dissabte, 5 d’agost del 2017

MAPA Les 20 platges catalanes que no et pots perdre

​MAPA Les 20 platges catalanes que no et pots perdre

Des de l'Empordà fins a l'Ebre, NacióDigital elabora un mapa interactiu amb les 20 platges més singulars del país

| 01/08/2017 a les 07:00h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat , platges, mapa, estiu, estiu 2017




De l'Empordà a les Terres de l'Ebre el litoral català té centenars de punts per banyar-se. NacióDigital ha seleccionat una vintena de les platges més singulars i boniques del territori català per gaudir-ne aquestes vacances. La informació es pot consultar en un mapa interactiu i també en una llista. El mapa s'afegeix al de platges nudistes i al de platges per a gossos així com el de gorgs i "platges" d'aigües continentals, en llacs i embassaments.
 
Cala Estreta, a Palamós Foto: Albert Alemany



1. Cala Montjoi, a Roses (l'Alt Empordà)

Forma part del Cap de Creus, i s'hi pot arribar per una carretera estreta provinent de Roses. Combina la sorra amb còdols petits i quan s'entra a l'aigua és una platja molt profunda. Està situada en un racó molt rocós del litoral, i el puig de la Morisca i el puig del Gall la protegeixen del vent i les inclemències meteorològiques. Per tant, és també un punt d'ancoratge d'embarcacions i es va fer famosa, sobretot, per acollir el restaurant El Bulli, del cuiner Ferran Adrià.
 
Platja de Sant Pere Pescador. Foto: Arnau Urgell

2. Platja de Sant Pere Pescador, a Sant Pere Pescador (l'Alt Empordà)

Una de les platges més llargues de la Costa Brava, és el santuari català d'esports com el kitesurf o el windsurf. Per als amants de la naturalesa, també s'hi pot passejar per la desembocadura del riu Fluvià o visitar el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, molt propers a la zona. Es troba envoltada de nombrosos càmpings en la seva part interior, i s'hi pot arribar per qualsevol dels camins que provenen de la carretera de Sant Martí d'Empúries (GIP-6307).

3. Cala Montgó, a l'Escala (l'Alt Empordà)

Platja de sorra clara i fina que queda a resguard de la tramuntana que sovint venta a l'Escala. S'hi troba la torre de Montgó, una talaia des de la qual es pot veure tot el litoral del golf de Roses. També hi ha nombrosos penya-segats com la punta Milà, una caiguda abrupta al mar. S'hi pot arribar per l'Avinguda Montgó, travessant el barri de Riells de Dalt i els càmpings que precedeixen l'aparcament de la platja.
 
Cala Montgó. Foto: Aj. l'Escala

4. Platja de Pals, a Pals (el Baix Empordà)

Platja llarga que s'estén des de l'Estartit fins a l'alçada de la localitat interior de Pals. La seva sorra és fina i clara, i un cop s'entra a l'aigua, el terra no s'enfonsa fins ben enllà. Els atractius que té al voltant són la vista de les Illes Medes de fons, la desembocadura del riu Ter i el nucli antic de Pals. Quan s'acaba pel sud, comença una de les platges nudistes de més prestigi internacional de Catalunya, la de l'Illa Roja. S'hi pot accedir des de la carretera GI-641 des de l'Estartit, anant pel camí de la Gola del Ter; o bé des de la GIV-6502 des de Masos de Pals.

5. Cala d'Aiguablava, a Begur (el Baix Empordà)

El mateix nom ho diu tot. Els tons blaus i verds de l'aigua d'aquesta petita platja són el seu encant i tret més distintiu. La seva ubicació entre els turons de Begur és idíl·lica, i té l'aigua poc profunda i la sorra bastant fina. S'hi pot accedir des de la GIP-6531 des de Begur, trencant a l'esquerra cap a la GIV-6532.

6. Platja del Port Bo, a Calella de Palafrugell (el Baix Empordà)

És la platja més característica de Calella de Palafrugell, que alhora és una de les poblacions més pintoresques de la Costa Brava. El seu encant es deu al paisatge que formen les cases pintades de blanc i les barques dels pescadors. Cada any, s'hi fa la tradicional cantada d'havaneres de Calella, i sempre s'hi pot prendre un got de rom cremat. A la població s'hi accedeix per la carretera GIV-6546 des de Palafrugell, on hi arriba la C-31.

7. Cala Estreta, a Palamós (el Baix Empordà)

És una zona de roques, plena de pins al seu voltant i amb un aspecte verge. Aquesta i les cales del voltant són de sorra combinada amb còdols i en algunes hi és habitual la pràctica nudista. Cala molt inaccessible, només s'hi pot anar per una pista forestal o per un dels trams del camí de ronda. La carretera més propera és la C-31.

8. Platja de Torre Valentina, a Calonge (el Baix Empordà)

Platja urbana de gran extensió que al nord limita amb Sant Antoni de Calonge i al sud amb un camí de ronda que permet accedir a diferents cales amagades. Deu al seu nom a una torre de vigilància situada a l'extrem sud de la platja i que, avui dia, es barreja amb nombrosos edificis d'apartaments. Per arribar-hi cal anar fins al passeig de Torre Valentina de Calonge, on s'hi arriba per la C-31.

9. Platja de Vallpresona, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)

Platja amb un paisatge ple d'esculls i roques, sense serveis de cap tipus, només amb alguna paradeta durant l'estiu. És un espai aïllat i ocupat per la comunitat naturista. Per arribar-hi, s'ha d'agafar el camí que surt de la carretera GI-682, el qual discorre per un paratge ple de vegetació molt frondosa.

10. Cala Boadella, a Lloret de Mar (la Selva)

Platja llarga i de sorra gruixuda, ben a prop de Lloret i de Blanes. No hi ha un pas fàcil fins a la platja, s'ha d'anar amb calma per accedir a la sorra. El jardí noucentista de Santa Clotilde és un atractiu més de la platja, i es situa a escassos metres en direcció nord. Des d'allà es pot veure la Costa Brava i el litoral de la comarca de la Selva. S'hi pot arribar des de l'avinguda Boadella de Lloret de Mar.

11. Platja del Morer, a Sant Pol de Mar (Maresme)

Una platja que transcorre paral·lela a la N-II i a la via del tren de Rodalies. Té una longitud de 750 metres de sorra amb gra gruixut i de color més aviat daurat. Ben a prop hi ha les ruïnes romanes de Morer, un centre de producció de vi que data del segle I. Disposa de passeres de fusta per a persones amb mobilitat reduïda.
 
Platja del Morer. Foto: Aj. Sant Pol de Mar

12. Platja de Sant Simó, a Mataró (Maresme)

Es troba a la zona nord de Mataró, entre la riera de Sant Simó i el municipi de Sant Andreu de Llavaneres. Té una longitud de 1.100 metres de sorra blanca, però és força estreta i va perdent amplada a mesura que s'acosta a Sant Andreu. És un sector molt interessant per persones que practiquen el submarinisme. S'hi pot arribar amb el tren de Rodalies Renfe fins a Mataró, agafant després el bus interurbà de la línia 3 que et deixa a 100 metres de la sorra. Amb cotxe, per la N-II o la C-32.

13. Les Casetes del Garraf, al Garraf

Una platja de 380 metres situada al nucli urbà de Garraf. És de sorra barrejada amb pedres i té molt poc pendent un cop s'entra al mar. S'hi pot accedir amb cotxe per la C-32 i C-31 per les quals s'arriba al poble, o amb el tren de Rodalies de Renfe, la via del qual passa pel costat de la platja. Entre el ferrocarril i la sorra s'hi troba un barri mariner amb cabanes de fusta, que són barraques remodelades que els pescadors utilitzaven per guardar-hi els seus estris.
 
Un corredor a la platja de les Casetes del Garraf. Foto: Josep Maria Montaner

14. Platja de Sant Sebastià, a Sitges (Garraf)

Es troba entre el nucli antic i el port esportiu de Sitges, enclavada en un barri de tradició marinera. Té una longitud de més de 200 metres i des de la sorra es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la zona més antiga de Sitges, localitzada en un turó que domina el mar. És una platja amb tots els serveis i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Es troba al carrer Port de n'Alegre de Sitges i es pot arribar-hi des del tren de Rodalies de Renfe que hi passa cada 15 minuts, i també des de les carreteres C-32, C-31 i AP-7.

15. Platja dels Muntanyans, a Torredembarra (Tarragonès)

La platja disposa de 2 quilòmetres on es pot gaudir de la natura, ja que està catalogada com a espai verge protegit. La zona destaca per la seva tranquil·litat, així com per la pràctica del nudisme, que hi és permès. També s'hi pot practicar el senderisme, i d'aquesta manera es pot visitar tant a l'estiu com a l'hivern. La N-340 hi passa paral·lela, així com la via de Rodalies de Renfe.

16. Cala de la Roca Plana, a Tarragona (Tarragonès)

Petita cala situada entre la platja de la Móra i la cala Fonda. Està inclosa dins de l'espai natural de la Punta de la Móra, es troba aïllada de tot, i s'hi pot practicar el nudisme. El castell de Tamarit es troba relativament a prop de la platja en qüestió. Per accedir-hi, cal travessar el Bosc de la Marquesa i recórrer un tram de roques. La carretera N-340 hi passa ben a prop.

17. Cala Crancs, a Salou (Tarragonès)

Cala semiurbana més coneguda del Cap de Salou. Es troba sempre plena de turistes i veïns de la zona, fet que dificulta l'acció de deixar-hi la tovallola. És el lloc ideal per poder gaudir de la natura del voltant de la sorra. Es troba al bell mig del Cap de Salou, i s'hi pot accedir pel carrer de la Cala Crancs.
 
Cala Crancs. Foto: Aj. Salou

18. Platja de la Pixerota, a Mont-Roig del Camp (Baix Camp)

Està ubicada en una zona que no es troba urbanitzada i destaca per la seva tranquil·litat. Té uns 2.000 metres d'extensió i unes aigües cristal·lines. L'entrada al mar és pronunciada. L'estació de Rodalies de Mont-Roig del Camp hi és ben a prop, i la N-340 també hi passa en paral·lel, com en moltes platges del litoral Tarragoní i de la Costa Daurada, que comparteixen el seu paisatge amb la via del tren i la carretera.

19. Cala de Gestell, a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)

També coneguda com a Justell, és una cala natural que no supera els 170 metres. S'hi pot arribar amb cotxe a través de la N-340, però es recomana accedir-hi a peu a través del camí de la cresta de la Rojala, venint des de la platja del Torn (la qual és nudista), per poder gaudir dels paisatges que envolten la zona.

20. Platja del Fangar, a Deltebre (Baix Ebre)

Arribem al sud de Catalunya, on a la platja del Fangar, en ple Delta de l'Ebre, s'hi troba una extensa llengua de sorra. A mesura que s'allarga la península que forma, es va estrenyent i corbant fins a arribar a tancar una gran quantitat d'aigua salada formant el mar interior Port del Fangar. S'hi pot accedir per l'AP-7 agafant la sortida 39A de l'Ampolla i seguir fins a Deltebre per seguir per la TV-3451.
 
Platja del Fangar. Foto: Youtube

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 22 de juliol del 2017

The Day Trip of a Lifetime | Bloon by Zero 2 Infinity

Publicat per a Cap comentari:

Un projecte català ofereix anar a l'espai de 110.000 euros

Un projecte català ofereix anar a l'espai de 110.000 euros

Una empresa vallesana crea un prototip de càpsula per viatjar a l'estratosfera

El sistema compta amb un globus i permet enlairar-se a casi 40 quilòmetres d'alçada

| 22/07/2017 a les 12:43h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat , enginyeria, Zero to Infinity, Bloon, Elisava, espai, aeronáutica

Recreació de la iniciativa | Zero2Infinity

Set estudiants de l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava han dissenyat l'interior d'una càpsula que permetrà fer viatges d'oci a l'espai per 110.000 euros. L'habitacle és totalment diàfan, compta amb seients modulars, quatre finestres de grans dimensions i materials d'última generació.

L'innovador giny és un invent de l'empresa vallesana Zero 2 Infinity, amb seu a Barberà del Vallès, i destaca perquè fa servir un globus d'heli per elevar-se fins l'estratosfera, arribant a una distància de 36 quilòmetres de la superfície de la terra. L'empresa fa més de set anys que treballa en diversos prototips i la previsió és que el 2019 ja estigui enllestit el primer aparell totalment equipat i preparat per començar a oferir viatges espacials per turistes.



Els set alumnes van ser seleccionats per incorporar-se al projecte a partir del seu nivell d'implicació i en el marc del treball de final de grau. "El procés ha durat nou mesos, hem fet experiments a la nostra sala, on vam muntar una maqueta a mida real i vam tancar-nos a l'interior durant sis hores per saber què sentirien els passatgers a l'estar a l'interior de la càpsula", explica Laura Homs, enginyera de producte i membre de l'equip que ha desenvolupat l'interior de l'habitacle. En aquest sentit Homs afegeix que els estudiants també van poder gaudir d'un viatge en globus per veure què com es veia el planeta Terra des de l'aire.
 
L'equip d'estudiants que ha dissenyat la cabina. Foto: Norma Vidal

D'aquest procés d'investigació ha sorgit el disseny final, que segons els creadors està fet pensant en les necessitats dels passatgers. "Els seient per exemple són modulars i fins hi tot es poden guardar perquè l'espai sigui dinàmic i els viatgers puguin tenir diverses opcions i fins hi tot estirar-se a terra perquè aquest es tou", explica Xavier Guasch, membre de l'equip que comenta que també han tingut en compte que en el descens que dura 20 segons els usuaris experimentaran una sensació d'ingravidesa: "Tot l'interior de l'aparell és tou per garantir la comoditat", assegura.

La càpsula té capacitat per a quatre viatgers i dos pilots, compta amb superfícies desenvolupades amb les darreres innovacions tecnològiques, amb finestres interactives per a proporcionar informació a temps real i un sistema d'entreteniment amb música i altres funcions. Cada usuari tindrà el seu propi espai, tot i que en tractar-se d'un entorn modular es podrà compartir amb altres viatgers si així es necessita. També comptarà un lavabo.

S'han optat per colors clars, com el blanc, però també d'altres com pot ser el color del cava, un element que s'associa en diferents cultures com a sinònim de luxe. A l'interior, a més, un sistema d'il·luminació artificial canviarà les tonalitats cromàtiques depenent del que es pugui veure a l'exterior per fer l'experiència més immersiva.

Viatges espacials "low cost"

Un cop perfilat el disseny interior, Elisava i Zero 2 Infinity segueixen treballant en una nova fase del projecte que segons ha explicat Javier Peña, director general de l’Escola Elisava, ha de permetre concretar com ha de ser la indumentària que portin els passatgers de Bloon i crear una càpsula que ja tingui les dimensions reals i estigui capacitada per començar a oferir aquests viatges espacials.

En aquesta línia s'ha expressat José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity que ha indicat que el cost del viatge serà de 110.000 euros i que l'empresa ja té diverses reserves fetes. "L'ascens es fa a través d'un globus d'heli que es va inflant, i que arriba als 120 metres de diàmetre", explica José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity, que assenyala que la càpsula dissenyada és el resultat de set anys de dissenys i proves.

L'empresa, que ha negat la possibilitat de consultar els comptes de la inversió feta, de la necessària o l'origen dels capitals aportats, calcula que en un termini de dos anys es podran començar a enviar turistes a l'estratosfera. Si hi ha una bona resposta, no descarta reproduir altres càpsules del mateix tipus, si bé per ara no s'ha definit quin serà l'emplaçament des d'on operarà.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Publicat per a Cap comentari:

Referèndum De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum Oriol March | 21/07/2017 a les 19:45h   Especial: Nació Destacat Arxivat a: Política , referèndum, procés català, FLA, Pere Aragonès, Íñigo Méndez de Vigo, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro, Govern Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O. Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes. Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre. 1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta. "Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.   Pere Aragonès és el secretari d'Economia de la Generalitat Foto: ACN Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen". "Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament. 2. El patrimoni dels dirigents Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L'ofensiva del Tribunal de Comptes per fer pagar les despeses del 9-N a Artur Mas i els consellers inhabilitats ofereix pistes de les actuacions que emprendrà l'Estat per frenar el referèndum "Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa. El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat. 3. Ofensiva judicial Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum.   Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració. 4. "Operació Catalunya" És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes. La gran incògnita de l'operació Catalunya segueix sent si Mariano Rajoy estava al corrent dels moviments policials que es van ordir per frenar el sobiranisme La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.   Íñigo Méndez de Vigo és el portaveu del govern espanyol Foto: ACN (Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.) Contingut relacionat L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum Oriol March | 59 comentaris 21/07/2017 «Si es talla l'aixeta, ells s'embussen»: la reacció del Govern a la intervenció de les finances per l'1-O 9 comentaris 21/07/2017 PDECat, ERC i els «comuns» demanen la compareixença de Montoro després de l'amenaça de tallar el FLA 1 comentari 21/07/2017 Les amenaces del govern espanyol arriben al «Financial Times» i al «Libération» 3 comentaris 21/07/2017 Xavier Bru de Sala: «Els fills de Pujol van passar per on ell els deia, ell era el cap» Pep Martí | 1 comentari 22/07/2017 Puigdemont exigeix a l'Estat que torni als catalans els diners de la guerra bruta contra el sobiranisme

Referèndum

De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum

La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O

L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N

L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista

L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum


| 21/07/2017 a les 19:45h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política , referèndum, procés català, FLA, Pere Aragonès, Íñigo Méndez de Vigo, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro, Govern


Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN
L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O.

Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes.





Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre.

1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA

L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta.

"Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.
 

Pere Aragonès és el secretari d'Economia de la Generalitat Foto: ACN

Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen".

"Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament.

2. El patrimoni dels dirigents

Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

L'ofensiva del Tribunal de Comptes per fer pagar les despeses del 9-N a Artur Mas i els consellers inhabilitats ofereix pistes de les actuacions que emprendrà l'Estat per frenar el referèndum

"Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa.

El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat.

3. Ofensiva judicial

Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum.
 

Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa

El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració.

4. "Operació Catalunya"

És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes.

La gran incògnita de l'operació Catalunya segueix sent si Mariano Rajoy estava al corrent dels moviments policials que es van ordir per frenar el sobiranisme

La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.
 

Íñigo Méndez de Vigo és el portaveu del govern espanyol Foto: ACN

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)



Publicat per a Cap comentari:

Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí

Salvador Dalí

Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí

L'advocat del cas, Enrique Blánquez, explica a NacióDigital que la seva clienta podria arribar a demanar la "quarta part del patrimoni" del pintor en el moment de la seva mort

La comitiva judicial treu mostres d'ungla, de pèl i de dos ossos llargs de les restes mortals de Salvador Dalí

| 21/07/2017 a les 20:10h
Arxivat a: Societat , herència, tribunals, Salvador Dalí, Exhumació, Enrique Blánquez, Pilar Abel, filiació, ADN, legítima

L'advocat Enrique Blánquez i Pilar Abel | Europa Press
Mostres d'ungla, pèl i de dos ossos llargs de Salvador Dalí serviran per determinar si Pilar Abel és la seva filla. Les tasques per obtenir les mostres d'ADN van acabar dijous a les 23.40 hores, després de gairebé quatre hores de forta expectació ciutadana i mediàtica, amb periodistes d'arreu del món presents a Figueres, al museu del pintor.

Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".



A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.

Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?

Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989

Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.

La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.

El dret català aplicable

En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.

Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
 
Salvador Dalí fotografiat per Philippe Halsman Foto: ACN

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)