenari Zoo i, tancarà la jornada, Macaco.
Un any de l'aprovació de les lleis que no van servir per desconnectar Catalunya
Els dies 6 i 7 de setembre de 2017 el
Parlament vivia dues sessions maratonianes i de molta tensió a
l'hemicicle que van simbolitzar l'inici del xoc amb l'Estat
perACN
02/09/2018
08:36
| Actualitzat a 02/09/2018 10:07
elMón
El Parlament aprova la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República | Jordi Borràs
Els dies 6 i 7 de setembre farà un any de l'aprovació de les lleis de la Transitorietat Jurídica i el Referèndum de l'1-O.
Dues normatives que el Parlament va aprovat just en l'inici del curs
polític 2017-2018, i que havien de servir per desconnectar Catalunya de
l'Estat, en cas que el 'sí' superés el 'no' en el referèndum de l'1-O.
Dues jornades maratonianes al Parlament, amb molta tensió -dins i fora
l'hemicicle- i incertesa, que van simbolitzar l'inici del xoc amb
l'Estat. L'executiu espanyol de Mariano Rajoy i el Tribunal
Constitucional (TC) van actuar d'urgència per aturar l'aplicació de les
anomenades lleis de la desconnexió. Al seu torn, el Govern de Carles
Puigdemont i la majoria parlamentària de JxSí i la CUP van defensar la
vigència de les dues normes aprovades a la cambra. La Fiscalia va
anunciar de seguida que es querellaria contra tots els membres de
l'executiu català pel decret de convocatòria del referèndum.
Dia 6
A primera hora del matí JxSí i la CUP van registrar una sol·licitud a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè la Mesa admetés a tràmit la llei del Referèndum.
A les 9:45 hores s'admetia a tràmit la norma de l'1-O, gràcies als 5
vots a favor de JxSí i CSQP. Minuts després Cs i PSC demanaven que el
Parlament reconsiderés aquesta admissió a tràmit -poc després s'hi
afegiria el PPC-, a més de demanar un dictamen al Consell de Garanties
Estatutàries (CGE) sobre el contingut de la norma. Just en l'inici de la
sessió plenària, la portaveu parlamentària de JxSí, Marta Rovira, i la
de la CUP, Anna Gabriel, van invocar l'article 81.3 del reglament per
alterar l'ordre del dia del ple, i incloure-hi la votació de la
proposició de la llei del Referèndum.
El ple començava amb una tensió que es mantindria tot el dia -i la nit.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va haver d'aturar la
sessió fins en cinc ocasions al llarg de la jornada per reunir de manera
extraordinària la Mesa i la Junta de Portaveus per resoldre les
diverses reconsideracions de Cs, PSC i PPC sobre l'aplicació de
l'article 81.3 del reglament, que permet l'alteració de l'ordre del dia,
i pels dictàmens de l'oposició al Consell de Garanties Estatutàries
(CGE). A més, PSC i PPC van presentar recursos d'empara al Tribunal
Constitucional (TC). A mig matí, mentrestant, el president espanyol,
Mariano Rajoy, signava un incident d'execució de sentència contra
l'admissió a tràmit de la llei de l'1-O.
Matí al Parlament de Catalunya abans de l'aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica | Jordi Borràs
A la tarda la Fiscalia i Vox es querellaven contra els membres de la Mesa que
havien aprovat una admissió a tràmit de la llei del Referèndum que
Rajoy impugnaria minuts després. Al mateix temps, les acusacions de
"filibusterisme" eren una constant entre els partits al Parlament. A les
21:15 -set hores més tard del previst- la cambra aprovava la llei de
l'1-O amb el vot de JxSí i la CUP, i l'abstenció de CSQP. Cs, PSC i PPC
van protestar marxant del ple i negant-se a participar de la votació.
Els parlamentaris populars van deixar als seus escons banderes catalanes
i espanyoles, que la diputada Martínez (CSQP) va retirar. A les 21:50
Arrimadas anunciava una roda de contactes amb els grups per impulsar una
moció de censura contra Puigdemont, estratègia que acabaria sense cap
suport.
A les 22:30 el president del Govern signava i promulgava la llei de l'1-O,
i el BOPC publicava la norma, que va entrar en vigor a les 23:13 hores
de la nit, un cop el DOGC la va publicar. A les 23:27 Puigdemont i el
vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de consellers van signar el
decret de convocatòria de l’1-O. Ja a quarts d'una de la matinada, JxSí i
la CUP registraven una petició perquè la Mesa admetés a tràmit la llei
de Transitorietat. Poc abans de les 2:00 hores el Govern cridava a la
participació de l'1-O a través d'un anunci institucional i activava la
web oficial del referèndum.
Dia 7
El matí del 7 de setembre començava amb la pressió del PDeCAT per ajornar l'aprovació de la llei de Transitorietat enfront
les reticències d'ERC i la CUP. Puigdemont i Junqueras van haver
d'intervenir per consensuar un calendari. A la tarda el ple es reprenia
amb el mateix esquema que el dia anterior: JxSí i la CUP van demanar de
nou que s’alterés l’ordre del dia per incloure el debat i votació de la
llei de Transitorietat, i Forcadell va atendre la demanda. Des de la
Moncloa, Rajoy prometia fer "tot el necessari" per impedir l'1-O.
Els diputats de PSC i PP protesten al Parlament | Jordi Borràs
Al
Parlament el ple es tornava a encallar per diverses reunions de la Mesa
i la Junta per debatre les reconsideracions de l'oposició. A mitja
tarda, els diputats de Cs, PSC i PPC ovacionaven el portaveu de CSQP,
Joan Coscubiela, en carregar contra el Govern, en una de les imatges més
recordades d'aquella jornada. Ja de nit, el ple aprovava l'alteració de l’ordre del dia per incloure el debat i la votació de la llei de Transitorietat -després de quatre suspensions de la sessió.
A les 21:45 el TC suspenia la llei i la convocatòria del referèndum
i, a les 00:15, el Parlament aprovava la llei de Transitorietat,
després de gairebé 15 hores més de ple. Els vots de JxSí i la CUP van
permetre aprovar la norma "suprema" que establia el pas de la legalitat
espanyola a la catalana. Cs, PSC i PPC van repetir l’esquema de la
votació de la llei del Referèndum i no van participar-hi en abandonar el
saló. CSQP hi va votar en contra.
L’escaldada del raïm: una tradició per a descobrir
Diverses localitats de les comarques centrals del País Valencià reivindiquen la cultura de la pansa
Convertir
el raïm de moscatell en panses va ser una de les activitats agràries
més importants del País Valencià i ara s’ha convertit en una festa
popular que es repeteix a diverses localitats de les comarques centrals.
Carlos Fuster és historiador i fa dotze
anys que investiga el món de la pansa: ‘Sempre es parla de la taronja,
però la vinya va ser el conreu principal al segle XIX i a començament
del XX, va generar autèntiques fortunes. Tota l’economia girava entorn
de la pansa, s’exportava a Anglaterra i Amèrica. Hi havia una
arquitectura particular, una gastronomia, relacions comercials
internacionals, cançons populars, dites, etc.’
Cada vegada hi ha més municipis de la
Marina Alta, la Marina Baixa, la Safor i la Vall d’Albaida que es
mobilitzen per posar en valor i reivindicar la cultura de la pansa.
Gràcies a l’empenta de particulars i a associacions promouen activitats
durant tot l’any i, a la darreria d’agost i a començament de setembre,
repeteixen les tradicionals escaldades del raïm.
L’escaldada del raïm Escaldar i assecar el raïm és un procés
laboriós i feixuc que necessita moltes mans treballant alhora. Implicava
famílies senceres que s’ajudaven les unes a les altres seguint el
tradicional ‘tornajornal’. Trinidad Gomar Català té setanta-set anys, hi
va treballar de ben menuda fins als trenta anys: ‘Era divertit, hi
havia bona companyia i bona amistat entre famílies, ens ajudàvem les
unes a les altres i, quan acabàvem d’esmorzar, escampàvem un canyís i
fèiem una amanida de tomaques i ceba tendra, capellà, albergínies torrades en el foc d’escaldar i una aspencà,
allò era una diversió. Quan venien uns cosins meus de Barcelona deien
que ací menjàvem molt… i això que menjàvem coses del camp, però a ells
els agradava molt, sempre ho anomenen.’
L’escaldada del raïm és el punt àlgid
d’una feina que comença amb la verema i la posada a punt de les
ferramentes de treball i de tots els elements que hi intervenen: els
llistons per a empilar els canyissos i que serveixen de base per a
assecar el raïm al sol, les gafes per a girar-los, el falçó, el
cabassos de veremar i els d’escampar el raïm a sobre dels canyissos, el
cànter, la catifa, la forca, una mena de coladors anomenats ‘cassa’ i
‘casseta’, el cossi, les herbes i més elements indispensables perquè
claville el raïm, com el lleixiu o la sosa càustica, així com la caldera
d’escaldar, el fornal de pedra on es col·loca la caldera i la llenya
que l’escalfa.
El primer és encendre el fornal, portar
el raïm i omplir d’aigua la caldera. Quan bull l’aigua s’aboca la
quantitat justa de lleixiu o de sosa càustica a la caldera amb l’ajuda
del cànter. Se submergeix el raïm amb la cassa uns nou segons i s’extreu
per començar a escampar-lo damunt dels canyissos i posar-los a assecar
al sol o, si plou, a les grans estufes amb sistema de calefacció
preindustrial. Al cap de de pocs dies cal girar els canyissos perquè
tots els singlots tinguen la mateixa exposició de sol i, alhora,
aprofitar el moment per a extraure’n els grans defectuosos. Després es
plega la pansa amb cabassos i es porta a la cambra per comercialitzar-la
una vegada assecada.
L’estufa de Daniel de Fermin. (Fotografia: Carlos Fuster)
Trinidad apunta: ‘Els homes escaldaven,
el meu iaio encenia el fornal… però les dones eren molt importants,
escampàvem i giràvem a mà, agenollades, i si hi havia un raïm gran el
fèiem dessinglotat perquè s’assequés més prompte. A banda d’anar a
tallar raïm i tot, fèiem el dinar i l’esmorzar, perquè si no els hòmens
no feien res. Ma mare, per exemple, acudia més tard per portar tot això
de quan matàvem el porc, llonganisses, una sobrassada… doncs, ma mare
venia darrere a portar-nos l’esmorzar a tots. Les dones veremàvem més
que els homes, ells s’encarregaven, sovint, de carregar els burros i les
burres. Les dones érem a l’escaldà, anàvem a tallar raïm i després a netejar la casa quan arribàvem, que els homes tampoc no ho feien.’
Les tempestes estiuenques són el perill
principal de tot aquest procés, cal estar-hi pendent per començar a
empilar els canyissos a cobert en cas de necessitat. Aquest fet era
constant i ha donat una de les expressions més populars de l’activitat,
atès el trànsit de gent que portava canyissos cap als riuraus: ‘Qui té
pansa, té dansa.’
Els riuraus Els riuraus servien per a assecar quan
plovia i evitar que la humitat florís la pansa, però els aprofitaven per
a més funcions. Filtren la calor i protegeixen de la pluja. Tots ells
comparteixen la mateixa arquitectura amb diversos ulls i un cobert, però
a cada lloc tenen característiques específiques. N’hi ha amb arcs
circulars i rectangulars i el material de construcció és diferent segons
l’emplaçament. A la Vall d’Albaida, per exemple, els arcs són de
rajoles i a la Marina Alta, de pedra tosca.
Riurau de l’Heretat de Linares. (Fotografia: Carlos Fuster)
Actualment n’hi ha uns tres-cents
cinquanta dempeus i centenars de derruïts. Segons Carlos Fuster: ‘A la
Safor, per exemple, n’hi devia haver uns cinc-cents o sis-cents al segle
XIX, perquè als trenta-un pobles de la comarca es feia pansa, tret de
Tavernes de la Valldigna. Ara en resten moltíssims menys, com passa a la
Vall d’Albaida, que es van transformar o tombar més ràpidament. Però a
la Marina Alta han perdurat i hi ha pobles on encara en queden uns
quaranta o cinquanta, com a Xaló, Benissa o Xàbia.’
Els construïen els mateixos que els
necessitaven i eren espais de socialització. Trinidad ho recorda així:
‘Passàvem molt de temps a dins del riurau i no ens feia pena, era com
una casa, xarràvem de tot i cantàvem les cançons d’abans, que hui no es
canta ja, però aleshores sí.’
El riurau del Senyor de Benissadeví de
Jesús Pobre, a la Marina Alta, és un dels més actius. Acull activitats
diverses i el mercat de productors cada diumenge i va ser restaurat
l’any 2010 gràcies a l’empenta de l’Associació Riuraus Vius que, entre
més coses, editen la revista de divulgació Riuralogia. Josepa
Cucó, antropòloga, n’és sòcia: ‘El riurau de Jesús Pobre té deu ulls per
banda, és llarg, però queia. L’associació va ser creada perquè no
s’enfonsara i perquè es poguera restaurar, i això es va aconseguir amb
diners de Zapatero. Ara és el centre de la vida local. Des d’ací hem
intentat contagiar més llocs, perquè el riurau és una construcció molt
autòctona i molt nostra. La idea és revaloritzar-los i fer país amb
petites coses que són importants, fer poble.’
Riurau de Constantino. (Fotografia: Carlos Fuster)
La comercialització de la pansa Actualment el conreu de la pansa al País
Valencià és residual, de consum propi i de venta per als comerços de
proximitat. Solament una família la treballa a nivell industrial.
El primer document que parla de la pansa
és de l’any 42 dC, quan Moderat Columel·la descriu un procés per a
fer-la pràcticament igual al de l’actualitat. A les comarques centrals
hi ha referències a la pansa des de l’època moderna, però les fonts
indiquen que la producció va decaure arran de l’expulsió dels moriscs.
Quan va acabar la guerra del Francés va començar el segle d’or de la
pansa, si bé l’arribada de la fil·loxera l’any 1910 i la guerra en van
minvar la producció fins que va desaparèixer pràcticament als anys
setanta del segle XX.
En el màxim moment de prosperitat
econòmica es van fer infrastructures que van resultar cabdals per a la
comercialització de la pansa, com ara el tren que va unir Dénia i Gandia
de l’any 1884 fins al 1974, i algunes remodelacions dels ports. Carlos
Fuster destaca: ‘Quan van fer el port de Gandia, al segle XIX, ja van
pensar a fer un moll de la pansa perquè entraren els mercants grans per
exportar-la, que no podien entrar ni al d’allí, ni al de Dénia. Fins
aleshores, la gent portava les caixes de pansa amb els llaüts fins
arribar als mercants. Això va fer que els últims cinc anys d’aquell
segle el port de Gandia exportara més pansa que el de Dénia.’
I és que el de Dénia era el port per on
s’embarcava més pansa cap als mercats internacionals. Els comerciants o
camperols portaven la pansa fins als magatzems on s’encaixava la pansa.
Els productors, els llauradors, rebien
una xicoteta part dels beneficis econòmics, que diuen que podia
significar el 80% dels ingressos de qualsevol casa. Al cap i a la fi, al
segle XIX, el 75% de l’economia de les comarques girava entorn d’aquest
derivat del raïm i va generar autèntiques riqueses, com explica Carlos
Fuster: ‘A Xàbia, per exemple, eren emprenedors; un grup de gent va
decidir de no malvendre la pansa als anglesos. Els empresaris van agafar
caixes de pansa i van anar a Filadèlfia, a Anglaterra, a Alemanya o als
Països Bàltics per mostrar el producte a les Exposicions Universals.
Van crear companyies amb delegacions a Nova York, Boston, Londres,
Filadèlfia…venien la pansa
sense intermediaris, van contractar vaixells, assegurances i van fer
milions de diners. Un fet remarcable és que la gent rica de Xàbia
enviava els fills a estudiar a Londres per aprendre l’idioma, al segle
XIX. És que un comerciant normal podia comprar-se una casa del carrer
principal de Xàbia amb els beneficis d’un any de fer pansa. Fins i tot
algunes famílies feien obres caritatives per al poble, com ara un asil
immens o carreteres o bé reformaven el port. Eren grans terratinents que
s’hi van fer les seues vil·les, se’n van a viure a València, entronquen
amb la burgesia de la capital i diversifiquen negocis.
Una tradició a reivindicar L’escaldada del raïm ha estat declarada Bé
d’Interés Cultural Immaterial del Patrimoni Valencià. Un reconeixement
que arriba després del treball de desenes de persones per a
aconseguir-ho, com ara el dels veïns de Jesús Pobre, qui ho van
sol·licitar l’any 2013 i, a més, van crear l’Associació Riuraus Vius.
A final de l’any 2017 es va crear
l’Associació Cultural Riuraus al Vernissa, un projecte de recuperació
del patrimoni material i immaterial que pretén de vertebrar i coordinar
les activitats i els estudis del món de la pansa i els riuraus
especialment a les comarques de la Safor i la Vall d’Albaida. I és que
hi ha molta gent implicada en la recuperació i divulgació d’aquesta
cultura. N’han publicat articles i se n’han fet exposicions, cançons,
etc.
Al Museu Etnològic de Dénia, a la Marina
Alta, que difon la història del segle XIX, s’hi pot veure el procés
d’elaboracaió de la pansa, les vestimentes i adreços de la burgesia i
dels treballadors.
El cantautor Lluís Fornés ‘el Sifoner’ va publicar el disc Cançons al riurau
amb la Banda de La Nucia i els arranjaments del valencià Ximo Cano, un
treball en què es barregen poesies de Vicent Andrés Estellés, Maria
Ibars, Vicent Balaguer o del mateix Lluís Fornés.
L’escriptora Pepa Guardiola i l’il·lustrador Ximo Gascón van publicar Contes de Riurau a Edicions 96, tretze rondalles recollides a la Marina Alta readaptades.
I n’han publicat diverses fotografies i vídeos com ara el documental Temps de Pansa. La memòria del Riurau,
del realitzador Anmorsígol, l’escriptor i dinamitzador cultural Casimir
Romero i l’historiador Carlos Fuster que, a més, va guanyar el IX Premi
d’Investigació de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida amb el
treball Temps de Pansa: riuraus i sequers a la Vall d’Albaida.
Dues oportunitats per a descobrir l’escaldada del raïm El diumenge 2 de setembre Montixelvo (Vall d’Albaida) fa la VI Festa de l’Escaldà
del Raïm. A les 9.00 serà possible de veure-hi gran part del procés amb
l’encesa del fornal, l’escaldada i l’escampada. Després hi haurà un
esmorzar popular, un mercat de productes artesanals i gastronòmics de la
comarca i de la localitat, un taller de dansa tradicional, jocs
populars, contacontes i un dinar amb mistela i raïm.
Benicolet, també a la Vall d’Albaida, en
prendrà el relleu el cap de setmana següent amb una nova mostra
explicativa de l’escaldada, un altre taller de danses i una demostració
d’embovar cadires, fer graneres i canyissos.
J.M. Solé i Sabaté
Barcelona. Diumenge, 2 de setembre de 2018
3 minuts
Les coses clares, l’extrema dreta ja té partit. Millor d’aquesta
manera que no fent tota mena de subterfugis que enganyen la gent i el
votant. A partir d’una ideologia excloent, insten la violència, van
contra la llibertat d’expressió, amb nocturnitat i traïdoria, i és lògic
que Cs sigui punt d’arribada de tots els radicals de l’espanyolisme
anticatalà.
No ens confonguem però: a més soroll, més crits, més presència
mediàtica al voltant de la confrontació verbal o d’actes contra la
llibertat de pensament al carrer. Arrencant llaços grocs, atacant contra
la premsa o disfressant-se per fer-se anònims s’aconsegueixen menys
vots, menys simpaties, menys suport social. Aquí i a Espanya.
L’extrema dreta, com més radicals fa sortir al carrer, menys pes té
en democràcia. No és un moviment de masses, sinó és en un conflicte
obert (cas de les Camises Negres italianes, les SA alemanyes o la
Falange espanyola).
Un perfil clar d’extrema dreta té un altre efecte important: permet
marcar de forma més nítida la dreta espanyola de caire més democràtic.
És possible que el PP, ara per ara, fins que no faci la travessa pel
desert mentre governi el PSOE, no sàpiga distanciar-se prou de l’opció
radical de l’extrema dreta cridanera. És possible que, amb l’actual
lideratge de Pablo Casado, home afí a un exaltat Aznar, el PP faci només
un seguidisme més lleuger dels Rivera i Arrimadas, però si són una mica
intel·ligents —al PP no tots són quatre caps calents, hi ha gent
intel·ligent— veuran que tenen una oportunitat d’or de menjar-se de nou
els vots que van anar a Cs fins que el capital financer espanyol va
veure el perill que suposava el seu extremisme descontrolat als carrers
que posava en risc el dia a dia espanyol, tant en l’aspecte polític com
l’econòmic.
A tall d’exemple és bo recordar que la clau de la moció de censura
contra Rajoy i el PP, amb el subsegüent govern del PSOE de Sánchez, va
ser fonamentalment sostingut pel PNB, que no podia de cap manera deixar
que Cs pogués arribar al govern de l’Estat. Cal recordar que l’afany
centralista de l'espanyolisme exacerbat dels taronja en contra del
Concert basc, cas que haguessin guanyat les eleccions com molta gent
creia, hagués provocat un problema de conseqüències imprevisibles,
sacsejant sens cap mena de dubte encara més els conflictes territorials
de l’Estat Espanyol.
Molts analistes polítics deien que una Espanya de feble democràcia no
tenia cap mena de lògica social sense que no hi hagués un partit
d’extrema dreta. No són cap raresa, són la conseqüència lògica. I més en
un país on mai han estat depurats els llegats i les responsabilitats
del franquisme.
El pes del franquisme que es resisteix a morir definitivament,
l’enganyifa de la Transició Democràtica, la nul·la voluntat de fer un
pas de debò vers la separació de poders, el no respectar el dret de les
minories (com diu l’article 2 de la Unió Europea), ha donat ales a un
neocentralisme espanyol cec que ni el PP, ni sembla que el PSOE tampoc,
volen tallar d’una vegada per totes. El PSOE s’equivoca greument en
abandonar el concepte suprem de la paraula socialisme, fent recordar
aquell que va pactar de forma vergonyant amb la Dictadura de Primo de
Rivera, un error a conseqüència del qual s'ha enfortit una nostàlgia
vers el passat proper de caràcter autoritari. No sembren ni fan créixer
valors democràtics.
I no, el passat no torna, ni tornarà. El pes de la democràcia s’acaba
imposant en tots els països que volen viure sota aquest concepte
polític, i és impensable d’altra banda una Espanya moderna fora de la
UE. Més hora que tard, Espanya haurà de plantejar-se el que de forma
majoritària, democràtica i electoral han dit els catalans a les
urnes. Voler votar per si mateixos, decidir el seu futur.
Tot fa creure que, amb la manca de visió d’Estat que han demostrat
els polítics espanyols, no frenaran el poder omnímode d’uns jutges que
faran pagar amb repressió, sigui presó, sigui exili, als polítics
catalans que varen possibilitar el referèndum de l’octubre. L’actuació
falsària que aproven PSOE i PP és la prova més evident de la feblesa
d’un estat que no sap atraure, pactar, dialogar, negociar amb els
catalans i els polítics que han escollit.
L’opció de comprar voluntats amb inversions per apaivagar les
tensions de l’estat amb Catalunya està destinada al fracàs. Arriben
tard, hi ha massa violència pel mig, massa menyspreu, massa memòria
col·lectiva de la màxima “ A por ellos”. El paper galdós dels del 155,
amb el Rei al capdavant, amb les amenaces de Sánchez al govern
català —que demostren que és més matusser del que hom pensava—,
incrementen el descrèdit d’un sistema que a Catalunya no ofereix res
prou consistent.
L’extrema dreta, en anar contra la democràcia, o s’hi imposa o
l’enforteix. L’extrema dreta, en una democràcia lliure i pacífica, mai
ha esta un moviment de masses, per molt que cridi, atemoreixi o
intimidi. És un moviment que viu en la marginalitat política.
Polítics de Ciutadans, del PP i del PSOE, entre els signants d’un manifest contra l’exhumació de Franco
El manifest ja ha recollit vint mil signatures a través d'internet
Mésde dues-centes personalitats espanyoles, entre les qualspolítics i historiadors, han signat un manifest contra la reforma de la llei de Memòria Històrica del PSOE i contra l’exhumació de Franco. El ‘Manifestper la històriaila llibertat’ defensa que ‘no espotimposarperlleiun solrelatde la història, perquè cap legislació no pot fer variar la història’ i ja recull vint mil signatures. Entre els qui hi donen suport hi ha uns quants noms
coneguts: els eurodiputats de Ciutadans, Javier Nart i Enrique Calvet;
l’ex-president del PSOE de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina; i
els ex-ministres del Partit Popular Alberto Ruiz-Gallardón, Jaime Mayor
Oreja i Rafael Arias-Salgado. També l’han signat l’historiadorStanleyPayne i elspolíticsMaría SanGil, IgnacioCamuñas,AlejoVidalCuadraso SantiagoAbascal;el besnétdel dictador,Luis Alfonso deBorbóoel militarSantiagoMilans delBosch.
Jordi Barbeta
Barcelona. Diumenge, 2 de setembre de 2018
5 minuts
A la Casa de la República, a Waterloo, hi ha un trànsit constant de
gent que entra i surt cada matí, migdia, tarda i vespre. El president
Puigdemont no para de rebre visites i de fer una reunió darrera l’altre.
A Lledoners passa quelcom de semblant, dins les possibilitats del règim
penitenciari. El president i els membres del Govern “legítim”, uns a
l’exili i altres a la presó, han arribat a una conclusió compartida amb
el president Torra de la qual se’n deriven totes les estratègies per al
curs que comença: “La llibertat dels presos i el retorn dels exiliats no
és l’objectiu prioritari, només és la condició prèvia i sine qua non perquè el diàleg amb l’Estat sigui útil. I aquest diàleg té com objectiu l’autodeterminació de Catalunya l’any 2019”.
L’argument que fan servir tan el president Puigdemont com bona part
dels consellers del seu Govern és que “no som a l’exili o a la presó per
tornar a casa com si res no hagués passat, som on som per defensar
l'autodeterminació de Catalunya i aquest sacrifici no hauria tingut cap
sentit si no és perquè la lluita continua i continuarà fins a aconseguir
la sobirania del nostre poble”. En aquest sentit, la llibertat dels
presos es contempla com “la gran oportunitat del Govern de Pedro Sánchez
per reconduir la situació, seria un èxit polític del nou president
espanyol”.
Presos i exiliats es reafirmen en que l’objectiu prioritari no és la seva llibertat sinó l’autodeterminació
De fet, tret de la desorientació que hi va haver immediatament
després de l’1 d’Octubre quan l’Estat va desfermar la repressió contra
els líders independentistes, el plantejament general del sobiranisme no
ha variat gaire. Ho va anunciar fa mesos Jordi Turull des d’Estremera.
“Hem de trobar nous camins per la independència, perquè no som a la
presó per defensar les competències en rodalies”. El rebuig al retorn a
l’autonomisme és, doncs, unànime entre els líders sobiranistes, tot i
que, com sap tothom, perviuen les diferències tàctiques entre Puigdemont
i el vicepresident i líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras,
sobre com “implementar la República” i com respondre en cada moment als
reptes que planteja l’Estat. Aquestes diferències van fer pensar que hi
hauria eleccions al Parlament per Nadal com quelcom inexorable, però
aquesta idea ja no la defensa ningú.
Amb aquestes premises arrenca demà a Espanya i a Catalunya un curs
polític tan o més incert que l’anterior, però que sense cap mena de
dubte marcarà una inflexió definitiva en el curs del procés sobiranista
català i en la crisi política de l’Estat espanyol. Com sempre, la Diada
de l’Onze de Setembre marcarà el termòmetre de la mobilització del
moviment sobiranista, que haurà de dosificar esforços tenint en compte
que a continuació vindran els aniversaris de l’1 d’Octubre, de la
declaració política d’independència del 27, i, de seguida, el més
transcendent: la celebració dels judicis contra el líders
independentistes empresonats.
D’acord amb l’estratègia principal, els advocats treballen set dies a
la setmana preparant una defensa que es vol inequívocament política.
Les actituds del Tribunal Suprem i dels fiscals han portat al
convenciment general que l’Estat es planteja els judicis com “un acte de
guerra” contra els sobiranistes i que la sentència està gairebé
dictada. Així, l’estratègia de defensa es basarà en la denúncia d’un
“judici polític sense garanties”, en la vulneració dels drets dels
empresonats i del moviment que representen, i en la reivindicació de les
“legítimes aspiracions del poble català”. Més que no pas al tribunal,
els parlaments dels acusats aniran dirigits a la societat catalana i a
la comunitat internacional. Llavors ja funcionarà a ple rendiment el
Consell de la República, l’instrument liderat des de Waterloo pel
president Puigdemont, que tindrà com a missió principal mantenir viva la
internacionalització del conflicte català. Puigdemont vol que el
Consell tingui una representació transversal, no només de partits, sinó
de tots els grups, organismes i associacions compromesos amb el dret a
decidir dels catalans.
Després de les sentències, el sobiranisme es plantejarà si es donen
les condicions objectives per obrir nous escenaris de ruptura
El calendari dels judicis no està fixat, i encara menys el moment en
què es farà pública la sentència, perquè l’Estat vol evitar que
determinin la campanya de les eleccions municipals, previstes per la
primavera (cosa que sembla, per altra banda, gairebé impossible). Una
condemna severa resultarà un incentiu a la unitat sobiranista per
presentar candidatures conjuntes arreu i guanyar les alcaldies de les
principals ciutats, les quatre diputacions i hegemonitzar el poder
territorial en 900 municipis. Aquest assumpte, però, és el que genera
més discrepàncies entre els grups sobiranistes, especialment pel que fa a
la ciutat de Barcelona.
La tesi que només una candidatura unitària del sobiranisme estaria en
condicions de guanyar com a llista més votada a la capital de Catalunya
no és compartida per Esquerra Republicana, que es veu capaç de guanyar
tota sola. De moment, la batalla de Barcelona la protagonitzen l’actual
alcaldesa, Ada Colau, i l’exprimer ministre francès, Manuel Valls,
candidat de Ciutadans, que està treballant molt rigurosament recaptant
suports de l’establishment barceloní. Fins i tot està disposat a
incorporar el PP a la seva llista. No cal dir que una victòria de
Ciutadans a Barcelona, amb un discurs agressiu contra el sobiranisme,
suposaria un torpede contra el moviment independentista de conseqüències
molt negatives per a la credibilitat del procés.
Els sobiranistes no es plantegen fer caure el govern de Pedro Sánchez mentre no actuï amb deslleialtat
Un cop fetes públiques les sentències, el moviment sobiranista es
trobarà en la necessitat d’analitzar la situació i definir els passos
següents. Serà el moment en què tothom haurà de definir-se honestament
sobre si les condicions objectives i subjectives obren nous escenaris de
ruptura.
En paral·lel, els contactes entre el Govern de la Generalitat i el
Govern d’Espanya des de la presa de posessió del nou Govern de Pedro
Sànchez han estat freqüents i més cordials del que sembla, però encara
sense acords transcendents. Per a Pedro Sánchez, el més important és el
suport dels independentistes als pressupostos de l’Estat, perquè sense
pressupostos, el clam perquè Sánchez convoqui eleccions es farà
ensordidor. Avui per avui, no sembla que els grups parlamentaris d'ERC
ni del PDeCat estiguin disposats a posar les coses massa difícils a
l’executiu espanyol, sempre que aquest no actuï amb deslleialtat. Tot
sembla complicat, però fins i tot el PSC podria intervenir per facilitar
l’entesa amb actuacions paral·leles al Parlament. No és la intenció, de
moment, dels sobiranistes contribuir a fer caure el govern Sánchez com
pretenen PP i Ciutadans, però encara tot està per fer i tot és possible.
04.09.2018 08:00
Presentem la samarreta basada en els colors de l’urna del Referèndum de l’1 d’octubre que portarà el seu esperit a la Diada per la República que farem a la Diagonal de Barcelona. Està feta a Catalunya #FemLaRepúblicaCatalana
No permetis que ningú silenciï la teva veu. Aquest 11 de setembre,
reclama el mandat de l'1-O. Depèn de nosaltres que sigui realitat.
http://diada.assemblea.cat #FemLaRepúblicaCatalana
