divendres, 3 de juny del 2016

Un McCartney integral

RECITAL DE LA LLEGENDA POP A MADRID

Un McCartney integral

El músic va recórrer la seva trajectòria al Vicente Calderón a través dels Beatles i els Wings

FERRAN SENDRA

Paul McCartney, en un moment de la seva actuació d'ahir a la nit a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

EL PERIODICO

Bianciotto

Divendres, 3 de juny del 2016
S'han acabat els anys de la prudència, del complex, del no voler presumir de triomfador 'beatle'. Paul McCartney és avui el més semblant que ens queda al que un dia van ser els 'Fab four', un cop morts Lennon, Harrison i fins i tot George Martin, i acomodat Ringo Starr en el somrient balneari que és l'All Starr Band. Macca ja té edat (74 anys que farà el dia 18) per observar el seu llegat, el seu i el del grup, i presumir-ne, i a això es va dedicar ahir a Madrid, en un estadi Vicente Calderón que va vorejar el ple per recórrer cinc dècades llargues de memòria pop.
Va aparèixer alçant els braços, amb gestos de triomf i lluint el seu baix Hofner, amb irònica forma de violí. Sense manies, obrint ni més ni menys que amb 'A hard day's night', cuidant des del primer acord despentinat de guitarra. La fidelitat a les versions originals és una constant d'aquesta gira, 'One on one', que no passa per Barcelona (on va actuar per últim cop el 2003) i la principal diferència amb les preses discogràfiques es va apreciar en la seva veu, que va sonar maltractada en molts moments. Però McCartney se les va enginyar per casar història i vigor, tot un èxit, i els seus retrocessos en el temps (després de 'Save us', una de les poques cites a la seva última obra, 'New', va caure 'Can't buy me love') van deixar una empremta rejovenida. A això hi va tenir a veure la seva banda, amb peces que han jugat un paper en el seu historial modern, com el guitarrista Rusty Anderson.

REPERTORI AMPLI

El bon humor forma part del cànon escènic de McCartney, que va saludar amb maneres castisses («¡Hola, Madrid! ¡Hola, Espanya! ¿Què passa, troncos?») abans de procedir a un recorregut antològic que va anar més enllà del guió ordinari de la llegenda (presentació del nou treball i quota de clàssics) sinó que es va aturar en capítols intermedis no sempre populars.
El McCartney que als 80 es va acostar a l'electrònica de tacte casolà ('Temporary secretary') i el que va encapçalar aquella banda, els Wings, que dies enrere va titllar de «terrible» a la BBC. Tan dur no devia ser allò, Paul, atès que 'Letting go', la bluesy 'Let me roll it' i 'Nineteen hundred and eighty-five' van aparèixer veloçment en el repertori. El McCartney de la seva més desperta maduresa: 'My Valentine', que va dedicar a la seva tercera dona, Nancy Shevell.
I el McCartney 'beatle', és clar. Modificant la selecció respecte a gires passades (no van sonar peces com 'All my loving', 'Sgt' Pepper's lonely hearts club band' o 'The long and winding road'), i sorprenent amb una furiosa 'I've got a feeling', de l'àlbum de la discòrdia, 'Let it be', i amb la remota 'In spite of all the danger', que va compondre amb George Harrison en els temps de The Quarrymen. «La primera cançó que vam gravar amb els Beatles», va anunciar. Però tractant-se del grup de Liverpool, tocar cinc temes seguits sense esmentar alguns clàssics universals és gairebé impossible.
N'hi va haver per donar i per vendre: 'Here, there and everywhere', 'Maybe I'm amazed', 'We can't work it out', 'Love me do' i un 'And I love her' que va sonar gairebé com cantat a l'orella i ens va fer oblidar que érem en un estadi. I 'Blackbird', embruixada. En aquest punt McCartney va fer els millors registres vocals de la nit. Amb guitarra acústica, però sense donar-li un tractament de set acústic. Un concert d'estadi sense escenaris alternatius ni passarel·les. ¡Visca!
Recital gairebé sense cops d'efecte més enllà dels que les cançons poguessin subministrar-nos. McCartney, portant al seu món el record de Lennon a 'Here today' («la vaig escriure pensant en John») i seient al teclat per prolongar l'homenatge amb una cita a 'Give peace a chance' corejada pel públic. Evocant George Harrison amb una sentida 'Something' que va començar tocant, atenció, amb ukelele.

CITES AMB LA HISTÒRIA

Va tornar al present de 'New' i una acústica 'FourFive-Seconds', la cançó que va cuinar l'any passat amb Rihanna i Kanye West i que va provocar que alguns joves fans d'aquests es preguntessin a la Xarxa qui diantre era aquell tal Paul McCartney. Doncs veuran, és l'autor, o coautor, de 'The fool on the hill' i 'Lady Madonna', d''Eleonor Rigby' i 'Being for the benefit of Mr. Kite!', cançons del segle XX, lluny molt lluny, que van sonar al Calderón tan carregades de significats. Com 'Band on the run', 'Back in the USSR', 'Let it be', 'Hey Jude', 'Yesterday'..., esquitxant el trajecte final fins a 'The end'. Carregant amb pes històric, però disposades a renéixer nit rere nit en la seva única veu possible, vencedora malgrat que plena de cicatrius.

Amb l’Ebre, diumenge i sempre, per Vicent Partal

Editorial
Vicent Partal

Opinió

Amb l’Ebre, diumenge i sempre

«Hi ha gent que, molt poc assenyadament, fa córrer que els de l'Ebre, pel resultat de la votació i per la votació mateix, ara no es mereixen el suport de la resta del país»

Per: Vicent Partal

02.06.2016 21:33

Diumenge la Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació al matí a Barcelona, que és més important que no sembla. Des de diversos punts de vista. La batalla pel cabal ecològic és una batalla transcendental per mantenir el delta i tot indica que la mobilització i la feina del territori davant les institucions europees va fent profit. Tanmateix cap pressió serà mai prou, vista el volum i la tossuderia de l’amenaça. Però, més enllà d’això, la manifestació de diumenge també ha de ser una manera de que tots donem suport a una part del país que és fonamental, que havia reeixit a canviar la seua imatge tradicional i que ara necessita la solidaritat de tothom, més que mai.
Aquests dies he sentit amb molta sorpresa converses que vinculaven negativament la manifestació de diumenge amb la votació del monument franquista. Hi ha gent que, molt poc assenyadament, fa córrer que els de l’Ebre, pel resultat de la votació i per la votació mateix, ara ja no es mereixen el suport de la resta del país. La pobresa intel·lectual i la miopia política d’aquest argument són enormes. Fa dies que vaig manifestar-me amb tota la contundència que vaig saber contra la consulta, i molt especialment contra el fet que el monument es puga mantenir. I és precisament des d’aquesta posició que demane que se sàpiga fer la distinció entre aquell fet, del qual tenen la culpa alguns però no tots, i el territori.
A Barcelona hi ha hagut de sempre una tendència, profundament centralista, a decretar qui és digne de suport i qui no, però mirant-s’ho tot des de la Rambla. Com a valencià, he hagut d’aguantar durant molts anys actituds impertinents de gent que es pensava que sabia més del meu país que jo i que dictaminava què som i què deixem de ser tenint en compte només les caricatures i sobretot les caricatures que els ferien a ells. A un cert tipus de barcelonins, li agrada rebolcar-se en les agressions, sense pensar la conseqüència que pot tenir la magnificació dels adversaris i la minorització i el menysteniment dels qui pensen com ells i aspiren a tenir un país lliure com ells.
Això ara no es pot reproduir amb l’Ebre. Geopolíticament, la recuperació de les Terres de l’Ebre com un espai profundament catalanista i partidari de la llibertat ha estat una de les millors notícies que podíem tenir tots aquestes darreres dècades. I això ha passat sobretot per la lluita en favor de l’Ebre i per l’orgull recuperat que això ha comporta. Si ho voleu mirar només des del Principat, això és fonamental, perquè evita les temptacions de que Tarragona siga una ‘Àlaba a la catalana’. Si ho mireu, com jo, des de la perspectiva de Països Catalans és més important encara, perquè ells i la gent de les comarques del Sénia són la ròtula que ens ha de mantenir units.
Per això, també, diumenge aniré a manifestar-me amb ells.

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dijous, 2 de juny del 2016

Reus prepara la seva festa del vi més completa i solidària

VADEVICAT

L'Alcalde de Reus, Carles Pellicer -segon per l'esquerra-, acompanyat d'altres membres del consistori i de la Cambra durant la presentació de la fira

Fires i actes

15:55

01/06/2016

Reus prepara la seva festa del vi més completa i solidària

La fira obre de manera excepcional el dissabte al matí per oferir una ostrada en benefici de l'Associació Jordi Pitarque

Redacció

Reus Viu el Vi, la fira del vi de les DO de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus, comptarà enguany amb la participació de prop de 40 cellers que del 3 al 5 de juny delimitaran tot el perímetre de la plaça de la Llibertat de la capital del Baix Camp.

L’oferta dels cellers presents es completarà amb la tradicional proposta gastronòmica que oferiran diverses marques de la ciutat i d’arreu de Catalunya, on també hi haurà una representació d’establiments participants a la Ganxet Pintxo, la ruta de tapes de Reus, organitzada per la Cambra. Els estands gastronòmics ocuparan l'espai central de la plaça.

Són xifres de participació que s’incrementen prop d’un 20% en relació a l’any passat. En total el visitant podrà escollir entre més d’un centenar de referències de vins, caves i vermuts. L’any passat, la fira del vi va superar els 11.000 pacs servits i es van despatxar prop de 31.000 degustacions de menjar.

La fira obre dissabte al matí amb l'Ostrada Solidària
Una de les novetats d’aquesta edició és l’obertura de la fira dissabte al matí amb l’objectiu de realitzar l’Ostrada Solidària a benefici de l’Associació Jordi Pitarque Ceprià.

L’entitat porta el nom del jugador del CF Reus Deportiu, originari de l’Ampolla, que va morir l’any 2010 d’una aturada cardiorespiratòria. Un fet luctuós que va motivar la creació de l’entitat que destina tots els seus esforços i recursos a lluitar contra les malalties cardiovasculars, especialment entre els infants i els esportistes. Per això l’Ostrada serà apadrinada pel primer equip del CF Reus Deportiu que de manera entusiasta s’ha sumat a la iniciativa.

L’Ostrada Popular es realitzarà el dissabte 4, entre les 12h i les 14:30h i consistirà en la degustació de l’ostra rissada del Delta. En aquest sentit també s’ha volgut buscar un element gastronòmic molt característic del territori on té la seva seu l’entitat i d’on era originari el mateix Pitarque.

Els que participin de l’ostrada, i també comprin als estands dissabte al matí, entraran en el sorteig de diversos vals de viatge gentilesa de Buscochollo i també de 100 samarretes dels VINS KM0. Aquesta acció s’emmarca en el conjunt d’activitat de promoció dels vins del territori que realitza la Cambra. La samarreta es presentarà a la fira amb la participació de les jugadores de l’equip sènior de Pàdel del Club Natació Reus Ploms.

Activitats també per als més petits

Reus Viu el Vi també recupera la seva zona d’atenció infantil adreçada als més petits. Serà gestionada pels voluntaris de l’Associació Jordi Pitarque i els que hi participin podran realitzar diverses propostes de caire solidari.

La consellera Meritxell Serret, inaugura la fira

L'organització farà que la inauguració esdevingui un homenatge als consells reguladors de les Denominacions d’Origen del territori que des del primer dia han fet confiança en l’organització de la fira. I per això els seus presidents seran els encarregats de tallar la cinta inaugural. Ho faran al costat de la Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que també ha volgut sumar-se a aquesta festa del vi.

Cellers convidats: dos de francesos i Bouquet d'Alella

Per tercer any consecutiu, la fira té un caràcter internacional. D’acord amb els Consells Reguladors de les diverses Denominacions d’Origen del territori, l’organització ha convidat en aquesta ocasió a dos cellers francesos; Un és el Domaine de Nidoleres de Tressera, al Rosselló, que ja hi va participar l’any passat i que enguany ha volgut repetir l’experiència; i l’altre, també de Tressera, és el Domaine Els Barbats. Són dos dels cellers més prestigiosos de la Catalunya Nord i elaboren els seus vins sota el paraigua del Conseil interprofessionnel des Vins du ROUSSILLON.

A més, amb la voluntat de descobrir l’ampli tresor vinícola del país, enguany també s’ha convidat a un celler català perquè participi a la fira. En aquesta ocasió es tracta del Bouquet d’Alella que elabora els seus vins sota el segell de la DO Alella. El Celler és el resultat de l’aventura que els germans Cerdà van emprendre l’any 2010, marcats per la tradició heretada del seu pare -Antoni Cerdà, present a la masia i les vinyes i la il·lusió per elaborar un producte modern, de qualitat, amb una imatge de futur.

Jugant amb el nom de la finca familiar –Can Boquet– i el terme bouquet, el mot francès que designa els aromes que desprèn el vi, Bouquet d’Alella impulsa d’una banda la producció i venda de vins ecològics de qualitat i per l’altra la promoció d'experiències vitivinícoles amb una aposta ferma per l’enoturisme a tan sols 15 km de Barcelona.

El vermut també participa a la fira

Com ja va succeir l’any passat, la fira compta amb una presència destacada d’elaboradors de vermut. I en aquesta línia de promoció del producte, "Reus Viu el Vi" es convertirà per segona any en el KM0 de la Ruta Reus Bressol del Vermut, impulsada pel Còdol Educació i que compta, entre d’altres, amb el suport de Vermuts Miró i de la mateixa Cambra. La ruta permet al visitant conèixer i reconèixer diversos espais ciutadans vinculats a l’elaboració del vermut de Reus, un autèntic passeig acompanyats de l’aroma i el gust d’aquell “Reus, París i Londres” que va esdevenir la capital del vermut.

El visitant a la fira tindrà gaudirà d’un descompte especial del 50% sobre el preu habitual per fer la ruta.

El cartell de la fira, creació del dissenyador reusenc Jordi Romero
La imatge gràfica d’aquesta edició de la Reus Viu el Vi ha estat una creació del dissenyador reusenc Jordi Romero. En el cartell l’artista juga amb el logo de la fira que ell mateix va crear l’any 2014.

Durant la tradicional fotografia de presentació, que es va realitzar al bell mig de la plaça de la Llibertat, el president de la Cambra, Isaac Sanromà, va destacar l’encert de la imatge de Romero que “permet identificar fàcilment la fira atenent el missatge que transmet, el de l’estimació per un producte vinculadíssim a la nostra realitat. Per això sempre ens agrada, també, apostar pels nostres dissenyadors. Si la premissa de la Cambra és posar en valor els vins de casa, en la mateixa línia ens agrada reconèixer la feina i la inspiració dels artistes gràfics que hi ha al territori".

Com funcionarà la fira?
La mecànica de la fira serà l’habitual. El visitant podrà adquirir, al preu de 13 euros, un pack de tast format per copa, portacopes, catàleg, els cinc tastos de vi i el regal de la fira al que s’hi pot accedir tastant, com a mínim, un vi de cada Denominació d’Origen. És el joc de la ROSA DE REUS/LA ROSA DELS VINS que es fa cada any i on els diversos cellers van enganxant els logos de les respectives DO en cadascun dels pètals de l’emblema de la ciutat. Enguany el regal serà el barret oficial del certamen.

Pel que fa a la gastronomia, el visitant podrà adquirir els populars Vinxets al preu unitari de 2,5 euros i que permeten accedir a les diverses tapes. A més enguany és poden adquirir l’agrupació de cinc Vinxets al preu especial de 13 euros.

Els horaris de la fira seran divendres i dissabte de 17.30 a 23.30 i el diumenge de 17.30 a 22.00 hores.

L’Ostrada Solidària de dissabte al matí ofereix dues opcions:
- Per 5 euros, el visitant pot fer la degustació d’ostres i aconseguir la copa, el portacopes, el barret, el catàleg de la fira i 1 tast de vi.
- Per 13 euros el visitant pot aconseguir el pack sencer amb els 5 tastos de vi i amb la degustació d’ostres inclosa.

Per a més informació: www.reusviuelvi.cat.

Junqueras, disposat a fer algunes cessions a la CUP sobre el pressupost

L'oferta que Economia farà arribar a la CUP proposa incloure els impostos suspesos pel TC a la llei d'acompanyament si no afecten el pressupost

El vice-president del govern de la Generalitat, Oriol Junqueras.

Per: Redacció / ACN

02.06.2016 12:34

El vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, s’ha mostrat disposat a incloure en la llei de mesures fiscals i financeres els impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional (TC), com el de dipòsits bancaris i el de les nuclears. La condició que posa el conseller d’Economia a la CUP per introduir-los és que no afectin el pressupost, és a dir, que no incrementin els ingressos previstos. ‘No seria realista’, ha justificat Junqueras durant la conferència de premsa a la seu del departament d’Economia. L’esquerra anticapitalista exigeix la retirada del projecte de llei, precisament per poder incrementar els ingressos (i les despeses) amb els impostos anul·lats i amb un incompliment deliberat dels objectius de dèficit, dues qüestions que el govern no està disposat a assumir. Junqueras no ha volgut donar detalls del document que lliurarà aquesta tarda a la CUP, però ha explicat que no inclourà cap reforma en l’IRPF ni cap rebaixa dels interessos del FLA.
Tot i que la CUP insisteix en la necessitat de retirar el projecte de llei de pressupostos per presentar-ne un de nou amb més ingressos i més despesa social, el vicepresident ha descartat aquesta opció al·legant que és ‘impossible políticament i tècnicament’ aprovar-ne uns de diferents abans d’acabar l’any. De fet, ha assenyalat que ‘no tindria sentit’ aprovar uns pressupostos a la tardor, perquè no serien efectius.
L’exemple de l’Ajuntament de Barcelona
Aquest matí el secretari d’Economia, Pere Aragonès, ha demanat a la CUP que sigui igual ‘de flexible’ que a l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, doni suport als pressupostos del govern. En declaracions a Catalunya Ràdio, Aragonès ha destacat que la CUP va avalar uns comptes a la capital catalana que ‘compleixen fil per randa’ amb la Llei d’estabilitat pressupostària i no preveuen cap ‘incompliment ni cap desobediència’. No obstant això, la formació anticapitalista ha presentat una esmena a la totalitat a uns pressupostos de la Generalitat ‘que redueixen a la meitat els pagaments dels interessos’.
Reunió de Puigdemont i Junqueras amb la direcció de JxSí
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i Oriol Junqueras, han convocat la direcció del grup parlamentari de JxSí avui per tal d’intensificar la pressió a la CUP perquè no presentin finalment esmena a la totalitat contra els pressupostos. La reunió, que es fa al despatx del president, serveix també per explicar les propostes que el govern farà a la CUP, especialment en l’àmbit fiscal. A més de Puigdemont i Junqueras, participen en aquesta trobada el president del grup parlamentari, Jordi Turull, la portaveu, Marta Rovira, la consellera de la Presidència, Neus Munté, i els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona, Germà Bel, Josep Maria Forné i Lluís Llach.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

El creuer més gran del món arribarà a Barcelona diumenge per a la seva inauguració

Navega procedent del Regne Unit amb més de 8.000 persones a bord per iniciar les seves rutes regulars des de la capital catalana

Simon Brooke-Webb
Roy Riley

EL PERIODICO

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Dijous, 2 de juny del 2016 - 10:19 CEST
El creuer dels rècords (més gran, de més tonatge, més capacitat de passatgers i varietat d'atraccions i gastronomia a bord) ja enfila rumb a Barcelona, on atracarà diumenge que ve al matí per iniciar les seves rutes regulars amb la capital catalana com a port base durant tot l'estiu. El 'Harmony of the Seas' farà un total de 22 sortides des del port barceloní, amb passatge majoritàriament internacional que arribarà de mig món per embarcar-se en la nova proposta de Royal Caribbean.
En teoria, el 'Harmony' forma part de la sèrie que integren dos germans més de talla, l''Oasis' i l''Allure of the Seas', que ja van tenir el seu rodatge a Barcelona els dos últims estius per constatar que el mercat mediterrani estava prou madur per estrenar, per primera vegada en la història, un vaixell d'aquestes característiques i dimensions en un port del sud d'Europa. No obstant, la naviliera li ha injectat amb prou feines uns centímetres més d'amplada, que suposen 1.700 tones més (en té 227.000) per etiquetar-lo amb rigor amb el reclam del "més gran del món". Amb 362 metres de llarg, a bord hi caben entre 5.479 i 6.780 passatgers (en funció de si l'ocupació d'alguns dels camarots és doble o triple) i uns 2.100 tripulants, actualment de 77 nacionalitats.

Farà 22 sortides des de Barcelona durant tot l'estiu en rutes pel Mediterrani

Però més enllà de les megamesures, l'immens vaixell causa una enorme expectació entre els creueraddictes per la infinitat d'atraccions que el converteixen en una mena de ciutat temàtica. Com els seus germans, és el primer creuer travessat per un parc avinguda ple de vegetació i obert a l'aire lliure, i amb balcons que donen a aquestes ‘avingudes’ i no només al mar o bé interiors sense vistes, com és comú en el sector. Fins i tot les interiors compten aquí amb un balcó virtual per veure sobre la paret el que s'estaria veient en directe des de la borda.

EXPECTACIÓ

El 'Harmony, construït durant 32 mesos a França, està fent una ruta preinaugural des de Southampton (Regne Unit) per posicionar-se a Barcelona, ser inaugurat formalment diumenge (amb una jornada i mitja de navegació) i iniciar els seus itineraris d'estiu des de la ciutat, que en set dies el portaran per Palma de Mallorca, Marsella, La Spezia, Roma i Nàpols. A la tardor se n'anirà per iniciar rutes pel Carib.
La seva navegació d'aquests dies, amb més de 8.000 persones a bord, sobretot britànics, l'ha portat a passar aquest dimecres unes hores d'escala a Vigo, on ha provocat un autèntic enrenou. També ho farà divendres a Màlaga, on el rebran tant l'autoritat portuària com representants municipals i de Turisme. A Barcelona el Port li entregarà la placa de primera escala, però l'ajuntament no ha previst de moment cap participació. Mentre que la resta de ports de creuers nacionals intenten guanyar quota de mercat, el consistori barceloní qüestiona l'èxit numèric del sector a la ciutat i actualment estudia si n'ha de limitar el creixement per evitar una saturació o aplicar una nova taxa turística fins i tot encara que no pernoctin a la ciutat.

El vaixell incorpora un tobogan de 40 metres de recorregut i que recorre 10 cobertes, i robots que serveixen copes al bar

Per anar encara una mica més lluny i temptar els que han provat altres vaixells XXL, el 'Harmony' estrena novetats com l'Ultimate Abyss, el tobogan més alt a bord, de més de 40 metres de recorregut i que transcorre per 10 de les 18 cobertes; l'Splashaway Bay, un parc aquàtic interactiu per a nens, així com un trio de tobogans d'aigua. També ofereix la Dreamworks Experience per a les vacances en família... així com els ja coneguts a la naviliera Aquatheater amb espectacle d'acrobàcies aquàtiques a cel obert, i un teatre més convencional on es podran veure muntatges de Broadway com 'Grease'.
La immensa oferta per perdre's (literalment) a bord inclou 20 restaurants (des de la cuina més creativa al 'fast food') i incorpora en aquesta sèrie els cambrers robots del Bionic Bar i les polseres intel·ligents per obrir els camarots i fer qualsevol reserva d'activitats a alta mar.

TEMES

Creuers

El pressupost i la voluntat de fer política, per Vicent Partal

Editorial
Vicent Partal

Opinió

El pressupost i la voluntat de fer política

«Hi ha una segona possibilitat. Si la CUP presentàs una esmena a la totalitat però amb contingut, és a dir, proposant alternatives sobre partides concretes, la cosa seria molt diferent»

Fotografia: ACN.

Per: Vicent Partal

01.06.2016 22:00

Amb el reglament del Parlament de Catalunya a les mans, hi ha maneres de salvar aquest encrespament creixent en què es va convertint el debat sobre el pressupost. La CUP, de moment, hi ha presentat una esmena a la totalitat sense text alternatiu. Això vol dir que si l’esmena és aprovada, és a dir, si els altres partits voten tots a favor de la CUP –PP i Ciutadans inclosos–, el govern no tindrà cap més remei que retirar-lo i mirar de fer-ne un de nou o prorrogar l’actual, cosa més probable. Tanmateix, hi ha una segona possibilitat. Si la CUP presentàs una esmena a la totalitat però amb contingut, és a dir, proposant alternatives sobre partides concretes, la cosa seria molt diferent.
En aquest cas, la situació canviaria substancialment. A l’esmena buida a la totalitat, s’hi apuntaran sense impediments tots els altres partits, cadascun amb el seu argument. Tots, el PP i tot, votaran a favor de la proposta de la CUP. Tanmateix, a una esmena a la totalitat amb partides concretes a modificar, sembla molt més que improbable que el PP, per exemple, hi vote a favor. Una hipòtesi plausible seria pensar que aquesta esmena tindria deu vots a favor, o a tot estirar sumaria els de CSQP, que Junts pel Sí es podria abstenir i que la resta votarien que no. I això què permetria? Doncs permetria a la CUP de deixar clares les seues prioritats polítiques i defensar el seu model de país, permetria a JxSí i la CUP de negociar posteriorment i, sobretot, no ofegaria més encara el procés d’independència.
Si hi ha una possibilitat com aquesta, doncs, la pregunta és si darrere aquest nou episodi d’enfrontament entre els dos grups independentistes hi ha interès a fer política o si parlem, definitivament, d’una altra cosa, de que hi ha uns altres interessos. Evidentment que la CUP farà allò que voldrà: en la política institucional un cop tens els vots fas el que vols amb ells i en això tampoc ells són cap excepció. Segons que sembla, del seu càlcul es desprèn que si no hi ha pressupost no passarà res. Ja ho veurem, això, en termes de procés. Però, siga com siga, d’entrada és un càlcul realment sorprenent. Aquest 5% de diferència en el pressupost que presenta aquest govern respecte de l’anterior és un increment de prop de mil milions d’euros pel que fa les polítiques socials i les dedicades a les estructures d’estat. I no s’acaba d’entendre que això per a la CUP això no tinga gens d’importància. I que l’alternativa oferta siga dir que val més prorrogar un pressupost que, segons la CUP mateix, és ‘austericida’ (l’anterior) abans de tenir-ne un de nou que objectivament ho és menys d’austericida. Què hi guanya la gent, amb això? Què se n’ha fet, del compromís electoral amb la seua gent? I si el tema és la famosa desobediència quants dels ajuntaments on la CUP governa han desobeït en el pressupost aplicant mesures com les que ells demanen que desobeïsca el Parlament?
Entenc que la CUP reclame més participació en l’elaboració del text. Diuen que estan molests perquè el pressupost ja se’l van trobar tancat i fet. Però supose que són conscients que, amb deu diputats, ni governes ni fas pressuposts. No tindria lògica que s’hagueren passat anys criticant a Mas dient que no es podia tolerar el xantatge aquell de si no ho fas com jo ho dic no hi ha procés i ara això mateix ho facen ells. Si no feu un pressupost com jo dic no hi ha procés, si no teniu una policia com jo vull no hi ha procés, si no…
Per tant em sembla que cal ser conscients d’on som. Des de la CUP poden reclamar, amb bona lògica i d’acord amb la seua capacitat de blocatge, un creixement de les partides que per a ells són imprescindibles, però no un pressupost com el que farien ells si fossen el govern. Posem per cas que exigeixen de passa del 5% d’augment actual en partides crítiques al 8% o al 10%. O al 20% si ho volen. No crec que ningú ho trobe incomprensible, això o com a mínim Junts pel Sí una actitud com aquesta se l’hauria de prendre molt seriosament. I si realment no ho han negociat abans cal que s’entenga que amb una esmena a la totalitat amb contingut s’obriria obligatòriament la porta a la negociació. Mentre que, en canvi, amb una esmena a la totalitat sense text alternatiu (com la que han presentat) ja no hi haurà res a negociar enguany. I la pregunta és què hi guanyen amb això els qui passen penúries, el tercer sector, la hisenda pròpia i tots els qui esperen els canvis en el pressupost per a superar la seua situació d’angoixa?
Si és que hem arribat a un punt del en què les coses no tenen res a veure amb el pressupost en concret, que tot és una pantomima relacionada amb altres coses, aleshores deixem-ho estar. Però si realment el pressupost, si la política, importa encara, aleshores crec que és raonable de demanar a Junts pel Sí però sobretot a la CUP que no es tanque la porta a un possible acord amb una moció tan simplista. Perquè les conseqüències de la manca d’acord podrien no ser definitives pel que fa al procés d’independència o a la situació social, això és cert, però poca gent no té cap dubte que seran molt greus.

[Aquest article que publiquem avui a VilaWeb explica totes les claus de què significa no aprovar els pressupostos i quines conseqüències comporta. Us recomane que el llegiu si voleu complementar amb dades i més detalls el contingut d’aquest editorial]

Ous brossians i narratives culinàries

Barcelona, 2 de Juny 2016

Ous brossians i narratives culinàries

31.05.2016

Àger Perez. Barcelona.

“Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt.” Joan Brossa, Vivàrium, 1972.

El col·lectiu de recerca artística Gust Indisciplinat ha presentat per primera vegada l’acció Degustem Joan Brossa, un assemblatge de poesia, gastronomia, música i performativitat. El Centre Universitari de Disseny i Art EINA va ser l’escenari de la primera posada en escena d’aquest projecte, debut que suposa un punt culminant en una investigació que s’ha estat coent des de l’octubre amb la col·laboració del mateix centre i la Fundació Joan Brossa. L’acció va comptar amb la presència de Tània Costa, Judith Barnés, Dolors Soriano, Glòria Bordons, Blanca Fullana, Manel Guerrero, Jèssica Jaques, Lluís Nacenta, Oriol Pibernat, Gerard Vilar, Daniel Zapater i Àger Pérez, que ens n’ofereix la crònica.

Degustem Joan Brossa Quatre daus atravessats

La claror de primera hora de la tarda encara entra pels finestrals i il·lumina la sala transformada en menjador efímer quan els dotze espectadors-comensals es congreguen al voltant de la taula per iniciar la degustació. Després de les salutacions de cortesia que intercanvien, el silenci amara l’espai. L’austeritat impera a l’escena: el cobretaula blanc, les copes buides; més enllà de la taula, les siluetes dels tres músics i la directora queden perfilades en contrast amb les parets blanques. Tres notes trenquen el silenci, conjurant a Brossa en notació musical, i els cambrers comencen a servir l’aigua i el vi.

Els sis cambrers col·loquen el primer plat davant de cada comensal amb assossec, és el primer dels cinc plats que componen la degustació i, si no fos perquè la música continua, semblaria que el temps ha quedat en suspensió. Aviat es reprèn el diàleg entre els convidats, però ara predomina la discussió sobre els plats, la xerrameca quotidiana ha quedat enrere, tot i que reapareix esporàdicament. Alguns no baden boca en tot l’àpat. Amb cada plat sona una peça original de la directora i compositora, Sílvia Lanao, de duració indeterminada, que es dilueix quan els cambrers retiren un plat i es disposen a servir el següent, que donarà l’entrada a la nova tonada. Una vegada finalitzat l’àpat, el silenci torna i, després d’un instant, els comensals aplaudeixen l’entrada de les investigadores Anaïs Muñoz i Bàrbara Bayarri, que han creat el projecte i que sospiren satisfetes. Però ara és el moment de preguntar-se: què ha passat?

El projecte Degustem Joan Brossa es va iniciar el passat mes d’octubre, quan Bayarri i Muñoz van advertir la presència d’iconografia alimentària a la poesia de Joan Brossa i es van proposar fer una relectura de l’autor des de l’estètica gustatòria. Aviat varen veure que hi havia molt de camp per córrer, i de seguida s’hi va afegir el cuiner Sergi Vidal, que va endevinar també les possibilitats del projecte. Després de moltes hores d’investigació, el col·lectiu va determinar els cinc elements alimentaris idiosincràtics de l’obra brossiana: ou, patata, poma, peix i pa, els quals servirien de base per l’elaboració dels cinc plats de la degustació, on s’uneixen el sensible comestible i l’intel·ligible de la idea poètica. La culminació d’aquesta recerca sobre l’art i a la gastronomia va resultar en les creacions presentades al simposi narrat: “Ou fumat amb clau i pa sobre A”, “Quatre daus travessats”, “Poma amb poma”, “Gel sobre espina” i “Cafè i sucre”.

Degustem Joan Brossa Ou fumat amb clau i pa

Enfrontats a aquestes creacions, cal que ens preguntem si són una mera relectura dels poemes de Brossa, o si més aviat allò que s’ha generat és una variació de l’obra de l’artista en un llenguatge nou que obre un nou horitzó d’interpretació de la seva poesia, una articulació gastronòmica on ocorre quelcom sense precedents, quelcom que hagués estat impossible que es donés abans d’aquesta nova “gramàtica culinària brossiana”. Llegir a Brossa des de la gastronomia i extreure’n els elements culinaris per tal de crear plats que d’alguna manera evoquin la seva poesia o els seus objectes és una acció creativa que, tenint en compte la concepció de l’art de Brossa, constitueix un exercici artístic de ple dret.

Brossa sempre s’ha estudiat des de la visualitat, de fet, sovint es considera que la seva obra es fonamenta en tres pilars conceptuals omnipresents: paraula, visió i acció. Degustem Joan Brossa explora els límits i les possibilitats de l’obra brossiana des de la tensió amb altres disciplines, i ho fa de manera radical atorgant el protagonisme a dos sentits més marginals al món brossià: el gust i l’oïda. És reeixit el projecte de comprendre Brossa des de la música i la gastronomia? Més encara, és possible ni tan sols alguna mena de comprensió des de la cuina?

A la seva Carta sobre l’humanisme, Heidegger interpreta la sentència d’Heraclit ethos anthropos daimon (ηθος ανθρωπω δαιμων) com “l’estança ordinària és per a l’home, l’espai obert per la presentació del déu, de l’extraordinari.” L’exercici que duu a terme Degustem Joan Brossa és precisament mostrar això. L’estància ordinària, la taula, l’àpat, esdevé l’espai obert per la presentació d’allò extraordinari, de la idea poètica. L’experiència gastronòmica reivindica el sensible, el plat, com a lloc privilegiat per una reinterpretació de l’artista, però aquesta reivindicació es radicalitza fins a un punt on pràcticament mata al pare i adquireix entitat pròpia. Quan ens trobem davant de “Quatre daus travessats”, compost per quatre gelatines d’agar-agar pràcticament incomestibles, no hi veiem només el “Dau rodó” de Brossa i les omnipresents agulles; “Ou fumat amb clau i pa sobre A” no és una mera referència al “Poema ouera” i a la representativa A brossiana. Es tracta d’un anar més enllà, d’una pràctica artística amb un caràcter propi, que permet noves reflexions a partir de l’obra brossiana, que roman com a pretext.

Els plats, els ingredients dels quals són tan ordinaris com el pa, la patata o la poma, s’allunyen de l’habitual tant en l’elaboració com en la presentació. Això permet un distanciament de la quotidianitat, una interferència en la mirada: el menjar no se’ns presenta com a mer menjar, ens obliga a veure’l diferent i, per tant, a experimentar-lo i tastar-lo de manera diferent. Aquesta pertorbació acosta Degustem Joan Brossa a l’obra d’artistes contemporanis com Antoni Miralda o Daniel Spoerri, compartint el menjar com a material i llenguatge comestible propi, com a mitjà artístic.

Degustem Joan Brossa Els músics amb la compositora i directora Silvia Lanao

La peça creada per Gust Indisciplinat ha esdevingut una pràctica que s’inscriu en una narrativa que la filosofia de l’art porta relativament pocs anys elaborant, un discurs sobre el Food art o Edible art, sobre la cuina d’investigació (research cooking) en la creativitat que filòsofs com Gerard Vilar i Jèssica Jaques, els quals foren encertadament convidats a Degustem Joan Brossa, actualment desenvolupen. Encara més, el projecte duu a terme aquesta pràctica artística per si mateixa desviant el focus d’atenció cap a l’obra de l’artista català, conferint a Brossa una nova vitalitat i potencialitat reflexiva, una nova capacitat de generar pensament, i situa la poesia brossiana en un context d’art relacional, que permet que es llegeixi des d’una perspectiva emergent de l’art contemporani, la perspectiva de l’ara. Què ha passat? Doncs que s’ha donat una nova ocasió per tornar a llegir Joan Brossa, on Brossa ens torna a parlar, des d’un altre lloc, des de la cuina (que potser l’obra original ja visitava) i ens diu coses diferents encara per pensar, i que ens toca a nosaltres pensar, com a espectadors-comensals, com a co-creadors, com a éssers simbòlics per als quals menjar és més que nodrir-se, com a éssers lliures d’interpretar. Així doncs, Sapere aude i bon profit!

1	Josefina Peraire. Ens ha deixat una artista
2	Lluís Llach: “El nacionalisme a Catalunya és l’abecedari de la llibertat”
3	Luis Hidalgo: "El periodisme cultural no hauria de ser necessari"
4	Cites. Per què ens atrauen tant els mascles alfa?
5	El teatre no és per a pobres
6	Els teus pantalons no vénen de Bangladesh
7	Bellprat, llibres entre bales de palla
8	Ous brossians i narratives culinàries
9	La UB, contra la internacionalització
10	Prohibir els deures no és la solució

L'EGO de SITGES

divendres, 3 de juny del 2016