dissabte, 22 de juliol del 2017
Un projecte català ofereix anar a l'espai de 110.000 euros
Un projecte català ofereix anar a l'espai de 110.000 euros
Una empresa vallesana crea un prototip de càpsula per viatjar a l'estratosfera
El sistema compta amb un globus i permet enlairar-se a casi 40 quilòmetres d'alçada
Redacció | 22/07/2017 a les 12:43h
Especial: Territorials
Recreació de la iniciativa | Zero2Infinity
Set estudiants de l'Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava han dissenyat l'interior d'una càpsula que permetrà fer viatges d'oci a l'espai per 110.000 euros. L'habitacle és totalment diàfan, compta amb seients modulars, quatre finestres de grans dimensions i materials d'última generació.
L'innovador giny és un invent de l'empresa vallesana Zero 2 Infinity, amb seu a Barberà del Vallès, i destaca perquè fa servir un globus d'heli per elevar-se fins l'estratosfera, arribant a una distància de 36 quilòmetres de la superfície de la terra. L'empresa fa més de set anys que treballa en diversos prototips i la previsió és que el 2019 ja estigui enllestit el primer aparell totalment equipat i preparat per començar a oferir viatges espacials per turistes.
Els set alumnes van ser seleccionats per incorporar-se al projecte a partir del seu nivell d'implicació i en el marc del treball de final de grau. "El procés ha durat nou mesos, hem fet experiments a la nostra sala, on vam muntar una maqueta a mida real i vam tancar-nos a l'interior durant sis hores per saber què sentirien els passatgers a l'estar a l'interior de la càpsula", explica Laura Homs, enginyera de producte i membre de l'equip que ha desenvolupat l'interior de l'habitacle. En aquest sentit Homs afegeix que els estudiants també van poder gaudir d'un viatge en globus per veure què com es veia el planeta Terra des de l'aire.
L'equip d'estudiants que ha dissenyat la cabina. Foto: Norma Vidal
D'aquest procés d'investigació ha sorgit el disseny final, que segons els creadors està fet pensant en les necessitats dels passatgers. "Els seient per exemple són modulars i fins hi tot es poden guardar perquè l'espai sigui dinàmic i els viatgers puguin tenir diverses opcions i fins hi tot estirar-se a terra perquè aquest es tou", explica Xavier Guasch, membre de l'equip que comenta que també han tingut en compte que en el descens que dura 20 segons els usuaris experimentaran una sensació d'ingravidesa: "Tot l'interior de l'aparell és tou per garantir la comoditat", assegura.
La càpsula té capacitat per a quatre viatgers i dos pilots, compta amb superfícies desenvolupades amb les darreres innovacions tecnològiques, amb finestres interactives per a proporcionar informació a temps real i un sistema d'entreteniment amb música i altres funcions. Cada usuari tindrà el seu propi espai, tot i que en tractar-se d'un entorn modular es podrà compartir amb altres viatgers si així es necessita. També comptarà un lavabo.
S'han optat per colors clars, com el blanc, però també d'altres com pot ser el color del cava, un element que s'associa en diferents cultures com a sinònim de luxe. A l'interior, a més, un sistema d'il·luminació artificial canviarà les tonalitats cromàtiques depenent del que es pugui veure a l'exterior per fer l'experiència més immersiva.
Viatges espacials "low cost"
Un cop perfilat el disseny interior, Elisava i Zero 2 Infinity segueixen treballant en una nova fase del projecte que segons ha explicat Javier Peña, director general de l’Escola Elisava, ha de permetre concretar com ha de ser la indumentària que portin els passatgers de Bloon i crear una càpsula que ja tingui les dimensions reals i estigui capacitada per començar a oferir aquests viatges espacials.
En aquesta línia s'ha expressat José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity que ha indicat que el cost del viatge serà de 110.000 euros i que l'empresa ja té diverses reserves fetes. "L'ascens es fa a través d'un globus d'heli que es va inflant, i que arriba als 120 metres de diàmetre", explica José Mariano López, CEO de Zero 2 Infinity, que assenyala que la càpsula dissenyada és el resultat de set anys de dissenys i proves.
L'empresa, que ha negat la possibilitat de consultar els comptes de la inversió feta, de la necessària o l'origen dels capitals aportats, calcula que en un termini de dos anys es podran començar a enviar turistes a l'estratosfera. Si hi ha una bona resposta, no descarta reproduir altres càpsules del mateix tipus, si bé per ara no s'ha definit quin serà l'emplaçament des d'on operarà.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Contingut relacionat
Referèndum De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum Oriol March | 21/07/2017 a les 19:45h Especial: Nació Destacat Arxivat a: Política , referèndum, procés català, FLA, Pere Aragonès, Íñigo Méndez de Vigo, Mariano Rajoy, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Cristóbal Montoro, Govern Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O. Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes. Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre. 1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta. "Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000. Pere Aragonès és el secretari d'Economia de la Generalitat Foto: ACN Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen". "Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament. 2. El patrimoni dels dirigents Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. L'ofensiva del Tribunal de Comptes per fer pagar les despeses del 9-N a Artur Mas i els consellers inhabilitats ofereix pistes de les actuacions que emprendrà l'Estat per frenar el referèndum "Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa. El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat. 3. Ofensiva judicial Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum. Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració. 4. "Operació Catalunya" És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes. La gran incògnita de l'operació Catalunya segueix sent si Mariano Rajoy estava al corrent dels moviments policials que es van ordir per frenar el sobiranisme La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi. Íñigo Méndez de Vigo és el portaveu del govern espanyol Foto: ACN (Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.) Contingut relacionat L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum Oriol March | 59 comentaris 21/07/2017 «Si es talla l'aixeta, ells s'embussen»: la reacció del Govern a la intervenció de les finances per l'1-O 9 comentaris 21/07/2017 PDECat, ERC i els «comuns» demanen la compareixença de Montoro després de l'amenaça de tallar el FLA 1 comentari 21/07/2017 Les amenaces del govern espanyol arriben al «Financial Times» i al «Libération» 3 comentaris 21/07/2017 Xavier Bru de Sala: «Els fills de Pujol van passar per on ell els deia, ell era el cap» Pep Martí | 1 comentari 22/07/2017 Puigdemont exigeix a l'Estat que torni als catalans els diners de la guerra bruta contra el sobiranisme
Referèndum
![]()
De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum
La intervenció de les finances catalanes és la mesura més directa que ha pres fins ara Mariano Rajoy per controlar que la Generalitat no impulsi l'1-O
L'ofensiva judicial i contra el patrimoni dirigida a càrrecs sobiranistes fa mesos que està en marxa; el Tribunal de Comptes l'ha accelerat aquesta setmana pel 9-N
L'"operació Catalunya" també ha format part dels mecanismes de la Moncloa per frenar el procés independentista
L'Estat intervé totes les despeses de la Generalitat per evitar el referèndum
Especial: Nació Destacat
Oriol Junqueras i Cristóbal Montoro, en una reunió del consell de política fiscal i financera | ACN
L'Estat ha començat a destapar les cartes de l'estratègia dissenyada per frenar el referèndum. Fins ara, el govern que lidera Mariano Rajoy s'havia limitat a dir, amb certa superioritat, que faria complir la llei i que en tenia prou amb 24 hores per frenar la convocatòria de la consulta vinculant de l'1 d'octubre. Aquest divendres, però, ha fet un pas més enllà davant la posició "radical" -sempre segons l'executiu espanyol- del gabinet que lideren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras: ha anunciat que controlarà fins a l'últim detall les finances catalanes per escrutar que cap euro va a finançar l'1-O.
Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes.
Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre.
1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA
L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta.
"Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.
Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen".
"Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament.
2. El patrimoni dels dirigents
Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
"Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa.
El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat.
3. Ofensiva judicial
Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum.
El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració.
4. "Operació Catalunya"
És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes.
La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.
Segons explica el diari El País, l'executiu de l'Estat va detectar 6.150 euros que es podrien haver destinat al referèndum. El ministeri d'Hisenda es va posar en contacte amb la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, i li va demanar una resposta en dos dies. Com que no ha arribat -sempre segons la versió del govern espanyol-, la Moncloa s'ha decidit a incrementar el control sobre les finances catalanes.
Aquestes són les quatre ramificacions de l'estratègia de Rajoy i el seu equip per acabar amb el referèndum abans que sigui convocat a principis de setembre.
1. Control absolut i amenaça de retirar el FLA
L'encarregat d'anunciar la mesura ha estat el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, que ha posat en la diana quatre tipus de càrrecs: els interventors de les conselleries, els responsables de les entitats on no hi ha intervencions delegades, el director general de pressupostos i el director general de política financera, assegurances i tresor. Cada setmana hauran d'enviar un certificat individual en el qual hauran de deixar clar que no s'està destinant cap euro a la celebració de la consulta.
"Això és una bomba de rellotgeria per a Junqueras", sostenen fonts del govern espanyol citades per les agències. El vicepresident no és només el coordinador del referèndum, sinó que també és conseller d'Economia i Hisenda. Per què és una mesura tan delicada? Bàsicament perquè, si la Generalitat no compleix les exigències, l'Estat retirarà les aportacions del fons de liquiditat autonòmica (FLA). "És una actuació preventiva a favor del benestar i la prosperitat de tots els catalans", ha ressaltat Méndez de Vigo. Els diners del FLA -63.000 milions des del 2012- es destinen fonamentalment a pagar proveïdors, com ara les farmàcies, i també venciments de deute. Aquest any ja n'han arribat 3.600 milions i la previsió és que n'acabin sent prop de 8.000.
Pere Aragonès és el secretari d'Economia de la Generalitat Foto: ACN
Si no arriben els certificats individuals al ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro, el portaveu del govern espanyol ja ha deixat clar que hi haurà sancions en funció de la conducta dels treballadors públics. "De moment, però, ningú ha signat res", ha constatat Méndez de Vigo, que coneix perfectament com la Generalitat encara no ha comprat les urnes del referèndum. El Govern, segons ha explicat el secretari d'Economia, Pere Aragonès, considera que no perilla l'adquisició dels receptacles i que res ha canviat en aquest assumpte. Ha aprofitat, això sí, per llançar un avís a l'executiu espanyol: "Si tallen l'aixeta [el FLA], ells s'embussen".
"Saben perfectament que la reputació de la Catalunya autonòmica i la de l'Estat estan entrellaçades. Els impagaments de la Generalitat afecten l'Estat perquè ell és l'últim responsable i qui recapta els impostos. [Si deixen de fer arribar el FLA] La lectura que farien els mercats és la d'un Estat que ha deixat de fer front a les seves responsabilitats", ha indicat Aragonès des de la seu d'Economia. La Generalitat, en certa manera, ja està intervinguda des del 2012, quan es va acollir als mecanismes de liquiditat, i el control de les finances és mensual des de les eleccions plebiscitàries del 2015, que van deixar una majoria independentista en escons al Parlament.
2. El patrimoni dels dirigents
Normalment és Xavier García Albiol, cap de files del PP a Catalunya, l'encarregat d'explicar els plans del govern espanyol abans que passin. Així va ser amb la reforma del Tribunal Constitucional (TC) -pensada per suspendre càrrecs que desobeïssin les seves indicacions-, i ha tornat a passar amb el que sectors de Palau denominen operació Patrimoni. "Ja veurem qui és el guapo que compra urnes si les ha de pagar de la seva butxaca", va assegurar a principis de mes a Tarragona. La línia argumental de Méndez de Vigo ha estat exactament la mateixa, i en termes similars s'expressen líders del PP com el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
L'ofensiva del Tribunal de Comptes per fer pagar les despeses del 9-N a Artur Mas i els consellers inhabilitats ofereix pistes de les actuacions que emprendrà l'Estat per frenar el referèndum
"Si algú vol fer un referèndum il·legal, l'haurà de pagar ell", ha destacat aquest divendres el portaveu del govern espanyol. Aquest és el missatge que arriba, també, amb la decisió del Tribunal de Comptes d'obrir una via contra Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N per tal que paguin les despeses -cinc milions d'euros- de la jornada de participació. Junqueras, en un article al diari El Punt Avui i El Nacional, ha suggerit que es posi en marxa una caixa de resistència per sufragar una hipotètica multa.
El rerefons del patrimoni formava part, també, de la crisi de Govern que van emprendre Puigdemont i el vicepresident la setmana passada. L'exconseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va assegurar que patia pel patrimoni en cas que l'Estat actués amb duresa contra el Govern. Ja hi ha alts càrrecs que han optat per cedir les seves pertinences a altres membres de la família enmig d'una gran discreció. Ho admeten, esclar, només en privat.
3. Ofensiva judicial
Si aquest divendres la comissió delegada d'assumptes econòmics de la Moncloa ha decidit aplicar la mesura coercitiva contra la Generalitat és perquè el TC va anul·lar les partides dels pressupostos destinades al referèndum. El tribunal ja ha enviat cinc requeriments a la Generalitat per reclamar al Govern que deixi estar el procés sobiranista -advertències penals incloses-, però la via judicial no acaba aquí. Hi ha dos fronts oberts: les querelles contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament per permetre debats sobre la independència i la denúncia contra Meritxell Borràs, consellera de Governació, pel procés -fallit- de compra d'urnes pel referèndum.
Carme Forcadell i Anna Simó abans d'entrar al TSJC Foto: Adrià Costa
El primer cas ja està en fase de declaracions dels investigats -han desfilat pel TSJC la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres de la mesa, juntament amb la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, mentre que del segon tot just s'han obert les diligències. Si se segueix el calendari habitual, és possible que el judici arribi quan ja hagi passat l'1 d'octubre, tot i que mai és descartable una acceleració.
4. "Operació Catalunya"
És l'estratègia més discreta, però també és la que va començar abans. L'origen de tot plegat és el dinar a La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho, expresidenta del PP a Catalunya, i María Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola. D'aquest àpat en sortirà, amb el pas del temps, una denúncia d'Álvarez contra el fill gran de l'expresident de la Generalitat. L'abast de l'operació Catalunya, però, és molt més ampli: fonamentalment, es tracta de les maniobres de l'Estat per trobar -i fabricar, si cal- proves sobre corrupció relacionades amb alts càrrecs sobiranistes.
La gran incògnita de l'operació Catalunya segueix sent si Mariano Rajoy estava al corrent dels moviments policials que es van ordir per frenar el sobiranisme
La prova més evident de l'existència d'aquestes maniobres és la conversa entre Jorge Fernández Díaz, exministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. El cas ha guanyat molta rellevància pública arran del documental de Mediapro que retrata les clavegueres d'Interior i de les comissions d'investigació -no sempre reeixides en quant a compareixences- que s'han posat en marxa al Parlament i al Congrés dels Diputats. La gran incògnita segueix sent si Mariano Rajoy coneixia, tolerava o monitoritzava els moviments de la policia per frenar el procés. En aquest enllaç hi ha recollits tots els detalls d'aquest episodi.
Íñigo Méndez de Vigo és el portaveu del govern espanyol Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
.jpg)
Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí
Salvador Dalí
Tot el que podria reclamar Pilar Abel si resulta ser filla de Salvador Dalí
L'advocat del cas, Enrique Blánquez, explica a NacióDigital que la seva clienta podria arribar a demanar la "quarta part del patrimoni" del pintor en el moment de la seva mort
La comitiva judicial treu mostres d'ungla, de pèl i de dos ossos llargs de les restes mortals de Salvador Dalí
Arxivat a: Societat , herència, tribunals, Salvador Dalí, Exhumació, Enrique Blánquez, Pilar Abel, filiació, ADN, legítima
L'advocat Enrique Blánquez i Pilar Abel | Europa Press
Mostres d'ungla, pèl i de dos ossos llargs de Salvador Dalí serviran per determinar si Pilar Abel és la seva filla. Les tasques per obtenir les mostres d'ADN van acabar dijous a les 23.40 hores, després de gairebé quatre hores de forta expectació ciutadana i mediàtica, amb periodistes d'arreu del món presents a Figueres, al museu del pintor.
Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".
A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.
Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?
Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989
Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.
La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.
El dret català aplicable
En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.
Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
Va ser necessari un sistema de bastides i politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja de la tomba de Dalí i cap a les 22.20 hores, la comitiva judicial va obrir el taüt segellat amb zenc on descansava el pintor empordanès. Segons ha detallat el seu embalsamador, Narcís Bardalet, a RAC1 el cos de l'artista estava "momificat" i el seu famós bigoti seguia "intacte marcant les 10 i 10".
A partir d'ara, s'acosten dies decisius per a aquest cas de possible paternitat. El primer arribarà amb els resultats de les proves d'ADN, que l'advocat de Pilar Abel, Enrique Blánquez, assegura a NacióDigital que podrien sortir "en unes setmanes". És a dir, aquest estiu se sabrà si Dalí va tenir una filla i el 18 de setembre se celebrarà a Madrid el judici que ha de resoldre la demanda de paternitat de la seva clienta.
Si Abel resulta ser filla de Dalí, s'obriria la porta a una de les reclamacions hereditàries més importants de la història. Blánquez, que va agafar el cas per "atzar" perquè és advocat d'ofici, apunta que la seva clienta, si ho desitgés, podria reclamar "la quarta part del patrimoni" de Dalí en el moment de la seva mort. Però, com funcionaria exactament aquest procediment?
Un 25% del valor dels bens i drets de l'any 1989
Si després del 18 de setembre es determina que Dalí era pare d'Abel, aquesta hauria d'iniciar un nou judici per reclamar els seus drets hereditaris. En aquest cas, el pintor va deixar com a heureu universal l'Estat, per tant, la figuerenca tindria dret a la legítima. D'acord amb el dret civil català, això equival al 25% del valor dels bens i drets de l'artista en el moment de la seva mort.
La quantitat que li correspondria a Abel respecte del total de l'herència, que de moment és una incògnita malgrat que alguns mitjans especulen que el patrimoni de Dalí podria ascendir als 300 milions, s'hauria de calcular a partir de la xifra establerta en l'inventari fet el 1989 quan l'Estat va heretar. I a aquesta quantitat caldria afegir-li l'interès legal del diner meritat anualment fins a l'actualitat. Fonts jurídiques consultades per aquest diari especifiquen, a més a més, que Abel també podria reclamar el 25% de les donacions fetes per Dalí en vida, per exemple, a fundacions.
El dret català aplicable
En tot cas, el dret aplicable a una eventual reclamació d'Abel seria la llei vigent en el moment de la defunció de Dalí, és a dir, la Compilació de Dret Civil de Catalunya de 1984. Encara avui, el dret civil català té peculiaritats que el diferencien del dret estatal. En el cas de la legítima, el Codi Civil espanyol estableix que equival al 66% dels bens i drets del difunt -no al càlcul del seu valor.
Històricament, la investigació de la paternitat ha estat més afavorida en el dret civil català, que sempre ha estat permesa mentre que altres ordenaments la prohibien. Encara avui, el Codi Civil castellà exigeix un "principi de prova" perquè les demandes de paternitat tirin endavant i les proves d'ADN es puguin dur a terme, mentre que el dret català no exigeix aquest primer indici. Aquesta regulació ha permès que Pilar Abel ho hagi tingut més fàcil per intentar demostrar si Dalí va ser el seu pare.
Salvador Dalí fotografiat per Philippe Halsman Foto: ACN
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Contingut relacionat
Barcelona-92; uns Jocs amb truc
Barcelona-92; uns Jocs amb truc
Un especialista amagat a l'estadi va encendre el peveter al veure passar per sobre la fletxa flamígera
"Perquè aquella bogeria sortís bé havíem de tenir sort. I podem reconèixer-ho: ¡Vam tenir molta xamba!"
EL PERIODICO
gall i Josep Miquel Abad, ja ho saben, el suprem faedor del miracle olímpic barceloní.
El nostre home a Nova York em va demanar dues últimes hores de conversa abans de deixar Barcelona i posar en ordre els seus apunts. Van ser dues hores meravelloses, només equiparables als tres reportatges que publicaria al seu diari només trepitjar Nova York i que significarien, lògicament, la millor propaganda i un triomf avançat del que serien els Jocs de l’arquer.
En la xerrada de comiat, Vecsey em va dir que havia quedat meravellat per la manera i la complicitat amb què la ciutat i els seus habitants s’implicaven en el projecte. «Jo he estat en molts Jocs, Emilio, però els vostres, per la seva gent, per la ciutat, seran els més bonics de viure. Així que m’has de fer un últim favor», em va demanar. Jo, la veritat, creia haver-li tornat ja tota la fama que posseïa en favors. «Has de buscar-me un pis en un barri molt barri perquè pugui viure els Jocs amb la meva dona. Els meus companys viuran a la Vila de Premsa però jo, Emilio, després de conèixer aquesta ciutat, seria un idiota si em perdés el millor d’aquesta seu: la seva vida, els seus carrers, la seva gent».
Vecsey va tenir el seu pis. La seva dona, les millors vacances de la seva vida. I Barcelona, la ressonància que es mereixia, ja que, l’11 de març de 1990, Vecsey va publicar el primer dels seus reportatges a les pàgines del 'New York Times', amb el títol d’'Antonio Gaudí ja està a punt per als Jocs de 1992'. A l’article,
Barcelona-92 té el seu emblema en la figura de Gaudí, va imaginar un periodista de 'The New York Times'
un entusiasmat Vecsey, que s’havia enamorat de Barcelona, començava dient: «Tots els Jocs Olímpics tenen una figura rellevant. Roma-60 va tenir un boxejador de nom Cassius Clay. A Mont-real-76, va emergir la gimnasta Nadia Comaneci. A Seül-88, vam veure córrer el veloç Ben Johnson. Doncs Barcelona-92 ja té la seva figura en la persona de l’arquitecte Antonio Gaudí».
Tots els membres del COOB-92 amb els quals he comentat aquestes setmanes aquesta anècdota, aquella trucada i el que va suposar, pel que fa al reconeixement inicial, la visita i els textos del prestigiós Vecsey, m’han dit el mateix: «És que perquè aquella bogeria ens sortís bé, havíem de tenir sort. I, ara, ho podem reconèixer: ¡Vam tenir molta xamba!», comenten a l’uníson cinc dels més alts executius que van envoltar Abad aquells anys. «Va ser, això sí, una sort molt buscada, perseguida amb molta feina, preparació i l’ajuda de milers i milers de persones», insisteix un d’ells.
I, a partir d’aquí, comencen a relatar-te el que hauria pogut ser i, afortunadament, no va ser. «Jo no oblidaré mai el moment de cada dia, just després de sortir el sol, quan Antoni Rossich, un dels nostres caps, entrava al centre de control dels Jocs i deia: ‘Avui és el dia que ens cau el teatre’. I aquell dia no va arribar mai. És més, les incidències van ser tan mínimes, que cada vegada que sonava un telèfon vermell en aquella sala, cinc persones es llançaven a agafar-lo, però no perquè estiguéssim preocupats, sinó perquè ningú tenia res a fer».
Si hi havia un instant on era molt necessari tenir sort, o molta sort, aquest moment era el de la fletxa de foc, per cert, una idea del dissenyador català Carles Riart. «Ho havíem assajat tantes, tantes, vegades al fossat del castell de Montjuïc, que Antonio Rebollo, el nostre arquer, havia desenvolupat una memòria muscular tan gran, que ja era capaç de fer-ho amb els ulls tancats».
De res hauria servit que tot funcionés de meravella si la fletxa de Rebollo arriba a tocar a la paret
El pessigolleig que va provocar aquell instant va ser, diuen, similar al que va viure el meu amic Félix Arias quan es va tancar la seva caixa màgica de la precandidatura, el que va sentir Maragall al guanyar a Lausana, el mateix que va estremir aquell dia Abad quan el seu alcalde i amic va pujar 10 esglaons i el va abraçar o el que va experimentar Pedro Balandin, el del truc que, amagat al darrere del rellotge de la porta Marató de l’Olímpic de Montjuïc, va encendre el peveter quan va veure que la fletxa de Rebollo passava per sobre de les boques de gas.
Com em va explicar un dia, 10 anys després, el mateix Balandin, l’home al servei de l’extremeny Reyes Abades, mag dels efectes especials, contractat especialment perquè la fletxa no fallés («Rebollo només l’havia de fer passar per sobre del peveter, nosaltres, amagats, ens cuidàvem de la resta»), l’enginy era encertar-ho en l’efecte, el secret és que sigui creïble. «Ni tan sols el dia que vaig assistir al quiròfan al naixement de les meves dues filles bessones, Elena i Marta, em vaig emocionar tant», em va confessar Balandin.
No hauria servit de res que tot hagués funcionat a les mil meravelles si la fletxa de Rebollo hagués xocat contra la paret. Ni tan sols la contractació per a aquella cerimònia inaugural del mag de la il·luminació, el britànic Mark Brickman, que treballava per a Pink Floyd, hagués pogut evitar amb els seus trucs luminotècnics aquell fracàs si s’hagués produït. La màxima dificultat que tenia, es veu, no era el llançament de la fletxa, insisteixo, que per a Rebollo era bufar i fer ampolles, sinó la càpsula creada per Abades perquè la flama no s’apagués en el vol.
Com no para d’explicar Abad, quan es va encendre el peveter, «ja ens crèiem que havíem aconseguit l’èxit i els Jocs ni tan sols havien començat». El que sí que havia començat era la bona sort. «No ens enganyem, tu et passes anys planificant, construint, organitzant i els Jocs te’ls pot espatllar, convertir en fracàs, una ensaladilla russa amb salmonel·la, com ha passat mil vegades. Doncs nosaltres no vam tenir ni tan sols una maionesa en mal estat, ni un himne mal seleccionat, ni un equip que no arribés a competir perquè es perdés l’autobús o emmalaltís el seu conductor», explica un dels directors del
COOB.
Xamba fins i tot amb la climatologia: ¡aquell 25 de juliol de 1992, no va ploure! Però sí molts, moltíssims, dels dies anteriors. No només això, tots els assajos de la cerimònia inaugural, tots, es van fer amb pluja. Josep Roca, director de cerimònies, mai, mai, ha oblidat el dia que es va presentar a 'Els matins de Catalunya Ràdio', de Josep Cuní, i li van preguntar si tenien pla B «per si el dia de la inauguració plou, com està passant últimament». «No, no tenim pla B. ¿Per què? Perquè, simplement, no plourà». I no va ploure, no.
¿Sort? La que vam tenir, tots, en la clausura, una cerimònia que hauria pogut acabar en tragèdia, molt més que fracàs. ¿És cert això? Ho és. En els minuts de pròrroga dels Jocs, quan Peret i Los Manolos entonaven les seves rumbes, els atletes que hi havia a la pistavan pujar al segon escenari, que era, simplement, decoratiu. No estava previst que ningú hi pugés. I, de sobte, centenars d’atletes van començar a ballar i a saltar sobre un entarimat que era, gairebé, de cartró pedra. Planava el fracàs. Aquell escenari no resistiria.
Hi va haver sort en la clausura.
La irrupció dels atletes a l'escenari hauria pogut acabar en tragèdia
Miguel Botella, director del Pla Director dels Jocs, ha sigut un dels executius d’aquell fenomen olímpic que més entrevistes ha mantingut, des de la clausura de 1992, amb moltes de les candidates i organitzadores dels Jocs següents. I, sí, Botella també creu que Barcelona-92 va tenir molta sort. «Sempre és molt més fàcil encertar-la quan repeteixes, quan copies, quan imites, que quan fas una cosa per primera vegada». L’èxit, segons Botella, és de tothom, però, sobretot, dels ciutadans que els van ajudar.
«Pensi –explica el discret Botella, en un bar de Sants– que, durant els Jocs, hi va haver gent que va obrir la seva tintoreria, que ja era tancada, perquè un membre de la família olímpica, qualsevol, hi va anar perquè el seu vestit estava tacat i havia d’anar a una recepció. Això va passar, que ho sàpiga». Per això, explica Botella, cap de les candidates o organitzadores que van encara a Barcelo a a buscar la fórmula, se’n va satisfeta del que sent. «Ells saben que la seva ciutat no és com Barcelona, ni els seus ciutadans com els barcelonins». Aquest va ser el potencial amagat de Barcelona que van fer emergir els Jocs.
Botella, que parla pausadament i de manera sigil·losa, recorda, admirat, que els Jocs es van fer sense internet. «Mentre els fèiem no podíem imaginar-nos semblant èxit i el que ha vingut després per a la ciutat era impensable sense cap mena de dubte». Aquest home, que s’ha passat la vida planificant i executant, té una explicació a l’explosió de Barcelona al món, que és bastant més senzilla. «Vam tenir l’èxit més important de la nostra història l’any abans del 'boom' de les companyies aèries 'low-cost'. Abans dels Jocs del 92 era caríssim venir a Barcelona des de qualsevol racó del món, especialment des dels Estats Units o des del Japó. El 92, els Jocs, van posar Barcelona al mapa en el moment exacte en què venir a Barcelona va començar a costar gairebé el que costa un bitllet d’autobús. 500 milions d’europeus van descobrir que Barcelona estava a tan sols un grapat d’euros».
Tots els consultats prefereixen parlar d’empatia abans que de sort, d’implicació abans que de xamba, de col·laboració abans que d’atzar. Organitzar uns Jocs no és tan difícil. On no arriben les organitzacions, els estats, les economies, hi arriben la NBC, la CBS o l’ABC, la televisió nord-americana que en tingui els drets i, si encara falta ajuda, aquí hi ha Coca-Cola, Apple, Sony, Visa o Nike. Però el que mai tindran les ciutats organitzadores és la complicitat dels barcelonins amb l’esdeveniment del 92. «Sense aquesta complicitat, l’organització està venuda, perquè el calendari corre, els problemes s’acumulen, els pressupostos tendeixen a disparar-se i tot es complica», explica Botella. «Si, arribat el moment, la gent no empatitza amb tu, si no pensen ‘pobres, si no els ajudem, no se’n sortiran d’aquesta’, és evident que no te’n surts. I Barcelona va tenir gent a cabassos, per tones, que ens va donar un cop de mà».
La meravellosa gent que va fer irrepetibles aquells Jocs no estava només a les tintoreries, estava i es desvivia en qualsevol cosa. Per exemple, en la reforma i/o adaptació als usos olímpics de les instal·lacions ja existents. «Vam arribar a tenir 405 contractistes i és evident que, sobre el paper, tot és fantàstic, però quan arribaves a la instal·lació, tot eren problemes», narra Botella. «Si aquesta gent hagués volgut, ens tenia agafats pels…, ens haurien pogut reclamar, posar querelles i treure’ns fins i tot els ulls. Però ¿què feien? Tiraven la feina endavant amb el seu esforç, la seva empatia i la seva complicitat. Si ho haguessin volgut, ens haurien arruïnat».
«Samaranch –insisteix Abad– va transmetre als seus, de manera indirecta i diplomàticament, que la seva candidata era Barcelona. Els companys del president sabien que no votar Barcelona s’interpretaria com una censura al president». I Barcelona va guanyar. I Catalunya va vèncer. I Espanya va triomfar. I això que, tres dies abans de la votació, ETA, ara ja gairebé història, va matar dos policies. I tots a Lausana ens vam posar a tremolar. I qui digui que no menteix. Fins i tot aquell membre del COI, important ell, hispanoparlant ell, que, a 24 hores de la votació, em va dir en un passadís del seu hotel: «Aquests crims no influiran en la votació de demà, l’hi dic jo, que visc en un país on aquestes coses passen cada migdia. Atemptats així es poden produir en qualsevol país, qualsevol dia, no importa que hi hagi Jocs Olímpics o no».
I, com va dir el mateix Maragall al tornar d’una gira per Espanya acompanyant la torxa olímpica, «tothom creu en nosaltres, perquè tots diuen que els catalans som seriosos i complidors». Això sí, amb qui no va poder complir Maragall va ser amb Javier Mariscal, perquè el COI va vetar «per frívola» l’escenificació d’una paella gegantina que el creador del Cobi havia proposat per a la inauguració, amb centenars de voluntaris disfressats de grans d’arròs, gambes, escamarlans, musclos i pebrots. L’esclat gastronòmic que es va produir amb el pas dels anys hauria convertit aquell número en una cosa molt actual. Llavors, el COI va pensar que no tenia sentit. Aquell truc no va funcionar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)