Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

CULTURA > LLENGUA

Per Santa Llúcia, un pas de puça: quinze refranys per a fer créixer el dia

Diu la tradició que avui, Santa Llúcia, el dia es comença a allargar, però no és ben bé cert · Us presentem les dites més populars sobre l'allargament del dia, del desembre al juny

Per: Jordi Badia i Pujol

12.12.2019  21:50

VILAWEB

Avui és Santa Llúcia i la dita popular diu que el dia comença a créixer. Si bé és cert que el sol es pon una mica mica més tard que ahir, també ha sortit una mica mica més tard. Comptat i debatut, doncs, encara no creix. L’allargament és més perceptible de Reis endavant, quan la gent diu aquella frase: ‘Ara ja s’hi coneix, amb el dia.’
Deu dites mal dites
El nostre refranyer és molt ric en dites sobre el creixement (i l’escurçament) del dia, sobretot els mesos de desembre, gener i febrer. N’hem triades una quinzena.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

És el 13 de desembre. Al matí el dia es continua escurçant (el sol surt a les 8.09, un minut més tard que no pas ahir), però al vespre s’allarga un xic (el sol es pon a les 17.23, un minut més tard que no ahir).

Per Nadal, un pas de pardal

25 de desembre. Al matí el dia encara s’escurça (es fa de dia a les 8.16), però el sol guanya terreny al vespre (es pon a les 17.28).
Variants: Per Nadal, el dia s’estira un pam; Per Nadal, creix el dia un pas de gall; El dia no creixerà fins que Jesús no naixerà; El dia creixerà quan Jesús naixerà.

Per Sant Esteve, un pas de llebre

26 de desembre. Segons el Calendari dels pagesos, no hi ha diferència d’insolació entre Nadal i Sant Esteve.

Per Ninou, un pas de bou

Primer de gener, Cap d’Any o Ninou (és a dir, ‘any nou’). El dia encara s’escurça al matí, però ja creix força per l’altre cap (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.33)
Variants: Per Cap d’Any, el dia s’allarga un pam; Per Ninou s’allarga el dia, però no s’allarga el sou; Per Any Nou, el dia s’estira un sou; El dia no es mou fins per Ninou.

Per Reis, un pas de vell

6 de gener. Al matí, el dia no va ni endavant ni enrere, però al vespre continua avançant (el sol surt a les 8.18 i es pon a les 17.37)
Variants: Per Reis, un pas d’anyells; Per Reis, un pas de camell; Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix; Pels Reis el temps creix i el fred neix.

Per Sant Antoni, un pas de dimoni

17 de gener. El dia ja ha guanyat una mica de terreny al matí i molt al vespre (el sol ix a les 8.15 i es pon a les 17.49).
Variants: A Sant Anton, un pas de bou; Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol; Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap; Per Sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré; Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet.

Per Sant Sebastià, un pas de marrà

20 de gener. No acabem de saber veure la diferència entre els passos dels dimonis i els dels marrans, però el cas és que en tres dies hem guanyat cinc minuts de claror: el sol ix a les 8.13 i es pon a les 17.52.
Variants: Per Sant Sebastià, cent passes de ca; Per Sant Sebastià, un pas de milà; Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha; Per Sant Sebastià, ruc serà qui no se n’adonarà.

Per Santa Agnès, una hora més

21 de gener. La percepció popular és que el dia s’ha allargat una hora, però segons el Calendari dels pagesos tan sols dura vint-i-set minuts més que un mes enrere: el sol surt a les 8.13 i es pon a les 17.54. 

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora

22 de gener. En un dia, guanyem dos minuts de sol: surt a les 8.12 i es pon a les 17.55. Sant Vicent Màrtir (o de la Roda, o de la Mola, o d’Osca, o de Saragossa) és el patró de València. Morí martiritzat en aquesta ciutat el 22 de gener de l’any 304 o 305.
Variants: Per Sant Vicenç de la Roda, el dia allarga una hora; Per Sant Vicenç, el sol entra pels torrents. A la comarca de la Ribera, tenen una dita pròpia per a aquesta diada: Per la fireta, una horeta; la ‘fireta’ és la Fira de Guadassuar, que es fa aquest dia en honor de sant Vicent Màrtir.

Per Sant Pau, una hora hi cau

25 de gener. Un mes just després de Nadal, el dia s’ha allargat trenta-vuit minuts (tot i que la dita popular ho ‘arrodoneix’ a una hora). Ara el sol surt a les 8.09 i es pon a les 17.59.

Darrer dia de gener, una hora més ja té; qui la vulgui ben comptar hora i mitja hi trobarà

31 de gener, Sant Joan Bosco. El sol surt a les 8.04 i es pon a les 18.07. Aquesta dita palesa que a l’hora de comptar el temps de sol guanyat no ve d’aquí, que no cal mirar prim. El dia no ha crescut pas una hora, però si ho volem ‘ben comptar’ hi veurem una hora i mitja i tot. En poques dites com aquesta traspua tant la ironia refranyera.
Variant: A darrers de gener, una hora hi és, i si ho mires bé, una i mitja també. 

Per la Candelera, una hora entera

2 de febrer. El dia de la Presentació del Senyor o la Purificació de la Mare de Déu, que s’escau quaranta dies després de Nadal. La tradició diu que s’ha de desmuntar el pessebre i és quan es tanca el cicle de Nadal. El sol continua avançant: ix a les 8.02 i es pon a les 18.09. La paremiologia hi continua comptant una hora.
Variants: Per la Candelera, una hora sencera; Per la Candelera, una hora endavant, una hora endarrere.

Per Sant Blai, un pas de cavall

3 de febrer. El sol surt a les 8.01 i es pon a les 18.10. De la puça de Santa Llúcia al cavall de Sant Blai, el dia s’ha allargat cinquanta-cinc minuts.

Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies

Antigament, se celebrava el 24 de febrer (ara, el 14 de maig). També és anomenat Macià. Tant l’un nom com l’altre han donat refranys semblants. Aquest dia el sol surt a les 7.34 i es pon a les 18.36, de manera que la dita no és exacta: la nit encara és una hora més llarga que no pas el dia.
Variants: Per Sant Maties, tant de nits com de dies; Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha.
Els mesos de març, abril i maig, quan el dia es va allargassant, han deixat pocs refranys d’aquest àmbit. I pels volts de Sant Joan (La nit de Sant Joan, la més curta de l’any) ja comencem a veure dites que parlen de l’escurçament del dia, com ara aquest, amb què tanquem el recull:

Del juny endavant, el dia es va escurçant

Variants: Del juny enllà, el dia comença a baixar; Del juny enllà, el dia es comença a escurçar; Juny acabat, dia escurçat.

---

Per a saber-ne més:

El filòleg Víctor Pàmies ha estudiat a bastament el tresor paremiològic català i ha elaborat una llista molt útil de refranys sobre el cicle de l’allargament del dia.
El Calendari de l’Ermità del 2020 ha cedit un espai al senyor Marcel·lí Virgili (el conegut home de ràdio) que hi presenta una pila de refranys referits a l’allargament i l’escurçament del dia.

En teniu més?

Si sabeu més dites (locals o generals) referides a l’allargament del dia, feu-nos-les saber. Podeu escriure’ns un comentari (si sou subscriptors de VilaWeb) o bé enviar-nos-les per correu electrònic (jordi.badia@partal.cat) o a Twitter (@jbadia16).

llengua

paremiologia

refranys

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

The Six Craziest Christmas Traditions

Fira de l’Avet d’Espinelves: un dels mercats de Nadal més emblemàtics

CULTURA

Fira de l’Avet d’Espinelves: un dels mercats de Nadal més emblemàtics

Es preveu que les nou parades especialitzades en la venda d’avets despatxaran uns 4.000 arbres durant els deu dies de fira

Per: Redacció

28.11.2019  17:00

VILAWEB

S’acosta Nadal i arriba una de les fires més emblemàtiques de Catalunya. Aquest cap de setmana comença la Fira de l’Avet d’Espinelves, que s’allargarà fins al 8 de desembre. Aquesta petita vila de la comarca d’Osona, que conserva l’essència de la Catalunya romànica, es transforma per acollir milers de visitants que hi van a cercar el seu arbre de Nadal.
El principal reclam de la fira són els avets, que es conreen en aquesta àrea. Les tres varietats més demanades són l’avet de Normandia (Abies nordmanniana), l’avet vermell (Abies excelsa) i l’avet de Masjoan (Abies masjoani). En total, es preveu que les nou parades especialitzades en la venda d’avets en despatxaran al voltant de 4.000 durant els deu dies de fira.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Espinelves preveu de rebre entre 60.000 i 90.000 visitants. Com ja és habitual, el pont de la Puríssima és quan s’espera més afluència de gent, perquè coincideix amb el Mercat Medieval de Vic.

Però a la Fira de l’Avet no s’hi venen arbres de Nadal i prou. Durant aquests dies Espinelves s’omple de parades amb tota mena de productes per a guarnir les cases durant les festes. Hi haurà botigues dedicades a la venda de tots els elements necessaris per al pessebre, com ara cases de suro, figuretes i elements vegetals.
La fira es complementa amb més de vuitanta parades de venda d’artesania i productes naturals, d’embotits, formatges, neules i torrons. Alhora, diversos artesans que treballen durant tot l’any al poble faran una mostra d’oficis per als visitants.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

El canvi climàtic complica el conreu d’avets a Catalunya

La regió del Montseny-Guilleries és la principal productora d’arbres de Nadal del sud d’Europa. Cada any, aproximadament, se n’hi produeixen un milió. Segons el president de l’Associació de Cultivadors d’Arbres de Nadal, Albert Gallifa, aquesta zona és ‘privilegiada’ pel fet que té un subclima atlàntic dins un clima mediterrani, cosa que garanteix més hores de sol i, alhora, nits fresques.

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Malgrat això, el canvi climàtic i la consegüent pujada de temperatures complica el cultiu d’aquesta espècie, especialment durant el primer any de vida. La calor extrema que ha fet aquest estiu, juntament amb la falta de pluja, ha fet que, per primera vegada, els productors d’Espinelves hagin hagut de regar, un per un, els arbres de Nadal plantats.

cap de setmana

Nadal

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

CULTURA

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Us presentem les activitats més destacades del 28 de novembre al primer de desembre

Per: Redacció

28.11.2019  17:30

VILAWEB

Música, solidaritat, feminisme… Aquest cap de setmana ve carregat amb un munt d’activitats. A l’Espluga de Francolí, el col·lectiu Riuada Solidària ha organitzat la Riumuntada, tres dies plens de música i solidaritat per a recaptar fons pels damnificats del temporal de l’octubre. A més, pels amants de l’art s’inaugura una exposició a la Nau de València i el festival Femme In Art, a Amposta, mostra l’acció artística feminista. A Valls, comença la temporada de calçots i la Pobla reivindica el seu arròs. També per qui li agradin els jocs de taula, té una cita imprescindible al festival DAU, a Barcelona. Tot això i molt més són les propostes per a aquest cap de setmana:

Fira de l’Avet d’Espinelves: un dels mercats de Nadal més emblemàtics

Espinelves. Del 30 de novembre al 8 de desembre. Es preveu que les nou parades especialitzades en la venda d’avets despatxaran uns 4.000 arbres durant els deu dies de fira. Més informació: Fira de l’Avet d’Espinelves.

Mercats de Nadal 2019: les quinze fires que no podeu deixar perdre

Arreu del país. Durant el mes de desembre. Us oferim una llista de mercats de Nadal més importants del país · N’hi ha de tota mena: d’històrics, de pessebres, tions, artesania, gastronomia… Més informació: Mercats de Nadal.

Arriba el Mercat de Nadal del llibre, el Sant Jordi d’hivern

Barcelona. 30 de novembre i primer de desembre. Juntament amb Sant Jordi, Nadal és l’època de l’any en què es venen més llibres. Sabent-ho, el Club TR3SC ja fa sis anys que organitza a començament de desembre el Mercat de Nadal del Llibre, conegut popularment com el Sant Jordi d’hivern, que es fa a l’Antiga Fàbria d’Estrella Damm. Més informació: Mercat de Nadal del Llibre.

‘Badlands’, l’exposició del fotògraf Tomeu Coll sobre la Mallorca que no veuen els turistes

Palma. Del 26 de novembre al primer de desembre. El fotògraf Tomeu Coll presenta el projecte ‘Badlands – Males Terres’, una obra que s’estrena gairebé simultàniament a tres indrets diferents: Palma, Roma i Berlín. Les mostres de Roma i Palma ja s’han inaugurat i demà s’obrirà la de Berlín. Més informació: ‘Badlands – Males Terres’. 

Festival Culturista: acostar la cultura als més menuts de casa

Barcelona. 30 de novembre i primer de desembre. Tallers, cinema i un espai amb productes pedagògics i sostenibles són les propostes del Festival Culturista, que aquest cap de setmana arriba per primera vegada a la Nau Bostik de Barcelona. Seran dues jornades plenes de tallers, a càrrec de tretze empreses i equipaments culturals ben diversos, amb l’objectiu de fer arribar la cultura als més menuts. Més informació: Festival Culturista.

Memefest: arriba al CCCB la festa del folklore i l’humor a la xarxa

Barcelona. 30 de novembre. El Memefest 2019, que es fa dissabte a les 19.30 al CCCB, vol tractar de l’auge i emblanquiment dels discursos d’extrema dreta a internet, en contraposició amb la força revolucionària de les comunitats amb relats alternatius. Més informació: Memefest.

La poesia onírica de Pau Riba i l’Orchestra Fireluche aterra al Tradicionàrius

Barcelona. 29 de novembre. El 2013, quan l’Orchestra Fireluche preparava el disc Tants caps, tants joguets i va demanar a Pau Riba de col·laborar amb ells recitant un poema per a una de les seves peces, ningú no s’imaginava que la barreja tindria un èxit tan rotund. La cançó ‘Nina de Miraguano’ va deixar amb ganes de més col·laboracions Riba-Fireluche, i aquest 2019, sis anys després, ha arribat el seu primer disc conjunt: Ataràxia. Més informació: Pau Riba i l’Orchestra Fireluche al Tradicionàrius.

Festival Residències Artístiques: catorze joves artistes sota el focus

València. 30 de novembre. Mostra els catorze guanyadors del Programa de Residències Artístiques per a joves de l’Ajuntament de València. Més informació: Festival Residències Artístiques.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat obre portes i s’endinsa a Nadal

Corbera de Llobregat. Del 30 de novembre al 12 de gener. Els assistents podran passejar per un pessebre com el que hi ha a totes les llars, però amb mida real i amb figures en moviment Més informació: Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat.

Les estrenes: Eduard Fernández i Greta Fernández són pare i filla també a la gran pantalla, a ‘La hija de un ladrón’

Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.

cap de setmana

cinema

estrenes

música

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado

CULTURA > MITJANS DE COMUNICACIÓ

TV3 estrenarà a principis de l’any vinent el programa sobre la llengua catalana ‘El llenguado’

El programa compta amb l'assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal

Per: ACN

14.11.2019  19:19

VILAWEB

El Departament de Nous Formats de TV3 estrenarà a principis de l’any vinent a la televisió catalana el programa sobre llengua El llenguado. L’espai el dirigeix Fúlvia Nicolàs i el presenten la cantant Yolanda Sey i l’actor Guillem Albà. Tractarà la qüestió del català amb un to distès i humorístic, amb voluntat de distreure l’espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil, segons indiquen des de la televisió. L’equip encarregat del nou espai, que compta amb l’assessorament lingüístic del filòleg Pau Vidal, acaba de filmar les escenes d’interior aquests dies. Són escenes que es roden dins d’un pis de caire industrial que enllaçaran amb les escenes d’exterior.
Nicolàs ha explicat aquest dijous que cada episodi es compon de dues parts fixes, en la primera s’investiga un tema relacionat amb el català i en la segona un dels dos presentadors viatja a un territori de parla catalana per fixar-se en el parlar dels seus habitants.
En aquesta segona part hi intervindran personatges com Roger Mas, Clara Peya o Anna Torrent, i es visitaran indrets com Andorra, Formentera, el Rosselló, l’Albera, la Marina Baixa, el Segrià, Menorca, el Matarranya o Barcelona.
A banda, ‘El llenguado’ té seccions com ‘El consultori del filòleg’ en què els parlants truquen en Pau Vidal per exposar-li dubtes lingüístics; ‘El mot merdós’, que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d’agradar als presentadors, o les ‘Optimotes’, amb la col·laboració de l’equip de lingüistes de l’Optimot.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys

PAÍS > PRINCIPAT

S’ha mort l’actor de doblatge Arseni Corsellas als 86 anys

Havia posat veu a intèrprets com Sean Connery, Antohny Hopkins, Jack Nicholson i Kirk Douglas i era J.R.Ewing a la versió catalana de 'Dallas'

Corsellas amb Woody Allen el 2007

Per: ACN

17.11.2019  18:54

VILAWEB

L’actor de doblatge Arseni Corsellas s’ha mort a 86 anys, segons que ha confirmat el Sindicat d’Artistes de Doblatge de Madrid en una piulada a Twitter. Nascut a Figueres el 1933, ha posat la veu en castellà i català a actors de renom com ara Jack Nicholson, Kirk Douglas, Sean Connery, Burt Lancaaster, Rock Hudson, Richard Burton o Nick Nole, entre més, en desenes de films i espots publicitaris d’ençà dels seixanta.
És especialment recordat pel doblatge de Larry Hagman com a J.R. Ewing a la versió catalana de la sèrie ‘Dallas’ emesa per TV3. Entre més distincions, destaca el Faristol d’Or, que li va lliurar Alfredo Landa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

corVivace - BAQ - clip promo

Llocs

5 llocs que no et pots perdre si visites Tàrrega

La capital de l'Urgell disposa d'un ampli patrimoni que no deixa indiferent el visitant

Plaça Major de Tàrrega

per Redacció 15 de novembre de 2019 04:25

elMón 

Visitar Tàrrega és descobrir els seus racons i encants. Avui us proposem cinc espais que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital de l'Urgell.

Castell de Tàrrega

Castell de Tàrrega

A la part més alta de la ciutat es poden veure les restes del castell de Tàrrega. La construcció data de l'any 1056 quan Ramon Berenguer I li oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. Tota la ciutat va créixer al seu voltant, però cap al segle XIV va començar la seva decadència a conseqüència de les diferents batalles i conflictes existents.
Actualment el castell és propietat de l'Ajuntament, i es pot visitar. La construcció va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

Església de Sant Antoni

La Plaça i l'Església de Sant Antoni

Al peu de les runes del castell de la ciutat es troba la plaça medieval. Una plaça porticada que acull l'església de Sant Antoni en la qual es venera la imatge del Sant Crist Trobat, el Sant Hospital i la Biblioteca Comarcal. A més, en aquesta plaça també es troba la seu de les oficines de la Fira de Teatre.
L'any 1980 la plaça fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.

Creu de Terma de la plaça Major.

Plaça Major

La plaça Major de Tàrrega acull els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són l'església (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2017), l'Ajuntament o la creu de terme. Una creu gòtica i data del s. XV que és de gran bellesa, destacant les seves figures esculpides i treballades al detall.

Museu Comarcal de l'Urgell

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell, ubicat a l'antic casal de la família Perelló, acull una exposició permanent comptant amb un important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI. Les instal·lacions del Museu també conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un important conjunt de vestuari de principis de segle XX.
El museu es pot visitar de dilluns a dijous de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores, els divendres de 12 a 14 hores, i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 hores.

Cal Trepat

El Museu de la mecanització agrària Cal Trepat

Ubicat a l'antiga fàbrica J. Trepat, a l'avinguda de Josep Trepat Galcerán, aquest espai és un testimoni valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. I és que en aquesta fàbrica s'hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores, lligadores, entre altres.
L'espai es pot visitar sense reserva prèvia amb visites comentades tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 hores.

Més informació

Llocs

Tàrrega m'agrada!

Cuina

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

Llocs

Un museu únic per conèixer la mecanització agrària

Més notícies

Venècia »Acqua alta a Venècia

Acqua alta a Venècia

Pat on estoc / stock.adobe.com

L'Acqua alta és un fenomen que afecta Venècia en certes èpoques de l'any. Es tracta d'una marea alta que pot inundar algunes parts de la ciutat i crear una situació completament quotidiana per als residents de Venècia, però surrealista per al visitant.
T'expliquem què és a l'acqua alta, quan succeeix i com preparar-te per aquest fenomen.

Per què es dóna el acqua alta a Venècia?

nullplus / stock.adobe.com

L'acqua alta es produeix sota unes condicions meteorològiques específiques, que tenen a veure amb la marea astronòmica, el vent de xaloc i la pressió.
Parlant en cristià, les marees augmenten quan baixa la pressió atmosfèrica o quan bufa vent de sud-est. La possibilitat d'acqua alta s'incrementa en els períodes de lluna plena i lluna nova.

¿Quan ocorre el acqua alta? 

El fenomen sol afectar Venècia a la tardor i hivern, especialment entre novembre i desembre.

Se segueix el cicle de la marea, creix durant 6 hores i baixa les 6 hores següents. El acqua alta dura les hores centrals de la fase creixent; així roman durant unes 3 o 4 hores i després la ciutat torna a la normalitat.

---

La Plaça Sant Marc és un dels punts més baixos de Venècia, per la qual cosa és un de les primeres zones en inundar-se.

---

Com preparar-te pel acqua alta

ET1972 / stock.adobe.com

Els venecians estan acostumats a viure amb aquest fenomen i sempre tenen les seves botes de goma preparades. Com que no és el cas de l'turista, t'expliquem en què et pot afectar el acqua alta i com preparar-te si ocorre durant el viatge a Venècia:

• Les autoritats de la ciutat instal·len una sèrie de camins elevats que connecten els punts estratègics. Si no et vols mullar els peus, pots moure't per aquests senders sense problema.
• Depenent de el nivell de l'aigua, els vaporetti poden modificar les seves rutes, al no poder passar sota certs ponts.
• Hi ha una sirena que alerta sobre el acqua alta amb unes tres hores d'anticipació. Això passa quan s'espera un acqua alta de al menys 110 cms. Quan això succeeix, molts restaurants i botigues també arriben a inundars e.
• El preu de les botes a prova d'aigua s'incrementa notablement durant el acqua alta.

Nivells de l'acqua alta

• Nivell de la marea en +65 cm. Es poden presentar petits tolls esporàdics.
• Una marea entre +80 cm i 100 cm. Vol dir que un 5% de la ciutat es pot inundar. La Plaça Sant Marc es converteix en un petit llac.
• Marea a partir de +120 cm. Es recomana usar botes de goma.
• Nivell excepcional de la marea: superior a +140 cm. És una situació molt inusual que poques vegades sol presentar-se.

Pots informar-te de les alertes, entrant a la web oficial de predicció de Acqua alta.

Cuina

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

La versió targarina de la coca de recapte és senzilla de preparar per poder gaudir-la a casa

Cóc de Tàrrega

per Redacció 13 de novembre de 2019 09:00

elMón 

Parla de la cuina pròpia de Tàrrega és parlar de productes de proximitat, i un dels màxims exponents d'aquesta cuina és el cóc, una varietat autòctona de la típica coca de recapte. Una massa de pa cruixent sobre la qual es posen hortalisses recollides del camp amb un toc salat.
Tradicionalment s'hi posa albergínia i pebrot vermell (crus, i no escalivats segons la recepta de Tàrrega), a més d'arengada o llonganissa.  Amb tot, s'hi poden fer versions, afegint olives, tomàquet, o allò que més us vingui de gust.

Un producte que, fins i tot, té una fira pròpia, el Firacóc, al mes de maig i en el marc de la Festa Major. Un gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de la zona, a més de diferents productes d'alimentació autòctons i forans.
Aprenem avui a fer aquest àpat típic de la capital de l'Urgell per poder gaudir-la a casa durant tot l'any.

 

Hi ha diferents versions de la coca de recapte, en funció dels gustos

INGREDIENTS:

• 1 kg de farina
• 2 rovells d'ou
• 100 g de llevat
• 4 arengades
• 2 pebrots vermells
• 2 tomàquets
• 2 albergínies
• Oli i sal

ELABORACIÓ:

• Preparem la massa. Sobre el marbre de la cuina poseu la farina i feu-hi un forat al mig, com si fos un volcà.
• Poseu-hi el llevat, els rovells d'ou i una mica d'aigua.
• Treballeu els ingredients fins a aconseguir una massa homogènia. Es pot afegir aigua si ens queda massa seca.
• Un cop feta la pasta, emboliqueu-la amb un drap i deixeu-la reposar uns deu minuts.
• Treballeu-la una mica més amb una mica d'oli.
• Amb l'ajuda d'un corró, estireu la massa, fent porcions de la mida que vulgueu que sigui la coca.
• Poseu la massa estirada en una safata de forn.
• Poseu al damunt els pebrots a trossos i les albergínies, i també podeu posar-hi rodanxes de tomàquet.
• Afegiu un raig d'oli i una mica de sal, i poseu les arengades.
• Poseu la coca al forn escalfat a 170° i deixeu-les coure 30 minuts.

Llest per gaudir-la!

Més informació

Llocs

Tàrrega m'agrada!

Llocs

Un museu únic per conèixer la mecanització agrària

El descobriment del Picasso poeta

CULTURA > ART I MUSEUS

El descobriment del Picasso poeta

Dues exposicions inèdites al Museu Picasso de Barcelona exploren la faceta lírica de l'artista i la seva amistat amb el poeta francès Paul Eluard

Per: Redacció

07.11.2019  17:00

VILAWEB

Aquesta tardor, el Museu Picasso de Barcelona convida a descobrir una faceta poc coneguda de l’artista malagueny: el Picasso poeta. Ho fa amb dues exposicions temporals que s’estrenen divendres, 8 de novembre, i s’exhibiran fins al març de l’any vinent. Són ‘Picasso poeta‘ i ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim‘, dues mostres que es nodreixen l’una de l’altra i que exploren el vessant líric de tota la seva obra i la simbiosi artística entre Picasso i el poeta francès Paul Eluard.
Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Butlletí de notícies de VilaWeb

Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu

Després de Barcelona, les dues mostres aniran a l’estat francès, on es podran veure al Musée National Picasso-Paris, en el cas de ‘Picasso poeta’, i al Musée d’Art et d’Histoire de Saint-Denis, en el cas de ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim’.

La poesia de Picasso

Es coneix a bastament el Picasso pintor, el Picasso escultor, el Picasso ceramista i, fins i tot, el Picasso inventor de joies. Però no es coneix tant, o gairebé gens, el Picasso poeta, que va tenir entre 1935 i la postguerra la seva producció més reeixida.
‘Picasso poeta‘ vol oferir una nova visió de la importància de la poesia en la trajectòria i el procés creatiu de l’artista trenta anys després de la mostra del museu Picasso de París ‘Picasso poète, le crayon qui parle’. A l’exposició, comissariada per Marie-Laure Bernadac, Emmanuel Guigon, Androula Michael i Claustre Rafart, es veu el lligam entre la pintura i l’escriptura i realça la complexitat del treball del text per a despullar la personalitat de l’artista. Dins la mostra hi ha dibuixos, pintures, il·lustracions i retrats, entre més.

Picasso-Eluard, una amistat poètica

Entre Paul Eluard i Pablo Picasso hi havia més que amistat. Van teixir una profunda relació intel·lectual en què es van retroalimentar artísticament fins a tenir una gran influència mútua. ‘Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim‘ vol mostrar aquesta simbiosi entre tots dos. 
L’exposició, comissariada per Malén Gual, és singular pel fet que mostra el vincle entre artistes de dues disciplines diferents, com són la lletra escrita i les arts plàstiques. L’amistat entre tots dos s’emmarca en els anys més convulsos d’Europa, entre la guerra del 1936-1939 i la Segona Guerra Mundial.
Per traçar el recorregut de l’amistat entre Eluard i Picasso, la mostra exhibeix llibres, poemes, obres il·lustrades, retrats, dibuixos, correspondència i documentaris on es relaten les trobades entre tots dos. 

cap de setmana

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Missatge al president en funcions d'Espanya, Pedro Sánchez

El Nacional

Futbol

El missatge motivacional de Guardiola que serveix per remuntar un partit

El Nacional
Foto: Manchester City
Barcelona. Dilluns, 4 de novembre de 2019
1 minut

El Manchester City perdia per 0-1 contra el Southampton aquest cap de setmana al descans. Els citizens no es podien permetre una nova derrota que els allunyaria cada cop més del Liverpool i Pep Guardiola va decidir motivar els seus per remuntar el partit.
L'entrenador català va explicar en un parell de minuts que havien de ser positius i que d'aquesta manera podrien capgirar el matx. Sterling, Gundogan i Ederson, entre altres jugadors, escoltaven atentament les paraules del seu tècnic i li van fer cas.
Els gols d'Agüero i Walker van servir per remuntar el partit i sumar els tres punts a la Premier League.

Barça Preocupació al Barça: Riqui Puig amenaça amb marxar El Nacional

Futbol Imatges molt dures: terrorífica lesió de l'exblaugrana André Gomes El Nacional

• Pep Guardiola
• Manchester City