dimecres, 30 de setembre del 2015
dimarts, 29 de setembre del 2015
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT. (1)
Articles del Víctor
23-28.09.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(39).
ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA
HA GUANYAT. (1)
DESPRÉS
DEL 27S
“Ja
ens han passat un xic els nervís de qué passaria el 27S, mentre a
la
matinada postelectoral
hi hagué un espectacular
eclipsi de la lluna de sang com a premonició. Mentre les cadenes
espanyoles, totes, deien que l'independentisme havia punxat, tots els
diaris del món veien que l'independentisme havia guanyat. Ara
ens bé l'angoixa per apuntalar el nostre futur i treure redit del
que s'ha guanyat en aquest passar 27S, en unes votacions que malgrat
els que us diguin per activa i per passiva els contraris, aixó va de
debò, i l'independentisme català ha guanyat de totes totes ( Junts
pel Sí = 62 + Cup = 10 , fan 72 que són quatre punts pel damunt de
la majoria absoluta del Parlament de Catalunya) i si us diuen que
només hem aconseguit que ambdós grups independentistes junts (Junts
pel Sí i la CUP)
arribin al 47,74%
, resulta que el PP va obtenir a les eleccions espanyoles de l'any
2011 uns 186 escons al Congrés de Diputats amb el 44,62 % dels vots
que li representava la Majoria Absoluta, una victòria que ningú li
va discutir, ans al contrari fou vist com un gran èxit, han passat
quatre anys (27 de setembre del 2015) i resulta que aquesta mateixa
majoria els hi dòna el poder per fer-se les Lleis a la seva mida i ,
crec, que si la seva majoria ho era amb el 44,62 % , més ho serà
amb el 47,74%
o és que els seus vots valen més que els d'aquí, en definitiva
que Rajoy
governa amb menys suport popular del que té l'independentisme,
potser és un miracle de la Moncloa pepera.
Intent
d'anàlisi del 27S. (1)En
aquest article començarem l'anàlisi per la part unionista i/o els
Indefinits- per dir-ho en senzill.
Unionistes.
Ciutadans
És
la marca blanca del PP, és l'unionisme en estat pur, fins i tot el
més radical, per això- a part de totes les ajudes mediàtiques de
les principals cadenes televisives i premsa escrita de la resta de
l'Estat, en la que el seu lider i cap visible l'Albert Rivera la
majoria de cadenes el treuen i promocionen dia si i dia també.Un
dirigent que va néixer politícament despullat, com a màrqueting,
ara diuen està molt ben protregit per part de poders fáctics. Estem
parlant de Ciutadans,
que ha passat de 9 diputats el 2012 a 25 el 27S, ho sigui que n'ha
guanyat 16, 8 dels 19 diputats que ha perdut el PP i també ha rebut
quatre dels 20 diputats del PSC d'Iceta- tot això es teoria, i així
irromp amb força a 29 poblacions catalanes , com L'Hospitalet de
Llobregat, El Prat i Viladecans.
PP
El
PP, que per cert han tret la C, potser com a declaració
d'intencions, han canviat l'Alicia Sanchez-Camacho per Garcia Albiol,
l'exalcalde de Badalona com l'home fort -mai més ben dit-, tot i
així aquest partit que va de baixa a Catalunya, ara ha perdut vuit
dels 19 diputats que segurament han passat a Ciutadans. En dies
propers augmentarem l'anàlisi d'aquest partit que de moment mana a
l'Estat.
PSC
Segurament
el PSC que ha perdut quatre dels 20 diputats que tenia i que
segurament han passat a Ciutadans tot i així es manté com a
tercera força al Parlament amb un 12,69% del total. En aquestes
eleccions atípiques la candidatura encapçalada per Miquel Iceta ha
obtingut els pitjors resultats de la seva història del PSC, darrere
de la candidatura que va formar Pere Navarro el 2012 quan es va
quedar amb 20 diputats i s'han passat definitivament a l' Unionisme.
Ara el PSC només conserva Cornellà, Santa Coloma, Barberà i tres
municipis de la Val d'Aran.
Els
Indefinits.
Catalunya si que és pot.
Malgrat
el garbuix d'ideologies, també, que s'han barrejat en aquesta
candidatura no han aconseguit surar. Si a més i sumen la decisió
d’Iniciativa per Catalunya (ICV) d'anar juntament amb Podem ha
fracassat per la seva indefinició, així doncs la coalició
Catalunya Sí que es Pot només ha tret 11 diputats, semblants als
d'ICV sola, molt lluny de les seves expectatives.
Unió
Unió
malgrat la seva teòrica clientela, la popularitat d'en Duran i
Lleida i l'ajut de La Vanguardia no ha tret cap diputat com que no va
arribar al 3%. Precisament Duran i Lleida va començar la seva
intervenció de la Nit electoral amb les cares més llargues de la
seva vida donant les gràcies a tots els votants de Convergència i
Unió, li devia fallar el subconscient que li provocà aquest
‘”lapsus “. Avui Ramon Espadaler ha donat per fet que Josep
Antoni Duran i Lleida serà el cap de llista d’UDC a les pròximes
eleccions espanyoles, que es preveuen per al desembre vinent, deuen
estar molt apurats econòmicament.
.....................................
Precisament la tarda de l'endemà del 27S la
presidenta de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, la
luxemburguesa Anne Brasseur, va demanar que l’estat espanyol ha de
negociar amb Catalunya després dels resultats del 27-S. Dient que
“Clarament, el vot del poble de
Catalunya s’ha de respectar i ara hem de veure què passarà durant
les discussions que hi haurà dins del país...”.
Entre altres coses.
I
mentre es debat : Mas sí o no...
Per
acabar-ho d'adobar surt la notícia que el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC),
precisament, farà declarar a Mas com a encausat pel 9-N, i o
casualitat que, el tribunal fa
coincidir la declaració, el 15 d’octubre, el
dia del 75è aniversari de l’afusellament de Companys.A part del
president
Artur Mas, també estant encausades la exvice-presidenta Joana Ortega
i la consellera Irene Rigau.
Malgrat
tot, ha arribat l'hora de la veritat i com que: HA
GUANYAT
LA
INDEPENDÈNCIA,
diguin el que diguin. La qüestió hem fet un pas molt important
oportunitat per una futura República Catalana,
i
hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
dijous, 24 de setembre del 2015
FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)
21.09.15
FA
3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000
VISUALITZACIONS.
(1)
Aquest
diumenge 20.09.15
a set dies del 27S fa tres anys que va néixer EL
BLOC DEL VÍCTOR - http://elblocdelvictor.blogspot.com
,
i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem
començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “
divertimento”
i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a
355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al
voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un
any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el
que representa una projecció geomètrica important. I així us
comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut , sense voler-ho, un
mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i
d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del
mitjà i de l'autor.
Salut
i independència.
Víctor
Lluelles i Cardona
Voteu en gran
Voteu en gran
"Aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur"
És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país,
individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament
col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic,
una superació del marc que deriva de la transició política de finals
dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran
l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui,
volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han
aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.
És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.
Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.
Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.
És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.
Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.
Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.
Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals
dimarts, 22 de setembre del 2015
diumenge, 20 de setembre del 2015
dissabte, 19 de setembre del 2015
divendres, 18 de setembre del 2015
dimecres, 16 de setembre del 2015
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37). ARA SÍ QUE ÉS L'HORA. De la gran eufòria de La Via Lliure de l'11S15 als nervis pel 27S
Articles del Víctor
08.09-14.09.15
ANEM
CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(37).
ARA SÍ
QUE
ÉS L'HORA.
De la gran eufòria de La Via Lliure de la Meridiana de l'11S15 als
nervis pel 27S, quan manquen 15 dies justos.
Permeteu-me
que us faci l'article com si fos una crònica, un xic suigeniris.
Dies
abans de l'11S15 de La Via Lliure de la Meridiana.
El
dia 9 vai
posar a la finestra una estelada nova d'aquestes mida de llençol de
llit petit, comprada als xinos, un pèl cara i això que em durarà
menys anys. De passada he comprovat que les finestres i balcons
d'arreu es van tacant de senyeres i estelades a mesura que s'atansa
la Diada.
El
dia 10 al migdia me'n vaig a corre-cuita – per qüestions de
logística – a apuntar-me a l'autocar de la CUP de Ribes (Sant
Pere de Ribes), - que surt l'endemà La Diada,a quarts de tres de la
tarda i torna a les 10 de la nit, i així podré gaudir més
intensament de l'ambient fins al final. Quan surto de la inscripció
es posa a diluviar a Bots
i a barrals,
- que val més que ho faci avui que demà a la Meridiana, oi?-. A
durat poc més d'una hora i mitja que he aprofitat per fer el
cafenllet i després el vermutet i tot, quan arribo a Sitges el mar
s'aclareix i llueix un sol que deunidó , a mitja tarda s'ha posat un
mar d'un blau lluent que només li mancava l'estel, al vespre es va
tornar a ennuvolar. Parlant del vespre, avui mateix a les 12 comença
la Campanya Electoral del 27S , i de passada a TV3 fan “13
dies d'octubre “,
una pel-licula dedicada als darrers 13 dies del President Companys
abans de ser assassinat pels franquistes. Aquesta pel-licula per a
televisió de Carles Marques-Marcet que repassa els últims dies de
Lluís Companys des del seu traslladat a la Capitania General de
Catalunya, empresonat al castell de Montjuïc, on se li va fer la
comèdia del judici, fins a l'afusellament el 15 d'octubre del 1940
que
aviat farà el 75è aniversari. Precisament coincidint amb aquesta
data el govern de la Generalitat va acordar avui proclamar el 15
d'octubre del 2015
com a
Dia
Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les
víctimes de la dictadura franquista.
Ara cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15.
Ara cap a La Via Lliure de la Meridiana l'11S15.
El
dia 11 es desperta d'allò més rúfol que sembla ven bé que plourà
d'un moment a l'altre, arribo a Sant Pere de Ribes i comprovo que els
autocars de l'Assemblea, - uns 7 o 8- ja acaben d'encabir la gent
als tres que manquen, que marxen passades les dues. Faig temps
perquè el meu - de la CUP- ho fa a dos quarts de tres, mentre
comprovo que pels voltants les estelades han augmentat moltíssim,
vaig a un carrer proper que fa temps tinc de referència, és el
carrer Comàs i Solà de Ribes, que és relativament curt hi ha hagut
un màxim de disset estelades i un mínim de dotze, aquest 11S, n'hi
havia unes setze -un carrer semblant al Travesser, o com es digui, de
Cervera que sempre hi ha moltes-. Fet i fet arribarem al voltant de
les quatre i ens deixaren prop d'un quilometre del tram que ens
corresponia, era el 84 a l'indret Clot-Aragó, mentre hi anàvem de
totes parts hi havia corrues de gent abillats amb senyeres i
estelades de tots tipus i aquesta hora feia un sol esplendorós i
calorós que va durar fins quarts de sis. Enguany he observat que
milers de joves, sobretot, portent una estelada gran a manera de
capa. Enguany tot és blanc suposo per qüestio d'imatge i per
disseny de la via que després canvia de colors segons els trams i la
seva representació. La majoria de samarretes eren blanques però no
totes de l'ANC, que es veu només n'havien venut unes 220000, la
gent d'aquest color tothom en te una, els altres anys a causa del
disseny en vengueren moltes més, hi ha vegades és difícil
compaginar màrqueting, economia i disseny.
Una
vegada arribat al lloc es va atapeir de tal manera que pràcticament
no ens varen poder moure fins que va passar la fletxa (punter) gegant
portada per esportistes durant més de cinc quilòmetres i que
passava per un passadís de cinc metres d'amplada que s'anava tancant
a mesura que passava la fletxa que anava en direcció al Parlament de
Catalunya on hi havia el final i el Tram 135 ( igual que els Diputats
a la nostra cambra), quan passava la fletxa la gent alçava uns
punters de cartró i un color segons el lloc que era immortalitzat
per cinc helicòpters i dues avionetes que voleiaven seguin La
Via Lliure de la República Catalana
a tota la llargada de la Meridiana
que estava atapeïda de pancartes, senyeres i estelades. Com que no
havia d'agafar l'autocar fins a les 10 de la nit al final del
Passeig Lluís Companys i vaig trobar unes amigues de Sitges i així
caminant i fent fotos durant més d'una hora i mitja anà del Clot
(davant de la colla de Castellers La Jove de Sitges) fins al Fossar
de les Moreres, “
...on no s'hi enterra cap traìdor...”
I
ara cap el 27S,...
amb molts nervis.
Com
em deien uns amics meus de Sitges i Vilanova i la Geltrú que després
vaig trobar al vespre al Fossar
de les Moreres
- on feia temps que no hi ha anava un 11 de setembre - tots plegats
independentistes, encara que de diferents aspectes, i com havia de
passar acabarem parlant de 27S i convenirem que l'ambient de La Via
Lliure havia sigut immillorable, tot un èxit, però que ara ja
teníem , tots, els
nervis a l'estomac
fins a veure els resultats
finals de l'escrutini del 27S.
Com
veieu cada vegada ho tenim més a l'abast, però no afluixem ni un
pèl,
i
hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona
dilluns, 14 de setembre del 2015
diumenge, 13 de setembre del 2015
dissabte, 12 de setembre del 2015
dimecres, 9 de setembre del 2015
divendres, 4 de setembre del 2015
dijous, 3 de setembre del 2015
dimarts, 1 de setembre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)