dimecres, 30 d’agost del 2017

La Fundació puntCat s’ofereix per gestionar el domini de país a Internet

Internet

La Fundació puntCat s’ofereix per gestionar el domini de país a Internet

La institució que controla els dominis catalans s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per registrar el .ct en cas de guanyar el «sí» l'1-O

| 30/08/2017 a les 17:10h


La comissió delegada de la Fundació puntCat s'ha reunit aquesta setmana amb el president Carles Puigdemont per manifestar el seu suport institucional amb el referèndum i per oferir-se a gestionar el domini de país .ct, en cas de sortir el "sí" en el referèndum de l'1 d'octubre.

Fins ara, Catalunya és reconeguda a Internet amb l'identificatiu cultural .cat. Si els partidaris de la independència s'imposen l'1 d'octubre, podria començar a identificar-se amb el .ct. "Per demanar un domini d'aquestes característiques primer has de ser un país reconegut per la ONU", ha explicat a NacióDigital el vicepresident i tresorer de la puntCat, Carles Salvadó.



Una vegada Catalunya fos reconeguda per la ONU – i si el govern català així ho vol– la fundació sol·licitaria a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN)- l'organització mundial que aprova i controla els identificatius d'Internet- que el .ct sigui oficial. Llavors la identitat catalana seria reconeguda mundialment a la xarxa amb el distintiu de país i no només amb el de llengua .cat.

Segons Salvadó, els valors fundacionals de la puntCat són tot un compromís per al desenvolupament i gestió futura del .ct. "Si el referèndum dona un resultat afirmatiu, la identitat digital de Catalunya serà una peça clau de la Internet del futur. Nosaltres tenim un recorregut i una experiència d'anys gestionant dominis, i vam anar a oferir-nos al govern. El president ho va veure amb bons ulls. A partir d'octubre, caldria acordar els terminis i els processos administratius, etc."

Els inicis del .cat

En els inicis d’Internet a Catalunya, els primers enginyers de telecomunicacions, advocats, periodistes i membres del Capítol Català de la Internet Society -l’organisme internacional que regula el funcionament de la xarxa, bona part d'ells ara formen part del patronat de la puntCat- van veure clarament la importància de tenir un domini que identifiqués les pàgines web en llengua catalana.

Després d'anys de lluita, i a la cerca desesperada d'aconseguir l'estatal .ct -que reconeixeria Catalunya com un estat a Internet tal com el .es d'Espanya, el .fr de França o el .uk de Gran Bretanya- només es va poder obtenir el .cat. La fita ja era prou important per significar-la i tots els que van implicar-s'hi en els inicis van considerar-ho un èxit. Era el 2005 i, per primera vegada, la ICANN concedia un domini a una comunitat lingüística i cultural.

La Fundació punt.Cat va començar les seves activitats l'any 2006 amb l'objectiu d'impulsar la identitat catalana a Internet i normalitzar l'ús de les TIC, a partir d’activitats i promocions culturals. Actualment, controla més de 110.000 .cat i prop de 9.000 .barcelona. El 2016 va tancar amb ingressos d'un milió i mig d'euros, procedents de la venda i la renovació de dominis.

El patronat de la institució està format en aquests moments per les entitats FemCat, Federació Llull, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, UOC, Institut d'Estudis Catalans, FCBarcelona, Cambra de Comerç, Capítol Català de la Internet Society, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Fundació Cercle Tecnològic i  la Universitat Rovira i Virgili.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Un 'think-tank' europeu defensa que els Mossos estiguin a l'Europol

atac Barcelona


Un 'think-tank' europeu defensa que els Mossos estiguin a l'Europol

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 30 d'agost de 2017


Control Mossos - ACN

La negativa del govern de Mariano Rajoy a incorporar la policia catalana a l'Europol i l'ocultació d'informació clau de l'imam de Ripoll —entre d'altres— als Mossos continua donant resultats en l'àmbit internacional.
Ara ha estat el think-tank europeu Eurointelligence dedicat a analitzar la zona euro qui ha avisat l'executiu espanyol que, de la mateixa manera que al juny el Ministeri de l'Interior va designar la policia basca com a una autoritat competent de l'Europol, han de fer el mateix amb els Mossos i la policia regional de Navarra.
Eurointelligence té clar que "els atacs terroristes recents a Barcelona han intensificat les tensions polítiques internes en torn l'organització política d'Espanya" i s'ha lamentat en un comunicat que això "seria només un problema polític domèstic si no fos perquè les disfuncions polítiques d'Espanya afecten la cooperació europea".

Competències

Segons aquest think-tank, les autoritats espanyoles prefereixen ser els intermediaris de totes les comunicacions entre l'Europol i les diferents policies regionals —menys la basca, que recorden que "va ser com un quid pro quo per aprovar els pressupostos de Rajoy"— perquè tenir en còpia la policia autonòmica comportaria que "les forces policials regionals semblessin massa sobiranes per al confort dels nacionalistes espanyols".
Tot això ha comportat que "les autoritats catalanes se sentin agreujades pel tracte diferencial" quan, val a dir, "que Espanya designés el 2014 la Guàrdia Civil al Ministeri de Defensa no vol dir que cap tipus d'informació deixi de fluir cap a la Policia Nacional", que depèn del Ministeri de l'Interior.
Precisament per això, Eurointelligence ha recordat als de Rajoy que "l'Europol permet als estats-membre designar competències a les forces policials regionals", de la mateixa manera que "ha de posar en còpia la Policia Nacional sobre qualsevol tipus de comunicació amb una altra autoritat competent dins l'estat-membre".
Generalitat Trapero Forn Puigdemont Sergi Alcazar 04
atac barcelonaTrapero: "La policia belga no va alertar de res" Marta Escobar Martí

El Festival de Sitges porta a París títols icònics del cinema català de gènere

Cultura > Cinema

El Festival de Sitges porta a París títols icònics del cinema català de gènere


Alguns dels títols catalans seran 'Angoixa', de Bigas Lluna; 'Tras el cristal', d'Agustí Villaronga, i tindrà lloc l'estrena mundial de 'La pell freda', de Xavier Gens



El Festival de Sitges portarà a la programació de l’Étrange Festival de París, que se celebra del 6 al 17 de setembre, títols icònics del cinema català de gènere, amb pel·lícules com Angoixa, de Bigas Lluna; Tras el cristal, d’Agustí Villaronga, i tindrà lloc l’estrena mundial de La pell freda, de Xavier Gens, adaptació de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol.
Segons ha informat el festival en un comunicat, aquesta finestra de cinema català de gènere a França se suma a les celebracions del 50è aniversari del Festival de Sitges, i comptarà amb altres pel·lícules com El ataúd de cristal, d’Haritz Zubillaga, o els curtmetratges Alicia i Días sin luz, de Jaume Balagueró.
Precisament, el festival ha atorgat a Balagueró una carta blanca per triar pel·lícules i ha escollit L’home elefant, de David Lynch; El sacrifici, d’Andrei Tarkovski; La bouche de Jean-Pierre, de Lucile Hadzihalilovic; La Gran Bouffe, de Marco Ferreri, i Street Trash, de James M. Muro.


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dilluns, 14 d’agost del 2017

Trenta mapes curiosos dels Països Catalans

País

Trenta mapes curiosos dels Països Catalans


Antics, moderns, lingüístics, de geolocalitzacions, polítics... Us oferim un recull d'alguns dels mapes més curiosos que dibuixen el país



1. El primer, el mapa de la llenguaEl concepte de Països Catalans s’atribueix a l’historiador i jurista valencià Benvingut Oliver, en un llibre publicat el 1881. Tanmateix, el primer mapa que es coneix es va publicar vint anys després. Era un mapa publicat al número 2 de la revista Catalonia, amb el nom de ‘Mapa de les terres catalanes’. No se’n conserva cap còpia. El segon mapa, aquest que presentem, el van publicar Joan Aguiló i Pinya i Antoni Riera en una làmina adjunta a ‘Fronteres de la llengua catalana i estadística dels que parlen en català’, una comunicació presentada al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
webs.racocatala
2. El primer mapa polític, en plena dictaduraAquest mapa va ser editat de manera clandestina el 1947 per les Joventuts d’Estat Català, en plena dictadura franquista. És el primer mapa que parla del Països Catalans com a nació i no pas com a referència cultural. En temps de la República, el concepte de Països Catalans no va quallar més enllà dels moviments culturals. Va ser sota el franquisme, amb l’impuls especialment dels moviments independentistes i d’intel·lectuals com Joan Fuster, que el concepte va arrelar de manera popular en una bona part de l’oposició política i social.
Mapa.paisos.catalans-1
3. El mapa més popular, el de Ballester i CanalsEl gran activista cultural i nacional Joan Ballester i Canals és el responsable d’haver creat i difós, els anys seixanta, el mapa dels Països Catalans que és, sens dubte, el més popular de tota la història. A més, té una qualitat excel·lent i ha estat reimprès i reproduït molt sovint. Fuster va retre homenatge a Ballester i Canals i va dir que aquell mapa era la ‘maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans’. El mapa, el va fer Antoni Bescós i Ramon el 1962.
image014
4. El mapa més completAquest mapa editat per la Fundació Irla és el mapa més complet fet fins ara. Té una gran qualitat cartogràfica i ha estat imprès en paper a gran mida. El mapa cartografia comarques i poblacions dels Països Catalans, i distingeix clarament les que són de llengua occitana, les de llengua espanyola i les que són de llengua catalana. Ara mateix és el mapa més popular i usat.
mapa-politic-dels-paisos-catalans-comarques-i-poblacions-gran
5. Vist des del nordA Catalunya Nord és molt conegut aquest mapa, editat en català i en francès pel Consell General dels Pirineus Orientals. A més de dibuixar els límits del país, el mapa aclareix la situació legal de la llengua en cada territori.
ppccversiodelnord2013
6. OccibèriaAquest és un peculiar mapa fet en aragonès que dibuixa els territoris influïts històricament per la llengua d’Oc i la corona d’Aragó. Històricament, hi ha hagut diversos mapes que han inclòs el català com un dialecte de l’occità o, fins i tot, del francès. Aquest va més enllà i proposa un espai occibèric que engloba Occitània, els Països Catalans, l’Aragó i una part d’Espanya i França. És un mapa molt original i ple de detalls curiosos, com ara la definició d’Extremadura Aragonesa per a referir-se a les comarques valencianes d’influència aragonesa o la diferenciació que fa de les diverses zones de Múrcia.
Occiberia en aragonés
7. Quan el país emergeix: funcionarisMés enllà de la cartografia oficial, hi ha mapes de detall que fan emergir els vincles i llaços entre els Països Catalans, de manera purament tècnica. Els Països Catalans comparteixen models econòmics i socials indubtables que es fan visibles, per exemple, quan s’analitza el nombre de funcionaris per capita en el conjunt de l’estat espanyol. S’hi observa clarament que el Principat, el País Valencià i les Illes tenen menys funcionaris per habitant que cap altra comunitat autònoma de l’estat.
espoli
8. Quan el país emergeix: la Viquipèdia geolocalitzadaDiversos mapes tecnològics han posat de relleu l’existència real d’una comunitat humana en el conjunt dels Països Catalans. La creació de la Viquipèdia o els usos de Twitter, per posar dos exemple, dibuixen de manera més o menys clara una geografia amagada. És cert que la contundència del Principat és molt superior, però el mapa queda traçat clarament i s’allarga per la resta dels Països Catalans de manera contundent i clara.
BuA-1RxCAAEB1uz
9. Mapes de paraulesA vegades, es fan mapes només amb la silueta del país, i en l’interior, el contingut no és pas geogràfic. És el cas d’aquest, que fa servir la coneguda tècnica del mapa de paraules per a presentar comptes de Twitter de tots els Països Catalans que ofereixen serveis sobre l’ús de la llengua catalana.
mapa-twitter2
10. El mapa a les notíciesEl procés independentista de Catalunya ha fet que diaris i televisions de tot el món dibuixin mapes. Un d’interessant és aquest publicat per The Wall Street Journal, que delimita perfectament les regions catalana i basca que aspiren actualment a la independència i l’abast global de les dues nacions.
mapa
11. Una original proposta europeaAquest mapa presenta els territoris d’Europa dividits de manera que tots tenen la mateixa població: Equipopulous. Això fa que hi hagi algunes divisions curioses, però sempre basades en arguments històrics o sociològics. Els autors han optat per respectar els Països Catalans, només afegint-hi una part del Llenguadoc occità. El nom triat és curiós i interessant, ja que ens identifica com a costa balear, tesi remarcable des del punt de vista estrictament geogràfic.
14489964857_2bd28e9483_o
12. Els Països Catalans a l’Europa del 2022Aquest és un mapa irònic que ha fet córrer rius de tinta. És un estudi de com podria ser Europa l’any 2022, posant l’èmfasi en el pes d’Alemanya. Significativament, el mapa recupera la confederació catalano-aragonesa amb el nom d’Imperi Català, però en deixa fora les Illes, que passen a ser controlades definitivament per (la nudista) Alemanya. Una dosi de futurologia i ficció en la qual, per cert, Espanya passa a ser controlada, ara oficialment, pel Vaticà.
780_377_65690_85f1f0f9b5438d2250669f52c2b888eb
13. La gent fa el mapa: els ateneusHi ha diversos mapes creats a partir de les activitats de la gent. Un exemple interessant és aquest mapa dels ateneus i casals dels Països Catalans, fet per la revista L’Accent. El mapa marca aquelles institucions locals que tenen un compromís amb el país i la cultura catalana, i dibuixa una geografia humana desconeguda per molta gent.
casalsateneuspac3afsoscatalans2012
14. L’evolució de la llenguaAquest mapa ressegueix l’evolució de la llengua per regions i comarques, a partir de les dades del Baròmetre de la Comunicació. Cartografia quanta gent considera el català com la seva llengua d’identitat i si aquesta xifra augmenta o disminueix respecte de les anterior edicions del baròmetre.
00mapa
15. Les institucions i la política als Països CatalansAquest mapa analitza la composició electoral dels territoris i la distribució dels escons en les diverses eleccions. Tanmateix, és un mapa basat en els territoris que avui són a l’estat espanyol, ja que, en la resta de territoris, es limita a indicar que guanyen els partits andorrans, francesos o italians. La referència a l’Alguer és poc comuna, ja que, tret dels mapes lingüístics, la resta de mapes consideren la ciutat com una minoria cultural catalana dins de Sardenya.
2Q30U
16. L’Espanya assimiladaNo és un mapa dels Països Catalans, però gairebé és el mapa polític referent als Països Catalans més famós; de fet, fa referència a la corona catalano-aragonesa. En aquest mapa de 1854 publicat a Madrid, es distingeixen amb claredat quatre Espanyes. La unitària, la colonial, la foral (el País Basc) i l’assimilada (Aragó i els Països Catalans). El mapa ha aixecat molta polèmica i discussió, fins i tot a l’hora de resoldre qui n’és l’autor.
mapa_pol_tico_de_espa_a_1854_en_biblioteca_nacional_de_madrid_dic_12
17. Quan el formatge ens fa un paísDarrerament, s’ha posat de moda comparar llengües posant-les sobre mapes. Un exemple seria aquest mapa que explica com es diu formatge en les diverses llengües europees. No solament marca els Països Catalans per separat sinó que ens identifica amb Occitània i ens relaciona amb l’estat francès, per la homofonia entre el català i el francès.
Cheese_map
18. El mapa de la corrupcióUn mapa tan desagradable com real, fet per la CUP per denunciar els casos de corrupció als Països Catalans ‘espanyols’ i intentar comptar quants diners representa.
602440_365406743548763_969729701_n-53579
19. EnllaçatsUn altre mapa activista, aquest arriba des de les Illes per la campanya Enllaçats per la Llengua. Hi presenta els principals dialectes del català.
47760625628098446212819
20. I el mapa mutTret de la Viquipèdia. I sobre el qual podeu dibuixar.2000px-Mapa_dels_Països_Catalans.svg-1
21. Qüestió de geografia
El país destaca per una geografia variada: mar, muntanya, rius, illes…

22. El mapa del temps
Un habitual de l’espai meteorològic de TV3.

23. Els eixos del país
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Els quatre eixos que uneixen el país de nord a sud i d’est a oest.

24. Els dialectes
El català adopta múltiples variants arreu del país.

25. Els aeròdroms secundarisA més dels aeroports principals (Barcelona, València, Palma, Girona), el país té unes altres infrastructures aèries: els aeròdroms no comercials.

26. Un país de comarques…La divisió administrativa més petita, després dels municipis, és la comarca. Tot el país es divideix en comarques, excepte les Illes. En aquest mapa, però, falta el Moianès, constituït recentment.

27. … i de banderesLes diferents banderes de tots els territoris del país tenen, gairebé totes, el denominador comú de les quatre barres.

28. El percentatge de vot sobiranista en les darreres eleccions municipalsLes eleccions municipals del 2015 van comportar molts canvis als ajuntaments del Principat, del País Valencià, de les Illes i a l’Aran. En aquest mapa de VilaWeb vam recollir la intensitat del vot a partits sobiranistes.

29. El mapa de les carreteres
Les carreteres són un altre dels eixos vertebradors del país.

30. La llum del paísEn aquesta fotografia de satèl·lit es pot veure com s’il·lumina el país durant la nit. Destaquen Barcelona i l’àrea metropolitana, València, Palma i Perpinyà.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Els 10 'xiringuitos' empordanesos que has de conèixer


Surtdecasa Empordà
,
01/08/2017

Menjar i beure

Els 10 'xiringuitos' empordanesos que has de conèixer

De Portbou a Sant Feliu de Guíxols: si vols gaudir d'una copa davant de la Costa Brava empordanesa, aquestes són les nostres recomanacions

Foto: 

Cedida
El Sivana, a la platja del Grau de Pals
Amb aquest estiu especialment calorós, els xiringuitos empordanesos són excel·lents refugis per refrescar-se tot prenent un bon refrigeri a primera línia de mar. Oasis a les platges de la Costa Brava. Qui no ha somiat mai en una copa a la vora del mar, mentre enfonsa els peus a la sorra, sona bon reggae i es viu una posta de sol inoblidable? Com és sabut, tot això es pot fer realitat a l'Empordà, territori de surrealisme fet realitat. Vermuts memorables, vespres èpics i nits per l'eternitat. Quan es tracta de copes al costat del mar, l'Empordà té tots els ingredients per aconseguir la recepta més satisfactòria. Repassem 10 xiringuitos empordanesos que heu de conèixer!
© Xiringuito X
1. El Xiringuito X,  a Castelló d’Empúries
La millor manera d’exprimir fins al final una jornada a la Platja de la Rubina, dins el perímetre del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. El Xiringuito X és un dels secrets més ben conservats del territori. Per prendre un mojito, per gaudir d’un concert, d’un bon DJ, de sardinades, de botifarrades. Davant del mar i sempre amb molt bon rotllo. I fins la matinada!
> Més informació
© La Gàbia dels Mussols
2. La Gàbia dels Mussols, a Sant Feliu de Guíxols
Amb tota la classe que aplega un espai com aquest, La Gàbia dels Mussols és una aposta clara per passar-hi de nit a fer una copa. També hi fan esmorzars, àpats i tapes, però a les nits, aquest espai del Baix Empordà aconsegueix traslladar als seus visitants a una altra dimensió. Descobriu-ho!
> Més informació
© Cala Jóncols
3. El Xiringuito de Cala Jóncols, a Roses
No us imaginàveu que un lloc com Cala Jóncols tindria un xiringuito de luxe? El paratge és perfecte: tot passat el Cap de Norfeu, vorejant la costa pel camí de terra que et porta a passejar per les cales més famoses del municipi: Monjoi, Calitjàs, la Pelosa i fins a arribar a Jóncols. El camí no és dels més fàcils però passar la nit allà valdrà la pena.
> Més informació
© Sivana
4. Sivana, a la Platja del Grau de Pals
Musclos a la donostiarra per la posteritat, patates braves memorables i el parmentier de patata cremós amb pop definitiu. Lluny del concepte de 'xiringuito' de platja amb cadires de plàstic desgastades pel sol, reggeton del més llatí i guiris bevent sangria com si no hi hagués demà, trobarem el Sivana a la Platja del Grau de Pals. Regentat per uns joves emprenedors bisbalencs, té tot el que un autòcton busca per passar una vetllada tranquil·la, amb bona música, bona teca (increïble) de la mà del reconegut xef Guillem Bargalló i bon ambient: molt bon ambient. Imprescindible fitxar-hi aquest estiu!
> Més informació
© Chiringuito Che
5. Chiringuito Che, a Sant Pere Pescador
Un d’aquells “xiringuitos” del qual no podràs marxar. Bons preus, bon rotllo, ambient harmoniós, decoració surfera, personal amable... Ideal per prendre-hi una copa quan es fa tard. Música en viu gairebé cada dia, al bell mig d’una ubicació privilegiada: la Platja de Sant Pere Pescador. La més llarga de l’Empordà!
> Més informació
© JoanJoc
6. El Vermut, a Aiguafreda, Begur
No podia ser en un altre lloc. Després que la cala Aiguafreda aparagués entre les 10 millors del planeta segons Sunday Times, sabíem que havíem de trobar un dels xiringuitos estrella en aquest paratge. Aquest espai és idíl·lic per dinars i sopars amb certa qualitat i, com no pot ser d'altra manera, per prendre una copa a la fresa mentre els teus ulls assaboreixen un dels paisatges més bonics de la Costa Brava.
> Més informació
© La Morruda
7. La Morruda, a L'Estartit
Cada racó de l'Empordà té els seus trets que el caracteritzen i el fan estar orgullós. El cas de l'Estartit són les famoses i atípiques Illes Medes. Així doncs, el 'xiringuito' presentat aquesta vegada té com a taló de fons aquestes reconegudes illes i un mar Mediterrani que és incomparable a qualsevol altre. Un espai perfecte per apropar-se a fer un dinar, un sopar o una copa fins a mitjanit.
> Més informació
© Va i Ve
8. Va i Ve, a L'Escala
Sorra fina i petites dunes envolten el 'Va i Ve', a la Platja del Riuet de l'Escala. Aquest és un lloc al costat del mar molt concorregut pels amants del windsurf i, també, pels turistes. Tot i així, si us trobeu en aquesta zona i us ve de gust un mojito al costat del mar, aquest 'xiringuito' us ho oferirà amb un servei exquisit.
> Més informació
© Ajuntament de Portbou
9. El Campaner, a Portbou 
Una canya de cervesa ben tirada a primera línia de mar, gaudint de tota la calma de Portbou. El municipi que reposa a l'extrem més nord de la Costa Brava, a tocar la frontera amb França. Un paratge característic que respira un aire diferent i únic. El que temps enrere va ser un gran destí turístic potenciat per l'estació de tren més propera a França, avui recorda el seu passat a mode de balneari parsimoniós. El xiringuito El Campaner n'és un clar exemple. No us perdeu els seus calamars i deixeu-vos endur per les peculiaritats del seu propietari!
> Més informació
© L'Onada
10.  L'Onada Txiringuitu, a Palamós
Aquest xiringuito, regentat per una família ben amable, és una delícia a primera línia de mar de la Platja de Palamós. És una parada obligada aquest estiu: proveu les seves gambes de Palamós, el peix fresc. Un bon lloc per degustar-les en el seu entorn més imminent. A més a més, algunes nits hi ha música en directe. Us hi sentireu com a casa!
> Més informació

dissabte, 5 d’agost del 2017

MAPA Les 20 platges catalanes que no et pots perdre

​MAPA Les 20 platges catalanes que no et pots perdre

Des de l'Empordà fins a l'Ebre, NacióDigital elabora un mapa interactiu amb les 20 platges més singulars del país

| 01/08/2017 a les 07:00h
Especial: Territorials


De l'Empordà a les Terres de l'Ebre el litoral català té centenars de punts per banyar-se. NacióDigital ha seleccionat una vintena de les platges més singulars i boniques del territori català per gaudir-ne aquestes vacances. La informació es pot consultar en un mapa interactiu i també en una llista. El mapa s'afegeix al de platges nudistes i al de platges per a gossos així com el de gorgs i "platges" d'aigües continentals, en llacs i embassaments.
 
Cala Estreta, a Palamós Foto: Albert Alemany



1. Cala Montjoi, a Roses (l'Alt Empordà)

Forma part del Cap de Creus, i s'hi pot arribar per una carretera estreta provinent de Roses. Combina la sorra amb còdols petits i quan s'entra a l'aigua és una platja molt profunda. Està situada en un racó molt rocós del litoral, i el puig de la Morisca i el puig del Gall la protegeixen del vent i les inclemències meteorològiques. Per tant, és també un punt d'ancoratge d'embarcacions i es va fer famosa, sobretot, per acollir el restaurant El Bulli, del cuiner Ferran Adrià.
 
Platja de Sant Pere Pescador. Foto: Arnau Urgell

2. Platja de Sant Pere Pescador, a Sant Pere Pescador (l'Alt Empordà)

Una de les platges més llargues de la Costa Brava, és el santuari català d'esports com el kitesurf o el windsurf. Per als amants de la naturalesa, també s'hi pot passejar per la desembocadura del riu Fluvià o visitar el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, molt propers a la zona. Es troba envoltada de nombrosos càmpings en la seva part interior, i s'hi pot arribar per qualsevol dels camins que provenen de la carretera de Sant Martí d'Empúries (GIP-6307).

3. Cala Montgó, a l'Escala (l'Alt Empordà)

Platja de sorra clara i fina que queda a resguard de la tramuntana que sovint venta a l'Escala. S'hi troba la torre de Montgó, una talaia des de la qual es pot veure tot el litoral del golf de Roses. També hi ha nombrosos penya-segats com la punta Milà, una caiguda abrupta al mar. S'hi pot arribar per l'Avinguda Montgó, travessant el barri de Riells de Dalt i els càmpings que precedeixen l'aparcament de la platja.
 
Cala Montgó. Foto: Aj. l'Escala

4. Platja de Pals, a Pals (el Baix Empordà)

Platja llarga que s'estén des de l'Estartit fins a l'alçada de la localitat interior de Pals. La seva sorra és fina i clara, i un cop s'entra a l'aigua, el terra no s'enfonsa fins ben enllà. Els atractius que té al voltant són la vista de les Illes Medes de fons, la desembocadura del riu Ter i el nucli antic de Pals. Quan s'acaba pel sud, comença una de les platges nudistes de més prestigi internacional de Catalunya, la de l'Illa Roja. S'hi pot accedir des de la carretera GI-641 des de l'Estartit, anant pel camí de la Gola del Ter; o bé des de la GIV-6502 des de Masos de Pals.

5. Cala d'Aiguablava, a Begur (el Baix Empordà)

El mateix nom ho diu tot. Els tons blaus i verds de l'aigua d'aquesta petita platja són el seu encant i tret més distintiu. La seva ubicació entre els turons de Begur és idíl·lica, i té l'aigua poc profunda i la sorra bastant fina. S'hi pot accedir des de la GIP-6531 des de Begur, trencant a l'esquerra cap a la GIV-6532.

6. Platja del Port Bo, a Calella de Palafrugell (el Baix Empordà)

És la platja més característica de Calella de Palafrugell, que alhora és una de les poblacions més pintoresques de la Costa Brava. El seu encant es deu al paisatge que formen les cases pintades de blanc i les barques dels pescadors. Cada any, s'hi fa la tradicional cantada d'havaneres de Calella, i sempre s'hi pot prendre un got de rom cremat. A la població s'hi accedeix per la carretera GIV-6546 des de Palafrugell, on hi arriba la C-31.

7. Cala Estreta, a Palamós (el Baix Empordà)

És una zona de roques, plena de pins al seu voltant i amb un aspecte verge. Aquesta i les cales del voltant són de sorra combinada amb còdols i en algunes hi és habitual la pràctica nudista. Cala molt inaccessible, només s'hi pot anar per una pista forestal o per un dels trams del camí de ronda. La carretera més propera és la C-31.

8. Platja de Torre Valentina, a Calonge (el Baix Empordà)

Platja urbana de gran extensió que al nord limita amb Sant Antoni de Calonge i al sud amb un camí de ronda que permet accedir a diferents cales amagades. Deu al seu nom a una torre de vigilància situada a l'extrem sud de la platja i que, avui dia, es barreja amb nombrosos edificis d'apartaments. Per arribar-hi cal anar fins al passeig de Torre Valentina de Calonge, on s'hi arriba per la C-31.

9. Platja de Vallpresona, a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)

Platja amb un paisatge ple d'esculls i roques, sense serveis de cap tipus, només amb alguna paradeta durant l'estiu. És un espai aïllat i ocupat per la comunitat naturista. Per arribar-hi, s'ha d'agafar el camí que surt de la carretera GI-682, el qual discorre per un paratge ple de vegetació molt frondosa.

10. Cala Boadella, a Lloret de Mar (la Selva)

Platja llarga i de sorra gruixuda, ben a prop de Lloret i de Blanes. No hi ha un pas fàcil fins a la platja, s'ha d'anar amb calma per accedir a la sorra. El jardí noucentista de Santa Clotilde és un atractiu més de la platja, i es situa a escassos metres en direcció nord. Des d'allà es pot veure la Costa Brava i el litoral de la comarca de la Selva. S'hi pot arribar des de l'avinguda Boadella de Lloret de Mar.

11. Platja del Morer, a Sant Pol de Mar (Maresme)

Una platja que transcorre paral·lela a la N-II i a la via del tren de Rodalies. Té una longitud de 750 metres de sorra amb gra gruixut i de color més aviat daurat. Ben a prop hi ha les ruïnes romanes de Morer, un centre de producció de vi que data del segle I. Disposa de passeres de fusta per a persones amb mobilitat reduïda.
 
Platja del Morer. Foto: Aj. Sant Pol de Mar

12. Platja de Sant Simó, a Mataró (Maresme)

Es troba a la zona nord de Mataró, entre la riera de Sant Simó i el municipi de Sant Andreu de Llavaneres. Té una longitud de 1.100 metres de sorra blanca, però és força estreta i va perdent amplada a mesura que s'acosta a Sant Andreu. És un sector molt interessant per persones que practiquen el submarinisme. S'hi pot arribar amb el tren de Rodalies Renfe fins a Mataró, agafant després el bus interurbà de la línia 3 que et deixa a 100 metres de la sorra. Amb cotxe, per la N-II o la C-32.

13. Les Casetes del Garraf, al Garraf

Una platja de 380 metres situada al nucli urbà de Garraf. És de sorra barrejada amb pedres i té molt poc pendent un cop s'entra al mar. S'hi pot accedir amb cotxe per la C-32 i C-31 per les quals s'arriba al poble, o amb el tren de Rodalies de Renfe, la via del qual passa pel costat de la platja. Entre el ferrocarril i la sorra s'hi troba un barri mariner amb cabanes de fusta, que són barraques remodelades que els pescadors utilitzaven per guardar-hi els seus estris.
 
Un corredor a la platja de les Casetes del Garraf. Foto: Josep Maria Montaner

14. Platja de Sant Sebastià, a Sitges (Garraf)

Es troba entre el nucli antic i el port esportiu de Sitges, enclavada en un barri de tradició marinera. Té una longitud de més de 200 metres i des de la sorra es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la zona més antiga de Sitges, localitzada en un turó que domina el mar. És una platja amb tots els serveis i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. Es troba al carrer Port de n'Alegre de Sitges i es pot arribar-hi des del tren de Rodalies de Renfe que hi passa cada 15 minuts, i també des de les carreteres C-32, C-31 i AP-7.

15. Platja dels Muntanyans, a Torredembarra (Tarragonès)

La platja disposa de 2 quilòmetres on es pot gaudir de la natura, ja que està catalogada com a espai verge protegit. La zona destaca per la seva tranquil·litat, així com per la pràctica del nudisme, que hi és permès. També s'hi pot practicar el senderisme, i d'aquesta manera es pot visitar tant a l'estiu com a l'hivern. La N-340 hi passa paral·lela, així com la via de Rodalies de Renfe.

16. Cala de la Roca Plana, a Tarragona (Tarragonès)

Petita cala situada entre la platja de la Móra i la cala Fonda. Està inclosa dins de l'espai natural de la Punta de la Móra, es troba aïllada de tot, i s'hi pot practicar el nudisme. El castell de Tamarit es troba relativament a prop de la platja en qüestió. Per accedir-hi, cal travessar el Bosc de la Marquesa i recórrer un tram de roques. La carretera N-340 hi passa ben a prop.

17. Cala Crancs, a Salou (Tarragonès)

Cala semiurbana més coneguda del Cap de Salou. Es troba sempre plena de turistes i veïns de la zona, fet que dificulta l'acció de deixar-hi la tovallola. És el lloc ideal per poder gaudir de la natura del voltant de la sorra. Es troba al bell mig del Cap de Salou, i s'hi pot accedir pel carrer de la Cala Crancs.
 
Cala Crancs. Foto: Aj. Salou

18. Platja de la Pixerota, a Mont-Roig del Camp (Baix Camp)

Està ubicada en una zona que no es troba urbanitzada i destaca per la seva tranquil·litat. Té uns 2.000 metres d'extensió i unes aigües cristal·lines. L'entrada al mar és pronunciada. L'estació de Rodalies de Mont-Roig del Camp hi és ben a prop, i la N-340 també hi passa en paral·lel, com en moltes platges del litoral Tarragoní i de la Costa Daurada, que comparteixen el seu paisatge amb la via del tren i la carretera.

19. Cala de Gestell, a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp)

També coneguda com a Justell, és una cala natural que no supera els 170 metres. S'hi pot arribar amb cotxe a través de la N-340, però es recomana accedir-hi a peu a través del camí de la cresta de la Rojala, venint des de la platja del Torn (la qual és nudista), per poder gaudir dels paisatges que envolten la zona.

20. Platja del Fangar, a Deltebre (Baix Ebre)

Arribem al sud de Catalunya, on a la platja del Fangar, en ple Delta de l'Ebre, s'hi troba una extensa llengua de sorra. A mesura que s'allarga la península que forma, es va estrenyent i corbant fins a arribar a tancar una gran quantitat d'aigua salada formant el mar interior Port del Fangar. S'hi pot accedir per l'AP-7 agafant la sortida 39A de l'Ampolla i seguir fins a Deltebre per seguir per la TV-3451.
 
Platja del Fangar. Foto: Youtube

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)