dijous, 4 d’agost del 2016

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

País > Catalunya Nord

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

Walter Dintinger, pilot professional nord-català, fa una acció reivindicativa pel nom de la macro-regió



Captura de pantalla 2016-08-04 a les 10.41.19
La paraula ‘català’ escrita al cel amb les traces d’una avioneta. Això van poder veure ahir havent dinat els banyistes que eren a la platja de Canet de Rosselló. També ho van contemplar els nord-catalans i els turistes d’uns quants quilòmetres enllà. Es tractava de la reivindicació d’un pilot d’avionetes a favor d’incloure la denominació ‘català’ al nom de la nova macro-regió. El pilot és Walter Dintinger, un professional de l’aviació format a l’aeroport de Perpinyà. És un dels pocs especialistes en ‘skywriting’ que hi ha al món, juntament amb uns quants australians i nord-americans. Ací teniu el vídeo de l’acció i alguna fotografia compartida a les xarxes: 

Mostra la imatge al Twitter
Quel beau pays !❤️ @LIndep_perpi @usap_officiel @Usap

Els consellers regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que formaran la nova macroregió francesa, van decidir a final de juny que s’anomenés Occitània. Ho van decidir així tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana feta entre el 9 de maig i el 10 de juny, en què el nom d’Occitània va ser el més votat amb un 44,9% dels vots. Tot i la campanya feta per a defensar la denominació Occitània-País Català, aquesta opció va quedar en quarta posició i els consellers regionals no la van tenir en compte.
Ara, el nom triat en aquesta reunió no és vinculant, perquè haurà de ser validat pel consell d’estat. Aquesta decisió es pot allargar uns quants mesos,
El nom d’Occitània va ser el nom més votat per la ciutadania, però el resultat no és vinculant. De fet, la presidenta socialista del departament dels Pirineus Orientals (que es correspon amb Catalunya Nord), Hermeline Malherbe, en una entrevista al diari L’Independant es va mostrar contrària que el nom ‘Occitània’ fos el nom de la nova regió. Va dir que considerava que el nom no era adequat i va proposar que la nova regió es digués Occitània-Pirineus-Mediterrània. Tanmateix, ella mateix va rebutjar fa dies la proposta d’uns quants consellers que reclamaven canviar el nom del departament de l’actual Pirineus Orientals a País Català.
El col·lectiu ‘Sí al País Català!’, que reivindica la inclusió d’una referència a la catalanitat del territori al nom definitiu de la regió, no donava per perduda la batalla. Demanaven que es tingués en compte la seva proposta, per tal com van rebre el 12,15% dels vots (24.784) quan representen el 8% dins de la població total de la macroregió.
Després dels atemptats a Charlie Hebdo, Walter Dintinger va fer aquesta acció al cel:


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
 

Dues sessions de curts de gènere fantàstic a Sitges

cultura


Dues sessions de curts de gènere fantàstic a Sitges

             
El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha organitzat per aquest mes d'agost dues sessions de curtmetratges a l'aire lliure. La primera projecció es farà el dia 14 al port de Sitges-Aiguadolç, i la segona, el 19, a l'entorn de la piscina municipal. Aquest serà el quart any que es fa aquesta iniciativa. Aquest cop, es projectaran dotze curts de gènere fantàstic seleccionats per responsables del comitè de programació del festival, que presentaran les sessions. També hi seran presents alguns dels realitzadors. La 49a edició del festival de Sitges començarà el 7 d'octubre.

Márquez anima a cantar al cotxe a les vacances

Márquez anima a cantar al cotxe a les vacances

El líder del Mundial de MotoGP es llança amb 'Hace calor', de Los Rodríguez, per a un concurs obert per Repsol 

Marc Márquez canta al cotxe per a un concurs de Repsol
EL PERIODICO
EMILIO PÉREZ DE ROZAS / BARCELONA
Dimecres, 3 d'agost del 2016 - 19:56 CEST
El tetracampió del món de motociclisme, el català Marc Márquez, actual líder del Mundial de MotoGP, que reprendrà el seu calendari la setmana que ve al circuit de Spielberg (Àustria), ha sigut el primer a sumar-se a la iniciativa del principal patrocinador de l'equip Honda, en què corre el campioníssim, la petrolera espanyola Repsol, que ha obert un concurs per premiar la millor cançó interpretada a l'interior del cotxe.
Repsol, aprofitant la primera setmana de vacances de milions d'espanyols, ha obert el concurs fins al 15 d'agost, i ha suggerit que s'utilitzin qualsevol d'aquestes sis cançons: ‘La flaca’, de Jarabe de Palo; 'Hace calor (mucho mejor)' de Los Rodríguez; 'Amante bandido' (Miguel Bosé); 'Libre' (Nino Bravo), 'Cómo te atreves' (Morat) i 'Picky' (Joey Montana).

UNA DIVERSIÓ MÉS ALS VIATGES

Per animar el personal, Márquez, sempre disposat a provocar l'alegria en la gent i ser el primer a apuntar-se a la idea, ha interpretat al cotxe un fragment de 'Hace calor (mucho mejor)'. ¡Ah!, per cert... Quan ho intentis, has de pujar la gravació a la web musicontheroad.
"Així que m'ho van suggerir, m'hi vaig apuntar", explica Márquez, que comparteix cançons i 'actuacions' amb el seu equip de mecànics en tots els desplaçaments. "Ens passem el dia compartint música i fins i tot fent veure que les interpretem. Ens ho passem molt bé".

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic

VISITA A BCN DE LA REINA DE L'R&B

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic

La cantant va oferir un imponent espectacle a Montjuïc en què es va mostrar com a diva en transformació                         

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic
13thWitness
                         
Dijous, 4 d'agost del 2016 - 01:28 CEST
Beyoncé en versió total, ahir dimecres a l’Estadi Olímpic: deïtat pop i agitadora de consciències, veu acrobàtica i rastrejadora de sons i ritmes una mica més enllà del soul i l'r’n’b però sense perdre de vista els límits del 'mainstream'. I estrella d’un aclaparador espectacle que va buscar el més difícil encara, projectar alhora poder i vulnerabilitat, una cabriola d’alta volada que va mantenir atentes les 46.000 persones que gairebé van omplir el recinte de Montjuïc (habilitat per acollir-ne 49.000).
  És la Beyoncé rearmada, lluny de l’ombra del seu pare, en el disc homònim del 2013 i la seva recent continuació, 'Lemonade', amb els seus ritmes electrònics esquius. Innovacions sonores convertides en material del gust popular, associades a uns textos en què Beyoncé sembla baixar uns esglaons del seu tron per mostrar febleses emocionals i un ànim aïrat en el terreny social i de reivindicació feminista.
  En aquest espectacle, que va tenir a l’Estadi la seva única posada en escena a Espanya, última de les 17 parades de la seva gira europea, Beyoncé només va tenir un rival, un competidor, el cub gegant, anomenat Monolith, que va començar a girar misteriosament i silenciosament per donar pas a la primera cançó, 'Formation'. Però aviat va saber com portar-lo al seu terreny: les seves cares, sempre en moviment, van projectar la imatge agegantada de l’estrella després que entrés en escena emergint de terra. "Welcome to the Formation world tour", va saludar. Super-Beyoncé, o l’espectacular dona de 30 metres d’altura, secundada per un cos de ball a l’escenari alternatiu, i evocant Peggy Lee abans d’abordar 'Sorry', que va rematar amb unes estrofes despullades en castellà.

RITME FRENÈTIC

La diva, embotida en un bodi amb lluentons, melena de color de coure al vent, cavalcant sobre el movedís, atrevit, remenat de ritmes de 'Bow down' (acompanyada d’altes flamarades: la calor es podia sentir a les grades com en un concert de Rammstein) i de 'Run the world (Girls)'. Del vestuari negre al blanc en una sinuosa 'Mine', amb estrident transició cap a 'Baby boy', sobtat viatge al seu primer disc (2003), amb la seva melodia violentada per ritmes gruixuts amb diàleg hip-hop.
Texto Alternativo
13TH WITNESS / PARKWOOD ENTERTAINMENT
Beyoncé, en la seva actuació a l'Estadi Olímpic.


Cançons succeïdes sense pauses en seqüències frenètiques, amb una Beyoncé capaç de ballar, posar, dedicar-nos caigudes d’ulls i cantar perfectament, tot alhora, mentre sota els seus peus corrien tota mena de trames rítmiques abruptes capaces de desorientar qualsevol. Potser per respirar fondo va disposar després un tram més tranquil, més clàssic, amb 'Me, myself and I', 'Running' i un 'All night' que va anunciar com la seva cançó favorita de 'Lemonade' i que, va dir, defensa valors com «el perdó i la dolçor». Sí, aquesta és una altra Beyoncé, o això vol donar a entendre. ¿Sinceritat o màrqueting? Són temps propicis perquè els artistes semblin més sensibles, més pròxims, i l’atreviment de Beyoncé consisteix a intentar produir aquest efecte a través d’un muntatge audiovisual que mostra potència industrial i que la projecta com a diva perfecta, amb tant d’ego com cor. Potser d’una altra manera el seu perfil d’estrella ja no podria funcionar el 2016.
Però, embolcall teòric al marge, el seu llenguatge sonor ha sigut revisat de dalt a baix i en una direcció estimulant, que no paga peatges a l'r’n’b de sempre o a la tornada pop. A l’estadi hi va haver també caigudes de tensió, però va ser possible veure en la seva proposta un pas endavant en la renovació de la diva moderna. Muntatge amb les seves rutines de canvis de vestuari i de blocs, sis, amb Beyoncé lluint mantells, casaques i boàs de plomes, el seu moment 'a cappella' per demostrar que canta de veritat ('Love on top') i el seu homenatge a Prince (enllaunat 'Purple rain').
Els èxits més llunyans, al final: 'Crazy in love' i 'Naughty girl', amb empelt de Donna Summer. L’escenari alternatiu, convertit en llacuna, amb una fina làmina d’aigua, en què Beyoncé es va retrobar amb la seva versió antiga a 'Survivor', de Destiny’s Child. Nimfa pop apel·lant a la puresa per acabar embolcallant l’Estadi amb la seva esplendor.

La torxa olímpica de Rio està fabricada per una empresa catalana

La torxa olímpica de Rio està fabricada per una empresa catalana

La peça ha estat ideada per la companyia Recam Làser de Caldes de Montbui

| 02/08/2016 a les 20:24h
Especial: Jocs Olímpics Rio 2016

http://www.xiptv.cat/pais-km-0/capitol/la-torxa-olimpica-de-rio#.V6Miq3yRjl8.gmail

La torxa olímpica de Rio 2016 ha estat fabricada per l’empresa catalana Recam Làser, de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental). Aquesta tarda, Pere Barrios, gerent del negoci, ha parlat al programa "País KM 0" de la Xarxa, sobre la peça. Fins ara, no havien pogut donar informació del producte a causa del contracte de confidencialitat.

El concurs estava obert a empreses brasileres, però gràcies a una filial de Recam Làser a Brasil, van poder participar-hi. Per qüestions productives, van decidir que en cas de guanyar, la torxa es fabricaria a Catalunya. Han tardat un any per desenvolupar tota l’enginyeria necessària per fabricar-la. Està pensada per aguantar factors com la pluja, el vent o l’altitud.

Barrios explica que per primera vegada, s’ha encomanat una torxa més elaborada que les anteriors. El producte es desplega i mostra a través de colors els elements més simbòlics del país com són les muntanyes, el mar, els rius i el passeig de Copacabana. Des de l’empresa no s’esperaven aconseguir aquest encàrrec tan important.

10 motivos por los que descubrir Eslovenia

VIAJAR

10 motivos por los que descubrir Eslovenia

Eslovenia, con un 66% de su territorio cubierto de bosque, es un destino perfecto para quien busca estar en pleno contacto con la naturaleza y disfrutar de su antiguo legado cultural y patrimonial.
Publicidad
Son muchas y muy variadas las actividades que se pueden realizar en el país eslavo. En familia se puede disfrutar visitando eco-granjas y aprendiendo a elaborar productos artesanos y ecológicos. También se puede conocer su gastronomía y sus festivales, visitar algunas de las grutas consideradas mejores para el estudio de los fenómenos kársticos e, incluso, para los amantes del deporte existen numerosas rutas de senderismo y ciclismo que recorren todos los paisajes del país.
Gevision / iStock                      
Imagen 1 de 10

Quines són les poblacions del nostre país que envien atletes als Jocs Olímpics?

Quines són les poblacions del nostre país que envien atletes als Jocs Olímpics?

Barcelona, Terrassa, Palma, Sabadell i València, les cinc que n'hi envien més


El nadador Camille Lacourt té moltes opcions a medalla, per la delegació francesa
El nadador Camille Lacourt té moltes opcions a medalla, per la delegació francesa
Més d’un centenar d’atletes de tots els Països Catalans competiran a partir de demà als Jocs de Rio. Ho faran en les delegacions andorrana, espanyola i francesa, però també en algunes altres com ara les d’Eslovènia, Suïssa, el Brasil o Catar.
La ciutat amb més atletes serà Barcelona, que en supera la trentena, però la segona, curiosament, és Terrassa, que en té onze. Bàsicament la majoria de la selecció és d’hoquei herba. La tercera posició és per a Palma, que n’aporta vuit, seguida de Sabadell, amb set i València, sis. Castelló i Andorra, amb quatre esportistes cadascun, són les altres ciutats amb més representació.
A partir d’ací la llista és molt repartida. Poblacions com ara la Vila Joiosa, Amposta, Viladecans, Lleida, Banyoles, Sant Boi o Sant Cugat aporten dos esportistes mentre que hi ha moltes poblacions que n’aporten un i prou.
A Catalunya Nord es destaca la Cabanassa, d’on és el nadador Camille Lacourt, que aspira a aconseguir medalla. També hi competiran atletes de Perpinyà i de Banyuls.
A les Illes es destaca evidentment Manacor, per Rafa Nadal, però hi ha atletes també de Maó, Binissalem, Sóller, Pollença, Manacor i Formentera. De Formentera és Mateu Sanz, que competirà en vela amb la delegació de Suïssa.
Al País Valencià, entre més poblacions, envien atletes als Jocs d’Almoradí, l’Eliana, Torís, Alcoi, Benidorm, Santa Pola, Xàbia i de Borriol, el golfista Sergio Garcia.
A Catalunya, però, és on hi ha més poblacions amb atletes olímpics. N’hi ha de Mataró, Vilanova i la Geltrú, Palamós, Sarrià de Ter, Sant Feliu del Llobregat, el Masnou, Montgat, Girona, Ripollet, Figueres, Badalona, Vic, Sant Andreu de Llavaneres, Puigcerdà, Vila-seca, Parets del Vallès, Mataró, Os de Balaguer, Ascó i Matadepera.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)