dimecres, 28 de juny del 2017
dimarts, 27 de juny del 2017
diumenge, 18 de juny del 2017
Sardenya, la germana injustament oblidada
HISTÒRIA
Sardenya, la germana injustament oblidada
Marc PonsTarragona. Diumenge, 18 de juny de 2017
EL NACIONAL.CAT
Sardenya i Cervera
Sardenya, l'illa situada a mig camí de Barcelona i Roma, és l'altra meitat de la fesomia catalana. Netament mediterrània. Enclavada al bell mig de la Mediterrània occidental, el “mar català” de l'almirall Roger de Llúria, té una llarga i injustament oblidada relació amb Catalunya, que es remunta als segles centrals de l'Edat Mitjana. Any 1157: Hug de Bas, nascut a Sardenya de pares de Cervera (Segarra), es converteix en jutge-rei d'Arborea, un dels quatre dominis en què estava dividida l'illa políticament. L'aparició dels cerverins Bas a l'illa de Sardenya no era fruit de la casualitat ,ni d'una fugida de nit i a les fosques. Revela que les oligarquies senyorials de l'illa practicaven un tipus de polítiques matrimonials que no eren diferents de les del continent. Els Lacon d'Arborea es van emparentar amb una nissaga catalana quan van casar el jutge-rei Barisó amb la cerverina Agalbursa, com anteriorment ho havien fet amb nissagues genoveses, provençals o llenguadocianes.
Mapa de Sardenya, per Jansonius. Principis del segle XVII
La nissaga catalana d'ArboreaI cap a Arborea que hi falten mans. Agalbursa es va endur una germana, un cunyat i una bona colla de criats i de minyones. Una pràctica habitual que tenia relació amb la vella dita “allà on vagis, que dels teus n'hi hagi”. I si no, emporta-te'ls. Barisó i Agalbursa no van tenir descendència i a la mort del sard, la catalana, que era una entusiasta de les intrigues de palau, va aconseguir associar el seu nebot Hug (fill de la germana en la diàspora) al govern de Pere, primogènit d'un primer matrimoni del difunt jutge-rei. Amb la mort del vell Barisó es va confirmar la societat nebot-tia contra Pere, dedicada a arrossegar-li la cadira i a segar-li l'herba sota els peus, que va tenir resultats immediats: van forçar el casori de l'hereu d'Hug -el nebot imposat- amb la pubilla de Pere -l'hereu arrabassat. Amb el plançó de la parella oportunament enllaçada, s'iniciaria la dinastia Cervera-Lacon que governaria Arborea amb total independència, fins a la conquesta militar catalanoaragonesa de 1324-1325.
Els Berenguer-Aragó, reis de Sardenya
L'existència dels Bas de Cervera a Arborea no explica que el pontífex Bonifaci VII coronés rei de Sardenya Jaume II de Barcelona i d'Aragó (1297). Aquella acció s'explica en el context d'un llarg conflicte que enfrontava les corones catalanoaragonesa i francesa pel control de la Mediterrània. El regne de Sicília havia passat a l’òrbita política de Barcelona pel matrimoni del comte-rei Pere II amb Constança, hereva al tron de Palerm (1282). I l'almirall Roger de Llúria havia derrotat els francesos a Malta (1283) i a Nàpols (1284). Amb aquests elements, el pontífex va arbitrar una pau -suplicada de genolls pels Anjou- que se saldava amb una sonada victòria catalanoaragonesa, una humiliant derrota francesa i un curiós benefici -comissió per la gestió, tal vegada- per a l’àrbitre del conflicte. Sicília passaria a ser domini de la Santa Seu. I Sardenya, un trencaclosques de reialmes independents que França ambicionava, passaria a ser domini dels Berenguer-Aragó
Vestuari tradicional
La invasió catalanaAllò de “paraula de català és igual avui que demà” no devia ser la divisa de la cancelleria de Barcelona. Si més no, la de Jaume II, fill de Pere i de Constança. Sicília va continuar políticament vinculada a Barcelona i Sardenya va ser incorporada al domini patrimonial dels Berenguer-Aragó. En aquest punt és on, de nou, entren en joc els Cervera-Lacon. Inicialment com a col·laboradors de la nova dominació i més endavant com a ferms opositors al que s'havia convertit en un espoli del poder a les classes oligàrquiques autòctones. Sardenya es va convertir en un autèntic vesper, el “Vietnam” medieval dels catalanoaragonesos, que enfrontava les noves classes dominants, llavors considerades invasores, aliades amb les oligarquies locals de la part sud i oriental de l'illa, que preferien els catalans als francesos, amb les de la part central i occidental de l'illa, que no volien sentir a parlar ni de Barcelona, ni de París, ni de Roma, i ni tan sols de Gènova o de Pisa.
Sardenya, tomba de la dinastia catalana
El camí de la història -el destí, en diuen alguns- conté giravolts misteriosos. Sardenya va ser la tomba dels Berenguer-Aragó. I Sicília, la seva darrera esperança. Martí el Jove, l’últim príncep hereu de la dinastia Barcelona-Aragó, va trobar prematurament la mort en la campanya militar de Sardenya. Any 1409. Seria Martí el Jove qui aconseguiria pacificar-la -que vol dir, dominar-la- després de vuit dècades de guerra. Moriria d’èxit a causa d'unes febres, probablement terçanes, malgrat que algunes fonts relacionen la seva defunció amb l’obsessiva afició que tenia per les dames -no les del joc de taula. En la seva castissa singladura havia tingut ocasió d'engendrar diversos hereus legítims, que no l'havien sobreviscut, i il·legítims. El comte-rei Martí l'Humà, pare del castís Martí el Jove, va intentar sense èxit de legitimar Frederic, la darrera esperança dels Berenguer-Aragó abans de la tragicomèdia de Casp, que era fill del príncep i de la seva amant siciliana Tàrsia Rizzardi.
Vista de l'Alguer. Principis del segle XIX
La pau de plomA partir de Martí el Jove, l'illa va entrar en una llarga pau de plom que es va perllongar fins al 1714. Durant aquest període, la relació entre la societat catalana, és a dir, la formada per catalans, valencians i mallorquins, i la sarda va ser molt intensa. I beneficiosa per a les oligarquies autòctones. Les elits sardes es van mesclar amb els les classes funcionarials i mercantils catalanes establertes a l'illa. El català es va convertir en la llengua de la cultura, dels negocis i de la judicatura. En canvi, no ho va ser tant -més ben, dit no ho va ser gens- de les classes més humils. La societat sarda havia resistit relativament bé el procés de feudalització que, a partir de l'any 1000, s'havia acabat imposant arreu d'Europa. Els pagesos i els pastors de Sardenya estaven sotmesos a un règim senyorial que no era cap meravella, però no contenia els elements de violència del feudalisme. Per la seva banda, els catalans, amb la col·laboració entusiàstica de les oligarquies locals, van obrir portes i finestres a la pesta feudal.
La correspondència històrica
Sardenya quedava definitivament incorporada al sistema europeu just quan el model havia entrat en una profunda crisi. No sabrem mai del tot què hauria passat si Sardenya hagués pogut conservar la bombolla que l'aïllava. El que si que sabem és que Castella, construïda amb un règim similar, va resistir bé la crisi feudal. I que es va ensorrar estrepitosament quan Europa remuntava els efectes d'aquella crisi global. I també sabem que, des de la conquesta de Martí el Jove, Sardenya va viure -durant tres segles- un seguit de revolucions antifeudals que, sorprenentment, tenen la correspondència a Catalunya. Més enllà de la unió dinàstica hispànica -amb el matrimoni dels Reis Catòlics-, Sardenya va estar vinculada políticament, socialment, culturalment i econòmicament a la corona d'Aragó, especialment amb Barcelona i València. Fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va regalar als Habsburg a canvi que abandonessin els catalans a la seva sort.
Ajuntament de l'Alguer
Camins diferentsVa ser a Utrecht, en les negociacions per posar fi al conflicte de Successió hispànic. Però com havia passat quatre segles abans, en l'arbitri del pontífex Bonifaci VII, la societat sarda no hi va poder dir res. Sardenya, poc després, passaria al domini dels ducs independents de la Savoia piemontesa, embrió del futur regne d'Itàlia. Però el català continuaria sent la llengua de les elits -dels negocis, de la cultura i de la judicatura- fins ben entrada la centúria del 1800. Unes elits que tenien un fort component familiar d'origen català. Sobretot a la part sud i oriental de l'illa. I l'Alguer, a la part occidental, repoblada completament amb catalans del Camp de Tarragona i del Penedès durant les guerres de la centúria del 1300, continuaria sent una ciutat catalanoparlant fins a l'actualitat. El domini més oriental de la llengua catalana. L'illa esquitxada de pobles i de paisatges que recorden les comarques catalanes del Priorat, de la Segarra o del Berguedà. Sardenya, la germana injustament oblidada.
Fonts de les fotos: 1 i 5, Viquipèdia; 2 i 4, arxiu d'El Nacional, i 3, Wikimedia Italia
divendres, 9 de juny del 2017
Com han explicat l’anunci del referèndum els mitjans espanyols?
Cultura > Mitjans de comunicació
09.06.2017 17:22
I insinua una resposta de força del govern espanyol que considera ‘necessària’: ‘Es tracta de provocar l’estat perquè mostri les seves facultats més desagradables –per necessàries que puguin ser– i poder armar un discurs victimista més endavant que redimeixi a aquests polítics insensats de la seva banalitat irresponsable’.
El Mundo, per la seva banda, ha elaborat un interactiu especial amb motiu del dia d’avui en el qual repassa els moments clau del procés, el qual titlla de ‘deriva secessionista’.
L’edició catalana d’El País ha publicat un editorial especial del seu director, Lluís Bassets, titulada Final de legislatura. Assegura, com s’intueix en el titular, que l’acte d’avui és el preludi d’unes eleccions anticipades perquè, segons que diu, ‘el referèndum no es farà’. I més tard ho repeteix: ‘Si no hi ha referèndum, que no n’hi haurà, no serà culpa seva’, en al·lusió a Puigdemont.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
Com han explicat l’anunci del referèndum els mitjans espanyols?
Tots han recollit la notícia i ho han acompanyat d'opinions i anàlisis especials
09.06.2017 17:22
La premsa espanyola en bloc s’ha fet ressò de l’anunci de la pregunta i la data del referèndum del govern català. En alguns casos, en les respectives edicions digitals, la notícia ha quedat relegada en un segon lloc, per darrere de les eleccions britàniques, com és el cas d’El Mundo i La Razón. D’entre les notícies centrals de tots els mitjans, possiblement les més bel·ligerants són les de l’ABC, que qualifica el referèndum d’il·legal, i la d’El Confidencial, que parla de rebel·lió.
- El Español: ‘¿Quiere que Cataluña sea un estado independiente en forma de república?’
- Eldiario.es: Puigdemont anuncia el referéndum sobre la independencia de Catalunya para el próximo 1 de octubre
- La Razón: El referéndum sobre la independencia de Cataluña será el 1 de octubre
- Público: “¿Quiere que Catalunya sea un Estado independiente con forma de república?”
I insinua una resposta de força del govern espanyol que considera ‘necessària’: ‘Es tracta de provocar l’estat perquè mostri les seves facultats més desagradables –per necessàries que puguin ser– i poder armar un discurs victimista més endavant que redimeixi a aquests polítics insensats de la seva banalitat irresponsable’.
El Mundo, per la seva banda, ha elaborat un interactiu especial amb motiu del dia d’avui en el qual repassa els moments clau del procés, el qual titlla de ‘deriva secessionista’.
L’edició catalana d’El País ha publicat un editorial especial del seu director, Lluís Bassets, titulada Final de legislatura. Assegura, com s’intueix en el titular, que l’acte d’avui és el preludi d’unes eleccions anticipades perquè, segons que diu, ‘el referèndum no es farà’. I més tard ho repeteix: ‘Si no hi ha referèndum, que no n’hi haurà, no serà culpa seva’, en al·lusió a Puigdemont.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
L’anunci de la data i la pregunta del referèndum fa impacte en la premsa de tot el món
Món
Le Monde: ‘El president del govern de Catalunya anuncia un referèndum l’1 d’octubre’
The Guardian: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència a l’octubre’
Al-Jazeera: Catalunya anuncia un referèndum d’independència l’1 d’octubre
Euronews: ‘Catalunya anuncia un referèndum d’independència’
The Washington Post: ‘El líder regional de Catalunya escull l’1 d’octubre per fer un referèndum per a separar-se d’Espanya, tot i l’oposició del govern central’
Reuters: ‘Catalunya farà el referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre‘
Miami Herald: ‘Catalunya apuja el to del desafiament separatista amb un referèndum l’1 d’octubre‘
La Repubblica: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum d’independència l’1 d’octubre’
Le Figaro: ‘Catalunya: referèndum independentista l’1 d’octubre’
The Nation: ‘Catalunya convoca un referèndum per a separar-se d’Espanya’
France Info: ‘Catalunya organitzarà un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre’
RTBF: ‘Catalunya anuncia un referèndum independentista l’1 octubre’
The New York Times: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre’
La Stampa: ‘El govern català: el primer d’octubre, referèndum d’independència’
Politico: ‘Catalunya farà un referèndum d’independència l’1 d’octubre’
Corriere della Sera: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum l’1 d’octubre’
Sputnik: ‘El president de Catalunya convoca un referèndum sobre la independència de la regió l’1 d’octubre’.
Libération: ‘Malgrat la prohibició, el president català anuncia un referèndum independentista l’1 d’octubre’
Irish Times: ‘Catalunya anuncia l’1 d’octubre com la data del referèndum d’independència’
BBC: ‘Catalunya planeja a l’octubre un referèndum d’independència desafiant Espanya‘
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
L’anunci de la data i la pregunta del referèndum fa impacte en la premsa de tot el món
Mitjans de tot el món es fan ressò de la data i la pregunta
09.06.2017 11:37 Le Monde: ‘El president del govern de Catalunya anuncia un referèndum l’1 d’octubre’
The Guardian: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència a l’octubre’
Al-Jazeera: Catalunya anuncia un referèndum d’independència l’1 d’octubre
Euronews: ‘Catalunya anuncia un referèndum d’independència’
The Washington Post: ‘El líder regional de Catalunya escull l’1 d’octubre per fer un referèndum per a separar-se d’Espanya, tot i l’oposició del govern central’
Reuters: ‘Catalunya farà el referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre‘
Miami Herald: ‘Catalunya apuja el to del desafiament separatista amb un referèndum l’1 d’octubre‘
La Repubblica: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum d’independència l’1 d’octubre’
Le Figaro: ‘Catalunya: referèndum independentista l’1 d’octubre’
The Nation: ‘Catalunya convoca un referèndum per a separar-se d’Espanya’
France Info: ‘Catalunya organitzarà un referèndum sobre la independència l’1 d’octubre’
RTBF: ‘Catalunya anuncia un referèndum independentista l’1 octubre’
The New York Times: ‘Catalunya convoca un referèndum d’independència d’Espanya l’1 d’octubre’
La Stampa: ‘El govern català: el primer d’octubre, referèndum d’independència’
Politico: ‘Catalunya farà un referèndum d’independència l’1 d’octubre’
Corriere della Sera: ‘Catalunya desafia Madrid: referèndum l’1 d’octubre’
Sputnik: ‘El president de Catalunya convoca un referèndum sobre la independència de la regió l’1 d’octubre’.
Libération: ‘Malgrat la prohibició, el president català anuncia un referèndum independentista l’1 d’octubre’
Irish Times: ‘Catalunya anuncia l’1 d’octubre com la data del referèndum d’independència’
BBC: ‘Catalunya planeja a l’octubre un referèndum d’independència desafiant Espanya‘
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
dijous, 8 de juny del 2017
Guardiola: "Només volem que la gent pugui votar"
Política
L'exentrenador del Barça i actual preparador del Manchester City, Pep Guardiola, ha assegurat aquest dijous que és un "honor molt gran" i un "privilegi" poder llegir el manifest de l'acte convocat per l'ANC, l'AMI i Òmnium de suport al Govern i el referèndum. En declaracions a Catalunya Ràdio, Guardiola ha elogiat l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'actual, Carles Puigdemont, perquè són "gent molt valenta i que se la juguen". "Només volem que la gent pugui votar, no vinc a demanar ni el sí ni el no, l'únic que podem fer és donar-li recolzament i estar al seu costat", ha comentat l'entrenador, que ha insistit que "l'únic" que es fa és demanar "exercir el dret a vot". "No estem fent res corrupte ni robant diners a la gent", ha afegit. El de diumenge serà el primer acte públic de les entitats després de la convocatòria del referèndum aquest divendres al matí. La concentració se celebrarà davant les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc a favor del referèndum i de suport al Govern, segons van explicat ahir.
Guardiola: "Només volem que la gent pugui votar"
L'entrenador del Manchester City assenyala que no ve "a demanar ni el sí ni el no"
elMónç
per ACN 08/06/2017
|
L'exentrenador del Barça i actual preparador del Manchester City, Pep Guardiola, ha assegurat aquest dijous que és un "honor molt gran" i un "privilegi" poder llegir el manifest de l'acte convocat per l'ANC, l'AMI i Òmnium de suport al Govern i el referèndum. En declaracions a Catalunya Ràdio, Guardiola ha elogiat l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'actual, Carles Puigdemont, perquè són "gent molt valenta i que se la juguen". "Només volem que la gent pugui votar, no vinc a demanar ni el sí ni el no, l'únic que podem fer és donar-li recolzament i estar al seu costat", ha comentat l'entrenador, que ha insistit que "l'únic" que es fa és demanar "exercir el dret a vot". "No estem fent res corrupte ni robant diners a la gent", ha afegit. El de diumenge serà el primer acte públic de les entitats després de la convocatòria del referèndum aquest divendres al matí. La concentració se celebrarà davant les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc a favor del referèndum i de suport al Govern, segons van explicat ahir.
De Companys al Vaquilla, deu històries de la presó Model
Societat > Policia i justícia
L’any 1904, la presó, allunyada del centre urbà, es va concebre com un projecte modern amb la voluntat de reinserir els reclusos en la societat. Tenia el propòsit de millorar també les condicions higièniques dels interns, amb cel·les individuals i una capacitat prevista de 675 places –el gener d’enguany s’hi comptaven 2.059 reclusos.
La Model és la presó de la Setmana Tràgica, del pistolerisme i la repressió del moviment obrer, de la guerra de 1936-1939, de la persecució antifranquista i de l’eclosió de l’heroïna als anys vuitanta. És història, un mirall del segle XX, que repassem amb deu noms que en algun moment hi han estat vinculats.
Francesc Ferrer i Guàrdia
La model va ser escenari del judici contra el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d’haver encès la metxa que va desfermar la Setmana Tràgica, l’any 1909. El govern conservador de Maura va trobar en el fundador de l’Escola Moderna el boc expiatori després de dies de revoltes a la ciutat. El consell de guerra contra Ferrer i Guàrdia es féu el 9 d’octubre, amb una gran expectació popular. Quatre dies més tard, fou afusellat al castell de Montjuïc.
Joan Garcia Oliver
El primer contacte de Joan Garcia Oliver amb la Model va arribar quan tenia disset anys. L’any 1919 va ingressar-hi breument després d’haver participat en una vaga de cambrers –ell ho era. Durant les dues dècades posteriors, Oliver es convertí en una de les principals figures de l’anarquisme català i arribà a ser ministre de Justícia del govern de Largo Caballero durant la Segona República espanyola. Segons que reconeix a les seves memòries, Oliver va forjar la seva educació autodidàctica a la Model. Fou empresonat unes quantes vegades durant els anys vint i trenta, a causa de la seva activitat política.
Salvador Seguí
Salvador Seguí, conegut pel ‘Noi del Sucre’, va ser un dels personatges més importants del moviment anarco-sindicalista a la primeria del segle XX. Per aquesta posició va acabar a la Model nombroses vegades durant les dues primeres dècades del segle XX. Seguí, que fou secretari de la CNT, va ser assassinat l’any 1923 pels ‘pistolers blancs’ del Sindicat Lliure de la patronal catalana.
Francesc Layret
Polític i diputat al parlament de marcada ideologia catalanista, Francesc Layret exercia d’advocat defensor de militants cenetistes, amb qui va passar llargues hores a la Model. Va ser assassinat a trets a Barcelona el 1920 pels ‘pistolers blancs’ del sindicat lliure de la patronal catalana quan l’esposa de Lluís Companys, amic seu i company d’escola i universitat, el recollia en un taxi a la porta del seu bufet al carrer de Balmes. En aquell moment, Layret acudia a la Model a fer gestions per a l’alliberament de Companys, que havia estat retingut amb una trentena de figures de les esquerres.
Lluís Companys
Lluís Companys va estar empresonat a la Model pocs anys abans de ser president de la Generalitat. Era l’octubre del 1930 i va anar a la presó perquè havia participat en les protestes contra l’expulsió del país de Francesc Macià. Hi va coincidir amb polítics com ara Àngel Pestaña, Joan Vehí i Emlili Granier Barrera. Més tard, essent president, va ser suspès del càrrec quan feia menys d’un any que n’havia pres possessió. Va ser empresonat juntament amb el seu govern i més càrrecs electes que van donar suport als Fets d’Octubre del 1934, quan proclamaren l’Estat Català. Però aleshores no va anar a parar a la Model, sinó al vaixell Uruguay, al port de Barcelona, primer, i després a Madrid i al Puerto de Santa María, a Cadis.
Jordi Pujol
L’any 1960, el dictador Franco visitava Barcelona per assistir a un concert d’homenatge a Joan Maragall al Palau de la Música Catalana. Pocs dies abans del recital, es va prohibir la interpretació del ‘Cant de la Senyera’, que s’havia previst. Quan començà l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el ‘Cant de la Senyera’ i va llançar uns fulls volants titulats ‘Us presentem el General Franco‘, crítics amb el dictador. Pujol va ser detingut com a autor dels pamflets. Va ser traslladat a la Model el 24 de maig de 1960. Li van va obrir sumari de consell de guerra, que es féu el 12 de juny del mateix any. Va ser condemnat a set anys de presó i n’acabà complint dos i mig a la presó de Torrero de Saragossa.
Lluís Maria Xirinacs
Ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, la Model va ser el teló de fons de moltes de les accions polítiques de Lluís Maria Xirinacs. L’1 de desembre de 1973 va començar iniciar una vaga de fam a la presó amb l’objectiu de reclamar l’amnistia dels presos polítics del franquisme i, especialment, la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya –plataforma unitària d’entitats polítiques i socials catalanes que s’oposaven al franquisme– a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Xirinacs, present a la reunió, va ser empresonat i després alliberat per la seva condició clerical. La vaga de fam va durar 42 dies. Dos anys després, el 1975, Xirinacs es va estar a peu dret davant la Model dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va haver aprovat la llei d’amnistia.
Salvador Puig Antich
Salvador Puig Antich va ser l’últim executat mitjançant el garrot vil a la Model –i a tot el país. Conegut en l’àmbit militant com ‘el Metge’, Puig Antich va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament, una organització anticapitalista activa al començament dels anys setanta i que donava suport a la violència en la lluita obrera. La vida de Puig Antich canvia el 25 de setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político-Social el volen detenir, a ell i a un company. Hi ha un tiroteig que acaba amb la mort d’un inspector de la policia, Francisco Aguas. Puig Antich és acusat de la mort, tot i que l’oficial va rebre cinc trets i de la pistola de Puig Antich només en van sortir dues bales. Ferit, és traslladat a un hospital de l’Eixample i, una vegada estabilitzat, és ingressat a la Model. El 8 de gener de 1974 és sotmès a un consell de guerra sumaríssim, en què és condemnat a pena de mort. Finalment, és executat mitjançant el garrot vil el 2 de març de 1974.
Juan José Moreno Cuenca (El Vaquilla)
Els anys vuitanta van ser tacats per l’heroïna. A la Model, aquesta addicció hi coincidia amb un nombre de reclusos que triplicava l’aforament previst pels dissenyadors de la presó. Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com ‘el Vaquilla’, va convertir-se en una figura popular de l’època. En part, gràcies al cinema de directors com Eloy de la Iglesia. Després de passar per uns quants reformatoris, el Vaquilla va ingressar a la Model quan tenia quinze anys per la seva activitat delictiva. El 13 d’abril del 1984 va encapçalar un motí a la presó. Entre més millores de les condicions penitenciàries, els reclusos van demanar a les autoritats que els subministressin heroïna i poder exposar les seves queixes per ràdio.
Raymond VaccariziDurant els anys vuitanta, Raymond Vaccarizi es va convertir en l’enemic públic número u a França, per la relació amb la màfia marsellesa. L’any 1983 va ser empresonat a Barcelona, després de ser-hi detingut per la Interpol. Havia complert un any de condemna quan, un dia qualsevol, Vaccarizi va treure el cap per la finestra de la cel·la per parlar amb la seva dona, que el cridava des de l’exterior. En aquell moment, un franctirador situat a la teulada d’un edifici del carrer de Provença va disparar dos trets que el van matar a l’acte. En el moment de l’assassinat, el govern espanyol en gestionava l’extradició a França.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
De Companys al Vaquilla, deu històries de la presó Model
Repassem alguns dels personatges més coneguts que han passat per aquesta presó emblemàtica que tanca avui, quan compleix 113 anys
07.06.2017 22:00 L’any 1904, la presó, allunyada del centre urbà, es va concebre com un projecte modern amb la voluntat de reinserir els reclusos en la societat. Tenia el propòsit de millorar també les condicions higièniques dels interns, amb cel·les individuals i una capacitat prevista de 675 places –el gener d’enguany s’hi comptaven 2.059 reclusos.
La Model és la presó de la Setmana Tràgica, del pistolerisme i la repressió del moviment obrer, de la guerra de 1936-1939, de la persecució antifranquista i de l’eclosió de l’heroïna als anys vuitanta. És història, un mirall del segle XX, que repassem amb deu noms que en algun moment hi han estat vinculats.
Francesc Ferrer i Guàrdia
La model va ser escenari del judici contra el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d’haver encès la metxa que va desfermar la Setmana Tràgica, l’any 1909. El govern conservador de Maura va trobar en el fundador de l’Escola Moderna el boc expiatori després de dies de revoltes a la ciutat. El consell de guerra contra Ferrer i Guàrdia es féu el 9 d’octubre, amb una gran expectació popular. Quatre dies més tard, fou afusellat al castell de Montjuïc.
Joan Garcia Oliver
El primer contacte de Joan Garcia Oliver amb la Model va arribar quan tenia disset anys. L’any 1919 va ingressar-hi breument després d’haver participat en una vaga de cambrers –ell ho era. Durant les dues dècades posteriors, Oliver es convertí en una de les principals figures de l’anarquisme català i arribà a ser ministre de Justícia del govern de Largo Caballero durant la Segona República espanyola. Segons que reconeix a les seves memòries, Oliver va forjar la seva educació autodidàctica a la Model. Fou empresonat unes quantes vegades durant els anys vint i trenta, a causa de la seva activitat política.
Salvador Seguí
Salvador Seguí, conegut pel ‘Noi del Sucre’, va ser un dels personatges més importants del moviment anarco-sindicalista a la primeria del segle XX. Per aquesta posició va acabar a la Model nombroses vegades durant les dues primeres dècades del segle XX. Seguí, que fou secretari de la CNT, va ser assassinat l’any 1923 pels ‘pistolers blancs’ del Sindicat Lliure de la patronal catalana.
Francesc Layret
Polític i diputat al parlament de marcada ideologia catalanista, Francesc Layret exercia d’advocat defensor de militants cenetistes, amb qui va passar llargues hores a la Model. Va ser assassinat a trets a Barcelona el 1920 pels ‘pistolers blancs’ del sindicat lliure de la patronal catalana quan l’esposa de Lluís Companys, amic seu i company d’escola i universitat, el recollia en un taxi a la porta del seu bufet al carrer de Balmes. En aquell moment, Layret acudia a la Model a fer gestions per a l’alliberament de Companys, que havia estat retingut amb una trentena de figures de les esquerres.
Lluís Companys
Lluís Companys va estar empresonat a la Model pocs anys abans de ser president de la Generalitat. Era l’octubre del 1930 i va anar a la presó perquè havia participat en les protestes contra l’expulsió del país de Francesc Macià. Hi va coincidir amb polítics com ara Àngel Pestaña, Joan Vehí i Emlili Granier Barrera. Més tard, essent president, va ser suspès del càrrec quan feia menys d’un any que n’havia pres possessió. Va ser empresonat juntament amb el seu govern i més càrrecs electes que van donar suport als Fets d’Octubre del 1934, quan proclamaren l’Estat Català. Però aleshores no va anar a parar a la Model, sinó al vaixell Uruguay, al port de Barcelona, primer, i després a Madrid i al Puerto de Santa María, a Cadis.
Jordi Pujol
L’any 1960, el dictador Franco visitava Barcelona per assistir a un concert d’homenatge a Joan Maragall al Palau de la Música Catalana. Pocs dies abans del recital, es va prohibir la interpretació del ‘Cant de la Senyera’, que s’havia previst. Quan començà l’acte, un grup de joves es va aixecar per entonar el ‘Cant de la Senyera’ i va llançar uns fulls volants titulats ‘Us presentem el General Franco‘, crítics amb el dictador. Pujol va ser detingut com a autor dels pamflets. Va ser traslladat a la Model el 24 de maig de 1960. Li van va obrir sumari de consell de guerra, que es féu el 12 de juny del mateix any. Va ser condemnat a set anys de presó i n’acabà complint dos i mig a la presó de Torrero de Saragossa.
Lluís Maria Xirinacs
Ex-senador durant la transició i candidat al Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, la Model va ser el teló de fons de moltes de les accions polítiques de Lluís Maria Xirinacs. L’1 de desembre de 1973 va començar iniciar una vaga de fam a la presó amb l’objectiu de reclamar l’amnistia dels presos polítics del franquisme i, especialment, la llibertat dels 113 detinguts durant una reunió de l’Assemblea de Catalunya –plataforma unitària d’entitats polítiques i socials catalanes que s’oposaven al franquisme– a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Xirinacs, present a la reunió, va ser empresonat i després alliberat per la seva condició clerical. La vaga de fam va durar 42 dies. Dos anys després, el 1975, Xirinacs es va estar a peu dret davant la Model dotze hores cada dia durant un any i nou mesos, fins que no es va haver aprovat la llei d’amnistia.
Salvador Puig Antich
Salvador Puig Antich va ser l’últim executat mitjançant el garrot vil a la Model –i a tot el país. Conegut en l’àmbit militant com ‘el Metge’, Puig Antich va formar part del Moviment Ibèric d’Alliberament, una organització anticapitalista activa al començament dels anys setanta i que donava suport a la violència en la lluita obrera. La vida de Puig Antich canvia el 25 de setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político-Social el volen detenir, a ell i a un company. Hi ha un tiroteig que acaba amb la mort d’un inspector de la policia, Francisco Aguas. Puig Antich és acusat de la mort, tot i que l’oficial va rebre cinc trets i de la pistola de Puig Antich només en van sortir dues bales. Ferit, és traslladat a un hospital de l’Eixample i, una vegada estabilitzat, és ingressat a la Model. El 8 de gener de 1974 és sotmès a un consell de guerra sumaríssim, en què és condemnat a pena de mort. Finalment, és executat mitjançant el garrot vil el 2 de març de 1974.
Juan José Moreno Cuenca (El Vaquilla)
Els anys vuitanta van ser tacats per l’heroïna. A la Model, aquesta addicció hi coincidia amb un nombre de reclusos que triplicava l’aforament previst pels dissenyadors de la presó. Juan José Moreno Cuenca, conegut popularment com ‘el Vaquilla’, va convertir-se en una figura popular de l’època. En part, gràcies al cinema de directors com Eloy de la Iglesia. Després de passar per uns quants reformatoris, el Vaquilla va ingressar a la Model quan tenia quinze anys per la seva activitat delictiva. El 13 d’abril del 1984 va encapçalar un motí a la presó. Entre més millores de les condicions penitenciàries, els reclusos van demanar a les autoritats que els subministressin heroïna i poder exposar les seves queixes per ràdio.
Raymond VaccariziDurant els anys vuitanta, Raymond Vaccarizi es va convertir en l’enemic públic número u a França, per la relació amb la màfia marsellesa. L’any 1983 va ser empresonat a Barcelona, després de ser-hi detingut per la Interpol. Havia complert un any de condemna quan, un dia qualsevol, Vaccarizi va treure el cap per la finestra de la cel·la per parlar amb la seva dona, que el cridava des de l’exterior. En aquell moment, un franctirador situat a la teulada d’un edifici del carrer de Provença va disparar dos trets que el van matar a l’acte. En el moment de l’assassinat, el govern espanyol en gestionava l’extradició a França.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
El president de l'Espanyol promociona Catalunya a la Xina
FUTBOL
El president de l'Espanyol promociona Catalunya a la Xina
L'entitat perica i la Generalitat han presentant un vídeo promocional on es vincula el club amb icones turístiques catalanes
ARA Barcelona
L’ Agència Catalana de Turisme (ACT) i l'Espanyol han donat a conèixer aquest dijous un vídeo per promocionar Catalunya al mercat xinès a través de la vinculació del club amb imatges d’icones turístiques de Catalunya, com la Colònia Güell, Montserrat o els castellers. L'anunci es pot visualitzar a través de les xarxes socials de l'Espanyol i de l’ACT tant a la Xina com aquí.
El vídeo és un una de les accions promocionals que formen part de l'acord de col·laboració que el passat mes de maig van signar ambdues entitats. Segons el comunicat emès per la Generalitat, amb l'anunci "es vol reforçar també els valors que comparteixen les marques Catalunya i RCD Espanyol: l’aposta per l’esforç i per la lluita, el caràcter modern i cosmopolita, el sentiment acollidor, la defensa de la identitat i la cultura catalanes, la passió i el treball en equip".
El president de l'entitat perica, Chen Yansheng, que apareix al vídeo, funciona com a reclam dels "potencials turistes xinesos que vegin el vídeo vulguin experimentar el mateix i visitin Catalunya", segons el comunicat. També es recorda que Chen és un empresari xinès reconegut al seu país (president i conseller delegat de Rastar Group, i vicepresident de la secció de la indústria de la joguina de la Cambra de Comerç de Xina).
El turisme xinès a Catalunya
L’any 2016, gairebé 300.000 turistes xinesos van visitar Catalunya (el 61% del total de turistes xinesos que arriben a l’Estat espanyol). De cara als propers anys, la tendència és que aquesta xifra continuï a l’alça i es calcula que al 2020 arribin a Catalunya mig milió de turistes procedents d’aquest mercat.
La Xina és actualment el mercat emissor de turistes més important del món, amb 120 milions de xinesos que cada any viatgen fora del seu país. La cultura, el luxe, el shopping i els viatges d’incentius són alguns dels productes més populars entre el turista xinès.
Guardiola: "No fem res corrupte, no robem els diners de la gent, només demanem que es pugui votar"
El Periódico
Guardiola: "No fem res corrupte, no robem els diners de la gent, només demanem que es pugui votar"
L'entrenador del Manchester City considera un "honor" i un "privilegi" poder "donar un cop de mà" en el procés
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 8 de juny del 2017 - 10:25 CEST
L'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha reiterat aquest dijous la seva defensa del dret a decidir i l'ha contraposat a fets tan reprovables com els casos de corrupció. "L'únic que fem és demanar exercir el dret al vot, no fem res corrupte, no robem els diners de la gent, només demanem que la gent pugui votar", ha manifestat en declaracions a Catalunya Ràdio en resposta a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que ahir a la nit va insistir que el referèndum "no se celebrarà". L'al·lusió al PP ha sigut clara, ja que és un dels partits amb més casos de corrupció a les seves files.
Guardiola llegirà el manifest de l'acte que han convocat l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència diumenge que ve a Montjuïc en defensa del referèndum, després que demà, divendres, el president Carles Puigdemont faci públiques la data i la pregunta. L'exentrenador del Barça ha assegurat que és un "honor" i un "privilegi" poder participar en aquest acte. "Em truquen i, si puc donar un cop de mà, doncs hi vaig", ha subratllat, al mateix temps que ha considerat que és una manera de "donar la cara" i "estar al costat" del Govern.
"Em consta que el president Mas i el president Puigdemont són gent molt valenta, se la juguen però tiraran endavant. La gent que només volem que es pugui votar l'únic que podem fer és estar al seu costat, donar la cara", ha manifestat.
Així mateix, Guardiola ha assegurat que a l'estranger "al·lucinen amb el civisme i la naturalitat" amb què els sobiranistes catalans estan portant a terme el procés, i ha lamentat que estigui en un bucle: "Fa cinc anys que donem voltes".
L'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha reiterat aquest dijous la seva defensa del dret a decidir i l'ha contraposat a fets tan reprovables com els casos de corrupció. "L'únic que fem és demanar exercir el dret al vot, no fem res corrupte, no robem els diners de la gent, només demanem que la gent pugui votar", ha manifestat en declaracions a Catalunya Ràdio en resposta a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que ahir a la nit va insistir que el referèndum "no se celebrarà". L'al·lusió al PP ha sigut clara, ja que és un dels partits amb més casos de corrupció a les seves files.
Guardiola llegirà el manifest de l'acte que han convocat l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència diumenge que ve a Montjuïc en defensa del referèndum, després que demà, divendres, el president Carles Puigdemont faci públiques la data i la pregunta. L'exentrenador del Barça ha assegurat que és un "honor" i un "privilegi" poder participar en aquest acte. "Em truquen i, si puc donar un cop de mà, doncs hi vaig", ha subratllat, al mateix temps que ha considerat que és una manera de "donar la cara" i "estar al costat" del Govern.
"Em consta que el president Mas i el president Puigdemont són gent molt valenta, se la juguen però tiraran endavant. La gent que només volem que es pugui votar l'únic que podem fer és estar al seu costat, donar la cara", ha manifestat.
Així mateix, Guardiola ha assegurat que a l'estranger "al·lucinen amb el civisme i la naturalitat" amb què els sobiranistes catalans estan portant a terme el procés, i ha lamentat que estigui en un bucle: "Fa cinc anys que donem voltes".
Notícies relacionades
Subscriure's a:
Missatges (Atom)