Tasta el Vallès

El pont del Diable sobre el Llobregat, un món de llegendes

Destruït i construït diverses vegades, l'arc central del pont és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres

per Marta Maseras 12/01/2017 

ElMón                                               

Vista del pont del diable a Castellbisbal | Marta Maseras

Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).

Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Placa incorporada al pont del Diable | Marta Maseras

 
Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.


A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).

Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.

Passejant per dalt del pont del Diable | Marta Maseras

 

Detall de l'arc central del pont del Diable a Castellbisbal | Marta Maseras

 

La llegenda del pont del Diable | Marta Maseras

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Articles del Víctor

20-24.01.17

DE LA TRUMP TOWER, A LA CASA BLANCA. (2)

Parafrasejant a l'Obèlix, direm:“Són boixos alguns nord-americans“.

Continuació.

L'era Trump, ja és aquí. i no fa gens de gràcia.

Amb puntualitat britànica, organització alemanya, parafernàlia americana i un xic de xou bussines hollywoodenc molt descafeïnat, això sí amb la ciutat de Washington D.C, vigilada per uns trenta mil agents de policia. A les sis en punt de la tarda, - hora d'aquí- s'ha fet la Pressa de Possessió del 45è President dels EUA,Donald J. Trump, que des del balcó del Capitoli, ha promès el càrrec sobre dues bíblies, una que li va regalar l'any 1955 la seva mare i la de sempre, que va pertànyer a Abraham Lincoln.

En el moment d'aquesta Pressa tenia la popularitat més baixa de la història, i diuen que té el suport de molt menys d’un 40% dels nord-americans.

Un inusual discurs d'investidura.

Seguidament, en un discurs de 16 minuts el ja president dels EUA va recuperar el to agressiu de la seva campanya amb un discurs d'investidura molt contradictori…: Ultradretà, Populista, Proteccionista,Demagog, Misogin,etc.

Aquest President, ultra demagog i força contradictori, que diu que va contra l'Elite i l'Establiment, quant ell i la gent del seu Govern pertanyent, també, en una altra casta encara més perillosa. Que va contra els estrangers, “de facto”, quan és en un país que els estrangers són grans minories des de fa anys i panys. Un President que vol retornar de cop les empreses que s'han traslladat a l'estranger, i les seves empreses estan espargides arreu del món.

Amb un discurs Ultra Nacionalista amb manta referència “al patriotisme blanc i anglosaxó, i a Déu com a protector d'america “ que molts dictadors del passat i actuals, signarien, digué coses com:“Siguem negres, marrons o blancs, tots sagnem la mateixa sang vermella dels patriotes, tots gaudim de les mateixes llibertats glorioses i saludem la mateixa grandiosa bandera americana”,quan té un país partit per la meitat i que la discriminació racial i econòmica que segueix vigent en la vida nord-americana.

I va continuar dient, amb la satisfacció, dic jo, dels seus amics ultradretans: “Seguirem dues regles senzilles: comprar americà i contractar americans”. Aclarint que que volia construir moltes infraestructures, creant nous llocs de treball, i treure les ajudes oficials. Remarcant que: “Amèrica tornarà a guanyar, a guanyar com mai abans. Recuperarem els nostres llocs de treball i les nostres fronteres”.

I va continuar dient:”Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball”.Amb aquestes paraules Trump barreja el nacionalisme econòmic i un Proteccionisme radical, que ho acaba definint contundentment així: “Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer”. Tot això ho deia amb un llenguatge gens habitual en els discursos d’investidura, que acaba amb un populisme total, dient: “Compartim un cor, una llar i un destí gloriós”

Es va passar l'estona maldant la globalització, quan aquest país que ara dirigeix com a President, els seus negocis i els dels amics de Govern i d'administració amb les seves empreses multinacional - que tothom coneix de sobres- van contribuir a crear i potenciar, viure per veure.

I va continuar dient:”Hem de protegir les nostres fronteres dels estralls d’altres països que fabriquen els nostres productes, roben les nostres companyies i destrueixen els nostres llocs de treball”.Amb aquestes paraules Trump barreja el nacionalisme econòmic i un Proteccionisme radical, que ho acaba definint contundentment així: “Una nova visió governarà la nostra terra. Des d’aquest moment, serà Amèrica primer”. Tot això ho deia amb un llenguatge gens habitual en els discursos d’investidura, que acaba amb un populisme total, dient: “Compartim un cor, una llar i un destí gloriós”

Es va passar l'estona maldant la globalització, quan aquest país que ara dirigeix com a President, els seus negocis i els dels amics de Govern i d'administració amb les seves empreses multinacional - que tothom coneix de sobres- van contribuir a crear i potenciar, viure per veure.

Després de fer el dinar tradicional al Capitoli, convidat pels Congressistes, varen fer , també, la tradicional caminada-desfilada - tot forma part de l'espectacle-, que va des de les escales del Capitoli fins al núm.1600 de l'Avinguda Pennsilvània, la seva nova residencia. En aquest trajecte pogueren comprovar la disminució de la gent que hi havia assistit.

….............

Protestes sense precedents.

Paral-lelament a la Pressa de Possessió hi hagué, l'anomenada Marxa de les Dones per Washington D.C, una multitudinària manifestació que arreplegà més de 500 mil persones i es calcula que és la més gran des de la Guerra del Vietnam, a part que arreu del món mundial n'hi ha hagut més de 700 del mateix estil, i tot això només començar el mandat d'aquest nou President Ultra, Misogin i Proteccionista del tupè ros, que pel que sembla no rebaixa ni un borrall del que va dir en la Campanya Electoral, ans el contrari. 

…...............

Sabem que malgrat tot, per molt que el critiquem, recopilem i exposem els seus plantejaments executius, siguin polítics, econòmics, o morals, el ja 45è President dels EUA, el polèmic Donald J. Trump fou elegit democràticament. Però, pot ser que enyorarem Barak Obama.

Continuarà, i molt...

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

VINGA...!!!
País > Principat

Les entitats unionistes proven de sumar forces en una nova plataforma

Es diu Concòrdia Cívica i aglutina plataformes com Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall o Empresaris de Catalunya, d'Espanya i Catalans

---

Per: Redacció

19.01.2017  13:46

Vilaweb

Concòrdia Cívica s’ha presentat aquest dijous com a plataforma per unir a totes les organitzacions de Catalunya que lluiten contra el ‘nacionalisme excloent’ que, segons la seva opinió, caracteritza els defensors del procés sobiranista català. En aquest projecte hi participen les principals associacions cíviques contràries a la independència com Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya, d’Espanya i Catalans, Associació per la Tolerància i Convivència Cívica Catalana, entre d’altres.
En una conferència de premsa que ha servit de presentació de l’entitat, la jurista Teresa Freixes ha explicat: ‘No venim a substituir a ningú. Volem ajudar que se senti la veu de tots. A aglutinar. A ajudar que, de manera més organitzada, puguem influir en l’opinió pública’.
Concòrdia Cívica vol intentar d’unir forces i evitar la fragmentació de l’unionisme. A través d’actes, seminaris, conferències i de la seva presència en xarxes socials i mitjans de comunicació, aspira a ser un altaveu d’arguments contra la independència, perquè considera que el sobiranisme ha estat hegemònic en aquests espais de manera injusta.
Freixes ha explicat que no volen ser una organització d’estricte àmbit català, sinó que aspiren a tenir presència i rellevància a Madrid, a l’estat espanyol i també a Europa començant per Brussel·les, seu de les institucions comunitàries.
Ha assegurat que també formen part de Concòrdia Cívica independentistes que no comparteixen com el govern està impulsant el procés sobiranista, i ha afegit: ‘El problema no és ser independentista, que és una opció legítima. El problema és estimar-lo ser fora del marc legal’.
Concòrdia Cívica vol tenir veu no només en els mitjans, sinó que vol estar en els barris, en les associacions de l’ensenyament i el funcionariat, entre altres àmbits.
Treball en comú amb partits
Diuen que no tenen cap tipus de connotació partidista ni pretenen ser un partit, tot i que reconeixen que necessiten els partits contraris a la independència perquè les seves tesis tinguin visibilitat i conseqüències.
La plataforma farà el seu primer acte públic avui a la tarda a l’Auditori Barrades de l’Hospitalet de Llobregat, i ja han confirmat la seva presència el líder de C’s, Albert Rivera; la líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas, i el coordinador del PP català, Xavier García Albiol.
Preguntada per si el PSC també acudirà a l’acte, Freixes no ha volgut esmentar noms de líders dels socialistes catalans, ja que cap d’ells ha fet públic què farà, però ‘hi haurà moltes persones del PSC a l’acte’.
‘El Far West‘
Freixes ha explicat que l’entitat s’oposa al referèndum que planteja el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè és unilateral i està fora de la llei, i ha advertit què podria passar a Catalunya si persisteix en la seva aposta unilateral: ‘Podria arribar a ser el Far West‘.
Ha afegit que ella, com a acadèmica, col·labora amb la Comissió de Venècia, l’organisme que fixa les bases de les bones pràctiques en processos com referèndums i eleccions.
Freixes ha assegurat que el referèndum que vol el Govern incompleix els estàndards internacionals per ser legal i reconegut, ja que ‘no està constitucionalment’ previst i, per tant, està al marge de l’Estat de Dret.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

País > Principat

Així maniobra Espanya a la UE contra l’independentisme

La diplomàcia espanyola es posa en guàrdia per la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva dimarts al Parlament Europeu

---

Per: Josep Casulleras Nualart

19.01.2017  02:00

Vilaweb

Tan bon punt es va saber que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faria una conferència en una de les sales de més aforament del Parlament Europeu dimarts vinent, la diplomàcia espanyola es va posar en guàrdia. El ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, ho va reconèixer, quan va dir que ‘plantaria cara’ a qualsevol intent de justificar el referèndum a Brussel·les. La maquinària diplomàtica espanyola té una gran presència a la capital comunitària, però no pot impedir-lo, un acte com aquest. Si de cas, pot mirar d’entrebancar-lo i de posar totes les traves possibles als actes de difusió del procés independentista que organitzi la Generalitat. Ja ho ha fet més vegades, i ara també pot passar.

La conferència de dimarts l’organitzen els eurodiputats d’ERC Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé (dels Verds-ALE) i el del PDECat, Ramon Tremosa (de l’ALDE). A més de Puigdemont, hi parlaran el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Una bona part de l’èxit de l’acte dependrà del públic que hi hagi, de qui siguin els assistents. Per això és important si hi va personal diplomàtic d’ambaixades, de les institucions europees, eurodiputats, corresponsals de mitjans internacionals amb influència…
L’estratègia del govern espanyol és mirar de fer el buit a la Generalitat, aïllar-la, apartar-la i menystenir-la quan exposa els motius que han fet créixer l’independentisme a Catalunya i quan difon els arguments per a justificar el referèndum, cercant complicitats. En un altre escenari, és justament allò que va provar de fer amb la conferència de Carles Puigdemont a Madrid. En aquell cas, l’estratègia va fallar, perquè una desena d’ambaixadors van escoltar el president de la Generalitat en aquell esmorzar informatiu.
La maquinària diplomàtica
I ara els preocupa que els passi això mateix. Per això l’estat disposa d’una gran maquinària diplomàtica. N’és el màxim exponent la representació permanent d’Espanya davant la Unió Europea (Reper), una delegació d’unes tres-centes persones. La dotació pressupostària de l’estat per a l’acció exterior davant la UE per al 2016 era de més de vint milions d’euros. Uns diners destinats en bona part a desactivar el debat sobiranista català. El diari El Mundo explicava ben clarament aquesta setmana que la Reper ‘és decisiva perquè el govern [espanyol] contraresti els missatges que el govern de Catalunya transmet en la capital comunitària […]. En el passat, la Reper ha estat amatent a pressionar les institucions i impedir visites oficials. I fins i tot ha enviat diplomàtics a conferències organitzades en centres de convencions o universitats perquè prenguessin la paraula durant els torns de preguntes i deixessin clara la posició d’Espanya sobre el tema català i el marc jurídic.’
Ja fa temps que és evident que el govern espanyol actua de la manera que diu El Mundo. Va ser sobretot a partir de l’any 2013. L’assistent de l’eurodiputat Ramon Tremosa, Aleix Sarri, i l’assessor del grup Verds-ALE, Silvio Falcón, ja alertaven en aquest article de la capacitat d’influència d’Espanya per a aturar els moviments catalans a Brussel·les. Hi deien: ‘Més enllà del nombre de diputats o de diplomàtics, hi ha una xarxa informal d’alts funcionaris de l’estat espanyol que li permet d’acumular informació més fàcilment sobre la vida a les institucions europees. Es pot dir que, moltes vegades, la tecnocràcia neutral de la UE es troba interferida pels estats.’
N’hem vist exemples. El més escandalós, la manipulació en la traducció a l’espanyol d’una resposta del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre la independència de Catalunya, només quatre dies abans del 27-S. Aquell fet va aixecar una enorme polseguera; la Comissió va dir que investigaria els fets, però no s’ha aclarit mai qui va ser responsable d’una manipulació d’aquella magnitud. Hi ha un fet que sí que és evident: una de les persones més pròximes a Juncker és una dona de total confiança del PP, Clara Martínez Alberola, cap de gabinet adjunta del president comunitari. Tal com explicava un any abans del 27-S en aquest article d’El Punt Avui el periodista Albert Segura, Alberola ‘és una peça clau en l’ofensiva de la diplomàcia del ministre d’Afers Estrangers contra el procés’. Segons una funcionària comunitària catalana, fa de ‘corretja de transmissió’ del govern espanyol a Brussel·les i […] s’encarrega d’interceptar i tallar de soca-rel qualsevol intent català de buscar el suport de l’executiu comunitari, començant per no atendre peticions d’entrevistes de la Generalitat’. Recordem que en la visita de l’any passat a Brussel·les Puigdemont no va poder tancar una entrevista amb Jean-Claude Juncker.
Un altre fet curiós: poc després de l’anunci de la conferència a Brussel·les, ‘fonts del Parlament Europeu’ van afanyar-se a dir que ‘no es tractava d’un acte institucional’, que ‘no hi ha res previst des d’un punt de vista institucional’ i que això era cosa dels organitzadors. Tenint en compte la gran quantitat d’actes que s’organitzen a l’eurocambra, sobtava que aquestes ‘fonts europarlamentàries’ que van parlar amb l’agència Europa Press haguessin d’aigualir l’anunci de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Dins el Parlament Europeu també hi ha personal en posicions destacades que és contrari al procés independentista. És el cas de Jaume Duch, portaveu de la institució, que aquest mes vinent assumirà el càrrec de director general de comunicació. Duch ha fet declaracions contundents dient que Catalunya restaria fora de la UE si fos independent i que li seria molt difícil de tornar-hi a entrar. Un argument que contrasta, per exemple, amb la posició oficial de la Comissió Europea de no pronunciar-se pel fet de tractar-se d’un afer intern espanyol.
Del 2014 al 2017
De l’inici del procés, a les acaballes del 2012, fins ara hi ha hagut prou mostres per a saber com actua el govern espanyol utilitzant aquests mecanismes, de vegades de manera més subtil i de vegades de manera més barroera. No fa ni tres mesos que hi va haver un episodi ben esperpèntic, quan l’ambaixada espanyola a Bèlgica va provar de boicotar un acte sobre Catalunya a la Universitat de Lovaina la Nova, amb la presència del representant permanent de la Generalitat a Brussel·les, Amadeu Altafaj. Una diplomàtica espanyola es va voler fer passar per una universitària que qüestionava les afirmacions d’Altafaj. Fins que va confessar qui era realment, enmig de la perplexitat dels assistents.

L’actitud de les institucions espanyoles fins i tot ha estat denunciada públicament: fou el cas el 2014 de la Universitat de Lisboa, que va denunciar pressions contra un acte acadèmic sobre Catalunya. Aquell mateix any el Diplocat va exclamar-se de les pressions d’ambaixades i del Ministeri d’Afers Estrangers per a impedir que el debat sobiranista arribés a les principals capitals europees. I, de fet, el principal think tank de Brussel·les va arribar a suspendre a última hora un debat sobre Catalunya en què havia de participar Carles Viver Pi-Sunyer. Aquell any, amb la consulta del 9-N a la vista, la diplomàcia espanyola va prémer l’accelerador.
El 2017 ha començat amb el referèndum del mes de setembre a l’horitzó. I amb el primer acte de gran envergadura d’internacionalització del procés català, la diplomàcia espanyola ha deixat clar que es tornaria a activar.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Acció exterior

Referèndum 2017

Cultura > Mitjans de comunicació

Alerta per la situació límit de TV3

Un conjunt d'associacions i entitats professionals signen el manifest 'Més TV3', que demana de 'salvar la televisió pública i l'audiovisual catalans'

---

Per: Redacció

19.01.2017  15:18

V

Associacions i entitats del sector audiovisual català han presentat el manifest ‘Més TV3’ per reclamar més inversió i la revisió del model de televisió pública de Catalunya. Els signants alerten del ‘punt límit’ a què ha arribat TV3 a conseqüència de la reducció d’ingressos públics i publicitaris. La televisió i el conjunt del sector, diuen, s’arrisquen a esdevenir ‘irrellevants’ si no hi ha una inversió pública urgent orientada als continguts. El crit d’alerta del sector (representat pels productors de PROA i PAC, els actors i directors de l’AADPC, l’Acadèmia del Cinema Català, el Clúster Audiovisual de Catalunya i els guionistes vinculats al GAC, entre més ) recorda que TV3 és ‘motor i pedra angular’ de l’audiovisual català i sol·licita un pla estratègic de futur i un nou model de gestió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
‘TV3 ha arribat a un punt límit on seguir resistint és ja totalment impossible. No està en condicions de seguir mantenint la seva oferta. I molt menys, seguir sent competitiva’, diu el manifest. Representants de les entitats i associacions implicades en la difusió d’aquest text n’han fet la presentació pública a la seu social de l’SGAE a Barcelona. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), l’Acadèmia del Cinema Català, l’Associació de la Indústria del Curtmetratge (AIC), CIMA Catalunya (Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals), el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, el Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya, el Comitè d’Empresa de TVC, Guionistes Associats de Catalunya (GAC), Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), Productors Audiovisuals Federats (PROA) i la Unión de Cineastas en són les entitats i associacions professionals impulsores.
El manifest conclou que, sense una intervenció urgent i ferma, TV3 passarà a ser una televisió prescindible i l’audiovisual català, ara un sector estratègic, es convertirà en un sector subsidiari i insignificant. ‘Davant d’aquesta situació d’extrema gravetat i del risc de desaparició i minimització del sector audiovisual’, els signants reclamen tres mesures concretes. D’una banda, un pla estratègic de futur i un model per a la CCMA que pugui competir amb èxit en el nou entorn i que pugui complir l’objectiu de ser el motor del sector audiovisual català. En segon lloc, un model de gestió professional a la CCMA, ‘que prioritzi la producció de continguts i que estigui deslligada dels condicionants del govern i dels partits polítics’.
Finalment, el manifest reclama urgentment al parlament i al govern més inversió orientada als continguts. L’objectiu, afegeix, és no únicament aspirar al lideratge de TV3 sinó donar resposta a les noves demandes de consum audiovisual que fa la ciutadania.
Llegiu el document a continuació:

Powered by

                     

Publish for Free

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Tenim un problema amb la policia?, Per: Vicent Partal

• Editorial
• Vicent Partal

Opinió > Editorial

Tenim un problema amb la policia?

«La manifestació d'ahir no era gens innocent ni cal menystenir l'estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d'enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya»

---

Fotografia: VilaWeb.

Per: Vicent Partal

17.01.2017  22:00

Vilaweb

La manifestació d’ahir a Barcelona ha fet arrufar el nas a molta gent i ha originat una pregunta que ressonava en les xarxes socials: ‘Tenim un problema amb la policia?’ La manifestació la convocaven grups sindicals minoritaris dels Mossos d’Esquadra i el sindicat majoritari de la guàrdia urbana de Barcelona, acompanyats de grups de policies espanyols i la Guàrdia Civil, més el suport entusiasta i ben poc dissimulat de l’extrema dreta.
Certament la cosa feia impressió. No pas pel nombre d’assistents, sinó per les formes que exhibien. I molt especialment per les formes que exhibien, tenint en compte que són funcionaris públics, els qui es manifestaven. Tanmateix, els sindicats majoritaris dels mossos se’n van desmarcar d’una manera molt clara i contundent, i van advertir que era una ‘manifestació política’, cosa que crec que no pot discutir ningú. Perquè això és el que era: una manifestació política, d’un sector minoritari de la policia, ideològicament identificat amb l’autoritarisme, amb l’espanyolisme o amb totes dues coses alhora però que te l’abast que té i representa qui representa.
Des d’aquesta òptica, i tenint en compte allò que es va veure ahir, a mi em sembla exagerat de dir que tenim un problema amb la policia. És veritat que a la guàrdia urbana de Barcelona la situació no és tan clara com als Mossos. Ni les administracions socialistes, ni Trias ni Colau no s’han dedicat a fons a reestructurar aquest cos policíac. Per això ahir el gruix de la manifestació provenia d’aquest cos i per això la xiulada a l’ajuntament va ser la més contundent.
Pel que fa als Mossos, però, no tenim cap dada que avale la tesi que les posicions autoritàries i espanyolistes són ni tan sols importants dins el cos. Una altra cosa és si l’actuació, en alguns casos desproporcionada, d’algunes unitats o d’alguna comissaria fa mal a la imatge col·lectiva del cos i pot arribar a ser contradictòria i tot amb el model que es pretén tenir. Jo crec que en efecte és així i que és possible que alguns dels qui integren aquestes unitats estigueren precisament entre els manifestants d’ahir.
Dit tot això, la manifestació no era gens innocent ni cal menystenir l’estratègia que amagava. El control de la policia, sobretot de la policia de la Generalitat, serà un dels episodis clau en cas d’enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya. I els organitzadors pretenien associar un concepte difús de ‘dignitat’ amb espanyolitat, anatemitzant d’entrada la CUP, però darrere seu tot l’independentisme i també el govern.
La maniobra és molt barroera, però la incomoditat –si no hostilitat– amb què l’independentisme s’encara amb aquestes qüestions pot afegir també confusió entre alguns policies. És més que possible que el govern de l’estat, en algun moment dels mesos vinents, proclame que té el control sobre la policia i el reclame. I aquest serà un moment delicat perquè quan emergesca la nova legalitat catalana la policia haurà de complir la llei, la nova llei. Però, per fer-ho des d’una legitimitat indiscutible, ara no pot incomplir, d’una manera flagrant, la llei actual. I crec que tots estarem d’acord que no és gens fàcil, en aquestes circumstàncies, transitar pel fil tan prim que separa l’encert de l’error.
Amb actes com el d’ahir, els convocants pretenen sobretot escampar la brama que l’independentisme ni està preparat per a gestionar una policia integral ni n’és capaç. I ho fan perquè, quan arribe el moment, alguns efectius dubten de la legitimitat de les institucions que han de servir. És una jugada molt a la desesperada que l’independentisme faria bé de mirar-se amb calma, però també amb intel·ligència. Fins i tot procurant d’evitar, tant com siga possible, situacions que en definitiva puguen afavorir el discurs dels convocants de la marxa d’ahir.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

VINGA, VINGA...!!!!


País > Principat

Puigdemont recorda per carta a Rajoy que Catalunya és una nació i mereix un tracte bilateral

El president declina amb aquesta carta la invitació a la conferència de presidents autonòmics

---

Fotografia: ACN.

Per: Redacció

16.01.2017  18:41

Vilaweb

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat una carta al seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, per declinar la invitació a la conferència de presidents autonòmics que es farà demà. ‘Si ens remetem al balanç de les anteriors [conferències de presidents], és fàcil d’arribar a la conclusió que aquesta mena de reunions són només una escenificació, però sense cap resultat productiu ni satisfactori. En aquest sentit –li diu–, estem convençuts que, com a nació que som i atenent la nostra realitat política, ens hem guanyat el fet de tenir una relació bilateral amb el govern espanyol.’
Li torna a recordar ‘la voluntat de diàleg permanent’ i lamenta que fins ara el govern espanyol ‘s’hagi negat a afrontar-lo de manera autèntica, més enllà d’anuncis’. Li diu també que no s’ha de preocupar tan sols per la qüestió del referèndum, sinó per la llista de demandes a resoldre a Catalunya que fins ara no han estat ateses.
Finalment, l’emplaça a tractar de tots aquests afers de manera personal en una reunió.

 

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

VINGA...!!!

País > Principat

Recortes Cero, primera entitat a començar la campanya contra la independència

'Per la unitat del poble treballador: no a la Independència', és el lema de la campanya d'aquesta agrupació electoral antisistema

---

Per: Josep Rexach Fumanya

16.01.2017  20:27

Vilaweb

Recortes Cero és una agrupació electoral que s’ha presentat en les últimes eleccions espanyoles i catalanes –amb resultats discrets en totes dues– i que té per eixos principals la redistribució de la riquesa i, com diu el nom, la fi de les retallades. En un moment en què els partits i les entitats sobiranistes comencen a bellugar-se per anunciar com prepararan la campanya del referèndum d’independència, la coordinadora de Catalunya de Recortes Cero engegarà dijous una campanya contra la independència que vol frenar allò que anomenen el ‘projecte de divisió representat pel govern de Puigdemont’.
Segons la portaveu, Núria Suárez, no és pas una campanya per a demanar el no del referèndum, sinó un gest significatiu en un escenari en què els partidaris del no a la independència no fan cap moviment fora dels parlaments. Si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) impulsa una campanya informativa per a convèncer els indecisos i aportar arguments a favor de la independència, Recortes Cero farà això mateix en sentit invers. Aquests mesos vinents visitaran diverses poblacions i faran actes informatius per a convèncer que la unitat és la millor arma contra les retallades.
‘El centre de la campanya és defensar la unitat del poble treballador perquè sobre aquest punt s’ha generat molta confusió. S’han acabat identificant els partits d’esquerra amb l’independentisme, una associació que funciona’, diu Suárez. Però la plataforma ho veu d’una altra manera: ‘Els valors d’esquerres són els d’unitat, col·laboració, solidaritat i un projecte en comú, com quan es va lluitar contra el franquisme.’
Creu que el moviment independentista parteix de l’error polític de pensar que l’enemic és Madrid. ‘Nosaltres pensem que no. Les retallades vénen imposades per poders molt més forts, com ara el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional, i és un enorme error barallar-nos entre bascos, catalans, mallorquins…’, rebla Suárez.
Malgrat que el partit defensa el dret d’autodeterminació, no veu amb bons ulls el referèndum perquè, segons que diuen, és encapçalat per aquells que fomenten la divisió i l’enfrontament. ‘És un projecte promogut per Artur Mas i Carles Puigdemont que són com Rajoy, cares de la mateixa moneda, la moneda de la banca i del gran capital.’ Per aquest motiu, diuen, encara no han decidit si participaran en el referèndum, però si de cas demanarien el no.
El seu lema: repartiment de la riquesa
En les eleccions espanyoles, aquesta agrupació electoral va obtenir un suport molt tímid, 55.000 vots, el 0,22% del total, malgrat que era una de les cinc formacions que es presentava en les 52 circumscripcions electorals, juntament amb PP, PSOE, Ciutadans i Podem. El seu lema és redistribuir la riquesa, i a les eleccions van proposar mesures com aquestes: un salari mínim de 1.000 euros i un màxim de 10.000, apujar l’impost de societats als bancs fins al 50%, crear banca pública i no pagar el deute fins que la desocupació no baixi del 10% o l’economia espanyola no creixi a un 3%.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

VINGA...!!!!
País

L’aquest any sí, convençudíssim, del president Puigdemont

El Teatre Romea de Barcelona s'omple per escoltar les projeccions del president per a enguany

---

Per: Andreu Barnils

16.01.2017  23:55

Vilaweb

Només un 18% dels catalans confia a aconseguir la independència, segons una enquesta recent. Sembla com si els independentistes, tot i ser majoria, no s’acabessin de creure que tot plegat pugui acabar bé. Però hi ha excepcions. I ahir el president de Catalunya, Carles Puigdemont, va demostrar que n’és una. La seva conferència, titulada ‘2017, un any clau per al futur de Catalunya’ no tan sols va omplir de gom a gom el Teatre Romea de Barcelona, ans va ser una autèntica expressió de convenciment i empenta per a una parròquia que va entrar-hi un punt escèptica i va sortir-ne molt més convençuda. I això que Puigdemont no va fer servir cap dada, cap, per convèncer la gent. Es va limitar a mostrar la seva actitud.
Per a veure el president va haver-hi cua des d’una hora abans de començar l’acte, que va congregar cares conegudes del món teatral i el polític. Carles Canut, Lluís Orella, Lloll Bertran es barrejaven amb Juanjo Puigcorbé, Marta Rovira, Carles Mundó, Irene Rigau, Toni Comín, Jordi Vilajoana i Jordi Cuixart, que seien a les primeres files d’un teatre, ple fins dalt. Un teatre que va decidir de començar la temporada amb el discurs d’un polític. Irene Rigau ho resumia així a l’entrada: ‘Avui potser veurem teatre, però de cap manera no veurem comèdia.’

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

Puigdemont no va dedicar més de trenta segons a parlar del pressupost. Una mica més i ni l’esmenta. Cap retret a ningú. Cap pressió a ningú. En canvi, va dedicar gran part del discurs a convèncer la gent de per què aquest any sí. I, sense exhibir dades, va tenir moments realment lírics:
«L’any 2017 no serà un any corrent. És l’any pel qual ens hem estat preparant, hem sortit de casa, ens hem fet voluntaris, o hem hagut de convèncer algú que no ho veia clar. Aquest és l’any pel qual alguns anàvem al Fossar de les Moreres durant tants anys, o defensàvem l’estatut, o ens vam manifestar contra la sentència l’any 2010. Si voleu, afegiu-hi els avantpassats, els néts, els refugiats que vindran. Perquè l’any 2017 és l’any pel qual ens hem estat preparant. L’any 2017 és l’any. En el futur haurem de saber i recordar què fèiem el 2017. Les generacions futures ens ho preguntaran sovint. On eres, tu, l’any 2017? On eres, avi? No és un any convencional, ni corrent. L’any 2017 acaba un procés i comença una era. L’era d’una Catalunya lliure. Ens toca dir-ho sense adjectius ni condicionants: una Catalunya rotundament lliure. Més pròspera i justa amb els seus fills i filles. Més solidària amb el món. I això no depèn de mi, no només depèn de mi, sinó de tots nosaltres. De nosaltres, que tenim un dels propòsits més bells: procurar un futur digne i decent per a la gent.»
També va aportar algunes pistes, sobretot en el terreny del referèndum. No ho va dir explícitament, però se li va entendre tot. Per aconseguir que el referèndum sigui vinculant, i efectiu, vàlid, no cal demanar permís a l’estat. N’hi ha prou que la gent surti en massa a votar. La importància de la participació, pel president, és ben clara:
«El referèndum serà vàlid si així els ciutadans ho decideixen. Són els ciutadans que autoritzen el referèndum, amb la seva participació. Si els ciutadans hi participen i el fan seu, és rotundament vàlid, aquí i a la Unió Europea, que haurà de fer honor a la seva tradició de pau i democràcia.»
Puigdemont va començar l’acte amb punt d’erudició històrica (‘Tal dia com avui, un 16 de gener, però de 1641, la Junta de Braços d’aquest país proclamava la República Catalana sota la protecció de França. I el 16 de gener de 1716 es promulgava el decret de Nova Planta’). Tot seguit, envalentit per l’èxit que va significar el 9-N, va ornamentar el discurs amb una retòrica que fa mesos era sobretot patrimoni de l’ANC. La idea que el procés neix de baix, Puigdemont, el president, la fa seva: ‘Aquest procés no neix d’un laboratori polític. Neix de baix. Com neixen les coses sòlides. I de baix ha anat pujant. El 2017 serà una oportunitat de recordar que aquest procés depassa un govern o els partits.’ I per a reblar el clau va tornar a deixar clar que al cap només hi té una missió: fer que el 2017 es pugui fer el referèndum. No té, ni vol, cap més compromís: ‘No em retiro de res, sinó que quan acabi la feina és el moment que ho agafin els altres.’
Fa dies que sabem que només un 18% dels enquestats creuen que el procés d’independència s’acabarà bé. Ahir vam comprovar que el president de Catalunya és un dels convençuts. Només cal escoltar-lo, un dilluns fred de gener, al teatre Romea.

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]