dijous, 27 d’abril del 2017

Idilica Formentera

Europa a través de sus obras de arte más famosas

El Guernica, La joven de la perla o la Monalisa son algunas de las obras de arte más representativas de Europa.

VIAJAR

Foto: https://www.reddit.com

20 de abril de 2017

No necesariamente pinturas, algunas de las obras de arte europeas más famosas son esculturas o frescos. Esto es lo que opina "halfabluesky" un usuario de la plataforma Reddit que el pasado 13 de abril subió un mapa de Europa elaborado a partir de las mejores y más famosas obras de arte del Viejo Continente. Lo cierto y tal como afirma Verne, es que este mapa se parece mucho a uno publicado en 2012 en la web Europa no está muerta.
Estos mapas muestran en un sólo vistazo la historia de Europa. Guerras, religiones o paisajes se cuelan entre algunas de las mejores muestras de arte, obras creadas a lo largo de los siglos y de las épocas.

https://www.reddit.com

En total son 44 los ejemplos mostrados en este mapa que ahora te desglosamos por países y obras de arte:
Albania: Iconografía de Santa María sosteniendo al Niño Jesús sobre su brazo derecho.
Alemania: El caminante sobre el mar de nubes de Caspar David Friedrich.
Andorra: Fresco sobre el ábside de la iglesia de Sant Miquel d'Engolasters.
Austria: El Beso de Klimt.
Bielorrusia: El violinista de Marc Chagall.
Bélgica: El Hijo del Hombre de Magritte.
Bosnia y Herzegovina: Paisaje de Montaña de Karlo Mijić.
Bulgaria: Rachenitsa de Ivan Mrkvička.
Croacia: Mujer romana tocando el laúd de Vjekoslav Karas.
Chipre: Trabajo de Stelios Votsis.
Dinamarca: La Sirenita de Copenhague de Edvard Eriksen.

samatistas / iStock

Eslovaquia: Trabajo de Albin Brunovsky.
Eslovenia: Pomlad (primavera) by Ivan Grohar.
España: El Guernica de Pablo Picasso.
Estonia: Medio desnuda con falda a rayas de Adamson-Eric.
Finlandia: El ángel herido de Hugo Simberg.
Francia: Impresión, sol naciente de Claude Monet.
Grecia: Venus de Milo.
Hungría: El viejo pescador de Tivadar Csontváry Kosztka.
Islandia: Thingvellir de Thorarinn B. Thorlaksson.
Irlanda: Tres estudios de Lucian Freud de Francis Bacon.
Italia: La Gioconda de Leonardo da Vinci.
Letonia: Después de misa de Janis Rozentāls.
Lituania: Cuento de los reyes de Mikalojus Konstantinas Čiurlionis.
Luxemburgo: Mosela en Greiveldange con Stadtbredimus de Nico Clopp.
Macedonia: Psalter de París, manuscrito bizantino considerado un monumento clave del Renacimiento macedónico.
Moldavia: Las chicas de Ciadar Lunga de Mihai Grecu.
Montenegro: La Virgen de Philermos.
Países Bajos: La joven de la perla de Johannes Vermeer.

http://www.mauritshuis.nl

Noruega: El grito de Edward Munch.
Polonia: Rejtan de Jan Matejko.
Portugal: O Fado de José Malhoa.
Reino Unido: El Temerario remolcado a su último atraque para el desguace de Joseph Mallord William Turner.
República Checa: El bebedor de absenta de Viktor Oliva.
Rumania: Car Cu Boi de Nicolae Grigorescu.
Rusia: Otoño dorado de Isaac Levitan.
Serbia: El montenegrino herido de Paja Jovanović.
Suecia: Desayuno bajo el gran abedul de Carl Larsson.
Suiza: El hombre que camina de Alberto Giacometti.
Turquía: El entrenador de tortugas de Osman Hamdi Bey.
Ucrania: Cosacos zaporogos escribiendo una carta al Sultán de Ilya Repin.
Vaticano: La creación de Adán de Miguel Ángel.

dimarts, 25 d’abril del 2017

El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas

País > Principat

El corresponsal de Libération a la UE denuncia en públic pressions de Madrid per un acte amb Mas

Jean Quatremer acompanya l'ex-president en un acte sobre el futur de Catalunya i d'Europa

Per: Redacció

25.04.2017 17:34

Vilaweb

El corresponsal del diari Libération a Brussel·les, Jean Quatremer, ha denunciat públicament avui haver rebut pressions de Madrid per haver acceptat de presentar l’acte que avui fa l’ex-president de la Generalitat a la capital europea per parlar del futur de Catalunya i del procés cap a la independència. ‘Quan vaig acceptar de participar en aquest diàleg, em van trucar de Madrid preguntant si sabia què feia’, ha dit el periodista tan bon punt ha començat l’acte.

L’acte, organitzat a la seu de la delegació de la Generalitat a Brussel·les, ha estat una conversa entre Quatremer, un dels periodistes amb més experiència a la capital europea, i Mas. Mas s’ha centrat a defensar els arguments ‘democràtics’ a favor d’un referèndum, ha negat que l’independentisme sigui un moviment ‘egoista’ basat en arguments purament econòmics i ha afirmat que la Unió Europea no entén que Espanya respongui al procés català amb tribunals.
Mas ha afegit que si Catalunya aconsegueix fer un referèndum amb una participació ‘raonable’ i sense violència serà una gran victòria: ‘Per a nosaltres, com a nació que som, és més important el fet democràtic, el principi de l’autodeterminació, que no pas el fet concret de la independència’, ha dit. Però ha destacat, això sí, que una part important del país vol crear un estat propi.
‘Un referèndum seria un servei remarcable a la democràcia, també la de la Unió Europea’, ha dit. I ha volgut enviar el missatge que Catalunya és ‘un país petit, cívic, pacífic, que no vol violència i que té aspiracions de futur’. Ha dit que si el sí guanya en el referèndum, immediatament es demanaran negociacions amb l’estat espanyol i la UE per parlar de la separació. Amb tot, ha advertit que si Catalunya declara la independència sense haver assolit cap acord amb Espanya, l’estat espanyol perdrà el 20% del PIB i mantindrà el 100% del deute: ‘I això esdevindrà un problema per a l’euro.’
Vegeu el vídeo de l’acte, íntegre, ací:

Demà Mas anirà a París i dijous a Ginebra. En aquests actes, organitzats conjuntament pel Diplocat, la delegació del govern a França i Suïssa i la delegació del govern davant la Unió Europea, explica el procés català i denuncia la persecució judicial dels càrrecs electes sobiranistes a Catalunya.
A cada ciutat, hi fa un acte titulat ‘Un referèndum per a Catalunya’, estructurat en dues parts. Primer, conversa amb un periodista local. A continuació es projecta el documentari Le peuple interdit, del quebequès Alexandre Chartrand, que analitza el moviment sobiranista i segueix diversos personatges involucrats en els esdeveniments de la tardor del 2014 i les eleccions del 2015, entre els quals Mas mateix.
Aquestes conferències responen a l’encàrrec que el govern va fer a Mas, a l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i a l’ex-consellera Irene Rigau després de la sentència d’inhabilitació del 9-N perquè expliquessin el seu cas en l’àmbit internacional.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Manresa, capital de la màgia amb més de 500 il·lusionistes d'arreu del món

Del 29 de juny al 2 de juliol, les dues sales del Kursaal, el Teatre Conservatori i l'espai de la Plana de l'Om acolliran les gales màgiques, conferències i concursos del congrés, que comptarà amb la presència d'artistes de prestigi internacional

Redacció | 24/04/2017 a les 17:44h

Especial: Territorials

Arxivat a: Societat , màgia, Congreso Mágico Nacional, Kursaal, Manresa

Katrin Weißensee serà una de les il·lusionistes que seran a Manresa aquest estiu | CNM

Del 29 de juny al 2 de juliol, Manresa s'omplirà de màgia. La capital del Bages ha estat la ciutat escollida per acollir el 35è Congreso Mágico 2017, un esdeveniment que tindrà com a punt neuràlgic els espais que gestiona MEES (Manresana d'Equipaments Escènics): Sala Gran i Sala Petita del Kursaal, Teatre Conservatori i Plana de l'Om; a més a més del Centre Cultural El Casino, que acollirà una exposició.

Els Congressos Màgics són uns esdeveniments periòdics que inclouen gales màgiques, conferències i concursos en què es premien els millors il·lusionistes del moment. Aquests certàmens donen visibilitat a la ciutat amfitriona. Segons les previsions, més de 500 il·lusionistes vindran a Manresa per participar en aquest Congrés, un esdeveniment comparable als Premis Max de teatre, als Premis Gaudí o als Premis Goya en cinema.

Imatge del Congreso Nacional de Magia Foto: CNM

El Congrés d'enguany és organitzat per l'Associació GENI, junt amb la SPCMN (Secretaría Permanente de Congresos Mágicos), amb el suport de l'equip del Kursaal i El Galliner, l'Ajuntament de Manresa, l'Associació Màgia Central, l'ACAI – Cercle SEI de Barcelona i la màxima institució màgica mundial, la FISM (Fédération Internacionale des Sociétés Magiques).

Actes oberts al públic, a la venda a partir d'aquest dimarts, 26 d'abril

Els principals actes del Congrés seran oberts al públic. I a partir de d'aquest dimarts, 25 d'abril a les 18.00 h ja es podran adquirir les entrades per la Gala Inaugural (que es realitzarà el dijous 29 de juny a la sala gran del Kursaal a les 21.00h), per l'espectacular Gran Gala Internacional (dissabte, 1 de juliol a les 21.00 h a la sala gran del Kursaal), per la Gala de Premiats (diumenge 2 de juliol a les 12 del migdia a la sala gran del Kursaal), i també per la repetició de la Gala Internacional, el diumenge, 2 de juliol a les 19.00h. En tots aquests espectacles, el públic podrà conèixer, abans que ningú, les noves promeses de l'il·lusionisme de l'any 2017, que s'hauran escollit durant el Congrés.

Les entrades d'aquests espectacles es podran comprar a les taquilles del Kursaal cada dia de 18h a 21h, excepte els dilluns, i per internet.

Artistes de prestigi internacional participaran en exclusiva al congrés

Artistes de prestigi internacional, com el francès Norbert Ferré, que ha fet de mestre de cerimònia d'esdeveniments d'arreu del món, presentarà la Gala Internacional de Manresa. No ha presentat mai un acte d'aquestes característiques a l'estat i serà una de les grans sorpreses del Congrés. L'il·lusionista nord-americà John Carney, el mentalista britànic Luke Jermay o la jove maga italiana de 15 anys, Gaia Elisa Rossi, oferiran números inèdits, que no han estat mai representats a l'estat espanyol.

Hi seran presents, il·lusionistes premiats a nivell internacional, com els catalans Charlie Mag i Sergi Buka, el madrileny Miguel Ajo, el canari Héctor Mancha i el basc Imanol Ituiño amb Premi Nacional de Màgia, que presentarà la Gala Inaugural de Manresa i que segur que sorprendrà per la seva eloqüència comunicativa.

Chris Torrente no faltarà a la cita manresana. Foto: CNM

Els espectadors podran presenciar números excepcionals, premiats a la FISM (Fédération Internacionale des Sociétés Magiques), com els dels il·lusionistes de la reconeguda escola màgica coreana: Read Chang, Lukas Lee i Bill Cheung. Seran destacables les actuacions en què es mesclarà humor i màgia, com les que realitzen Chris Torrente, Jimmy Delp de França i Igor Trifunov de Sèrbia.

També tindran cabuda al Congrés de Manresa els números visuals, que no són estrictament màgics, però que inspiren molta màgia. Provinents d'Alemanya Katrin Weißensee, dibuixarà imatges en moviment amb arena, Gabor Vosteen, sorprendrà amb el seu número còmic, inèdit, on toca la flauta de la manera més original. Cal destacar la participació de l'artista pictòric cabrianenc Quim Moya, que farà un homenatge màgic amb la seva pintura en directe.

Exposició de Màgia Antiga a l'Espai 7 del Casino

Un altres de les activitats obertes al públic que organitzarà el certamen és una exposició sobre màgia antiga, d'objectes d'entre el 1850 i el 1910 a l'Espai 7, i oberta el dilluns dia 26 juny i fins al final del Congrés. S'hi exposaran peces de Miquel Aneas, Magicus (Carlos Ferrandiz), Alain Denis, que ensenyarà caixes de màgia, i Xavier Tapias, amb reproduccions de les peces més emblemàtiques de Robert Houdin.

L'Off del Congrés s'està concretant

L'associació Màgia Central és l'encarregada d'organitzar activitats per als congressistes i per a públic profà fora del Congrés. Per una banda, està preparant activitats de màgia a l'aire lliure al centre de Manresa durant els dies del certamen, així com activitats al vespre, quan s'acaben les gales i concursos del congrés, adreçades a congressistes. Des de l'Associació Màgia Central s'encarregaran també de fer tasques de vountariat, juntament amb alumnes del cicle d'Animació Sociocultural de l'institut Guillem Catà de Manresa.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Tona acollirà el maig el primer festival internacional de màgia d'Osona

13/04/2016

Badalona acull la setzena edició del Festival Internacional de Màgia

12/02/2016

La màgia de Tamariz torna a Barcelona

Esteve Plantada

04/02/2016

Barcelona màgica

4 comentaris

23/08/2015

El mentalista David Baró s'introdueix amb una camisa de força entre taurons

1 comentari

17/07/2015

«Màgia Potàgia», Juan Tamariz torna a

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya

Actualitat

La NASA difon la imatge nocturna més precisa de Catalunya

per Redacció 25/04/2017

elMón

Imatge del satèl·lit meteorològic Suomi NPP | Ara

El satèl·lit Suomi NPP que va llançar els Estats Units el 2012 és un dels anomenats polars, un satèl·lit que té la capacitat de poder capturar imatges molt més pròximes i precises. Ara, aquest satèl·lit sobrevola Catalunya al voltant de dos quarts de dues, tant al migdia com a la nit, hora local.

Per la seva banda, la NASA ha fet públic la intenció que a partir de finals d'any oferiran cada dia una imatge de satèl·lit poques hores després que sigui captada pel sistema. La imatge que s'ha fet pública aquesta setmana, ha estat la més detallada i precisa fins a la data d'avui. Una composició de diferents imatges obtingudes durant l'any 2016 que han tingut l'objectiu de mostrar-nos gràficament il·luminació artificial que generen els humans arreu del món. Cal destacar, que la resolució és tan alta, que s'identifica fins i tot, la il·luminació d'una autopista o d'alguns vaixells de pesca.

Una acció orientada a poder avaluar l'impacte dels períodes de vacances o els canvis relacionats amb migracions en una zona o ciutat concreta i també per avaluar els impactes de conflictes, de tempestes o terratrèmols. Cal esmentar, que la NASA ja va posar en marxa aquesta acció quan va donar lloc l'huracà Matthew a les àrees del Carib i Estats Units.

dissabte, 15 d’abril del 2017

Josep Maria Sans i Travé: ‘Els templers van ser els grans perdedors, pitjor que els càtars’

Cultura

Josep Maria Sans i Travé: ‘Els templers van ser els grans perdedors, pitjor que els càtars’

L'expert explica la importància dels templers i en reivindica la seva memòria

Per: Sebastià Bennasar

14.04.2017 22:00

El Museu d’Història de Catalunya va inaugurar el 31 de març una exposició sobre els templers que es podrà visitar fins al 23 de juliol. Josep Maria Sans i Travé (Solivella, 1947) és una de les persones que més en saben del país i el dia 27 d’abril pronunciarà una conferència sobre els templers catalans. Serà una de les activitats complementàries de l’exposició. Sans i Travé és un home incansable. Mentre espera que li portin la premsa en català –a la cafeteria on fem l’entrevista, la tenen en castellà i ell no la vol llegir en aquesta llengua–, té desplegat l’ordinador on repassa la presentació de la conferència que ha de pronunciar (sobre l’origen social dels templers); consulta quan li cal una pissarreta i, a més a més, revisa les galerades d’un llibre de divulgació sobre els templers que apareixerà abans no acabi l’any. Aquest home, que va dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya entre el 1992 i el 2015, viu amb un peu a l’edat mitjana i un altre en el present més immediat. Ara es veu feliç per haver estat un dels artífexs de l’exposició que el museu dedica als templers, un orde militar que durant gairebé dos segles va ser un dels grans poders en l’Europa cristiana. I ens parla d’aquests personatges de fa set segles, i vuit i nou, amb una naturalitat total.
—Calia que el Museu d’Història de Catalunya dedicàs una exposició als templers? Hi ha res que no s’hagi explicat, encara?—Quedaven moltes coses per a explicar i aquesta exposició és necessària. En primer lloc, perquè s’havia d’haver fet el 2012, quan es complien set-cents anys de la supressió de l’orde, però per diverses circumstàncies, entre les quals les econòmiques, no es va poder fer. Ara es compleixen set-cents anys de l’assignació dels béns dels templers a l’orde de l’Hospital –o de Rodes, o de Malta, com en vulgueu dir– i per tant, té tot el sentit del món, perquè la història no ha fet justícia amb els templers.

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

—Què voleu dir?—Van ser els grans perdedors, van acabar molt malament, pitjor que els càtars. Per això, al substrat de la consciència europea, hi quedava una reivindicació dels templers, una consciència. Aquí no se n’ha fet la reivindicació social. El 2012 a Europa hi va haver tota una reivindicació de la memòria dels templers i aquí només jo vaig fer unes quantes conferències. Hi havia d’haver hagut actes oficials i fins i tot un congrés que no es va fer per raons econòmiques. Per tant, calia.
—És a dir, quan parlam de memòria històrica potser ens ho miram malament, perquè gairebé sempre observam fets de fa només setanta anys…—És clar. De la supressió de l’orde del Temple en fa més de set-cents i en el procés hi ha un judici brutal amb el rei de França i l’Església contra els templers, que són condemnats injustament. En tots els processos contra els templers catalans, no n’hi ha cap ni un que assumeixi ni accepti la més mínima irregularitat. Són jutjats amb acusacions falses, els apliquen la tortura i els condemnen per sempre. La societat està en deute amb els templers. Ha de reivindicar la història real i, per tant, la seva innocència. Cada any nombroses organitzacions internacionals que se’n consideren hereves fan una petició a la Santa Seu perquè anul·li la butlla de supressió de l’orde Vox in excelsor, del 22 de març de 1312, que es dictà durant el concili de Viena del Delfinat i que suprimí sense judici l’orde del Temple.
—Em sembla que serà tan complicat com aconseguir l’anul·lació del judici al president Companys…—No me’n parleu. És complicat perquè és anar contra una ordre dictada per un papa, però potser serà més fàcil que anar contra l’estat espanyol.
—El dia 27 parlareu dels templers a la Corona d’Aragó…—Jo no faig servir mai el nom ‘corona d’Aragó’: parlo dels catalans i dels templers catalans. Els aragonesos em critiquen molt, però és que la gran majoria dels responsables de les comandes eren catalans, i els donants també.
—D’acord, sou a punt de publicar els documents dels judicis contra aquests templers.—Sí, ho publicarà la Fundació Noguera enguany, coincidint amb l’assignació dels béns dels templers als hospitalers. Hi va haver trenta-tres judicis a Saragossa, trenta-dos a Lleida, tres a Olite, tres a Cervera, quatre a Tarragona, vint-i-cinc al Masdéu i set a Nicòsia. És una documentació molt interessant perquè precisament tots es refermen en la correcció de les seves actuacions.
—Com és que aquests judicis a Xipre afectaren templers catalans fins al punt d’incloure’ls en el volum documental que preparau?—Doncs perquè molts templers de casa nostra anaven a servir a l’Orient i en el moment de la supressió de l’orde encara no havien tornat i, per tant, els enxampen a Xipre i el judici es va fer allà mateix. El servei a Orient obria les portes a les obtencions de càrrecs més importants i, a més a més, alguns templers catalans van arribar a ser grans mestres a l’Orient, com per exemple el solsoní Arnau de Torroja, que ho va ser entre el 1181 i 1184, un clar exemple de català universal.
—Per què ens fascinen avui dia els templers?—Perquè acaben molt malament i perquè havien estat un orde molt potent i de molt de prestigi. Alguns membres, a més a més, van acabar a la foguera, com per exemple Jacques de Molay, executat el 1317.
—Els templers han protagonitzat també moltes novel·les històriques…—La novel·la històrica m’agrada molt, tota en general, però passa que ara en llegeixo poca. Tinc una biblioteca de 50.000 volums, un pis ple de llibres, una biblioteca repartida en tres seus i no sé on tinc cada cosa, i moltes moltes fotocòpies. Això és un desori, però m’agrada molt la novel·la històrica i n’he llegida molta. Els templers no han desaparegut mai de la novel·la des del segle XVIII, quan amb la maçoneria les lògies ja s’hi van vincular. Ara també hi ha molts ordes que s’hi volen vincular i reivindicar-ne l’herència, malgrat que la Santa Seu ho refusi.
—Jaume I va ser educat a Montsó pels cavallers del Temple. Com va influir aquesta decisió en el rei Conqueridor?—Va ser gràcies a la seva educació a Montsó, dirigida pel templer Guillem de Mont-rodon, de Vic, que es va influir en la voluntat reial de conquerir a l’islam com més terrenys millor. Darrere del projecte de conquesta de Mallorca i de València, hi havia els templers i la seva educació en la lluita contra els infidels. Els templers, sempre que podien, feien la guerra, ocupaven territori i intentaven vèncer els islamites aquí i a l’Orient, però a l’Orient no van poder mantenir-se i el 1291 van perdre Sant Joan d’Acre.
—Potser al Conqueridor li varen inculcar l’esperit guerrer, però la temprança no va ser una de les seves virtuts…—Això forma part de la seva vida privada i val més que ho deixem estar, però en general la moralitat dels membres dels ordes militars no excel·lia. Molts nobles ingressaven a l’orde com una sortida molt bona i el 30% dels frares del temple eren fills de la noblesa, que d’aquesta manera aconseguien una posició social fantàstica: rebien una comanda, súbdits, cabals, feien la guerra… Era una possibilitat millor que no pas una canongia o una abadia. Un 60% eren sergents, fills de propietaris rurals importants, perquè cap templer no podia ser d’origen servil. I els altres eren capellans que no podien tenir cap càrrec a l’orde.

—Diuen que la supressió dels templers va anar lligada estrictament amb els afers econòmics del rei de França…—És cert, Felip el Bell comença el procés contra ells per les necessitats econòmiques de la tresoreria reial francesa. En tenia, de necessitats, perquè abans del procés havien expulsat els llombards i els jueus, havien confiscat els seus béns i havia hagut de trencar la moneda, és a dir, les havia hagut de recollir per tornar a encunyar-les sense tanta plata i més coure, i això ho va fer dues o tres vegades. Ell sap perfectament que els templers tenen molts cabals a França, perquè en alguna ocasió li han fet de banca i li han deixat diners. I amb el procés aconsegueix de no tornar-los, igual com Jaume II aquí, perquè els béns mobles se’ls van quedar les monarquies i els immobles van passar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. A Miravet hi havia la torre del Tresor, amb els diners i l’arxiu de tota la província.
—I encara queda cap tresor templer per trobar?—I tant. Sabeu quin és el més gran tresor templer que queda? Tota la documentació que encara no s’ha publicat. Jo n’he publicada molta, però falten per esporgar molts papers dels segles XII al XIV, que són el gran tresor amagat dels templers. De la resta, no en queda res. Quan es va lliurar el castell de Miravet, els oficials reials van rascar totes les parets per veure si hi trobaven res i els van regirar els hàbits. En els hàbits hi van trobar 6.000 sous, però a l’edifici ja no hi quedava res.
—Hi ha cap projecte per a treure a la llum tota aquesta documentació encara oculta?—No hi ha cap projecte sistemàtic. S’ha anat fent feina amb els papers de diverses comandes i jo ara treballo la documentació diplomàtica dels templers, que sortirà aviat. Però hi ha tanta documentació que és difícil de fer un projecte sistemàtic. A la vegada, tenim el problema que fins que no estigui tot endreçat no sabrem exactament ni en profunditat qui eren els templers i què van fer a casa nostra.
—A les novel·les històriques que tant us agraden, sovint hi veiem un últim templer fugint amb papers amagats o diners. Això va passar?—En tenim poquíssims casos i no gens heroics, ans al contrari. Un tal Jaume de Garrigans que era secretari del lloctinent Ramon Saguàrdia, per exemple, quan els oficials assalten Miravet ofereix al rei de fer-li arribar uns documents secrets. S’escapa i es lliura als oficials, però li apliquen allò tan conegut de ‘Roma no paga els traïdors’ i acaba fatal. Era un home culte perquè Saguàrdia enviava cartes al papa, als cardenals, al rei de Mallorca, als comandadors i confiava en ell, que el va trair mentre es preparava la resposta bèl·lica i la resistència als castells. Un altre cas de templer que s’escapava amb tot allò que havia pogut arrambar era el comandador de Peníscola, que tenia un vaixell carregat de diners i objectes de valor, però els oficials reials el van detenir. No n’hi ha gaires casos.
—Què aprendrà el qui visiti l’exposició sobre els templers al Museu d’Història de Catalunya?—Obtindrà un coneixement rigorós del passat, perquè no és una exposició per a dir que macos que eren els templers, sinó que s’explica tot amb el màxim rigor, des del sorgiment a la primera croada fins a la supressió. Veurà els llocs on es van originar els ordes militars, que són els de contacte entre la civilització cristiana i l’islamisme, és a dir, a Terra Santa amb l’aparició de l’orde del Temple, el de l’Hospital, i el Teutònic; i a la península Ibèrica amb l’aparició de Santiago, Alcántara i Calatrava. Són els dos punts del món on s’originen aquests ordes religiosos i militars. També sabrà que els primers objectius dels templers eren ajudar els pelegrins que arribaven als ports per penetrar cap a l’interior, un indret molt perillós pel gran poder dels palestins de l’època, i que això els atorgaria una gran experiència militar que el monarca podia aprofitar per a defensar el Regne de Jerusalem, envoltat d’enemics pertot arreu. El visitant també aprendrà que els templers representaven l’ideal de cavaller medieval: religiós i armat contra els infidels.
—Heu dit que els ordes militars sorgeixen en els punts de contacte entre el cristianisme i l’islamisme. Seria correcte parlar de xoc de civilitzacions o és un concepte massa contemporani?—Naturalment que al segle XII es pot parlar de xoc de civilitzacions. Hi és, i tant. Catalunya va lluitar fins que va poder contra l’islam perquè es partia de la idea de la península Ibèrica que havia estat visigòtica i, per tant, cristiana, una visió que només es trenca el 711 amb l’arribada dels musulmans. La recuperació no s’acabarà fins al 1492, després de vuit segles. Es necessita tot aquest temps per tal que un territori cristià torni a ser-ho. És clar que hi havia un xoc de civilitzacions. És clar que els historiadors hem d’evitar els radicalismes, si podem, però a la nostra Barcelona medieval no hi va haver cap mena d’oasi de pau.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

divendres, 14 d’abril del 2017

‘Star Wars: The Last Jedi’ desvela su primer tráiler

La Vanguardia

EFE

© Image LaVanguardia.com Imagen de "Star Wars: The Last Jedi". Star Wars: The Last Jedi, la nueva cinta de la saga "La guerra de las galaxias" que se estrenará el próximo 15 de diciembre, desveló hoy su primer tráiler en la convención Star Wars Celebration que se celebra estos días en Orlando (EEUU).
La película que dará continuación a "Star Wars: El despertar de la fuerza" (2015) y que será la octava de la saga, al margen de filmes derivados del universo de George Lucas como "Rogue One" (2016), fue la protagonista hoy de una presentación en la que participó su director Rian Johnson y parte del elenco.
En las imágenes, de tono mucho más oscuro e inquietante que la anterior película, aparece Rey entrenando junto a Luke Skywalker y blandiendo su espada láser.
En el adelanto también se vieron a los personajes Finn y Poe Dameron así como varias escenas de impactantes luchas y persecuciones espaciales.
"Star Wars: The Last Jedi", dirigida y escrita por Rian Johnson ("Looper", 2012), contará en el reparto con los actores Daisy Ridley (Rey), John Boyega (Finn) y el guatemalteco Óscar Isaac (Poe Dameron), presentes en el séptimo episodio.
La octava entrega de "La guerra de las galaxias" dará además la bienvenida a nuevos actores como el puertorriqueño Benicio del Toro, Laura Dern y Kelly Marie Tran, en papeles que todavía no han sido revelados.

La octava entrega dará la bienvenida a nuevos actores como el puertorriqueño Benicio del Toro, Laura Dern y Kelly Marie Tran, en papeles que todavía no han sido revelados

La cinta contiene asimismo la última interpretación de Carrie Fisher, la legendaria intérprete de la princesa Leia que falleció el pasado diciembre a los 60 años.
A "Star Wars: The Last Jedi" le tocará confirmar la buena salud comercial y la popularidad de la saga después de que Disney relanzara el universo de "La guerra de las galaxias" tras adquirir la compañía Lucasfilm en 2012 por más de 4.000 millones de dólares.

© Proporcionado por La Vanguardia Ediciones, S.L. Una lucha intergaláctica de l episodio de 'Star Wars' que se estrenará en diciembre. Una lucha intergaláctica de l episodio de 'Star Wars' que se estrenará en diciembre.(AP)

Por ahora, la recaudación en los cines ha saludado esa descomunal inversión ya que con 2.068 millones de dólares de ingresos en todo el mundo "Star Wars: El despertar de la fuerza" es la tercera película más taquillera de la historia a escala internacional, de acuerdo con los datos del portal especializado Box Office Mojo.
También "Rogue One" tuvo un buen rendimiento en la gran pantalla y acumuló 1.055 millones de dólares en todo el mundo.

"Star Wars: El despertar de la fuerza" es la tercera película más taquillera de la historia a escala internacional
Más en MSN:
Un vistazo a Rogue One (Fuente: Microsoft GES)

Diapositiva 1 de 20: Rogue One: A Star Wars Story

Pantalla completa

Todavía falta para el estreno de esta nueva película de Star Wars, pero nosotros ya tenemos las primeras imágenes. Rogue One: Una historia de Star Wars se desarrolla antes que la original, La guerra de las galaxias, de 1977, en la que los rebeldes intentan descubrir y destruir la nueva arma que está construyendo el Imperio Galáctico. Esta nueva entrega se estrena en Estados Unidos el próximo 16 de diciembre de 2016.