26.02.2020 21:50
D’escriptors que tenen columnes
als diaris on sovint defequen n’hi ha de tota classe i altura,
d’ideologies afins o contràries a la meua, i tant en castellà com en
català. Però l’estupidesa d’Enric Vila en els seus articles al Nacional
sembla un pou cec sense límits. Aquests dies, amb motiu d’un llibre
d’historiadors fiables que rebat les bestieses de l’Institut Nova
Història (Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història,
coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo, Eumo editorial), ha
carregat contra els seus autors amb el ressentiment i el cinisme que el
caracteritzen. L’enfant terrible Vila, que fa poses de noiet
ultrasensible a qui la vida tracta injustament, es rabeja en la
provocació sense ètica ni estètica, esbiaixant els arguments, i en
certes qüestions des d’una profunda ignorància, inacceptable en un
periodista que es creu, pobret, hereu literari de Josep Pla. Per
exemple, tot el que no és independentista a la seua manera –una manera
amb tan pocs escrúpols que s’acosta al filofeixisme– esdevé un traïdor o
un col·laboracionista. Com a independentista que sóc, em fa fàstic el
totalitarisme vanitós d’independentistes com Vila, que sens dubte
desprestigien l’independentisme català. El narcisisme de Vila, a més,
seguint l’escola d’energúmens de la ploma com Salvador Sostres, es cuina
amb els insults més infames del rebost carca. En aquest cas, com que un
dels historiadors que desmunta les mentides de l’Institut Nova Història
és el valencià Vicent Baydal, Vila ha escopit des de la més pura
xenofòbia. La podridura semàntica amb què ha volgut omplir els mots
‘valencianet’ i ‘valencianització’ –per referir-se a Baydal i a la seua
aportació historiogràfica– conté tant menyspreu que s’endinsa,
directament, en el terreny del supremacisme. Que Enric Vila negue als
valencians la legitimitat per a opinar en debats sobre cultura catalana
–que ho equipare, fins i tot, amb intervencionisme franquista– és d’una
puerilitat excessivament mocosa. No sé quin concepte de literatura
catalana té Enric Vila –si és que en té cap–, però qüestionar-hi la
valencianitat amb tanta supèrbia és, ras i clar, imperialisme cultural i
ideològic, el mateix negacionisme intel·lectual que han gastat els més
espanyolistes de la Gauche Divine barcelonina. Negar l’aportació dels
valencians a la història de la literatura catalana és negar-ne els cims
literaris i la mateixa noció de tradició catalana. O la literatura
catalana es desfà d’aquesta barcelonitis que la jivaritza, o
combat fermament el poder mediàtic dels escriptorets que la
sucursalitzen, o no caldrà cap Espanya unitarista per a destruir-la.
Alguns catalans encara no volen adonar-se que la regionalització des de
Barcelona de la literatura catalana (juntament amb la de València o
Mallorca o d’on siga) l’està menant a la inanició, el pas previ de la
desaparició definitiva.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir
un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb
la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts
subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al
diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan
us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
